Maquinofòbia pianolera

Carles Santos amb Cabo San Roque a l'Auditori de Bcn. L'un amb el piano Steinway, els altres amb l'Orquestra mecànica de la França Xica, un instrument que té l'ànima de ciborg i el cos que és un prodigi d'enginy musical i circenc a partir d'una màquina reciclada d'una fàbrica de galetes. Públic com els assistents a un casament: dos grups de seguidors com les famílies dels cònjuges. Composició magnífica, execució energètica. Santos insuflant geni a tot l'espectacle: la màquina rendida a l'home, trobada d'avanguardes. Gairebé una hora d'exaltació vivificant. Només una sessió, cap programa de mà. Ningú no és profeta en la seva terra, sembla.

   

Es pot viure amb coherència ètica?

Sovint es proclama la necessitat d'ensenyar les generacions futures a captenir-se d'una manera respectuosa amb el medi: reduir, reutilitzar, reciclar. Aquesta exigència forma part de la hipocresia social que amaga la manca de compromís efectiu amb aquest objectiu. Tot conflueix perquè quan has tractat el tema a classe, el nostre alumnat, que no és idiota, opini que sí, que és molt important, i que cal educar les generacions futures en un capteniment respectuós amb el medi ambient, que ells ja estan aviciats, però que a les escoles de primària se'ls ha d'exigir que facin, etc.

I quan els acuses d'escapolir-se del problema, es defensen ad hominem: "-Però si tu vens en cotxe a l'Institut!". Hauríem de donar exemple, al menys en aquest aspecte cabdal? Encara que aquesta interpel·lació apunti a una autoexigència que no acabes de saber si entra dins la retribució que cobres pel teu treball, és interessant comentar-la, perquè no nega la bondat de la fi, ni la idea que alguna cosa es pot fer, que ningú no és perfecte, i que sempre podem millorar les nostres accions.  Per anat tirant proposo calcular la petja ecològica. Una bona presentació la teniu aquí. Si voleu passar una estona calculant-la, és molt interessant la reflexió que suposa: quants kilòmetres recorres anualment? Hi ha diversos calculadors: proveu aquest.

Interessant experiment en un programa de la BBC Ethical Man. 28' en anglès, és clar, però prou comprensible. Un any vivint d'acord amb els ideals proclamats. En quins aspectes val la pena comprometre's, i en quins sembla forassenyat. Hi ha algun detallet que cal tenir en compte, com que el combustible d'aviació no paga impostos, i per això surt més barat viatjar en avió que en tren, encara que l'impacte  ambiental és molt superior. També la implicació familiar i l'obligació no triada de fer certs sacrificis ... que em recorda que quan l'Institut va decidir reciclar el paper va carregar en les senyores de la neteja -que no havien participat en la decisió- l'ecològica tasca de separar-lo i traslladar les papereres.  
   

P.S Per als devoradors de xocolata, complementeu amb aquest post de Gustavo Duch.

"Orellas de somè"

Disseny M.B.S.

Ase, ruc, burro, saumera ... En J.M., toc acusant-me una vegada més de "no parllar bé" em reenvia aquest missatge per a "l'orellas de somè":

El Lluís Grau ha llegit al tauler d’anuncis de la Cooperativa del Camp Pirenaica de la Seu d’Urgell:"Es ven un escamot de sis rucs: Tres mascles i quatre femelles".

Els crims contra la humanitat no prescriuen

Rupert Colville, portaveu de la Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets humans, va recordar  el passat 10 de febrer la recomanació del Comité de Drets Humans de les Nacions Unides en l'Informe de 2009, que instava Espanya a:

a) Considerar la derogación de la Ley de amnistía de 1977;

b) Tomar las medidas legislativas necesarias para garantizar el reconocimiento de la imprescriptibilidad de los crímenes de lesa humanidad por los tribunales nacionales;

c) Prever la creación de una comisión de expertos independientes encargada de restablecer la verdad histórica sobre las violaciones de los derechos humanos cometidas durante la guerra civil y la dictadura; y

d) Permitir que las familias identifiquen y exhumen los cuerpos de las víctimas y, en su caso, indemnizarlas. (pàgina 40)
En el llog web de recull de notícies on he anat a parar (via Vicens Navarro) hi ha diversos dispositius avençats de tractament de la informació que ens poden interessar. Entre altres, aquest mapa dinàmic, que si hi cliques damunt es pot filtrar, ampliar o modificar, inclús en la versió gratuïta:

www.silobreaker.com

Una altra paròdia socràtica

Carregant ... de raons

Cada itinerari vital té la seva època, de la que no et pots sostraure. A aquestes dues noies els han inscrit una agressió en la seva biografia. Malos tiempos para la lírica ... i per a l'educació.

Cine i filosofia

Odio les pel·lícules a classe. Billy Elliot, Dotze homes sense pietat, La ola, La misión, El nen amb el pijama a ratlles i tot aquest estàndard em provoca repulsió. Projectar-les a classe em sembla que no promou l'aprenentatge, és una redundància per a un públic que hi viu submergit (cosa que augmenta quan la mateixa s'els ha projectat a primària, a cada curs d'ESO i al Batxillerat), representa una mostra de peresa professional com a docent i en el millor dels casos destrueix la contemplació d'una obra d'art.

A diferència d'altres arts escèniques, com la música o la dansa, la contemplació d'una pel·lícula deixa l'alumnat ensunyat i murri. Promou una actitud passiva que dificulta la seva anàlisi i comentari. La seva dimensió no encaixa en el marc d'una classe, havent-se de partir en dues o tres i fa difícil la seva anàlisi en un context escolar. Com a divulgació de coneixements la supera qualsevol bon document (per cert, és una font primària, una font secundària o què?).

No estic contra la capacitat del cinema de potenciar (o desactivar) el debat social, ni contra l'interés filosòfic d'un mitjà tan present en la nostra cultura i vida quotidiana, ni menys contra una certa educació cinematogràfica. Només discuteixo l'oportunitat pedagògica i la utilitat didàctica de les pel·lícules utilitzades com a eines il:lutradores a classe. Suportar les càmeres lentes i els salts inverossímils de The Matrix per plantejar la consistència de la realitat sensible em sembla una pèrdua de temps. Situar quiet i mut davant d'una pantalla un material tan ric com una aula amb els seus materials, un professor o professora que en sap i uns joves plens d'interessos i vitalitat em sembla un malbaratament. 

És clar! Potser tot sigui que m'ha sortit un forúncul platònic que provoca que quan veig una classe a les fosques mirant la pantalla em vingui el record de la caverna.

Estètica de la comunicació espacial

En ocasió de la inauguració d'un radiotelescopi es va enviar vers el cúmul globular de la constel·lació d'Hèrcules un missatge (més informació en castellà, aqui). És aquest.

En cas que trobés ressó, la resposta ens podria arribar d'aqui cinquanta mil anys. A destacar la seva estètica marcianitos.

El mes en imágenes - Febrero de 2012 | MSF - Médicos Sin Fronteras

El mes en imágenes - Febrero de 2012 | MSF - Médicos Sin Fronteras

Giordano Bruno

Prenem, una vegada més, aquesta data: 17 de febrer de 1600.

Francesc Pujols

Enmig de l'atrafegament, no tinc temps de postejar cap recordatori adient d'aquest personatge que cada cop  té més especialistes estirant-lo cap els seus bàndols i que potser acabaran esquinçant-lo. Recordar algú que amb tota naturalitat és capaç de construir una obra com el Concepte general de la ciencia catalana on s'acosta sense complexos a la història de la filosofia. 

I m'he adonat que fa uns quants anys que en duc un clauer. Forma part dels objectes que he anat aplegant, com la goma de borrar fanatismes, el nas de pallasso, l'action man de Freud, la figureta de Sartre, ... És aquest.

Brigada Cobalto

Va por ustedes ...

De què serveixen el mèrits?

De la meva vida professional, una de les poques coses que tinc ordenades són els mèrits. L'abundàcia de certificats, titulacions, publicacions, càrrecs, etc. han estat la possibilitat de tenir plaça en un lloc determinat, de cobrar més, de gaudir de llicències d'estudis ...

Tinc tres arxivadors plens. Què se'n fa? Què en faig? Massa pretenciós guardar-los per a una biografia, però és que llençar-los ...

El tricentenari de Rousseau

Fa uns anys, dedicàvem (els tres profes! del seminari) tot el primer trimestre de primer a llegir el Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes. Deu pàgines per setmana. 

Primera classe:

10' Un examen amb preguntes per comprovar si s'havien llegit.

50' Respondre les preguntes de l'examen, dubtes, comentari de quelcom que hagi cridat l'atenció etc.

Segona classe: Explicació de temes connexos: altres autors que tracten l'estat de naturalesa, el dret de propietat, les teories sobre la legitimitat del poder polític, els nens ferals, naturalesa/cultura ...

Tercera classe: Continuació, o debat sobre alguns dels temes plantejats per l'obra:

- El retorn a la naturalesa, utòpic o possible?

- Els salvatges, realment són bons?

- Ha progressat de debò la humanitat?

- A més de per por al càstig, hi ha altres arguments per obeir les lleis?

- Els papers socials de dones y homes estan justificats naturalment, segons Rousseau?

- És inevitable la rivalitat en la vida social?

- Com es pot fer compatible la llibertat amb la vida social?

- Pot existir una moral basada en les emocions?

A la fi del trimestre, una recapitulació de tots els temes i un examen.

Totes les notes dels exàmens valien igual. No corregíem tots els exàmens, sinó que en fèiem una selecció aleatòria. encara que cada alumne podia demanar que se li'n corregís un que li hagués sortit bé. En fer-los, no es canviaven els alumnes de lloc perquè no hi havia temps per copiar, i si algú ho intentava, passava a fer exàmen oral a la mateixa classe.

Per recuperar, es proposaven treballs (per escrit i amb presentació oral) que obliguessin a una lectura com:

- Explica detalladament amb quins aspectes, afirmacions o crítiques de l'obra estàs d'acord i amb quines no. Exposa arguments en cada cas.

- Quines dades de la ciència de l'època fa servir? Per a què?

- Recull les referències (text, pàgina, intrepretació) a les dones que fa en el Discurs, sense oblidar la dedicatòria.

Avui a més faria servir els materials que s'estan produint entorn del seu tricentenari (hi competeixen Suissa i França) i que C.M. ha tingut l'amabilitat de divulgar a través de Filolist, com el video L'ombre des lumières que anima gravats de  l'època i del que reproduim la presentació, o el projecte de curtmetratges.

Mestres

Felicitàvem el canvi d'any amb un video de reivindicació del professorat. Ara fa dues setmanes que podem veure el programa Mestres. Potser una mica massa centrat a primària, que és més fotogènica, i no s'acaba de trobar el to per a la secundària. M'alegra que gent compromesa celebri el programa. 

Esperem que els propers capítols completin el panorama.

Nader i Simin i la mediació

Ara que els Globus d'Or i potser els Oscar tornaran aquesta pel·lícula al primer pla de l'actualitat, aprofitem per recomanar-la, si és que encara no l'heu vista. A banda del seu valor, crec que és perfecte per comentar-la en la formació en mediació. Malgrat el que el títol i el mateix trailer sembla que se centra en una separació matrimonial,  s'hi entrecreuen varis conflictes: el del matrimoni protagonista, el del marit i la cuidadora del seu pare, l'altre matrimoni, les respectives filles, i s'hi pot veure i analitzar les dificultats en definir el conflicte i els seus actors, el paper de les persones mediadores, el problema dels mediadors que són parts, l'empoderament de les parts, els problemes ocults, les actituds, creences i accions, els afectes que es manifesten i els que no, les manipulacions, la importància de cercar solucions creatives, el fracàs de la mediació quan apareixen noves exigències no previstes en els acords ...

Tot això amb guió, realització i actors estupends, i sense mencionar altres aspectes valuosos, com la crítica al fonamentalisme, el problema de les convencions socials, i un retrat excel·lent de la realitat iraniana fets per un iranià: bon cinema.

Filosofighters

Gràcies a la col.lega Cecilia tenim notícia d'un videojoc on line per entretenir-se amb alguns autors de la Història de la Filosofia. En brasileny, però bastant comprensible, ben realitzat i fàcil de jugar. esplèndidament analitzat en el blog AGORA si, on trobareu les instruccions traduïdes al castellà.

Wert ha parlat

... i es van complint els auguris anunciats fa uns dies: el 2, 3, 4, 5, 6, i 7; de moment encertem el 60%. Només tres observacions. Amb algunes mesures pots estar en desacord, però és la politica que s'ha votat. D'altres són declaracions d'intencions, que ja veurem com es concreten. Però el que fa una certa ferum  és que un científic social que es permet fer servir el mot "benchmarking" en comptes de "buenas pràcticas"  faci demagògia tot atribuint l'atur actual a l'abandonament escolar,  la manca d'exigència i les poques hores de matemàtiques i de llengua, quan la feina fàcil ha estat una de les causes d'abandonament escolar durant el totxo i quan les llistes d'aturats estan farcides de joves ben preparats. També fa demagògia en dibuixar una escola pública ineficient i cara quan segurament les xifres que dóna inclouen la privada concertada. 

Ah! i tots els problemes, no són problemes de recursos, sinó de mala gestió!