Orelles de burro

Brigada Cobalto

2012-02-12T21:24:00.000+01:00

Va por ustedes ...

De què serveixen el mèrits?

2012-02-10T10:00:00.000+01:00

De la meva vida professional, una de les poques coses que tinc ordenades són els mèrits. L'abundàcia de certificats, titulacions, publicacions, càrrecs, etc. han estat la possibilitat de tenir plaça en un lloc determinat, de cobrar més, de gaudir de llicències d'estudis ...

Tinc tres arxivadors plens. Què se'n fa? Què en faig? Massa pretenciós guardar-los per a una biografia, però és que llençar-los ...

El tricentenari de Rousseau

2012-02-08T08:30:00.000+01:00

Fa uns anys, dedicàvem (els tres profes! del seminari) tot el primer trimestre de primer a llegir el Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes. Deu pàgines per setmana.

Primera classe:

10' Un examen amb preguntes per comprovar si s'havien llegit.

50' Respondre les preguntes de l'examen, dubtes, comentari de quelcom que hagi cridat l'atenció etc.

Segona classe: Explicació de temes connexos: altres autors que tracten l'estat de naturalesa, el dret de propietat, les teories sobre la legitimitat del poder polític, els nens ferals, naturalesa/cultura ...

Tercera classe: Continuació, o debat sobre alguns dels temes plantejats per l'obra:

- El retorn a la naturalesa, utòpic o possible?

- Els salvatges, realment són bons?

- Ha progressat de debò la humanitat?

- A més de per por al càstig, hi ha altres arguments per obeir les lleis?

- Els papers socials de dones y homes estan justificats naturalment, segons Rousseau?

- És inevitable la rivalitat en la vida social?

- Com es pot fer compatible la llibertat amb la vida social?

- Pot existir una moral basada en les emocions?

A la fi del trimestre, una recapitulació de tots els temes i un examen.

Totes les notes dels exàmens valien igual. No corregíem tots els exàmens, sinó que en fèiem una selecció aleatòria. encara que cada alumne podia demanar que se li'n corregís un que li hagués sortit bé. En fer-los, no es canviaven els alumnes de lloc perquè no hi havia temps per copiar, i si algú ho intentava, passava a fer exàmen oral a la mateixa classe.

Per recuperar, es proposaven treballs (per escrit i amb presentació oral) que obliguessin a una lectura com:

- Explica detalladament amb quins aspectes, afirmacions o crítiques de l'obra estàs d'acord i amb quines no. Exposa arguments en cada cas.

- Quines dades de la ciència de l'època fa servir? Per a què?

- Recull les referències (text, pàgina, intrepretació) a les dones que fa en el Discurs, sense oblidar la dedicatòria.

Avui a més faria servir els materials que s'estan produint entorn del seu tricentenari (hi competeixen Suissa i França) i que C.M. ha tingut l'amabilitat de divulgar a través de Filolist, com el video L'ombre des lumières que anima gravats de l'època i del que reproduim la presentació, o el projecte de curtmetratges.

Mestres

2012-02-07T08:30:00.000+01:00

Felicitàvem el canvi d'any amb un video de reivindicació del professorat. Ara fa dues setmanes que podem veure el programa Mestres. Potser una mica massa centrat a primària, que és més fotogènica, i no s'acaba de trobar el to per a la secundària. M'alegra que gent compromesa celebri el programa.

Esperem que els propers capítols completin el panorama.

Nader i Simin i la mediació

2012-02-06T13:33:00.001+01:00

Ara que els Globus d'Or i potser els Oscar tornaran aquesta pel·lícula al primer pla de l'actualitat, aprofitem per recomanar-la, si és que encara no l'heu vista. A banda del seu valor, crec que és perfecte per comentar-la en la formació en mediació. Malgrat el que el títol i el mateix trailer sembla que se centra en una separació matrimonial, s'hi entrecreuen varis conflictes: el del matrimoni protagonista, el del marit i la cuidadora del seu pare, l'altre matrimoni, les respectives filles, i s'hi pot veure i analitzar les dificultats en definir el conflicte i els seus actors, el paper de les persones mediadores, el problema dels mediadors que són parts, l'empoderament de les parts, els problemes ocults, les actituds, creences i accions, els afectes que es manifesten i els que no, les manipulacions, la importància de cercar solucions creatives, el fracàs de la mediació quan apareixen noves exigències no previstes en els acords ...

Tot això amb guió, realització i actors estupends, i sense mencionar altres aspectes valuosos, com la crítica al fonamentalisme, el problema de les convencions socials, i un retrat excel·lent de la realitat iraniana fets per un iranià: bon cinema.

Filosofighters

2012-02-02T00:40:00.000+01:00

Gràcies a la col.lega Cecilia tenim notícia d'un videojoc on line per entretenir-se amb alguns autors de la Història de la Filosofia. En brasileny, però bastant comprensible, ben realitzat i fàcil de jugar. esplèndidament analitzat en el blog AGORA si, on trobareu les instruccions traduïdes al castellà.

Wert ha parlat

2012-02-01T00:10:00.000+01:00

... i es van complint els auguris anunciats fa uns dies: el 2, 3, 4, 5, 6, i 7; de moment encertem el 60%. Només tres observacions. Amb algunes mesures pots estar en desacord, però és la politica que s'ha votat. D'altres són declaracions d'intencions, que ja veurem com es concreten. Però el que fa una certa ferum és que un científic social que es permet fer servir el mot "benchmarking" en comptes de "buenas pràcticas" faci demagògia tot atribuint l'atur actual a l'abandonament escolar, la manca d'exigència i les poques hores de matemàtiques i de llengua, quan la feina fàcil ha estat una de les causes d'abandonament escolar durant el totxo i quan les llistes d'aturats estan farcides de joves ben preparats. També fa demagògia en dibuixar una escola pública ineficient i cara quan segurament les xifres que dóna inclouen la privada concertada.

Ah! i tots els problemes, no són problemes de recursos, sinó de mala gestió!

J.V. Foix en el record

2012-01-29T12:47:00.001+01:00

1. "Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs d'aquarel.la amb les colors de l'iris. " (Diari 1918)

2. La tia Francisqueta comentava, sorneguera "- Diu que ara el cosinet es fa dir jotave."

3. No es recorda que l'ex de J.V. era tia de l'autora del llibre per excel·lència de la cuina barcelonina: Sabores, amb un pròleg on tot un prevere s'esmussava tot fent el panegíric de les menges ... i de l'autora.

4. El que si recordes a voltes és la primera vegada que vas sentir un mot: la mare deia que s'havia creuat amb el senyor Foix i que anava, com sempre, tot "tibat".

5. Rèiem amb el disc d' Onze nadals i un cap d'any: "A cal fuster hi ha novetat" amb el senyor tibat a 78 rpm! I ara t'adones que cada frase que va escriure llueix com una joia acavada d'encastar.

Actualització:
Per a amateurs de la filosofia, vegeu l'article de Jordi Sadurní Sobre la possibilitat d'una lectura filosòfica de J.V. Foix

Pèls de punta

2012-01-27T09:00:00.000+01:00

Dijous de la setmana passada, la NASA va publicar una animació del registre de les temperatures a la Terra desde 1880: El color blau indica per sota la mitjana i el vermell per sobre la mitjana. No us vull amargar més la setmana del que ho han fet les notícies al país, però fixeu-vos en la tendència al planeta.

Indiferència a Catalunya vers el procés a Garzón

2012-01-26T09:45:00.000+01:00

El tiet P. va participar a la Batalla de l'Ebre. Era de la Quinta del Biberó. Camps de concentració, depuració, etc. No es va atrevir a tornar allà fins finals dels 60. Por, vergonya? En tot cas, humiliació. Quan penso en els represaliats i els seus familiars, en la gent que encara té parents enterrats en les cunetes. sense reparació, em sembla ja no una injustícia, sinó una crueltat continuada. Al jutge que s'ha posat del cantó d'aquesta gent se'l processa per intentar reparar això. I no ens queixem de la corrupció? Al jutge que ha destapat i perseguit una de les xarxes de corrupció se'l processa per això.

I als media a Catalunya només trobo comentaris com "és un megalòman", "no ens importa" o, com a màxim, un lament estil "uix, ha pringat". Vilaweb editorialitzava i el posava al nivell de Fraga adduint que havia estat indiferent a les denúncies de tortures d'etarres i d'independentistes, com recordava un escrit d'associacions contra la tortura.

Em sembla insensat, des d'un punt de vista d'esquerres, no donar tot el suport possible perquè aquest procés deixi de ser un avís als que s'atreveixen a molestar la dreta més rància i corrupta. Però no tenia present que a Catalunya també ha guanyat la dreta.

Per se détendre just un petit peu

2012-01-26T09:00:00.000+01:00

Diners i ètica

2012-01-25T09:00:00.000+01:00

En breu:

Per a quart:
- Mireu aquest video i després responeu les preguntes:

Què és un banc?
Què fan els bancs?
Què és una banca ètica?
Quina relació tenen els bancs amb l'actual crisi?
Quines coses es poden fer per sortir de la crisi?

- Posar les respostes en comú

Per a adults:
- Veure En llarg (53:18)
- Respondre les preguntes
- Comentar algunes afirmacions com:
Quan compris quelcom, imagina't la gent que hi ha darrera el producte. Adona't que quan estàs comprant per preu els afectes direcatment.
Els bancs estan fets a la nostra imatge i semblança.
Els comptes d'una persona són la fotografia del seu subconscient.
- Tema de reflexió: Per què molta gent que encara té la sort de tenir diners no es planteja que les inversions que es fan poden ser objecte de valoració moral?

Una de llibres

2012-01-23T20:54:00.000+01:00

Quan ensenyàvem la casa a algun convidat i arribava a la nostra cambra de dormir, el comentari obligat era "- I no teniu por que us caiguin al damunt?" Uns prestatges industrials clavats a les parets plens de llibres en doble rengle, amb més llibres descansant al damunt. Els al·lèrgics s'ho miraven terroritzats i començaven a moquejar. Finalment, vem acordar treure'ls. El que ens va acabar de decidir va ser que hi començàvem a posar els néts a fer la migdiada. Quan vem començar a buidar, la primera sensació va ser d'alleujament: fora perill i pols; ara que els hem tret es pot dir que som supervivents. Efectivament, tres prestatges plens de llibres caient-te al cap són molts quilos per a un crani humà. La biblioteca va anar a parar a caixes (raids nocturns per agafar-ne: és increïble la quantitat de caixes que es poden trobar al carrers a certes hores). Vam emplenar una altra habitació de mals endreços.

Aguaplast als forats, unes capes de pintura magnífica i la cambra com a nova: les parets polides, excepte la de l'armari amb portes de mirall. Una persona al·lèrgica no hi posaria pegues. Però aleshores van començar les nits d'insomni ... Em despertava amb sensació de claustrofòbia, que primer vaig atribuir a l'apnea, però que en mantenir-se mentre donava voltes al llit vaig acabar atribuint a l'absència de llibres. Quan hi havia llibres la cambra no tenia límits. Podies traslladar-te a la prehistòria de Gordon Childe, o al jardí d'Epicur i al taller d'Espinosa, o al Cambridge de Russell i Witgenstein discutint amb un atiador a la mà. També a la Thule dels inuit o als tristos tròpics de Levi Strauss. Endinsar-te cap els astres o passejar pels Uffizi: l'infinit.

Després va caldre la selecció. Tot i que des de feia uns anys m'havia promés no comprar més que l'imprescindible i fer servir el préstec de les biblioteques, ja havia atapeït dues prestatgeries més (gràcies, IKEA!). Però a casa no en cabien més, sobre tot si preteniem mantenir la cambra de dormir com a lloc una mica segur. De quins llibres desprendre's? Amb l'esperit jovial i alhora paternalista vers mi mateix d'una mena de Sansón Carrasco anava decidint:

- Aquest fora, perquè me l'he llegit

- I aquest, que me l'he llegit?

- Però em va agradar. Es queda!

- I aquest, que no me l'he llegit?

- Fora, perquè no me'l llegiré!

- I aqueeest?

- Tampoc l'he llegit, però me'l penso llegir. Dins!

- I el diccionari DIEC?

- Fora, perquè el puc trobar a internet!

- I l'Enciclopèdia Catalana?

- Amb els nens grans, està exhaurida. Donació!

- Llençaràs el Diccionario de Filosofia abreviado de Ferrater Ed Sudamericana 1976?

- Aleshores no tenia diners per comprat el de veritat ...

- ... miiira, hi ha un punt a l'entrada Pensamiento y lenguaje ...

- ... ara el ja tinc i a més aquest està desballestat; fora!

- Però no em negaràs que l'Enciclopèdia de Medicina i Salut ...

- És una merda, no diu res de tractaments ni pronòstics i a més quan la vas consultar per escriure sobre l'eutanàsia no vas trovar més que quinze línies sobre la mort i el morir. A més, pots consultar el Pubmed.

- Llibres de text de la Facultat?

- Els de Psicologia, tots superats, i molts d'Història. Fora. Els de Filosofia, per allò de guardar-los ...

- Quants sobre estructuralisme, és que no tenies criteri?

- Cap. Fora tots, i els de psicoanàlisi també, excepte els de Freud, el de Betheleim i el Diccionario de Laplanche i Pontalis (que per cert, vas socialitzar).

- Sobre marxisme, guardaré només les fonts primàries ... I el Marta Hanecker, amb perdó dels neocon...versos.

I així unes quantes jornades. Plaerdemavida estava entusiasmada. Total: tres caixes que posava "Bellsolà" (què és?); no molt fortes, pero grans, més les enciclopèdies (excepte els 16 volums de la Història Naturals dels Paisos Catalans, indultada a darrera hora). Deixo per una altra ocasió el relat de com els vaig anar encolomant, amb quin posat de póquer deia "- És que vaig a llença-los al paper". Tampoc explicaré com vaig aconseguir que una bibliotecària es quedés la pila que assertivament vaig dipositar al mostrador sota el cartell "No s'accepten donacions de llibres". Ni la dificultat en dissimular la meva incredulitat davant l'alegria dels beneficiaris de les enciclopèdies. Tampoc entrarem en el debat llibre de paper-llibre virtual. Ni vull pensar si em vaig deixar, algun punt oblidat que alimentés blogs com aquest. Pero la gent propera a mi llegia.

font

Malgrat les bones obres i els dos mesos amb l'habitació impoluta, encara no dormia bé. Intents vans d'amics (?) de temptar-me amb esplèndides biblioteques com les que obscenament es mostren aqui (gràcies, Isa). Finalment, 1,60 X 2,40 metres de prestatgeries els permeten recomençar la colonització de la cambra. Ja dormo millor.

Tanmateix, avui m'ha caigut damunt l'empenya nua el quart volum de Los relatos de Kolimá. És un llibre petit, de fet és de l'editorial Minúscula, però m'ha fet molt de mal. Revenja? Avís? Brometa?

Com dormiré aquesta nit?

Amb perdó de les llibreteres i llibreters. Va por uhtede!

Auguris educatius

2012-01-20T01:08:00.000+01:00

Els budells de les aus servien als augurs per pronosticar el futur. Tot observant diverses publicacions de la FAES, veritables vísceres (pedrer, pulmons, estòmac, budells, fetge, cloaca) del PP, auguro que aquestes són algunes de les disposicions que ens esperen sobre educació (i espero equivocar-me):

Implantació de Sociedad, cultura, religión a batxillerat i a l'ESO
Supressió de Ciencias para el mundo contemporáneo
Supressió d'Educación para la ciudadania y los derechos humanos y de Formación Etico cívica. Substitució per una altra assignatura amb més aroma FEN (la Conferència de Lisboa del 2000 obliga a introduir educació de la ciutadania)
Revàlides ("prueba de carácter nacional")
Un any més de batxillerat (no allargant-lo, sinó reduïnt l'ESO, i amb tots els alumnes al mateix centre fins als 16 anys)
Establiment de barems de centres segons les notes
Cheque escolar
Unificació de programes, especialmente d'historia
Promoció del "bilingüisme educatiu" en les comunitats amb llengua pròpia
Purificació del que considerin socialisme, “hembrismo”, comunisme, ecologisme, antigobalització

La ruina de la enseñanza española (2005)
Contra la educación en valores" (2008)
¿Educación para la ciudadanía o atentado a la democracia? (2008)
Bases ideológicas del sistema educativo español (2011) (aqui s'hi menciona "hembrismo")
Programa electoral PP

Com prova?

2012-01-18T19:53:00.000+01:00

Gairebé tothom amb qui em trobo ja sap que recentment he esdevingut per voluntat pròpia membre de les classes passives. Per això la pregunta obligada és: - Com prova? Encara que la pregunta hagi estat formulària, no sé respondre també formulàriament amb un "vaig fent" per exemple, perquè em sona a ironia poc amable. Per tant, em veig obligat a qualificar el meu estat. Aleshores sorgeix el problema: no et pots queixar perquè t'has escapat per poc, però tampoc pots exalçar la teva situació actual, atès que segueixes vinculat a la professió, enyores la força vital de la clientela del instituts i les mil anècdotes diàries, fas cangurs, etc. I tampoc estàs disposat a abandonar-te a tòpics com "mai havia estat tan ocupat" (no és veritat), i menys "viatjaré" (encara no puc), ni "faré el Camino de Santiago" (uix!), ni "aprendré ceràmica" (mai!), i no "cultivaré un hort" (uec!), ni "caminaré" (ecs!). O sigui, que tens el problema ridícul de no saber quin és el teu estat.

Per acabar-ho d'adobar, topo amb un estudi de Schwartz i Strack (1999) (citat a la pàgina 176 d'Alquimias de la mente) sobre problemes de la introspecció. Resulta que quan es pregunta a la gent sobre els seus estats subjectius, semblaria que la resposta, si és sincera, descriuria aquell estat. Ara bé, tot experimentant amb relats sobre benestar subjectiu, aquests autors van trobar que la gent expressa un major benestar en entrevistes personals que quan responen qüestionaris per escrit, i que augmenta encara més si l'entrevistador és del sexe oposat, i en canvi quan l'entrevistador pateix una minsusvalidesa greu tendeix a disminuir el grau del benestar subjectiu. Tot això sense adonar-se, per descomptat.

Si expresso un benestar alt, potser sigui perquè parlo amb una dona, i si és baix serà perquè considero que el meu interlocutor pateix una minusvalidesa greu ... I encara pitjor si crec que han llegit aquest post, perquè aleshores intentaré compensar el biaix perquè no creguin, etc .... En resum: un altre pal a la introspecció i la demostració que tinc mooolt de temps.

Per a què serveixen els sindicats?

2012-01-09T10:24:00.000+01:00

1. Entrevista informal amb la classe: què és un sindicat, quins coneixeu, què fan?

2. Escriviu cinc preguntes o qüestions que voldríeu que es responguessin o que s'aclarissin sobre els sindicats. (es posen en comú a la pissarra)

3. Veiem aquest video: quines són les cinc mentides sobre els sindicats i com s'hi rebaten?

4. Avaluació: què heu après? Quines noves preguntes han sorgit ...

Desorientació

2012-01-08T21:27:00.000+01:00

Reunió d'amics, economistes, emprenedors, votants d'esquerres. No hi falten opinions sobre la situació econòmica. Es dicrepa sobre si hi ha hagut una mala gestió pública. Entre d'altres informacions, es comenta que anem al metge més que a Alemanya. Tanmateix, al seu article d'avui, Francesc Valls recorda que anem menys al metge que Alemanya (7,5 vegades l'any front 8,2). En què quedem?.

A més, en el mateix exemplar de El País d'avui, Ramoneda argumenta basant-se en què la gent s'estima més pagar més impostos que patir retallades, mentre que el titular del sondeig de Metroscopia afirma que la majoria dóna suport a les retallades però rebutja la pujada d'impostos, és a dir, exactament el contrari.

Posat que es tracta de gent ben informada, com és possible aquesta disparitat de dades? Més enllà de pensar que uns tenen la raó i els altres no, el que em sembla que palesa és una real desorientació, una destrucció dels discursos tradicionals i, si sóm optimistes, un intent de construcció d'un nou discurs ... d'esquerres?.
Fa una mica de por, sobre tot tenint en compte un fracàs anterior. Recordeu quan el PP i també el PSOE propugnaven abaixar els impostos perquè n´hi havia masses, que va ser un tema estrella en les eleccions des dels anys 90? Tots els esforços per fer veure que no era el camí van fracassar, i el balanç ha estat: Supressió de l'impost de sucessions, del de patrimoni ... i ara, amb el PP ... apujada de l'IRPF i de l'IVA. Olé!
I anem-nos preparant per al populisme polític quan la gent comenci a sortir al carrer.

Desigs

2011-12-31T00:00:00.000+01:00

Un bon 2012 per a aquelles i aquells que m'acompanyen en aquest blog. I gràcies per la companyia!

Gràcies profe!

2011-12-29T21:00:00.000+01:00

Valgui com a felicitació de vacances d'hivern als ex-col·legues en aquests dies de tribulacions ...

(de l'actor protagonista de Mad Men a músics com John Legend)

font

Mogudes filosòfiques

2011-12-27T23:12:00.003+01:00

Els companys del grup de l'alt Empordà estan aconseguin consolidar unes jornades filosòfiques. Que s'escampi l'exemple.
(Noteu que el video s'anuncia amb la foto de la veritable faç de l'il·lustre autor de El café de Ocata)

Hi ha qui té clars els seus interessos

2011-12-19T10:25:00.000+01:00

Contra l'escalfament del planeta!
font

Més ofertasses nadalenques

2011-12-16T14:03:00.000+01:00

Un dia, el professor de religió catòlica repartia caramels del monestir de Montserrat. Vaig fer la broma que anéssim amb compte, que t'en prenies un i començaves a creure't coses, et feies crèdul. No em va semblar que a ningú li fes gràcia. Tot intentant trobar una mica de ressó, us aconsello l'ofertassa de llibres (en anglès) que fa Skeptic. N'hi ha de gratuïts i d'aplicació immediata, com Aprén a ser un mentalista en 10 lliçons fàcils, que algun dia explicaré com vaig usar a les classes de Psicologia.

Si us interessa el tema i no llegiu anglès, consulteu l'Orelles aqui i aqui.

Donem per perdut el dia en què no haguem ballat al menys una vegada!

2011-12-12T10:18:00.001+01:00

Danser sa vie, du 23 novembre 2011 au 2 avril 2012 por centrepompidou

Amb aquest fragment d'Així parlà Zaratustra (De les taules velles i les noves, 23) s'obre la inèdita i excel·lent exposició del Centre Pompidou. Més enllà de la lectura d'escrits com aquest o d'altres com La philosophie de la danse, de Valery (que promet més del que dóna), la dansa ha de ser un punt de referència obligada en la reflexió contemporània sobre el cos.

Vull dir que no tot són neurociències. I que potser caldria explorar el problema ment-cos a partir del vincle estètic. Quina mena d'entitat té l'experiència de ballar? I la seducció de contemplar una dansa?

Apunts

2011-12-05T00:07:00.001+01:00

Us heu adonat que alguns alumnes creuen que els apunts és allò que el professor apunta a la pissarra?

"És llei de vida"

2011-12-01T17:01:00.001+01:00

Deixes de comptar per décades per tornar a comptar per anys. Millor dit: a descomptar.

Filosofia a la presó

2011-11-30T19:04:00.001+01:00

El vaig aturar res més començar perquè em va semblar que hi havia massa teatre. Ara en Jordi R. me'l torna a posar al davant i me'l miro, i veig que està molt bé. És un bona mostra del que és la filosofía, encara que en algún moment deriva a una lliçó d'estoicisme: "Els seu cos era a la presó, però el seu esperit era lliure". Per cert, la relació entre estocicisme i presó també s'explota en la magnífica Tot un home, de Tom Wolfe: un dels protagonistes trova una antologia d'Epictet a la biblioteca de la presó on injustament ha anat a parar; des de llavors l'ajudarà a orientar la seva fotuda vida.

Per introduir la filosofia: Mira el video i resumeix la caracterització que s'hi fa de la filosofia.

Més sobre cultura popular i filosofia

2011-11-27T12:34:00.000+01:00

Fa uns dies ens fèiem ressó d'una oferta de llibre digital de la sèrie de Blackwell "... i filosofia". Aqui teniu l'anunci complet.

Emprendre ...

2011-11-26T00:35:00.000+01:00

Una certa melangia quan veus la gent que incia la seva carrera ... Sort, perquè feina, dedicació i entusiasme hi són!

Dia Internacional contra la violència envers les dones

2011-11-25T01:00:00.000+01:00

Font

Mar i muntanya

2011-11-24T00:02:00.001+01:00

M'escriu la col·lega Joana S. de Gandesa per excusar-se que no hagi pogut venir amb els seus alumnes a l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia de Barcelona. Diu que són alumnes de "muntanya". Deu voler dir sans, forts, intrèpids, amb les galtes enrogides. Com seran els alumnes "de mar"?

Aristòtil vs Plató

2011-11-23T10:03:00.000+01:00

Un del contrafàctics més repetits en educació és la importància atribuida al diàleg argumentatiu en la formació integral de les persones. De fet, el descobriment de la discrepància acompanyarà la formació en la tolerància i el diàleg. Tanmateix ... com es resolen les diferències d'opinió en realitat? Sovint amb disputes allunyades dels valors predicats. Això també es fa dolorosament manifest en alguns representants del gremi que més hauria de practicar el diàleg argumentatiu: el professorat de filosofia. Hi ha qui, quan es troba amb una opinió diferent de la seva, directament insulta. Ho hem llegit en algunes intervencions de valoració del canvi de Hume per Locke en el textos per a les PAU.

La meva selecció de fotofilosofies, amb permís dels guanyadors de les eleccions

2011-11-21T10:03:00.001+01:00

Som-hi que no ha estat res ...Mostra 2011 una selecció

La quantitat i qualitat de la participació és cada vegada més gran (de 14 centres inscrits el 2007 a 55 el 2011) i palesa que la iniciativa s'ha entès i que és potent, tant des del punt de vista de l'ensenyament del filosofar com de l'educació en general. I ens fa veure que la filosofia no és una matèria ni de "ciències" ni de "lletres", sinó que té un valor formatiu per a tot tipus d'alumnat. En aquests anys, tots plegats hem escampat per la web milers de fotofilosofies, milers d'espurnes de pensament.

També hem anat descobrint que no hi ha una recepta per crear una fotofilosofia. Una pregunta poc original (Existeix realment la felicitat? Les nostres vides deixen rastre a l'univers?) pot vivificar-se amb la fotofilosofia, que ens apunta subtilment una resposta. Preguntes que interpel·len al professorat (Era realment tan embolicat el pensament de Nietzsche?, Pot la filosofia canviar la meva vida?). Preguntes condicionals (Si la vida és una competició, qui la guanya?); en què competim? què és guanyar? Fotografies aparentment trivials que de sobte adquireixen dimensió gràcies a la pregunta (Parlem amb sinceritat quan fem servir les paraules sempre o mai?) Preguntes que interroguen la fotografia (Què és la bellesa?) Fotografies que responen la pregunta (Evolució?) Preguntes que ens actualitzen vells temes filosòfics (Porqué cuando hay luz siempre hay sombra? L'aparença només existeix perquè la realitat sembli més bonica?)...

I el subjecte de les preguntes? No és un cogito fora de l'espai i del temps, sinó un subjecte contextualitzat, arrelat, adolescent del XXI, que es pregunta si serà capaç de construir una existència amb sentit (Som el que volem ser o el que la gent vol que siguem? De verdad soy quien quiero creer que quiero ser? Enfrontar-te sol a la vida, et fa més fort?) ...

Ara, a cercar-hi respostes ...

(apunts per a la meva intervenció en l'acte de la UB)

A la recerca de criteris perduts

2011-11-18T08:30:00.000+01:00

Si vols veure-la en gran, clica aqui.

Ho hem fet, un any més

2011-11-17T00:41:00.001+01:00

La Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
el 16-11-2011 en l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia

Cinquanta-cinc centres inscrits, una xarxa de més vuitanta blogs, tres-centes vint-i-nou fotofilosofies seleccionades entre més de tres mil. Filosofia en acte: filosofar.

Dia Mundial de la Filosofia

2011-11-16T00:00:00.001+01:00

Com a acte de celebració del Dia de la Filosofia ens reunirem avui dimecres 16 a les 17 hores a la quarta planta de la Facultat de filosofia de la UB per tal de culminar la Mostra de Fotofilosofia 2011: diplomes, visionat i comentari de fotofilosofies, performance reivindicativa. Alumnat i professorat de secundària i tothom que vulgui fer pinya en favor de la filosofia.

Aquest any passem de cinquanta centres. És a dir, varis milers d'alumnes que hi han participat tot inventant una pregunta. I estem convençuts que qui s'inventa una pregunta comença a filosofar.

Més informació aquí i aquí. Vegeu el missatge de la Directora general de la UNESCO en una celebració més tranquil·la que la de l'any passat, malgrat que en aquesta OG hi ha un enrenou notable per l'admissió de Palestina.

Un cop d'ull als actes que se celebren al món ens fa veure que el nostre és un dels que participen més persones i que els participants no són receptors, sinó actors. I això ens agrada i engresca a seguir.

Recordem que els referents no són els tòpics "una imagen vale más que mil palabras", ni "filosofia ilustrada", ni "concurs fotogràfic", ni menys "fer la filosofia més fàcil". Volem que sigui un nou gènere d'expressió filosòfica, una nova manera d'estimular el thaumatsein.

Ofertón!!

2011-11-12T12:28:00.000+01:00

William Irwin (el de House i la Filosofia, Els Simpsons i la filosofia, etc ) segueix amb la tasca divulgadora de la filosofia a partir de la "cultura popular". Ara l'editorial per a la que treballa oferta un llibre digital gratuit: Els superherois i la filosofia. Són compilacions d'escrits per diversos autors, que ja vem comentar aqui.

Per cert: alguna vegada us heu preguntat on han après corte i confección els superherois? Com que cada vegada que adquireixen la forma de superherois s'esquincen tota la roba i han de conservar en secret la seva doble personalitat ...

Filosofia com a aliment

2011-11-10T23:36:00.000+01:00

font

Autors que són farina de blat, farina de força, farina de civada, aromatitzants, llevat, sucre. Quin gust i textura tindria un pastís fet amb una part de Rousseau, dos de Mill i amb Spinoza com a llevat? Amb què l'ensucraríem?
Roman Ondák, la filosofia com a aliment.

L'atenció és la forma mes rara i pura de la generositat

2011-11-09T11:00:00.000+01:00

Fa més de deu anys que a les reunions de filosofia de PAAU es manifesta el desideratum que a l'exàmen de selectivitat hi poguessin sortir textos d'alguna filòsofa del segle XX. Però les generacions d'alumnes passen i la decissió no s'acaba de prendre. D'Arendt no en tenim perspectiva (!), Zambrano és massa espanyola, Anscombe massa anglesa, Beauvoir massa literata, Sontag massa viva, Butler massa por, Irigaray massa massa. Totes massa ... dones? Donc emboliquem-ho: per què no Simone Weil? Dona (!) jove (!!) sospitosa d'anorèxia (!!!). An Encounter with Simone Weil, un documental d'avui mateix que sembla, segons veig en el trailer, una visió que la rescata de les interpretacions clericals, tan nostrades.

Per qui s'estimi més la interpretació política (francès subtítols en espanyol):

Falsificació

2011-11-09T10:11:00.001+01:00

font

A vestíbul de l'Alexandra, tot sortint de veure l'estimable història d'un emprenedor Els oblidats dels oblidats (el seu FB aquí), trobo un cartell que anuncia una setmana de "cinema espiritual". Meravellat perquè existís aquesta modalitat de cinema (com s'asseurà la gent: en cercle, en files, agafats de les mans, es pot participar des de casa ...?) m´hi atanso. Però quedo decebut en constatar que s'hi projecten pel·lícules, és a dir compten amb fotons, pantalla, ulls i oïda, sistema nerviós, etc. Al damunt, les pel·lícules anunciades són únicament de temàtica religiosa. Conclusió: gat per llebre.

En campanya

2011-11-07T23:15:00.004+01:00

Mentre fan el debat, miro aquest video ...

Estructura d'una classe dialogada

2011-11-07T18:30:00.000+01:00

Des de fa uns anys, el 8 de març fem al meu institut uns debats per classes. És una activitat a la que s'hi presta de bon grat la majoria de professorat. Però de vegades alguns col·legues es queixen del difícil que és "fer parlar" l'alumnat i he sentit "vosaltres, el de filosofia, si que ho sabeu fer, però a nosaltres ens anirien bé unes pautes".
La gent de l'IREF, que d'això en saben un niu -perquè hi han pensat, ho han contrastat y ho han discutit-ofereixen a la seva plana web un conjunt de consells per a l'estructura d'una sessió de lectura i comentari dels llibres de Lipman. Encara que està més pensat per a primària, és un bon compendi que pot servir o donar idees per a una classe dialogada a secundària.

Perquè no hi ha més remei

2011-11-05T00:13:00.003+01:00

font

Diuen que si t'agafa una esllavissada de neu has de fer moviments natatoris tot intentant restar a la superfície. No sé si arribat el cas tindria la sang freda de fer-ho, i el que és pitjor, no sé si funciona. Em comença a fer l'efecte que la situació socioeconomopolitica és una mena d'allau de mesures i que els polítics i els media són el soroll de l'allau. L'altre dia vaig sentir un economista nostrat que sostenia que calia que els economistes tècnics es reunissin sense els polítics i decidissin les mesures que calia adoptar. Mesures que afecten directament la vida de cadascú de nosaltres. L'ideal de Plató: que els savis governin. En fi: por. M'arriba l'enllaç al llibre de Navarro, Garzón Espinosa y Juan Torres: Hay Alternativas. No l'he llegit i no sé si és només un consol dels afligits (estem putejats però tenim raó) però com a mínim es pot oposar a la cridòria a què estem sotmesos. Perquè en l'allau, a banda d'indignar-se, no tenim més remei que cercar algun punt de suport.

Sentiments epistèmics

2011-10-27T10:40:00.000+02:00

font

El terme "sentiment epistèmic" (epistemic feeling) es refereix a les experiències que s'esdevenen quan realitzem tasques cognitives: sentiment de saber i d'haver oblidat, de certesa o d'incertesa, el fenòmen de tenir a la punta de la llengua i altres. Aquest dies se celebra una jornada a Bochum sobre aquest tipus d'emoció (en sentit ampli).

Un suggeriment: Quan explicava el motor de la filosofia per subrratllar el seu aspecte teòric, contemplatiu, Aristòtil el va atribuir al sentiment d'admiració (thaumatsein). Per què no introduim la filosofia a partir d'una fenomenologia del conèixer? Podem fer una pluja d'idees tot demanant a l'alumnat que escrigui sentiments o sensacions respecte el conèixer, A continuació ho posem en comú fent una llista a la pissarra:

Dubtar

Saber que saps, però no recordar

Estar cert

Creure que si ho veiem, ho reconeixerem

Sentir curiositat

Tenir a la punta de la llengua

Oblidar

Saber que has oblidat

Tenir la ment en blanc

Trobar difícil

Saber que saps

Saber que no saps

...

Finalment, projectem la imatge i cerquem si podem completar la llista que hem fet entre totes i tots.

Per al professorat (en anglès)

Trobar feina de filosofia

2011-10-26T08:53:00.000+02:00

En aquests temps potser cal anar pensant en emigrar ... també si has estudiat filosofia. S'ha obert recentment una pàgina amb ofertes de treball de filosofia, especialment en el món universitari. Hi ha ofertes d'arreu, encara que en les quatre setmanes que funciona predominen els llocs als Estats Units. Com podeu veure, n'hi ha per tots els gustos ...

United States Air Force Academy

Assistant Professor (Fixed term)

AOS:	Ethics, with special consideration for candiates who have experience in the fields of military ethics and/or the just war tradition
AOC:	Open

Posted: Oct 14

Start: December 27, 2011

Mershon Center for International Security Studies, Ohio State University

Endowed Chair in Peace Studies and Conflict Resolution (Continuing or permanent)

AOS:	Peace studies and conflict resolution
AOC:	Open

Posted: Oct 14

Deadline: Dec 1

Save Exclude

(I ara com explico jo als lectors no filòsofs que filosofia sempre és igual a crítica?)

L'autoajuda abans de l'autoajuda

2011-10-24T12:07:00.000+02:00

"Amos i senyors de la natura"

2011-10-21T09:31:00.000+02:00

font

En el manifest de la modernitat que és el Discurs del Mètode (pàgina 192), Descartes proclama la utilitat de la "filosofia pràctica", que correspondria al que avui entenem per ciència i tecnologia. Afirma que aquesta "filosofia" que proposa, contraposada a la "filosofia especulativa" de l'escolàstica, ens farà "amos i senyors de la natura".

Com a recapitulació del que hem tractat, elabora un comentari d'aquesta fotografia a la llum de l'afirmació de Descartes esmentada. Pots començar amb una descripció de la impressió que et provoca la fotografia. No oblidis considerar opinions contràries a la teva.

Tractament

2011-10-19T11:30:00.000+02:00

Al programa de selectivitat d'Història de la Filosofia de les universitats de Madrid figuren dos autors amb el tractament: "San Agustín" i "Santo Tomás de Aquino". Em sembla, com a mínim, ridícul. És com si als programes d'Història es llegisssim ses Majestats els Reis Catòlics, s'Altesa reial Alfons XIII, sa Excellència el Cardenal Richelieu o el Doctor Pasteur.

Paul Klee: Encontre de dos homes que sospiten que l'altre ocupa una posició més alta.

Filosofia a la tele

2011-10-18T11:54:00.000+02:00

Més proper que el que proposavem en el post anterior: El CREAIF ens fa saber que per fi hi ha un programa decent dedicat a la filosofia en televisió: Pienso, luego existo. Es pot veure on line. Dirigit per Lluís Carrizo, de la factoria de Manuel Escribano i companyia, garantia de qualitat. Segons la presentació oficial "és un programa que retrata en primera persona a alguns dels principals filòsofs, assagistes i pensadors del panorama espanyol contemporani. A partir de les seves pròpies veus, es realitza un recorregut per la seva vida i, sobretot, per les seves idees. Gràcies a aquest programa podem conèixer la seva trajectòria, la seva visió del món i les seves reflexions sobre les grans qüestions i inquietuds de l'ésser humà, així com els seus referents filosòfics i artístics, i els moments i revelacions que han marcat el seu pensament".

Bé: el judici que n'emeten altres pensadors, com en el cas de Victòria Camps, que permet conèixer l'opinió de Gerard Vilar, Amèlia Valcàrcel i J.M. Pérez Tornero, cosa que contribueix a enriquir la panoràmica; el de Lledó enganxa ... No tan bé: només seran quinze patums (José Antonio Marina, Emilio Lledó, Rafael Argullol, Eugenio Trías, Victoria Camps, Fernando Savater, Eduard Punset, Javier Sábada, Jesús Mosterín, Antonio Escohotado, Amelia Valcárcel, Manuel Cruz, Emilio Lledó, Rubert de Ventós y Celia Amorós), la més jove de 60 anys. Això passa per fer cas a Plató i als canosos filósofos jóvenes .... Esperem que tingui èxit i continui.

Per treballar a classe: té una durada justa, 30', que permet visionar-lo amb una petita guia de treball, per emplenar mentre es veu i es posa en comú en la resta de la classe. Per què no fer-ne servir uns quants per tractar el tema Què és filosofia? en comptes de rotllos històrics o explicacions incomprensibles? Tots es refereixen al concepte i funció de la filosofia.

Dret a la filosofia

2011-10-17T13:55:00.000+02:00

Segur que a totes les persones preocupades per la defensa de les humanitats els interessarà la concepció de la filosofia que s'expressa en el documental que s'estrenarà en el marc de la trobada "Les humanitats després de Fukushima".

Històries urbanes

2011-10-16T19:30:00.001+02:00

Otto i Ettore

Ferrocates plens a vessar cap a la manifestació. Saludo un exalumne que és un exemplar d'expulsat del pqpi. Se'm fa difícil pensar la seva vinculació amb el 15M. L'acompanya un quillo. Tenen als peus un cadell de boxer que després de fregar-se'ns per les cames -"Otto, quieto"- s'estira i es queda adormit. A Muntaner, abans que pugui avisar una parella d'indignats que porta amb un cadell de mastí i entra apretant la gent, Otto desperta d'un salt. Mentre les portes es tanquen inexorablement, hi ha un enrenou de petjades, esgarrapades, lladrucs i grunys que exigeixen un perfecte autocontrol dels passatgers de l'atapeït vagó mentre senten els cossos dels gossos barallant-se entre les seves cames. "Edu, Edu"- sento. Es diu Edu? - Pregunto incrèdul a la tatuada propietària que valerosament però inútil s'interposa entre els dos animals, -"No, si chiama Ettore, Ettore". Baixem a Provença, tot esperant que no descobreixin abans de Catalunya algun altre motiu d'enfrontament. Otto i Ettore. La globalització.

Les pancartes

"J'ai trois mois et je suis déjà indigné!" Signada per Solenn, un nadó que va en motxilla.

"Está claro quién se ha llevado mi queso".

"No podría mirar a los ojos de mis hijos y decirles que no me animé a luchar".

Vols xumar?

De tornada als Ferrocates. Un grup amb cotxets i criatures entren a corre-cuita quan la campana ha tocat. S'obre pas fins a nosaltres, que estavem asseguts, una noia -indignada- amb un nen a braç de dos anys justos i ens exigeix que li cedim el lloc. Ens aixequem dos. Dos nens del mateix grup, d'uns cinc anys, aprofiten per seure al seient del costat. Als pocs minuts la mare està dreta, els dos de cinc anys ocupen sengles seients i el petit està dret en perill de caure a cada moviment del vagó. La mare: - Gerard, seu. Gerard indiferent. La mare: - Gerard, parlem- i s'ajup sense tocar-lo, gairebé recolzada en les cames dels adults dels seients del davant. - No veus que si frenés el tren podries caure i et faries molt de mal? Eh? Segueix l'argumentació interminable davant l'indiferent Gerard mentre a la gent del voltant se'ns van posant els pèls de punta. Finalment agafa en Gerard a braç. - Que vols xumar? Sembla que si, perquè demana als dos asseguts: - Que voleu seure els dos en un seient perquè així li podré donar de mamar al Gerard?

Un imagina qué deuen estar pensant els nens: Anàlisi de costos/beneficis entre aixecar-se i la improvable bronca si segueixen asseguts? Deliberació entre el deure d'ajudar els dèbils i la comoditat egocèntrica? Sentiment de culpa davant el propi egocentrisme? Cap culpabilització perquè no tenen clar si està bé aixecar-se o no, atès que els han cedit el seient? Odi soterrat entre tots dos, que els impedeix seure junts? O és que els immobilitza el dilema del free-rider (si sóc el primer a aixecar-me pot ser que l'altre no em deixi seure ...)? Finalment s'acaba amb la mare donant de mamar asseguda en un altre compartiment i els altres dos nens drets en els seus seients mirant per damunt el respatller como en Gerard xuma. Un dels que havia cedit el seient era invident.

Convocatòria

2011-10-15T11:43:00.000+02:00

Per això, entre d'altres coses:

font

Aqui

Com sona una bombolla immobiliària?

2011-10-13T00:28:00.000+02:00

Sembla que així:

http://www.npr.org/blogs/money/2011/04/27/135737940/the-case-shiller-index-sung-as-opera

I al nostre país, així:

Retiru

2011-10-10T23:46:00.000+02:00

Les i els col·legues em diuen que em troben molt bé. És que hi vaig mudat; no em veuen amb la bata i els rulos tota la resta del dia.
Tenia raó en Toni. És com abans, però amb horari flexible: els seus aventatges i els seus inconvenients.
- Com estàs?!
- Dons mira que tu!
No m'en puc estar. Visito l'Institut amb qualsevol excusa. No és per fer enveja. M'hi he deixat moltes coses.

"Fiestas de la Merced"

2011-09-30T17:27:00.000+02:00

Perquè convé fer memòria ...

Alhzeimer fase 4

2011-09-21T22:58:00.000+02:00

No és veritat que no aprenguis. El que passa és que no recordes. Però sents qui et tracta bé i qui no: amagues les mans quan te les vull agafar si et van fer mal tallant-te les ungles.
No és veritat que s'ennueguin perquè s'oblidin d'empassar. És que no recorden que estàn bevent, o que tenen un cuidador impacient.
No és veritat que tinguis en el fons la consciència com una llumeta intermitent. No hi ha cap llum, cap persona amagada rere la mirada molts cops indiferent. Però alhora et molesta que parli de tu com si no hi fossis.
No és veritat que siguis com un vegetal: sents plaer i dolor, benestar i neguit. Si les visites t'agraden, estàs més contenta. Si no, tanques els ulls i t'amagues com una tortuga ... sense closca.
L'Alhzeimer no mata. L'any vinent compliràs vint anys. Amb ell.

Comentari de text

2011-09-14T09:25:00.001+02:00

m'agenollo davant
el cos
impur
obscè
mortal
primer
pais
vivent
taüt
obert
d'on vinc
no hi ha,
mare, una altra naixença.

Maria-Mercé Marçal (2000) Raó de cos. 62-Empúries.

1. Què et sembla el poema: una oració, una descripció, un lament ...?

2. Repassa els qualificatius. En treuries algun? N'afegiries algun? Explica-ho

3. Estàs d'acord amb el que s'enuncia en els dos darrers versos?

4. Prepara un recitat tenint en compte el ritme dels versos. Fes-ho.

Què és filosofia?

2011-09-13T10:00:00.010+02:00

Malgrat l'aparença, no és trivial. Segurament és més informatiu que moltes introduccions estàndart. Única observació: al final, t'indica que si t'interessa la filosofia, parlis amb el professor ... d'història! (Quan vegis les barbes de ton veí pelar ....)
Tret de la mina de pedres precioses que és el blog de la D. A.

A empentes i rodolons ...

2011-09-12T00:18:00.002+02:00

I en un ambient una mica enrarit.

Garcia Albiol, a classe!

2011-09-10T15:09:00.002+02:00

Sento a la televisió un adult universitari, amb responsabilitats de govern en una ciutat:

"El problema local más importante que tenemos en determinadas zonas de Badalona en estos momentos es la inseguridad, y una parte importante de esta inseguridad la están creando individuos que son gitanos rumanos"

Cosa que dóna peu al titular de Europa Press:

"El alcalde de Badalona culpa a los gitanos rumanos de "una parte importante" de la inseguridad de la ciudad"

I més avall:

"Dice que es un "dato objetivo""

A classe de filosofia:

Professor/a: - GA, estaria d'acord amb què vostè està dient, en esquema, el següent?

1. Hi ha inseguretat a Badalona
2. Alguns responsables de la inseguretat són romanesos
3. Això són fets vertaders

GA: - Si. Aixó ho dic ara, i ho deia fa sis mesos i fa un any.
P: - Defineixi "inseguretat": Com es mesura? Què l'origina? Es refereix a això?
GA: ( )
P: - Sobre els "responsables de la inseguretat" a Badalona, també li semblen vertaders aquests altres fets?:

Alguns responsables de la inseguretat duen ulleres
Alguns responsables de la inseguretat diuen paraulotes
Alguns responsables de la inseguretat tenen un cognom començat per consonant
Alguns responsables de la inseguretat tenen una ungla a cada dit del peu dret
Alguns responsables de la inseguretst han estat vacunats contra la diftèria

GA (s´ho rumia, una mica desconcertat): - Home, és clar!, però ...
P: - Però li sembla que no són informatius, oi?
GA: - En absolut!
P: - I el que n´hi hagi alguns que siguin romanesos? Per què és informatiu?
Alumne despistat: - Per què són romanesos, i hem d'anar amb compte amb ells!
P: - Aleshores també hem d'anar amb compte amb la gent que duu ulleres, o que diu paraulotes, o que el seu cognom comenci per consonant, o que tinguin ungles als dits del peu, o que estiguin vacunats contra la diftèria ...?
Alumne despistat: - Nnnnno, és clar que no. No és informatiu, hi ha molta gent que està vacunada contra la diftèria, per exemple, que no és delinquent!
P: - Aixì com hi ha gent que és romanesa i gitana que tampoc no ho és, oi?
GA: - És clar que sí, això també ho he dit sempre i arreu!
P: - Llavors, per què insisteix en repetir que hi ha delinquents romanesos, si reconeix que no és informatiu?
Alumne inquisidor: - Per què vol que associem delinqüent a romanès.
Alumne aplicat: - Ara entenc què és l'estereotp prejudiciat típic del racisme: atribuir característiques a un membre d'un col·lectiu pel fet de ser membre d'aquell collectiu. El que es vol és que es pensi que els romanesos són delinquents ...
Alumna coherent: - Cosa que augmenta la sensació d'inseguretat de les persones crèdules i acrítiques en veure una persona que suposen romanesa.
Alumna polititzada: - I que permet al polític de torn atiar el menyspreu per al grup d'estrangers, és a dir, la xenofòbia, i mantenir atemorits els dos col-lectius, el dels acrítics i el dels romanesos, tot donant una imatge de fermesa en problemes que requereixen altres solucions. A més, acostuma a donar peu a injustíces amb els membres del col·lectiu objecte de xenofòbia.
(GA manté la boca oberta)

Prescripció, de moment:

a. Faci els exercicis adients de l'Aristòtil Mas fins que s'adoni que "Els A són B" no és equivalent a "Els B són A".

b. Completi els seus "estudis de dret", especialment pel que es refereix a la prohibició d'incitació a la discriminació que figura dins la Declaració Universal de Drets Humans. Repassi els tractats internacionals signats pel seu país o, si més no, l'article 510 del Codi Penal vigent a l'Estat.

c. Redacti un escrit sobre el tema: "Si jo hagués nascut a Romania ..."

Un altre dia parlarem del compliment dels acords del Parlament de Catalunya.

Quan es tracta de no fer res ...

2011-09-01T13:19:00.000+02:00

El terror de Hobbes quan solidàriament acompanya Calvin en les esgarrifoses baixades amb carretons o en trineu sempre li suggereix alguna qüestió per reflexionar:

- Està a punt d'acabar-se l'estiu. Què ràpid que ha passat, oi?

- Si. Quan es tracta de no fer res el temps sempre vola.

Primatologies: el bueno, el feo y el malo

2011-07-27T09:35:00.000+02:00

Qui és el bo? Per què?

Una pregunta:

2011-07-26T02:49:00.003+02:00

Una lectora de Guardian raona en una carta al director:

"It seems a fundamentalist rightwing Christian was responsible for the attacks in Norway. Following precedent, does our government now have the right to attack any other country which harbours similarly minded people?

Liz Brandow
Leicester"

Es tracta d'un raonament analògic en la variant d'argument del precedent, segons Walton et al. (2008) Argumentation schemes, pp 43-86.
(notícia per gentilesa de J.M.L.)

Continuació

2011-07-25T13:38:00.000+02:00

Massa dies en silenci. Des del comiat a les audiències cautives no havia postejat res. Em semblava que havia de trobar un altre to. Fins que m'he preguntat per què cal un altre to?
La Cristina Montiel s'examina d'opos. Que vingui gent com ella! Així no costa jubilar-se. (gràcies a l'infatigable XS)

Nevermore

2011-07-01T13:47:00.001+02:00

Perdoneu l'efusió personal. No sé si estic preparat per a l'esborramenta que s'albira. Diuen que és ràpida, però dolorosa.

Mai més disposaré d'audiències captives divuit hores a la setmana. Mai més se m'atansarà una adolescent bellíssima a preguntar-me quina nota li poso. Mai més un nen d'onze anys a qui no conec em demanarà confiadament ajut. Mai més sentiré que altres persones canvien per dins gràcies al que jo faig. Mai més estaré immers en l'olla a pressió d'un institut. Mai més sentiré que faig pinya amb companys de treball. Mai més sentiré l'eufòria col·lectiva i un pèl malenconiosa d'una fi de curs.

Tampoc no hauré de corregir exàmens mal plantejats, barallar-me amb el SAGA, assistir a claustres insuportables, desesperar-me davant la inacció d'algunes famílies, lluitar per crear un ambient de treball a classe, fer guàrdies quan els altres companys estan en una sortida.

Mai més.

P.S. L'Orelles segueix. Sigui per vocació o per incapacitat de tancar etapa.

L'Orelles ha viatjat a Itàlia

2011-06-27T01:30:00.100+02:00

Traca final. Proposta d'anar a pasturar la gent de quart -no pas de pastor, em dic, sinó de gos d'atura. Acceptació un pèl angoixada. Només faltaria que ara que això s'acaba .... Sis dies d'atrafegament per tal de controlar l'impacte de noranta adolescents delerosos, amb tots els sentits desperts, ells i tu. Sis dies en què una esplèndida organització i treball previ de tutoria ha permès que l'inevitable -malalties, accidents, robatoris, corredisses nocturnes- s'enfrontés serena i positivament. Sis dies de contemplació d'una vitalitat inmensa que un instant s'apaga i l'altre s'eixoriveix. Sis dies de grup de profes on cadascú va encaixant en el seu paper amb la precisió d'un trencaclosques. Algun moment per fantasiejar que llegeixo la notícia d'un nou cas per a Brunetti.

En seguirem parlant, perquè he acabat petat, però alimentat.

Crítica al jo segons Hume

2011-06-09T09:39:00.000+02:00

Un famós fragment del Tractat sobre la Naturalesa Humana amb una coda de Shreck que compara el jo o ment a una ceba.

Val la pena el que s'ensenya?

2011-06-08T20:19:00.001+02:00

No sé si és per culpa de la meva dificultat per elaborar la pèrdua de l'objecte, com va sentenciar-me l'amic R.C. Però cada vegada em causa més aprensió algun col·lega que en aquests dies d'exàmens, notes, reexàmens i rerereexàmens, dóna el curs per clausurat quan encara queden classes. El sento afirmar amb suficiència que ja ha acabat els programes i que l'únic que es pot fer és aguantar l'alumnat. Crec que aquesta actitud palesa una molt mala opinió de la seva assignatura, atès que pensen que els seus alumnes només els interessa per l'examen. Aquests dies "quan els alumnes ja estan avaluats", és l'ocasió per demostrar que hi ha aspectes de la nostra assignatura que valen la pena per si mateixos.

Per cert, després es queixen de la tirania dels programes ...

Fakebook de Sartre

2011-05-31T18:14:00.000+02:00

Gràcies a la companya Angels B.!
font

Sense mots

2011-05-30T16:51:00.001+02:00

Font

Catalunya al davant

2011-05-27T17:56:00.000+02:00

Un cop més, Catalunya és capdavantera. Engegades les retallades en sanitat, ara emprèn el tractament antisèptic de la pròpia societat. La imatge dels mossos amb el camió de neteja al costat com si col·laboressin en un suposat sanejament d'una plaça de la ciutat intenta crear, com es diu ara, un relat del 15M.

Com es netejarà la sang?

Delgado, sempre incomodant (fent pensar)

2011-05-26T00:32:00.000+02:00

L'acció política ha esdevingut per uns dies tema de conversa, i perceps en algunes intervencions una emoció especial: la sensació, per molts joves, que s'ha obert alguna porta i per a molts grans que cal córrer perquè no es tanqui. Més enllà de la crítica o l'aprovació de les irregulars propostes, crec que ens cal una adequada contextualització del que passa, que podem trovar en la intervenció de Manuel Delgado Ruiz. Delgado estudia des de fa temps l'ocupació de l'espai urbà. A més, està compromés en la teoria i la pràctica de moltes causes ciutadanes (a ell no li agradaria la paraula), com podeu llegir al seu blog El cor de les aparences. En copio un video amb un fragment de Network (1976) on surt un indignat prehistòric.

Vejam quant deixem/deixen/es deixa durar l'efervescència ...
(Per cert, parlant de ciutadania, és molt instructiu l'enllaç que fa Delgado amb el blog Poeta Muerta. No Apte)

Posar l'altra galta

2011-05-24T23:22:00.003+02:00

El títol danès de la pel·lícula vol dir Revenja, però van canviar-lo perquè no volien que es confongués amb un thriller o una pel·licula de por. Tracta d'una manera acurada la relació entre violència, mal, revenja, perdó i reparació. Aquest trailer explica un episodi complet molt important en la trama. Lars, el pare malcarat d'un nen que s'estava barallant, pega a Anton, el pare de l'altre nen que els estava separant, que no s'hi torna. Però el fill adolescent d'Anton i un amic planejen venjar-lo. Quan Anton, que és metge i treballa en una ONG en un país africà, s'assabenta de la seva intenció els porta al taller de Lars per donar-los una lliçó ...

Tres possibles activitats:

1. Després de veure el video pensa si l'acció d'Anton realment denota fortalesa o debilitat.

2. Per ampliar: compara el que has vist amb aquest famós fragment de la Història de la Filosofia:

"I la impotència que no es rescabala es converteix en "bondat", la baixesa plena de temença es converteix en "humilitat", la submissió a aquells qui s'odia es converteix en "obediència" (és a dir, obediència a un del qual diuen que mana i determina aquesta submissió, a un que anomenen Déu). Allò que és inofensiu en el feble, la mateixa covardia, que en té molta, la seva actitud d'esperar a la porta, la seva actitud d'haver d'esperar necessàriament, rep aquí un bon nom: el de "paciència", i s'anomena també la virtut. El fet de no poder venjar-se s'anomena no voler venjar-se i fins i tot potser perdó ("com que ells no saben pas el que fan, només nosaltres sabem el que ells fan!"). Hom parla també de l"'amor als seus enemics" i, a més a més, sua."

Friedrich Nietzsche La genealogia de la moral. Traducció de Joan Leita. Laia, Barcelona 1981.
3. Mira la película completa i examina les trajectòries dels principals personatges: Christian, Alia, Anton, Marianne. Segons tu, qui afronta i resol millor els conflictes amb què topa?

Crítiques aqui.

Contrastos

2011-05-23T11:02:00.017+02:00

Assistir a les classes de Jose Maria Valverde requeria deixar-se anar. Era com entrar en un nou ball que t'anava encisant fins que et rendies als seus exemples, com el de la dona que havia descobert estupefacta que sempre havia dit cocreta en comptes de croqueta, a la seva manera de fer filosofia, o als seus regals, com el del dia que va entrar amb una pila de sonets del XVII espanyol dedicats a rellotges que guardaven relicaris amb restes de persones estimades. L'altre dia a Mataró en Jordi Rodon ens oferia una joia d'aquell professor:

Historia de la filosofia

(Un sonet de J.M.Valverde)

Entro en el aula, empiezo a hablar a un ciento

de caras mal despiertas: por un rato

sobre sus vidas, rígido, desato,

cumpliendo mi deber, el frío viento

del Ser y de la Nada, de la Idea

y la Cosa; la horrible perspectiva

del vértigo que se ha hecho inofensiva,

espectáculo gris, vieja tarea.

Si alguno, casi inquieto, se remueve,

los más sueñan, o apuntan, o hacen ruido.

Pero basta: es la hora ya. De nueve

a diez, vieron el Ser, ese aguafiestas;

prosigan su vivir interrumpido:

yo vuelvo a mi silencio sin respuestas.

font

Hi he pensat quan, a l'examen de Nietzsche, una alumna aixeca la mà. Duu el crani rapat parcialment com si sortis d'una operació de cervell. Ha estat llegint el text amb cara furiosa, com si s'hi estigués barallant. Pregunta senyalant el fragment de la Genealogia:

"Jordi, oi que aquest pavo

que té ressentiment

és el plebeu?"

Good citizens don't think?

2011-05-19T11:32:00.004+02:00

M'he sorprès precipitant-me a apagar la ràdio quan començaven els anuncis de propaganda electoral. I m'ha recordat el gest que, en moltes llars, ens disparava al botó del televisor per apagar l'himno nacional que tancava l'emissió de la televisió franquista.

Aquesta tarda tinc classe de ciutadania i havia pensat tractar sobre les eleccions: les competències municipals, els regidors i l'alcalde, el sistema electoral, les candidatures, els programes, les meses, les paperetes. Ensenyaria la web de Governació, la del nostre municipi, potser aquesta visió general de l'Estat o aquesta altra ...

Tanmateix, llegeixo coses com aquesta i aquesta

I ara què faig? Només tinc una hora ...

Raonament

2011-05-18T00:04:00.002+02:00

Quina és la premissa oculta?

font
Pensar porta a raonar, raonar porta al correcte i l'incorrecte, l'incorrecte porta a la revolta, la revolta porta a ser ciutadans dolents.

Teràpies naturals

2011-05-15T20:35:00.001+02:00

Una alumna al·lega atac d'angoixa per no haver-se presentat a l'examen.
- Ja has consultat al metge?

- Per què?

- Dona, perquè si hi ha alguna cosa que t'impedeix de fer la teva vida normal és causa de visita mèdica.

- Ja em prenc valeriana, i em fan reiki.
- Mmmm.

L'altre dia m'explicaven que quan algú tenia un problema, una de les teràpies canareves era anar a esbarrar-se en el panís. El procediment és senzill: Es necessita un camp de blat de moro; et poses al llindar, agafes aire i apretes a córrer de dret arrasant tot el que hi hagi pel davant fins que et quedes exhaust, brut, senyalat, esbargit.

Ara l'únic que falta és substituir els patis de l'Institut per camps de panís. A certs profes els caldria. També.

A true story

2011-05-15T20:22:00.002+02:00

Institut normal. L’encarregada de l’aula d’acollida proposa que als jocs florals de sant Jordi s’instauri un premi especial per a nouvinguts. Els departaments de llengües es reuneixen i li comuniquen que han decidit no instaurar un premi, però que triaran el millor i l'exposaran amb els premiats de veritat. La professora fa participar tot el seu alumnat divers: convèncer, il·lusionar, escriure, traduir, ensobrar, lliurar. Dies després li comuniquen el veredicte: “El que t’he de dir no és agradable: n’havíem triat un com el millor, però en obrir el sobre hem vist que era d’X, i com que pensem que no s’ho mereix perquè no s’esforça a les classes normals, no li hem donat".

Perjudicat: l'alumne, la professora que s’ha esforçat? Beneficiat: la cultura, el principi d’autoritat?

Mentrestant ...

Buscar más canciones de Zé Fuga en Myspace Music

Què és filosofia?

2011-05-14T19:31:00.004+02:00

Aquests batxillers sembla que ho saben.

HI ha qui troba divertit aprendre i ensenyar

2011-05-13T00:12:00.029+02:00

La performance que culmina el nostre concurs d'aforismes de 2011 i fins l'any vinent!! S'hi declamen els sis millors inventats.

Tres anys, ja ...

2011-05-11T12:50:00.001+02:00

Bucòliques

2011-05-10T00:34:00.000+02:00

Brunzit d'abelles dansat en l'aire de tarongina, que ha esclatat quan encara els fruits madurs penjaven dels arbres. Tres gavines volen baix, resseguint les fileres de tarongers com si se les haguessin repartit. De tant en tant mouen el cap vers alguna capçada per mirar-la amb més atenció. Busquen nius.

Jornada Mediació 2011

2011-05-06T12:38:00.002+02:00

Jornada mediació 2011 af

View more presentations from jbeltran.

Alfa i Omega

2011-05-03T23:54:00.001+02:00

Un nou SantJor (també amb retallades?!!)

2011-05-02T16:22:00.000+02:00

Sant jordi 2011

View more presentations from jbeltran.

Avui votacions!

2011-04-29T00:25:00.000+02:00

Thaumatsein

2011-04-28T00:42:00.000+02:00

- Tu que ets de filosofia, mira què m'ha passat.

- Conta'm.

- Avui que he vingut en autobús perquè tinc el cotxe espatllat, anava mirant la gent que hi pujava o baixava, la gent del carrer. Estava mirant un vell que travessava i he pensat que estava molt prop de la mort i m'he estranyat perquè no semblava afectat per això.

- Per què havia d'estar-ho?

- És que aleshores m'he adonat que tots els que érem a l'autobús, els qui en pujaven o baixaven, la gent del carrer, tothom, haviem de morir algun dia ... i teníem les mateixes raons per estar preocupats ...

- O més aviat per prendre's la vida una mica més seriosament?

- Això!

- És que a l'autobús tens més temps per pensar (deia Aristòtil que la filosofia comença per l'admiració, la sorpresa -thaumatsein)

Una dèria realitzada

2011-04-27T00:14:00.002+02:00

Fa temps que visc els projectes com una mena de picors. Una idea et retorna insistentment fins que sents que necessites deslliurar-te d'ella d'alguna manera. Comences a posar fil a l'agulla i descobreixes que no ets tu que la portes sinó ella que va desplegant la seva lògica, i acabes sentint-te com el seu instrument. Una de les meves darreres cebes fins i tot ha merescut mitja plana de El País d'avui. He trigat dos cursos a realitzar-la, perquè en el primer vem perdre l'esma a mig camí i només ho he aconseguit tot planificant-ho des del començament de curs. Aqui teniu la foto que surt a l'edició impresa, amb una part de les col·laboradores i col·laboradors entusiastes. Una lliçó de la que estic molt satisfet. Més informació aqui (entreu com a visitant)

De centre de l'Univers ...

2011-04-13T23:52:00.000+02:00

A patata ...

blaugrana!

font

Terminologia

2011-04-09T14:10:00.000+02:00

Per què només apliquem l'expressió "Comunitat Internacional" a un conjunt de paisos quan s'associen per atacar-ne un altre?

Els alumnes i les alumnes

2011-04-08T10:46:00.007+02:00

A les reunions d'avaluació:

- X ha baixat, s'ha fet novia de Z.

I també:

- P ha millorat.
- És que s'ha fet novio de Q.

Misteri.

Deu anys de concurs d'aforismes!

2011-04-07T12:46:00.001+02:00

Aqui teniu els aforismes guanyadors de l'any passat (triga una mica a descarregar-se). Els van rapejar HERK i NASEN, que aleshores formaven Modo Sonoro. I a la pàgina del moodle hi trobareu més informació de la convocatòria d'enguany.

I’m learning all the time. The tombstone will be my diploma.

— Eartha Kitt

Font, via

Què prioritzem?

2011-04-06T14:09:00.002+02:00

<p>&amp;amp;amp;lt;span id="goog_181507394"&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/span&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;span id="goog_181507395"&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/span&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;a href="/"&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;gt;</p>
La Fundació per la Pau i altres promouen un Dia per a la reducció de la despesa militar el 12 d'abril. Una manera de contrarestar el militarisme que es respira aquests dies.

Cites

2011-04-04T19:20:00.058+02:00

Sempre he fet que els alumnes escriguin un diari de classe. Jo també n'escric un, on anoto el que em crida l'atenció, el que ha anat bé, el que no funciona, el que expressen:

De vegades la classe és un caos perquè hi ha professors que es deixen influir pels alumnes o que estan intimidats i llavors la classe no funciona (R)

Una de les coses que més em va impactar del video (No és un joc) és que la majoria dels nens diu que el seu petit sou que guanyàven el gastaven perquè els seus pares els compressin els llibres per anar a l'escola o per pagar-los una plaça a l'escola, en canvi a nosaltres ens fa molt pal anar a l'escola i sempre desitgem que s'acabi! (P)

M'han donat ganes d'ajudar-los a la cara (M)

Crec que ha estat un trimestre molt profitós, tant en aprenentatge com a conviccions (M)

Aquest dia no he fet classe ja que no he pogut assistir-hi perquè estava en un enterrament dedicat al meu tiet-avi (M)

Estic en contra de la caça. Si es prohibeix, s'ajudarà a no trencar cadenes tròfiques (L)

Fent l'activitat d'argumentar m'he adonat que fem servir molt més del que ens pensem l'argumentació (B)

El tema que m'ha agradat menys ha estat el dels drets humans, perquè el Jordi estava tan enfadat que no explicava bé (S)

(Una situació en què t'has sentit discriminat o discriminada ha estat ...)

- Quan vaig treure un 5,6 a un examen i li vaig dir a un company i ell em va contestar "perque vas a flexile" (P.R)

- En general, per la meva estatura (A)

- Quan m'escollien últim a futbol i no és per casualitat, perquè ja m'ha passat més d'una vegada, encara que ho entenc, perquè no sóc res bo jugant-hi (F)

- A l'escola jo era més grassa que la resta de les nenes i nens. Un cop em vaig sentir molt malament quan a l'entrar al menjador els nens van començar a picar al terra amb els peus perquè tremolés el terra i semblés que era jo (M)

- Quan em diuen que sóc tonta perquè sóc rossa, si em diuen, per exemple -Tú calla, Barbie. Fa molta, però molta ràbia. (V)

- Un dia, quan vaig llegir les instruccions d'una màquina que depila en forma de lasser. Llavors ho llegeixo i veig que la gent de pell fosca no ho podia utilitzar. Jo ho entenc perquè potser a mi em podia fer mal a la pell, però em vaig sentir una mica discriminada. (A)

Màquina del temps

2011-03-24T00:03:00.002+01:00

- És possible viatjar al futur! Hi ha una pel·lícula que ho explica- Diu entre burleta i desafiant.

- Tens raó- li responc.

Una mica desconcertat, dirigint-se als companys, però mantenint el desafiament - Vegeu? vegeu?

- Mira, precisamenta aquesta cadira -assenyalo una cadira solitària buida- és una màquina del temps.

- Alsa!

- De veritat; si t'hi asseus et trasllada al futur.

Vacil·la una mica, insegur d'on va la broma. És a punt d'aixecar-se.

- Com que no és molt potent, de moment et podrà traslladar poc. Vols provar?

- Amb aire de perdonavides, s'aixeca i s'hi asseu.

- Et traslladaré a un futur de, posem-hi, cinc segons. Preparat?

Miro el rellotge: -Un, dos, tres, quatre ... cinc! Ho veus, ja has viatjat al futur!

Em mira desconcertat, amb cara de "on és la trampa"?, mentre els xiuxiuejos augmenten i ens transformen en rialles. Demano un aplaudiment per al viatger que ha arribat del passat.

Un enllaç interessant (en anglès)

Què saps d'història de la filosofia?

2011-03-21T13:26:00.003+01:00

Algunes frases no són molt fidels, però les caricatures són molt bones.

Amb les seves paraules

2011-03-20T13:03:00.002+01:00

P: "La mort la podríem definir com la pèrdua de l'ànima, de la ment, de la consciència i del cos. Un cop mort, no pots reaccionar a res, a l'igual que tampoc no t'enteres de res, ni del que t'envolta; un cop mort el jo desapareix per sempre i passes a ser un exhabitant més d'aquest planeta".

C: "La ment és com la clau per arribar a la capsa, que és el cervell, el cos".

S: "Encara que tingui raons per creure que al morir no quedi res de nosaltres, jo de moment crec que quedaria l'ànima".

G: "Sóc dualista materialista, ja que crec en la física com explicació de tot. Tot i això, sé que la meva posició pot canviar així que em vagi fent gran".

A: "L'ós està viu però no té identitat personal ja que la majoria dels animals actuen per instint bàsic".

G.P: "La ment és el que dóna una màscara al cervell".

Alumnes de primer de batxillerat, sobre filosofia de la ment.

Descartes automatitzat

2011-03-17T12:02:00.001+01:00

Les tesis de Descartes han experimentat una curiosa metaforfosi. La seva orgullosa afirmació de la ment racional que escapa del món mecànic dels cossos acaba resultant en la ment automàtica dels robots del segle XX:

"M'he passat els dos darrers dies en concentrada introspecció - va dir Cutie-, i els resultats han estat molt interessants. Vaig començar per l'única afirmació segura que em sentia capaç de fer: Penso, doncs existeixo.

- Oh per Júpiter, un robot Descartes! botzinà Powell."

- Qui és Descartes? Demanà Donovan.

ASIMOV: Jo, robot. pàgina 72. Gràcies, A.P.!

Es diu Romeu i anuncia la primavera

2011-03-16T23:12:00.000+01:00

El miracle de Calanda i Hume

2011-03-16T09:52:00.000+01:00

La mirada incrèdula del viatger del segle XXI pel Baix Aragó topa encara amb mostres de religiositat supersticiosa. A Morella, Sergi Besser ( ai las) vivia davant d'una casa que té un manises on es llegeix: En esta casa San Vicente Ferrer obró el milagro de resucitar a un niño a quien su madre, enajenada, habia descuartizado y guisado en honor al Santo, acompanyat d'una pintura on una criatura crescudeta, pudorosament despullada damunt una cassola, estira els braços vers el sant. La Verge de la Balma és un altre exemple a la part de Castelló, així com les nombroses verges del Remei que segueixen actives a les frontereres terres de l'Ebre.

font

Potser un dels miracles més famosos és el del coix de Calanda, que ostenta entrada a la Wikipedia. L’any 1641 se celebrà davant el bisbe de Saragossa un procés per miracle. La mare de Miquel Joan Pellicer Blasco testificà que la nit del 29 de març de 1640 va veure en una cambra de casa seva una figura que jeia tapada per un cobertor del que sobresortien les dues cames. Estranyada, perquè el seu fill havia quedat coix després d’un accident de carro, explicà que va voler esbrinar qui era l’intrús, però resultà que era el seu fill. En despertar-lo, li va dir que en aquelll moment estava somiant amb la verge del Pilar. La seva cama li havia estat restituida sens dubte per intercessió de la Verge.

Segons la Gran Enciclopedia Aragonesa, l’anomenat Milagro de Calanda “Como tal fue proclamado el 27-IV-1641 por el arzobispo Pedro Apaolaza, asesorado por nueve consultores y tras el interrogatorio de veinticinco testigos, el hecho de la súbita restitución, la noche del 29-III-1640, en su casa de Calanda, al joven Miguel Joan Pellicer Blasco, de la misma pierna derecha que en octubre de 1637 le había sido amputada cuatro dedos más abajo de la rodilla en el Hospital de Gracia de Zaragoza por el cirujano Joan de Estanga , habiendo sido enterrada por manos del mancebo practicante Joan Lorenzo García”.
El pare Feijoo al Teatro Crítico Universal recomanava una certa prudència en el cas dels miracles - i a més ens regalava el mot protervia ("malignitat"):

"Entre estos dos extremos de negar los milagros con protervia, y creerlos con facilidad, está la senda de la recta razón. Yo confieso que es muy difícil determinar a punto fijo la existencia de algún milagro. Cuando la experiencia propia la representa, es menester una prudencia, y sagacidad exquisita para discernir si hay engaño, y un conocimiento filosófico grande, para averiguar [121] si el efecto que se admira, es superior a las fuerzas de la naturaleza. Si es de oídas, es forzoso que en el sujeto, o sujetos que deponen de vista, se suponga, sobre las prendas expresadas, una inviolable veracidad."

El ressó del miracle de Calanda va ser tal que Hume el menciona a la Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 26. L'escocès, tot i fent servir arguments en la mateixa línia que Feijoo -són coetanis-, és molt més clar i precís, tant pel que fa a la presumpta violació de les lleis de la Naturalesa com a la qualitat dels testimonis, que ja hem tractat abans:
"Cap testimoni és suficient per establir un miracle, a menys que el testimoni sigui tal que la seva falsedat seria més miraculosa que el fet que es pretén establir; i fins i tot en aquets cas hi hauría una destrucció mútua d'arguments, i el superior només ens donaria una seguretat del grau que li restés després d'haver restat la de l'inferior" Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 13.
Al nostre segle hi ha qui s'obstina a mantenir el caràcter "sobrenatural" dels miracles, com per exemple a Fe y Razón, on s'analitza en detall la posició de Hume i es conclou que aquest cau en un raonament circular perquè afirma que no pot haver més que una explicació natural als miracles. Ara bé, cauen en el mateix raonament circular en afirmar que "per explicar els miracles cal afirmar el sobrenatural".
Se t'acut alguna explicació alternativa? En primer lloc hauràs de pensar quins son els fets establerts i com. Atreveix-te!

Dia de les dones 2011

2011-03-15T09:56:00.001+01:00

8març 2011

View more presentations from jbeltran.

I a més estem recollint signatures per impulsar una moció institucional sobre els noms de persona al carrerer de Sant Cugat ...