La classificació decimal de les biblioteques fa la filosofia veïna de la religió. En algunes biblioteques fins i tot comparteixen prestatgeries. I la incultura o, aplicant el principi de caritat, el lapsus, dona lloc a classificacions que semblen acudits. Per exemple, en el
catàleg col·lectiu de les biblioteques universitàries de Catalunya, la important obra sobre lògica de Hamblin,
Fallacies, està catalogat, des de fa temps i sense que s'hagi esmenat, dins "sufisme". Com si tractés sobre aquella branca de l'Islam! Segurament algun inepte no sabia que un tipus de fal·làcies son els
sofismes.
És clar, estava escrit en anglès! Tenim curiositat per saber com es classificarà l'exemplar de la
traducció castellana de l'obra. Feta el 2016, ha hagut d'esperar gairebé mig segle per aparèixer, prologada per un dels més importants especialistes en teoria de l'argumentació de l'Estat,
Luis Vega Reñón.
Als prestatges de les llibreries s'ha produït també un altre veinatge, que ha arribat inclús a la suplantació, en alguns casos. Es tracta de les obres d'autoajuda, potser substituïdes ara mateix per les de coaching o mindfulness.
De fet, hi ha persones que es presenten amb acreditació filosófica que mantenen que la filosofia és, literalment, una psicoteràpia. Sovint fan un col·lage entre hinduisme, budisme i psicoteràpia, com es pot constatar per exemple en
un recent article, colat en una revista filosòfica (!). Es coneixen perquè, tot i presentar el que afirmen com a filosofia, sense solució de continuitat, comencen per citar reverencialment Buda o els
Vedas tot fent servir una la fraseologia de paraules gruixudes:
saviesa,
filosofia perennne,
biologia mol·lecular,
pràctica ancestral,
saber mil·lenari,
espiritualitat, amanits altres cops amb
teosofia i
Jung. Sovint també juguen a fer etimologies del sànscrit.
No critiquem les psicoterapies. És evident que una bona psicoteràpia és importantíssima per alleujar el patiment mental. El problema apareix quan es dóna gat per llebre. Si es dona filosofia per psicoteràpia malament per a la salut mental; si es dona psicoteràpia per filosofia, malament per la filosofia.
Algú dirà: És que la pregunta sobre el sentit de la vida, el suïcidi, les relacions humanes, l'univers, no interessen tothom, no interessen la filosofia? És que la reflexió filosòfica no té a veure amb la meditació o el mindfulness? És que Epicur no proposava una mena de tetrapharmakon (quàdruple medecina)?
La diferencia fonamental entre ambdós camps, tanmateix, és que l'un, el mindfulness o la meditació cerca la calma, l'assossegament. En canvi, el filosofar alerta, inquieta. Revela la tensió entre teoria i praxi, no reconcilia o apaivaga les discrepàncies, sinó que les aborda. Explora respostes, perquè no creu que n´hi hagi de definitives.
El filòsof o filòsofa a qui acudeixis farà que tu siguis el filòsof o filòsofa. El psicoterapeuta no farà que tu siguis psicoterapeuta. Aquest potser et curi. Aquella o aquell t'ajudarà a viure más humanament, més conscientment. El filòsof o filòsofa pot ser amic teu. De fet, la filosofia demana un context d'amistat. El psicoterapeuta, en canvi, el que farà es gestionar la transferència.
L'aigua clara i la xocolata espessa.
