dilluns, 21 de febrer del 2011

Atreveix-te

Prova de comentar aquesta famosa priamel:

Vengo de no sé donde
Soy no sé quién
Muero no sé cuando,
Voy a no sé dónde.
Me asombro de estar tan alegre.
(Martinus von Biberach, Sí mismo como otro;
citat per Clément Rosset, Lejos de mí, pàgina 91)
Una possible interpretació aqui.
a

1 comentari:

  1. vmontoli28 de febrer del 2011, a les 19:12

    Em recorda aquest epitafi (no coneixia això dels priamels) amb uns melancònics versos del primerenc Pablo Neruda:
    Yo me voy. Estoy triste:
    pero siempre estoy triste.
    Vengo desde tus brazos.
    No sé hacia dónde voy.
    Desde tu corazón
    me dice adiós un niño.
    Y yo le digo adiós.
    (és el final de "Farewell y los sollozos")
    No és un comiat del món, però sí que ho és de la infantesa, i l'inici de l'etapa més problemàtica pel que fa a la identitat personal.

    ResponElimina