tag:blogger.com,1999:blog-19800604599645492362024-03-24T16:26:30.832+01:00Orelles de burroFilosofia a secundària i a la ciutatJordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.comBlogger1199125tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-57006002589531027912024-03-24T16:25:00.003+01:002024-03-24T16:25:39.753+01:00Filosofes en streaming<p><a href="https://filosofiaull.blogspot.com" target="_blank"> Aqui</a></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-78892898290587883292024-03-14T13:39:00.007+01:002024-03-14T13:39:39.151+01:00Què amaga la denúncia de la dictadura del "políticament correcte".<div style="text-align: justify;">"Así pues, los liberales consideran que la CC [Cultura de la Cancelación] da cuenta de expresiones restringidas, estrategias diabólicas, minorías enardecidas, puritanismos teatralizados, movimientos espontáneos de estampida, persecuciones concertadas, infantilización generalizada, clasificaciones maniqueas, introspección del miedo que nos lleva a la autocensura, una enfermedad que nos acecha, destierro, suspensión de la voz, silencio, aniquilación, control moral, ejecución de los impuros, tribus lloronas, verdugos doctrinarios, religión obligatoria, juicios sumarísimos, iluminados de verdad única, curas posmodernos, nuevos credos, histerismo victoriano, furia descontrolada, liberticidas, bandas justicieras, vanidosos vigilantes, militancias obsesivas, dogmas cools, ritos de castigo, autoritarismos disfrazados, leviatán suavizado, psicosis colectiva, narcisos censores, puñales digitales, lo irracional, lo histérico, muchedumbre resentida, moral sacerdotal, cólera, condenas a priori, ostracismos, control hermenéutico sobre las representaciones y el lenguaje, control sobre la recepción de los productos culturales, diálogos asfixiados por la permanente atención a las nuevas sensibilidades y ofensas, elaboración de listas negras, clima de purificación, nuevas formas de intimidación pública, personificación del boicot, escarnios públicos, encarcelamientos algorítmicos, odio virtual, macartismo de izquierdas, nuevo catecismo, oficinas digitales permanentes de denuncia, patrones sociales de sumisión, dictadura woke, demagogos oportunistas, supremacía de sensibilidades particulares, hipertrofia del yo, moralismo pecato e intransigente, susceptibilidades empobrecedoras, fangos post-alfa, clichés fantasmales, caza de brujas digitales, punitivismo plebiscitario, activismo liberticida, rabietas terapéuticas, puritanos sin frontera, maniqueísmo progre, educadores ortodoxos, minorías mojigatas, hipocresía biempensante, casta de censores, fanatismo paranoico, hostilidades identitarias e intelectuales calenturientos, que buscan cancelar posiciones incómodas y anular moralmente al otro señalando, desprestigiando y atacando."</div><div style="text-align: justify;">[...]</div><div style="text-align: justify;">"Entiéndase, ningún liberal querría ver resucitar los impulsos revolucionarios del movimiento obrero de principios del siglo xx ni el derrocamiento del orden burgués. Lamentan que la izquierda haya abanderado las luchas identitarias y se abstraiga de la lucha de clases como manera de buscar la polarización social. Hemos de suponer, entonces, que la lucha de clases, vista desde la óptica liberal, siempre tuvo como objetivo lograr grandes consensos y armonía social. Es evidente que la impostura nostálgica del lamento «rojo» con el que se presenta la crítica liberal a la CC y a las «políticas de la identidad» ha de ser entendida desde otro lugar. Lo que está en juego es la defensa liberal tanto de un materialismo que reduce el cuerpo a la razón cartesiana como de una concepción abstracta del individuo, sin sexo, sin raza, sin género."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Antonio Gómez Villar: <a href="https://catalunyaplural.cat/es/el-lamento-hipocrita-del-ofendido-liberal/" target="_blank">"El lamento hipócrita del 'ofendido' liberal"</a></div>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-17814292067191703182024-03-05T14:18:00.001+01:002024-03-05T14:18:19.376+01:00El nom de la cosa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgRloDtsDdZXY03qIwmFRkLtTe2U69Np841tW0pT8ooz9wWfiWuCUlbJJzYXnygTp83w9d6thJRjaY865z8ni3YZ_R4RDTicpDHt0f3IXY0dl4FipwlOCrloRWi6VIf26xYBoNwQBaAbomsGzviBHUyYxgogwDFOnV-91wlNYTwJvBWeMl0MEOB2um-j9w" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="348" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgRloDtsDdZXY03qIwmFRkLtTe2U69Np841tW0pT8ooz9wWfiWuCUlbJJzYXnygTp83w9d6thJRjaY865z8ni3YZ_R4RDTicpDHt0f3IXY0dl4FipwlOCrloRWi6VIf26xYBoNwQBaAbomsGzviBHUyYxgogwDFOnV-91wlNYTwJvBWeMl0MEOB2um-j9w=w261-h348" width="261" /></a></div><ul style="text-align: left;"><li>Supremacia blanca</li><li>Privilegi blanc</li><li>Fragilitat blanca</li><li>Salvació blanca</li><li>Apropiació cultural</li><li>Daltonisme racial</li><li>Antiracisme performatiu</li><li>Passivoagressivitat</li></ul><div><br /><br /></div><p></p><p>I també a https://www.desireebela.com/</p><p><br /></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-27754128984599437732024-01-15T13:18:00.004+01:002024-01-15T13:18:38.281+01:00Ressonància i aroma<p style="text-align: justify;">Hartmut Rosa dedica un voluminós llibre a desenvolupar el concepte de <b>ressonància, </b>front l'acceleració i l'alienació. Byung Chun-Han proposa el concepte d'<b>aroma, </b>el sentir l'aroma<b> </b>del temps per tal de lliurar el temps modern de la seva acceleració i el seu caos, la seva <i>dissincronia</i>. Curiós el recurs de pensadors contemporanis a conceptes estètics. </p>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Sa0PA1pmsfk?si=olMLXtU4jcFD4lDc" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-67520474270634100572024-01-12T12:00:00.002+01:002024-01-12T12:37:29.219+01:00Feminisme Posthumà<p style="text-align: justify;">"El feminisme posthumà és capaç de fer una anàlisi pertinent de les relacions de poder contemporànies, perquè ha renunciat tant a la visió liberal de l'individu autònom com a l'ideal socialista del subjecte revolucionari privilegiat."</p><p style="text-align: justify;">Rosi Braidotti: <i>Feminisme posthumà </i></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2rBuOr6XsSJaFZg3mXN3J6ynIPiJnUZ3LLA6hLHymf3dhAF9Zq34fGX0gwl1UGeeR3cly1W_CA98ADA5qUY4vv6g8KzXUE_5-BpDRiEvuW576763v1ngqCeux1NoQ8zi1oOIOcfFVrV4zBjN2Z0THKAzNjn-qjFYfK-pdBsHjcmoPqAibQjLvflCEg0E/s4032/IMG_5913.HEIC" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2rBuOr6XsSJaFZg3mXN3J6ynIPiJnUZ3LLA6hLHymf3dhAF9Zq34fGX0gwl1UGeeR3cly1W_CA98ADA5qUY4vv6g8KzXUE_5-BpDRiEvuW576763v1ngqCeux1NoQ8zi1oOIOcfFVrV4zBjN2Z0THKAzNjn-qjFYfK-pdBsHjcmoPqAibQjLvflCEg0E/s320/IMG_5913.HEIC" width="240" /></a></div><br /><i><br /></i><p></p><p style="text-align: justify;">"Nosaltres, que no som-tots-el-mateix-però-que-estem-junts-en-això.2</p><p style="text-align: justify;">Cal coneixement posthumà per afrontar:</p><p style="text-align: justify;"></p><ul><li>les desigualtats</li><li>la destrucció planetària</li><li>les biotecnologies i la digitalització</li></ul><div>(70 pàgines de bibliografia!)</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><p></p>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/mb2_a-UX1OE?si=-aXeATrD-Saf7rop" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-50770407609355707332024-01-10T19:59:00.004+01:002024-01-10T19:59:43.863+01:00Filosofia i autoajuda<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi-SdXczYDJ-j8DSm_ueh2ysIx89MSb5Nc0c-sQIXf730lAMu3BwBDhbVVSgefg7lIBixrV9QpS0sQEhl28tOYJajnC0xyK5rBT_eQiSsUVnrJ1gGAdP2qpM-wu4-B_uITz-y_KewzUVgTEWE5Gqb8oh-xBrJii42E_AjjfpEEXV-lvJA0BH0gQMe2dUOU" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img alt="" data-original-height="1257" data-original-width="1080" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi-SdXczYDJ-j8DSm_ueh2ysIx89MSb5Nc0c-sQIXf730lAMu3BwBDhbVVSgefg7lIBixrV9QpS0sQEhl28tOYJajnC0xyK5rBT_eQiSsUVnrJ1gGAdP2qpM-wu4-B_uITz-y_KewzUVgTEWE5Gqb8oh-xBrJii42E_AjjfpEEXV-lvJA0BH0gQMe2dUOU" width="206" /></a></div><div style="text-align: justify;">A les llibreries, els llibres de filosofia se situen prop dels d'Autoajuda. Als nostres cafès filosòfics, de tant en tant un assistent intervé confesant els seus sentiments o vivències, esperant trobar consol o consell. A més, hi ha professionals de la filosofia que gaudeixen proclamant el caràcter aixafaguitarres de la seva disciplina. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Nosaltres som més modestos: la filosofia no pretén tranquilitzar, com l'autoajuda, i tampoc complaure. La filosofia pretén inquietar. Tanmateix després de dedicar-hi una estona, sovint experimentareu el plaer del coneixement. No haureu respost les preguntes que us heu formulat, però en sabreu més. </div><p></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-33381907788262575662024-01-10T18:49:00.000+01:002024-01-10T18:49:00.119+01:00Bèsties de la Mitologia Grega<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgyLpTCnU3_q_8hYQiBw1DloiHl_RNKBUKwGydERlNVjGsHbKBJTQRJycsgiIW3CM61-MvATqPq8C-2rJVyvJDdPOSGg3at6eHJxC-GxrGvdKSP-YnYza0E4iweyfghepP-6K9oXMQjChFKBl5HbnNsxWIyj8apTfz22cXOs8R5qK5DwBry3tcW26sseEM" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="768" data-original-width="768" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgyLpTCnU3_q_8hYQiBw1DloiHl_RNKBUKwGydERlNVjGsHbKBJTQRJycsgiIW3CM61-MvATqPq8C-2rJVyvJDdPOSGg3at6eHJxC-GxrGvdKSP-YnYza0E4iweyfghepP-6K9oXMQjChFKBl5HbnNsxWIyj8apTfz22cXOs8R5qK5DwBry3tcW26sseEM=w400-h400" width="400" /></a></div><br /> <p></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-66631462999270605512024-01-05T16:48:00.004+01:002024-01-08T13:02:00.364+01:00Una de les filòsofes contemporànies<p><a href="https://anacarrascoconde.com" target="_blank">Ana Carrasco Conde</a></p><p>Neurologia de la maldat. <a href="https://traficantes.net/libros/contra-pedagogías-de-la-crueldad"><i>Contra-pedagogías de la cruedad</i></a>, Rita Segato. Denúncia del "pensamiento edificante" (per exemple, atribuir el mal a psicòpates). Vergonya d'espècie. Naixem ja començats. Som animals intersubjectius; jo soc un teixit de relacions. Deshumanitzar l'altre no és l'única forma de mal, hi ha vegades que no deshumanitzes, sino que humanitzes, per exemple perjudicar algú a la feina. Indiferencia quotidiana respecte el mal. Diferència entre reaccionar i respondre. Respondre és reflexionar abans de donar resposta.</p><p><br /></p><p><br /></p>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/itEE9qZ4ACY?si=8tj-_LUYUytebO9Q" title="YouTube video player" width="560"></iframe>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-37781392209619336752023-12-13T23:56:00.000+01:002023-12-13T23:56:23.764+01:00Butler ben entesa<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.bellaterra.coop/es/libros/adolescentes-en-transicion" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="842" data-original-width="558" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEOA6BHoLidG7zH6v-yq6BJm-SR2s7gLgVEqdj7jL9GErdvn_NUJ60MFk82zsWuw8WpFDCQKtxJCF0rMeFy_5zAU6bWLdnGdk0gqx588esrnEbf5akuh-O7BPko2Q-Lm1iHXXq0hTkM3iO7xh7MWufN91ltqDV-VCA8JsavLTXqdEvl7aCpm_KuSdpjfI/s320/Captura%20de%20pantalla%202023-12-13%20a%20las%2021.53.41.png" width="212" /></a></div>I aquï en teniu la presentació<p></p><div><br /></div>
<iframe width=560 height=315 src=https://api.audioteca.rac1.cat/embed/4ff5c229-0bd9-4a82-b4a8-aa55329b6cc8 frameborder=0 allowfullscreen></iframe>
Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-69640016675451553572023-11-15T17:38:00.002+01:002023-11-15T17:38:47.392+01:00"Hoy es siempre todavía"<p> Aforisme d'Antonio Machado a <i>Proverbios y cantares:</i></p><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;"><p style="text-align: left;">“VIII Hoy es siempre todavía.”</p><div>Pasaje de</div><div>Poesías completas / Antonio Machado</div><div>Machado, Antonio, 1875-1939</div><div>Es posible que este material esté protegido por copyright.</div></div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;"><br /></div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;">“XXXVIII Mas el doctor no sabía que hoy es siempre todavía.”</div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;"><br /></div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;">Pasaje de</div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;">Poesías completas / Antonio Machado</div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;">Machado, Antonio, 1875-1939</div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;">Es posible que este material esté protegido por copyright.</div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;"><br /></div><div style="caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.847); color: rgba(0, 0, 0, 0.847); font-family: -apple-system-font; font-size: 12px;">Només cal consultar l'Instituto Cervantes, <a href="https://www.cervantesvirtual.com/obra/poesias-completas-1200677/" target="_blank">aquí.</a></div>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-80080492898282980852023-09-07T13:19:00.001+02:002023-09-07T13:19:13.442+02:00Mentida, allò del 10% del cervell<p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/nUWb2nL-lkQ?si=ozX0LGSOaj2H17Pb" title="YouTube video player" width="560"></iframe> </p><p>I <a href="https://ed.ted.com/lessons/how-to-enter-flow-state?lesson_collection=mind-matters" target="_blank">aqui</a> moltes més explicacions interessants....</p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-5746553382689075932023-07-07T09:08:00.002+02:002023-07-07T09:08:42.481+02:00Proposta de treball<p> Comparar:</p><p><a href="https://www.filosofia.org/hem/dep/clc/n49p065.htm" target="_blank"><i>La carta sobre el exilio</i> </a>de Zambrano amb <a href="https://www.filosofia.org/hem/dep/clc/n49p065.htm" target="_blank"><i>Nosotros, los refugiados</i></a>, d'Arendt</p><p>https://filco.es/dialogos-exilio-hannah-arendt-maria-zambrano/</p><p><br /></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-36975868021686538622023-07-04T09:40:00.003+02:002023-07-04T09:40:29.481+02:00Nens i nenes<p style="text-align: justify;">A la piscina, hora dels jubilats, sempre coincideixo amb escoles. Nenes i nens petits, entres 4 i 8 anys. No anem bé. La sexualització de les dones, com diu Despentes.</p><p style="text-align: justify;">Fa 20 anys, la majoria de nenes duien calceta. Eren indistingibles els nens de les nenes. Avui totes, totes, van amb banyador complet. Potser a les privades han establert com a obligatori un vestit de bany d'uniforme (?) diferenciat. Però les nenes de les escoles públiques també es presenten amb vestit de bany complet, totes totes les nenes. El blau i el rosa per nadons sembla una antigualla, ara hem avançat. En comptes de marcar els nens i les nenes, ara fem que es marquin ells mateixos. Sentiràn vergonya. Al Decathlon estan separades les parts de nens i nenes, no fos cas que a un nen se li acudís triar un vestit de bany de nena!</p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-48330539786969887822023-07-04T09:35:00.002+02:002023-07-04T09:35:23.997+02:00Lezama Lima a Zambrano<p>Lezama Lima (1987) </p><p style="text-align: left;"><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;">María se nos ha hecho tan transparente</span></p><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">que la vemos al mismo tiempo</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">en Suiza, en Roma o La Habana.</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">Acompañada de Araceli</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">no le teme al fuego ni al hielo.</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">Tiene los gatos frígidos</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">y los gatos térmicos,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">aquellos fantasmas elásticos de Baudelaire</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">la miran tan despaciosamente</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">que María temerosa comienza a escribir.</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">La he oído conversar desde Platón hasta Husserl</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">en días alternos y opuestos por el vértice,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">y terminar cantando un corrido mexicano.</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">Las olitas jónicas del Mediterráneo,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: "Times New Roman";">los gatos que utilizaban la palabra<span class="Apple-converted-space"> </span></span><i style="background-color: transparent;">como</i><span style="font-family: "Times New Roman";">,</span></div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">que según los egipcios unía todas las cosas</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">como una metáfora inmutable,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">le hablaban al oído</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">mientras Araceli trazaba un círculo mágico</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">con doce gatos zodiacales,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">y cada uno esperaba su momento</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">para salmodiar El Libro de los Muertos.</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">María es ya para mí</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">como una sibila</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">a la cual tenuemente nos acercamos,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">creyendo oír el centro de la tierra</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">y el cielo de empíreo,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">que está más allá del cielo visible.</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">Vivirla, sentirla llegar como una nube,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">es como tomar una copa de vino</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">y hundirnos en su légamo.</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">Ella todavía puede despedirse</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">abrazada con Araceli,</div></span><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;">pero siempre retorna como una luz temblorosa.</div></span><div><span style="background-color: #f7f7f7; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Times New Roman"; font-size: 16px;"><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span style="background-color: #f7f7f7;"><span style="font-family: Times New Roman;">https://www.ensayistas.org/filosofos/spain/zambrano/cronologia.htm</span></span></div>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-71652865889693599602023-06-26T09:23:00.000+02:002023-06-26T09:23:52.189+02:00Funeral blues
<iframe title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/1315313?h=36b1d3841d" width="640" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><p> </p><p>https://www.catorze.cat/biblioteca/funeral-blues-2-65966/</p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-23540844041155475262023-05-11T13:11:00.004+02:002023-05-11T15:18:43.712+02:00Culpables hasta que se demuestre lo contrario Orientador!<p>Super interessant l'estudi publicat ahir:</p><p><span style="background-color: white; caret-color: rgb(38, 38, 38); color: #262626; font-family: markpro; font-size: 16.8px;"><a href="https://www.adolescenciayjuventud.org/publicacion/masculinidades-cualitativo/">Boneta-Sádaba, N.; Tomás-Forte, S.; García-Mingo, E. (2023) Culpables hasta que se demuestre lo contrario. Percepciones y discursos de adolescentes españoles sobre masculinidades y violencia de género. Madrid: Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud, Fundación Fad Juventud. DOI: 10.5281/zenodo.7797449</a></span></p><p><span style="background-color: white; caret-color: rgb(38, 38, 38); color: #262626; font-family: markpro; font-size: 16.8px;">El nucli és un estudi qualitatiu a partir de grups de discussió amb adolescents d'un institut. Molt arrelat en la realitat ara mateix, superada una etapa on primaven els estudis estadístics. Un tast (pàgina 27):</span></p><p><span style="color: #262626; font-family: markpro;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #262626; font-family: markpro;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguJTZiwwuo9NpaW_V1jMWoEmNBwBolXyS419S332wKD95UaQW1kQK6sWQfFhHQwVhk7DAKDOYFYD9j0A_dvB8WYfLVTIjeu_bNz2yCFTxdTGCpM_krcSWjBS41VN9btcdk_Lo-qoqcp-Ur_3fb7rvNcctE9nU_eeZ2w0VLAboUOKA7jAu9r9K7YLkx/s1270/Captura%20de%20pantalla%202023-05-11%20a%20las%2012.54.14.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1244" data-original-width="1270" height="391" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguJTZiwwuo9NpaW_V1jMWoEmNBwBolXyS419S332wKD95UaQW1kQK6sWQfFhHQwVhk7DAKDOYFYD9j0A_dvB8WYfLVTIjeu_bNz2yCFTxdTGCpM_krcSWjBS41VN9btcdk_Lo-qoqcp-Ur_3fb7rvNcctE9nU_eeZ2w0VLAboUOKA7jAu9r9K7YLkx/w400-h391/Captura%20de%20pantalla%202023-05-11%20a%20las%2012.54.14.png" width="400" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="background-color: white; caret-color: rgb(38, 38, 38); color: #262626; font-family: markpro; font-size: 16.8px; text-align: left;">De lectura obligada per tota la gent que tracti amb adolescents:</span></div><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="page" title="Page 74"><div class="layoutArea"><div class="column"><p style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(23.500000%, 23.500000%, 23.500000%); font-family: 'MarkPro'; font-size: 10.000000pt;">"La polarización es un círculo vicioso que distancia posturas, imposibilita el diálogo y acaba
generando más polarización. Abogamos por enfoques no adultrocéntricos, que reconozcan a
los adolescentes como interlocutores válidos con ideas propias. Dejar que hablen sin miedo a
represalias (permitiendo la duda y el error), ha demostrado generar un cambio hacia posturas
y actitudes más favorables hacia el feminismo y las luchas contra la violencia de género." (pàgina 72)</span></p></div></div></div></div></blockquote><span style="color: #262626; font-family: markpro;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="background-color: white;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 16.8px;"><br /></span></div></span></span><p></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-83114689861010802062023-04-05T11:41:00.001+02:002023-06-06T12:55:21.496+02:00Maternitat "subrogada"<p style="text-align: justify;">En el grup "Filosofia i feminismes" de la Societat Catalana de Filosofia, estem llegint <i>El contracte sexual</i>, de Carole Pateman. Una obra de filosofia dura, representant del que s'anomena "contractualisme subversiu". </p><p style="text-align: justify;">Proposa una relectura del contractualisme de Hobbes a Rawls com a creador del que ella considera el <i>patriarcat modern</i>. Tot i autoproposar-se com antipatriarcal (seminals crítiques a Filmer), el contractualisme ha amagat un contracte previ a la societat política, el <b>contracte sexual. </b>Manllevant la ficció freudiana, el contracte sexual és aquell que realitzen els germans després de matar al pare, per repartir-se les dones que abans només eren del pare (que era pare, no home; és a dir, abans havia hagut d'accedir -violar- una dona per arribar a ser-ho). D'aquí l'ideal de fraternitat. Aquest oblit del contracte primigeni li permet ironitzar: de la mateixa manera que Freud proclamava que les persones teníem esborrada l'<i>escena primitiva</i>, és a dir, el moment on la nostra mare i el nostre pare ens havien engendrat, el pensament sociopolític té esborrada aquesta escena primitiva. Aquest ha estat l'únic pacte entre iguals -homes. </p><p style="text-align: justify;">La ficció del contracte originari dels contractualistes (homes lliures, propietaris -del seu cos, com a mínim- i racionals que es comprometen a obeir un poder) dona legitimitat a la resta de contractes en la nostra societat: el contracte laboral, el matrimonial, el d'esclavitud, el de prostitució, el de maternitat subrogada: l'individu és lliure, i pot entrar en relación contractual amb qui vulgui, on una part dona una cosa i l'altra una altra a canvi. Però aquesta legitimitat és aparent, perquè amaga en tots els casos una explotació, com en alguns casos havia advertit el pensament socialista (critica Marx per centrar-se en la plusvàlua, i no en l'explotació).</p><p style="text-align: justify;">Amb aquesta doble perspectiva: contracte sexual originari i suposada llibertat dels individus que realitzar contractes, va analitzant els diversos contractes, des del d'esclavitut, servitut, laboral, matrimonial, de prostitució i de maternitat "subrogada".</p><p style="text-align: justify;">Sobre aquest darrer:</p><p style="text-align: justify;">
</p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div class="page" title="Page 306"><div class="layoutArea"><div class="column"><p style="text-align: justify;">El calificativo "subrogada" indica que el fin del contrato es
hacer irrelevante la maternidad y <b>negar que la «subrogada» es
una madre</b>. Una mujer que entra en un contrato de subrogación no es pagada por (tener) el niño. hacer un contrato de
este tipo sería equivalente a vender el bebé. La madre "subrogada"recibe pago a cambio de firmar un contrato que permite al varón hacer uso de sus servicios. En este caso. el contrato
es para el uso de la propiedad que la mujer posee: su útero. (p. 292)</p></div></div></div></blockquote>
<p><span style="font-size: 10pt;"></span></p><blockquote><p style="text-align: justify;">El trabajador no tiene
derecho a las mercancías producidas mediante el uso de su
trabajo. pertenecen al capitalista. De modo similar. el bebé que
se produce a través del uso de los servicios de una madre «subrogada» es propiedad del varón que hace el contrato para
usar el servicio. (p. 292)</p><p style="text-align: justify;">
</p><div class="page" title="Page 309">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p style="text-align: justify;">La fuerza de trabajo es una ficción política, pero el servicio
que presta la madre «subrogada» en una ficción aún mayor.
El trabajador contrata el derecho de mando sobre el uso de su
cuerpo y la prostituta contrata el derecho de uso sexual directo
de su cuerpo. Los yos del trabajador y de la prostituta son, en
sus diferentes modos, ambos puestos en alquiler. El yo de la
madre «subrogada» está en alquiler de un modo más profundo
aún. La madre "subrogada" contrata el derecho sobre su singular capacidad fisiológica, emocional y creativa de su cuerpo,
es decir, de sí misma como mujer. (p.295) </p></div></div></div></blockquote>
<p><span style="font-size: 10pt;"></span></p>
<p></p><blockquote style="text-align: justify;">No resulta sorprendente que las mujeres voluntariamente
sean parte de contratos que constituyen a otras mujeres en
subordinados del patriarcado. Las mujeres son consideradas
menos que mujeres si no tienen hijos. (p.295) </blockquote><p></p><p></p><blockquote style="text-align: justify;">La historia del contrato original relata la derrota política
del padre y cómo sus hijos, los hermanos, establecieron una
forma patriarcal no paternal específicamente moderna. El sur-
gimiento de la maternidad subrogada sugiere que el contrato
ayuda a llevar a cabo una nueva transformación. Los varones
están nuevamente comenzando a ejercer el derecho patriarcal
como derecho paterno, pero bajo una nueva forma. (p.295) </blockquote><p></p>
<div class="page" title="Page 311">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10pt;"></span></p></div></div></div><blockquote><div class="page" title="Page 311"><div class="layoutArea"><div class="column"><p style="text-align: justify;">Cuando la propiedad de la madre "subrogada", su vasija vacía, se llena con la simiente del
varón que pacta con ella, él también se convierte en padre, la
fuerza creativa que trae una nueva vida (propiedad) al mundo.
Los varones han negado valor a la capacidad corporal única
de la mujer, se la han apropiado y la han transmutado en una génesis política masculina. [...] <span style="text-align: left;">Gracias al poder del contrato
como medio político creativo, los varones se pueden apropiar
también de la génesis física. (p. 297)</span><span style="font-size: 10pt; text-align: left;"></span></p>
</div></div></div></blockquote><p style="text-align: justify;"></p><blockquote><p style="text-align: justify;">Una
mujer puede ser madre «subrogada» sólo porque su condición
de mujer se ha tomado irrelevante y se la declara un "individuo" que presta su servicio. Al mismo tiempo, puede ser una
madre «subrogada» sólo porque es <span style="font-style: italic;">mujer.</span> <span style="text-align: left;">De modo similar, la
propiedad relevante de un varón para el contralo de subrogación sólo puede ser la de un </span><span style="font-style: italic; text-align: left;">varón, </span><span style="text-align: left;">es esa propiedad la que
puede hacerle padre. El esperma es, por cierto, el único ejemplo de propiedad en la persona que no es una ficción polftica. A
diferencia de la fuerza de trabajo, las partes sexuales, el útero o
cualquier otra propiedad que pueda ser utilizada por otros mediante un contrato, el esperma </span><span style="font-style: italic; text-align: left;">puede </span><span style="text-align: left;">ser separado del cuerpo.</span>(p. 298)</p></blockquote>
<p><span style="font-size: 10pt;"></span></p><blockquote><p style="text-align: justify;"><i>Destapant el concepte liberal d'individu, lliure i propietari, que no aten a la diferencia sexual i criticant el concepte de gènere:</i> Dos individuos sexualmente indiferentes (propietarios, representantes de dos géneros) deben ser partes contractuales o el contrato sería ilegítimo, nada más que un caso
de venta de bebés. Por su parte, el contrato de subrogación sólo
es posible porque una de las partes es mujer, sólo una mujer
tiene la capacidad (propiedad) requelida para proporcionar el
servicio exigido, una capacidad integral (natural) de su sexo. p. 308)</p><p style="text-align: justify;"></p></blockquote><p style="text-align: justify;"><br /></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-60745419689214789332023-03-08T00:34:00.004+01:002023-03-08T00:34:43.336+01:00Damaris Cudworth, Lady Marsham<p>Damaris Cudworth, Lady Masham <span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; white-space: pre-wrap;">(1658-1708). Obres publicades anònimament. Correspondencia abundant i convivència d'anys amb Locke. També amb Leibniz</span></p><p><span style="font-family: Arial;"><i><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"></span></i></span></p><blockquote><p><span style="font-family: Arial;"><i><a href=" https://www.earlymoderntexts.com/assets/pdfs/masham1696.pdf." target="_blank"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Discurs</span><span style="font-size: 11pt; white-space: pre-wrap;"> sobre l'amor </span><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">de</span></a><span style="font-size: 11pt; white-space: pre-wrap;"><a href=" https://www.earlymoderntexts.com/assets/pdfs/masham1696.pdf." target="_blank"> Déu</a> </span></i></span><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">(1696)</span></p><p><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; white-space: pre-wrap;"><i><a href="https://www.readcentral.com/bookchapters.aspx?author=Lady-Damaris-Masham&book=Occasional-Thoughts-in-Reference-to-a-Vertuous-or-Christian-life&id=002">Pensaments sobre la vida virtuosa</a> </i></span><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">(1705)</span></p></blockquote><p><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;"></span></p><p>Regan Penaluna, autora de<span style="background-color: white; caret-color: rgb(68, 68, 68); color: #444444; font-family: "Atlas Grotesk", "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-size-adjust: auto;"><span class="Apple-converted-space"> </span></span><a href="https://groveatlantic.com/book/how-to-think-like-a-woman/#:~:text=In%20How%20to%20Think%20Like,searc" style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(68, 68, 68); font-family: "Atlas Grotesk", "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-size-adjust: auto;"><em style="box-sizing: border-box;">How to Think Like a Woman: Four Women Philosophers Who Taught Me How to Love the Life of the Mind</em></a><span style="background-color: white; caret-color: rgb(68, 68, 68); color: #444444; font-family: "Atlas Grotesk", "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; text-size-adjust: auto;"><span class="Apple-converted-space"> </span>(2023) escriu a Aeon Magazine un <a href="https://aeon.co/essays/out-of-john-lockes-shadow-damaris-masham-and-her-philosophy?utm_source=Aeon+Newsletter&utm_campaign=30d1429d52-EMAIL_CAMPAIGN_2023_03_03&utm_medium=email&utm_term=0_-ebc054fcb6-%5BLIST_EMAIL_ID%5D">extens article</a> que resumeix part del seu llibre. De la mateixa autora és també un article sobre Cudworth a <i><a href="https://philosophynow.org/issues/79/The_Power_of_Motherhood">Philosophy Now</a>:</i></span></p><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Academica Book Pro", Times, Georgia, serif; font-size: 22px; text-size-adjust: auto;">"As Lady Masham, she was in charge of supervising servants, managing household supplies, and raising stepchildren. Six months after her wedding, she wrote to Locke: ‘Household Affaires are the Opium of the Soul.’ Then her son was born, and her husband, who was often in London, was not much help or company. She grew lonely and bored. She wrote to Locke: ‘For All my quarrel with you I cannot help telling you that there is scarse any thing I would not give to see you Here in my Closet where I am now writeing<span class="Apple-converted-space"> </span></span><span class="ld-nowrap" style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Academica Book Pro", Times, Georgia, serif; font-size: 22px; text-size-adjust: auto; white-space: nowrap;">to You.’</span></div><span class="ld-nowrap" style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Academica Book Pro", Times, Georgia, serif; font-size: 22px; text-size-adjust: auto; white-space: nowrap;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinXSDtM0yzKB-1LS27LuIoaqYEggW220-WsViWDFt4AFld4ThL_lPpSfzXduwlSKsjsyTPjsE8BHq0EF1awzICasHBlB1OMpKSTPC0giO1wBI9JXimhsGtMwpNjcb5uRoQQ84hK-8tTSiaxcFi7egdYMEAtPAhaEZBRo8PeVmVQdw0bquTGqfTzqwd/s1740/Captura%20de%20pantalla%202023-03-07%20a%20las%2017.55.30.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1740" data-original-width="892" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinXSDtM0yzKB-1LS27LuIoaqYEggW220-WsViWDFt4AFld4ThL_lPpSfzXduwlSKsjsyTPjsE8BHq0EF1awzICasHBlB1OMpKSTPC0giO1wBI9JXimhsGtMwpNjcb5uRoQQ84hK-8tTSiaxcFi7egdYMEAtPAhaEZBRo8PeVmVQdw0bquTGqfTzqwd/s320/Captura%20de%20pantalla%202023-03-07%20a%20las%2017.55.30.png" width="164" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://www.earlymoderntexts.com/assets/pdfs/masham1696.pdf" target="_blank">Text complet en anglès</a></td></tr></tbody></table></span><p></p><p><span style="background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Academica Book Pro", Times, Georgia, serif; font-size: 22px; text-align: justify;">She believed that women were as smart as men but had a greater capacity for empathy, making them better suited to raise children. This insistence on women’s superior capacity for care bothers me, as it further entrenches patriarchal views. But it also has a few radical implications. It’s why Masham thought that women ought to be the arbiters of parental decisions in the domestic sphere. And here once more she breaks from Locke, who insisted that fathers should be the ultimate judge in any domestic dispute. Her heightened respect for home life anticipated modern feminist laws that support the rights of mothers and attempt to curb domestic violence."</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Academica Book Pro", Times, Georgia, serif; font-size: 22px; text-size-adjust: auto;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNmiMmME4Hh-tRvxQXnYgmxD9ZO_KscsWaD4U0Xy3cI_zjo4yRQ7lLiNKhZGSO7p7Ewz8T_uSgA833Gyhq_Sfj1cleQ0T_wrAon1EJD_8P9Qim3dQMMcBuBF_ooMq1iMMX4BWojpWnODpu-FC8XSLC0iZu3CU_rcCoAkRwjbMkFBrYH4q0JlNn62zG/s944/glw_lyd_1993_061_large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="944" data-original-width="733" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNmiMmME4Hh-tRvxQXnYgmxD9ZO_KscsWaD4U0Xy3cI_zjo4yRQ7lLiNKhZGSO7p7Ewz8T_uSgA833Gyhq_Sfj1cleQ0T_wrAon1EJD_8P9Qim3dQMMcBuBF_ooMq1iMMX4BWojpWnODpu-FC8XSLC0iZu3CU_rcCoAkRwjbMkFBrYH4q0JlNn62zG/s320/glw_lyd_1993_061_large.jpg" width="248" /></a></div><br /><span style="text-size-adjust: auto;"><p><span style="background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Academica Book Pro", Times, Georgia, serif; font-size: 22px; text-size-adjust: auto;">'Though men might ‘pretend to be their Masters’, women are not made to serve them.'</span></p><p><span style="background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Academica Book Pro", Times, Georgia, serif; font-size: 22px; text-size-adjust: auto;">castedat:</span></p><p><span style="background-color: white; caret-color: rgb(0, 0, 0); font-family: "Academica Book Pro", Times, Georgia, serif; font-size: 22px; text-size-adjust: auto;"><span style="text-size-adjust: auto;">'but a Peccadillo in a Young Man, altho’ a far less Criminal Offence against this Duty in a Maid shall in the Opinion of the same Persons brand her with perpetual Infamy.</span></span></p></span><p></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-18073912231470528382023-02-04T19:08:00.006+01:002023-02-04T19:08:33.985+01:00Una mirada feminista al contractualisme<p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 14pt; margin-top: 14pt; text-align: left;"><span style="font-size: 10pt; text-align: justify;">Llegim al grup Filosofia i feminismes una interessantíssima obra de <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carole_Pateman&editintro=Plantilla%3AAv%C3%ADs_d%27edició_BPV#V%C3%ADdeos" target="_blank">Carole Pateman</a>, crítica del contractualisme des del feminisme i la crítica al capitalisme. El feminisme no és (no ha de ser) secundari al liberalisme, el socialisme o l'anarquisme. Defensora, per cert ,de la renda bàsica des del 2000.</span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 14pt; margin-top: 14pt; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBu62iKlNxJq6KmANs1SB2dA0FGHg0-k7kUpv4mVJdGcYV2iQGvzJgAtAIXo0MWjSQeUqf4rfDUTT1S9hk2ESa3eJY0IgmhMyEyxSsCVweXyIaOLo1OBJs7nGQYzbbLsor3xpGKZmdaXSKZ1uvbwkJfWBO7bbtwwamBFUdAV4wxaeqTQQgrEAspCSi/s1200/51z76aU7jXL.jpg" imageanchor="1" style="font-size: 10pt; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBu62iKlNxJq6KmANs1SB2dA0FGHg0-k7kUpv4mVJdGcYV2iQGvzJgAtAIXo0MWjSQeUqf4rfDUTT1S9hk2ESa3eJY0IgmhMyEyxSsCVweXyIaOLo1OBJs7nGQYzbbLsor3xpGKZmdaXSKZ1uvbwkJfWBO7bbtwwamBFUdAV4wxaeqTQQgrEAspCSi/w133-h200/51z76aU7jXL.jpg" width="133" /></a></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 14pt; margin-top: 14pt; text-align: left;"><span style="font-size: 10pt; text-align: justify;">Desde el siglo </span><span style="font-size: 8pt; text-align: justify;">XVII, </span><span style="font-size: 10pt; text-align: justify;">las
feministas han tenido clara conciencia de que las esposas están subordinadas a sus maridos, pero su crítica de la dominación (conyugal) es mucho menos conocida que los argumentos
socialistas que subsumen la subordinación en la explotación.
Sin embargo la explotación es posible precisamente porque,
como mostraré, los contratos sobre la propiedad de la persona
ponen el derecho al mando en manos de una de las partes
contratantes. Los capitalistas pueden explotar a los trabajadores y los esposos a las esposas porque los trabajadores y las
esposas se constituyen en subordinados a través del contrato de
empleo y del de matrimonio. El genio de los teóricos del contrato ha sido presentar ambos, el contrato original y los contratos reales como ejemplificando y asegurando la libertad del
individuo. Pero, en la teoria del contrato, la libertad universal
es siempre una hipótesis, una historia, una ficción política. El
contrato siempre genera el derecho político en forma de rela-
ciones de dominación y de subordinación. </span></p><div class="page" title="Page 32"><div class="layoutArea"><div class="column"><div class="page" title="Page 32"><div class="layoutArea"><div class="column"><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10pt;">Carol Pateman: <i>El contrato sexual,</i> pàgina 18 </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 10pt;"></span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 14pt; margin-top: 14pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La historia del contrato sexual comienza, de este modo, con la constucción del individuo. Para contar la historia de modo que ilumine las relaciones capitalistas en el patriarcado moderno, ha de considerarse, asimismo, la ruta teórica a través de la cual la esclavitud (civil) se convirtió en el ejemplo de la libertad. </span></p><p style="line-height: 1.38; margin-bottom: 14pt; margin-top: 14pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Idem, p 57</span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-72751083152530640212023-02-03T12:23:00.003+01:002023-02-03T12:23:23.937+01:00Marguerite d'Oingt<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwh1EtGRtfRRLZpS2uqP1u-qQG1_wiS1-1dUXFp0lWuvP7_83zvBiS0jRDPb6_NohORSvUmb5XRI_pAr3IgDVJu3a93kIV8fGH1kh9u6lvalFAlOz1Mdz0roq0NIcRPmDZVWdarpEpeBYXdPiDntAVILKiDegWaWWIg9BkhJk7ENf0H9r7N01t3ukH/s3814/9788417454029.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3814" data-original-width="2500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwh1EtGRtfRRLZpS2uqP1u-qQG1_wiS1-1dUXFp0lWuvP7_83zvBiS0jRDPb6_NohORSvUmb5XRI_pAr3IgDVJu3a93kIV8fGH1kh9u6lvalFAlOz1Mdz0roq0NIcRPmDZVWdarpEpeBYXdPiDntAVILKiDegWaWWIg9BkhJk7ENf0H9r7N01t3ukH/w263-h400/9788417454029.jpg" width="263" /></a></div><div style="text-align: justify;">Article de Caroline Walker Bynum "<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1035647">El cuerpo femenino y la práctica religiosa en la Baja Edad Media</a>", recollit en una magnífica i apassionant obra coordinada per Michel FEHER: <i><a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=5586">Fragmentos para una historia del cuerpo humano</a></i>. Taurus 1992.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Explica que <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Margarida_d%27Oingt">Marguerite d'Oingt</a>, una de les primeres escriptores a França, en llatí i en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francoprovençal">arpità</a> afirmava això</p><blockquote><p style="text-align: center;"><b>"Els dolors de Crist a la creu són com els dolors de part."</b></p></blockquote><p style="text-align: justify;">Comenteu el fragment.</p><p style="text-align: justify;">Cercant informació, trobo la <a href="https://repositori.upf.edu/handle/10230/25739?locale-attribute=en">publicació</a> d'un canareu, no per ser jove menys illustre, Sergi Sancho Fibla.</p><br /><p><br /></p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-59962386512896287542022-12-27T19:19:00.004+01:002022-12-27T19:19:26.685+01:00Uns petits càlculs<div class="separator" style="text-align: center;"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Distribution-of-earths-mammals.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" title="Hannah Ritchie, CC BY 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by/4.0>, via Wikimedia Commons"><img alt="Distribution-of-earths-mammals" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Distribution-of-earths-mammals.png/512px-Distribution-of-earths-mammals.png" title="Font : https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Distribution-of-earths-mammals.png" /></a></div><div class="separator" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Distribution-of-earths-mammals.png</span></div><p> a) Compara humans amb mamífers salvatges.</p><p>b) Compara humans amb vaques.</p><p>c) Per què hi ha tantes vaques i porcs, (i no es compta l'aviram) si resulta que ens els mengem? Perquè ens els mengem. Assolem els boscos per produir vegetals per alimentar els ramats per menjar-nos-els .</p><p>d) No fóra millor menjar-nos directament allò que cultivem?</p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-75616128147487698552022-12-23T10:16:00.001+01:002022-12-30T12:09:55.589+01:00Qui són els senyors de la creació?<p>
Els senyors de la creació, qui són?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNVRaDGH0xqSrDGUNeJPs3Qxi-ScTeTkUUciqfK7hL4GbE2ut6FLZPBmK-YAQ-7XiXGi1T35JWpiGEaULSoYlunAEbrLiB4G9-59hIaRtWZBGvB1Z1ahsBB0kRf0ze_agkMtpblPErwAzuXED_GsIR_iiQnvTkVAOtT3gxknHEQjbaxRsGI85RMyWW/s1386/%20distribucio%CC%81%20biomasa.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1108" data-original-width="1386" height="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNVRaDGH0xqSrDGUNeJPs3Qxi-ScTeTkUUciqfK7hL4GbE2ut6FLZPBmK-YAQ-7XiXGi1T35JWpiGEaULSoYlunAEbrLiB4G9-59hIaRtWZBGvB1Z1ahsBB0kRf0ze_agkMtpblPErwAzuXED_GsIR_iiQnvTkVAOtT3gxknHEQjbaxRsGI85RMyWW/w640-h512/%20distribucio%CC%81%20biomasa.png" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">font: <i><a href="https://www.pnas.org/doi/epdf/10.1073/pnas.1711842115">The biomass distribution on Earth</a></i></div><br /><div class="page" title="Page 88">
</div><div class="page" title="Page 88">
</div><div><br /></div><div>Gt C: "Gigatones de Carboni"</div>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-48453339354950834252022-11-28T12:21:00.000+01:002022-11-28T12:21:12.270+01:00Sobre la dretanització<p> Jorge Riechmann, <a href="http://tratarde.org/unas-pocas-observaciones-sobre-colapsismo/">aqui</a>:</p><ol start="23" style="border: 0px; caret-color: rgb(85, 85, 85); color: #555555; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; list-style: none; margin: 0px 0px 1.5em; outline: 0px; padding: 0px 0px 0px 30px; text-size-adjust: auto; vertical-align: baseline;"><li style="border: 0px; list-style-type: decimal; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Las clases medias urbanas (venidas a menos) que se creen la propaganda del “no te conformes con menos”,<span class="Apple-converted-space"> </span><em style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">the sky is the limit<span class="Apple-converted-space"> </span></em>y “lo mejor está por venir”, en un mundo de recursos escasos que se precipita al colapso ecológico-social, ¿podrán evitar convertirse en nazis? Es la tragedia política del Siglo de la Gran Prueba.</li></ol>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-36026514339722609512022-02-24T11:32:00.003+01:002022-02-24T11:32:39.929+01:00Tallar-se els cabells?<p style="text-align: justify;">Dubtava si tallar-me els cabells, que duc bastant llargs. Però he llegit una anècdota que recull Rebecca Solnit a <i>Records de la meva inexistència. </i>Catherine Harris, una amiga a qui visita, li explica que les dones pueblo duen els cabells llargs fins els genolls. Una nena pueblo s'havia tallat les llargues trenes: "després li feia vergonya anar a casa seva, i quan per fi hi va arribar, el seu avi la va renyar amablement i li va dir que els seus cabells contenien tots els seus pensaments i records". (p 122)</p>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1980060459964549236.post-10719159202664378022022-01-31T17:01:00.007+01:002022-03-19T20:24:34.932+01:00Un problema pot esdevenir un regal?<p style="text-align: justify;">Hi ha un principi que he sentit en entrenadors d'esportistes i que em sembla aplicable a molts altres àmbits de la vida. En qualsevol itinerari, es tracta de no pensar on vols arribar, sinó pensar en què has de fer en aquest moment. </p><p style="text-align: justify;">Caminar vers un cim mirant contínuament el punt més alt de la muntanya és la millor manera d'acabar rendint-nos al cansament. Has de mirar el terra on haurà de fer el proper pas. Estudiar per a un examen pensant en quan acabaras el curs és la millor manera de distreure's de la preparació de l'exàmen. Has de concentrar-te en l'examen.</p><p style="text-align: justify;">Crec que això té a veure amb la psicologia del desig. El desig comporta una urgència, una necessitat de satisfacció immediata. Allò que Freud anomenava el principi del plaer, de realització immediata dels desitjos. Freud hi contraposava el principi de realitat, que era sota el que actuava el jo, intentant sobreviure en la lluita de entre l'allò i el superjò.</p><p style="text-align: justify;">Sense necessitat d'adoptar la creença en l'existència de l'inconscient, el que proposa el principi de què parlàvem és simplement una satisfacció diferida dels desitjos. Es tracta, ni més ni menys de vèncer la impaciència connatural al desig. I per això hem de disminuir el desig, limitant-lo al proper pas.</p><p style="text-align: justify;">Tot això m'ho fa pensar Brenifier quan proposa convertir un problema en un regal. En el video indicat proposa una mena de tècnica <i>zen: </i>donar la benvinguda al problema, acceptar-lo com a tal. Això permet un distanciament respecte ell, començant per la seva problematització: per què el problema és un problema?</p><p style="text-align: justify;">Brenifier, sempre:</p><div style="text-align: justify;">https://drive.google.com/file/d/1Gtmg3uUiqmyZcgPWiMBpGC_dz9eR9ED4/view?usp=sharing</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;">No pensis en la fita on vols arribar, pensa en el proper pas que has de donar.</div>Jordi Beltranhttp://www.blogger.com/profile/05848849628580580020noreply@blogger.com0