Ho vaig presenciar. Fa molts anys. Al Mirot, una masia perduda al Lluçanès. Ell entrava i sortia de les cambres, endut per una mena de neguit somniador; inspeccionava el rebost, remenava entre les andròmines del traster. El veies atrafegat amb una determinació de bruixola aplegant damunt la taula varis trossos de fusta, un maó, aigua en un pot, unes pintures que havia agafat de l'estudi de disseny gràfic. Els altres mandrejavem al sol, feiem el dinar, tocavem la guitarra: cap de setmana. Durant una bona estona no el vem veure. Finalment aparegué somrient amb un tros de taulell on hi havia unes formes circulars pintades de color argila. En posar-lo vertical per ensenyar-nos-les, van fer-se uns regalims, que ell examinà primer amb atenció i després amb un somriure aprovatori. El següent cap de setmana duia com un tresor tres bosses de terres de color i un pinzell. "Per provar" va dir. Aquella compulsió ha donat fruits. Els més recents es poden veure fins el 25 de febrer al Pou d'Art. Més imatges de les obres del Mon a l'ou d'au-art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada