Els XXXVI Arnau de Vilanova

Com els anteriors altres trenta-sis anys. Noies i nois satisfets, una mica avergonyides (sorpreses ara de no rebre correccions, sinó elogis). Professorat i famílies enlluernades per aquestes noies i nois. 

Professorat que esgarrapa temps per sortir de l'aula i posar per escrit les coses bones que fan dins d'ella. 

I la qualitat es manté, gràcies a aquesta institució de l'educació catalana que es diu treball de recerca. Fins l'any que vé!

Trobareu la llista de premiats i les ressenyes aqui.

Enlluernadores i enlluernats

Bombardeo, poca gente

Matí de dissabte. Coincideixo al mateix del vagó amb un conegut del barri. Seiem junts. Xerrem de com ocupar la jubilació. M'explica que ha autoeditat un llibre inspirat en anotacions d'una bibliotecària barcelonina durant la Guerra civil. -Si tienes 16 € te vendo uno-. D'acord, responc. I treu de la motxila un llibre. A la portada, una fotografia antiga d'una dona jove. -Es esta-, diu mentre intercanviem diners per llibre.

I la transacció esdevé un regal, perquè és un llibre que t'arriba al fons, que conmou. Per la seva estructura, que fa un collage amb anotacions de la bibliotecària real,  cartes fictícies, inclús una redacció infantil. Pel seu narrador enamorat  més que omniscient, que es pemet ensenyar-nos com posa i treu personatges, que comenta la seva pròpia narració, ens anuncia el que vindrà, ens avisa que farà una ellipsi, contradiu el que conten els personatges.

Tot i que és un sedicent recull de contes, en realitat és una novel·la. Una novela amb els sentiments a flor de pell, que manté la intensitat en tot moment. I que reserva al final de cada capítol un pessic al cor (aún se me encoge el alma o lo que haya por dentro).

Per si no us el trobeu en el mateix vagó: Rodolfo Hoyuelos:Bombardeo, poca gente. Stendhal Books, Barcelona 2015.

Currículum

Quanta raó!!! És del 97.

Ah, aquellos tiempos de la "fiesta del libro"!

Hi havia "Unidades didácticas"!!

Sant Jordi mata l'aranya!?

font

Cena

Els twelve top del pacifisme, segons Dena Simon

Apunts sobre el suicidi

Apuntes sobre el suicidio. Llibre clar i lluminós, no pas perquè abordi el suicidi de forma optimista ("els pessimistes no se suiciden"), sinó per la seva concisió, l'anar al tema de dret sense retòriques. Critchley dirigeix l'excel.lent secció The Stone del New York Times. Res a veure amb tractaments estandarditzats del tema.
"Només els vius semblen incoherents",  d'aqui el desig inútil de tothom de trobar coherència i sentit al suicidi.

Per a què serveix la filosofia?

En una estació del metro de NY, fa pocs dies.

Un altre pensador

Amb les mans de pensar

Fotografia de contes de fades per reflexionar

Caputxeta
Miwa Yanagi

Dina Golstein
Manuel de los Galanes
Miwa Yanagi
Julia Murakami
Bruno Vilela
Thomas Czarnecki
Paula Rego

Font: Maria del Mar Pérez Gil: El cuento de hadas feminista y las hablas manipulada del mito: de la literatura a las artes visuales.

Filosofia i Internet

Una bona eina en forma de fitxa.
http://boulesis.com/textos/filosofia-confianza-y-seguridad-digital

Marina Abramovic

Confession, (2010)
font

Ensenyar

Un consell necessari arreu ... Ni alumnat disruptiu, ni col·legues gemegaires o romancers, ni normatives absurdes, direccions perepunyetes, ni reunions burocràtiques: mantingues la serenitat i segueix ensenyant.

Trobada a Strand

Amb els millors desitjos!

font

Fotofilosofia 2016. Barcelona Pensa

Fotofilosofia 2016. Barcelona Pensa

Quina sort, capicua!!!

La meva selecció, 2016

La meva selecció 2016 from jbeltran

Aquesta és la selecció que vaig fer entre els centenars de fotofilosofies elaborades per alumnes de filosofia que poden veure's visitant els blogs de la Mostra 2016. 

Només és una mostra de la Mostra, feta visitant els blogs dels centres. Algunes coincideixen amb les 291 fotofilosofies seleccionades, altres no.

La meva selecció intenta palesar la varietat de temes, enfocaments i d'escenaris triats. També que una de les virtualitats de l'activitat és visualitzar el filosofar encarnat en adolescents. I, sobre tot, que la capacitat de fer pensar que provoca una bona fotofilosofia prové de l'autenticitat de la fotografia.

Des de la primera fotofilosofia a la darrera, podem trobem exemples del filosofar. La primera, perquè capgira la imatge del filòsof (sigui la tradicional: home, encartonat, malhumorat o pedant, o una d'actual:  fatxenda que escampa el Merlí). La darrera, perquè subratlla el caràcter crític de la filosofia, tot qüestionant l'estereotip (sovint cert, dissortadament) que l'educació consisteix en ensenyar que cada pregunta té una resposta al calaix de les respostes.

També hi ha algunes fotofilosofies que són aportacions d'alumnes que cursen la filosofia de quart, que evidencien que  es pot fer filosofia a la secundària obligatòria. 

Valen molts comentaris semblants als que hem fet en altres edicions.

(Observeu, la signatura en forma de lletra phi grega de l'artista del pòster de la UNESCO. Adoptable!)

Mostra de Fotofilosofia 2016

L'acte final de la Mostra de Fotofilosofia, que se celebra amb motiu de la Jornada Mundial de la Filosofia (UNESCO) i està acollida dins del marc del Barcelona Pensa serà transmès en streamig 

DIMECRES 16 de Novembre de 17 a 18 hores a través UBTV.

L'enllaç és 

http://www.ub.edu/ubtv/video/fotofilosofia-2016

Ai ai ai ..:

Privilegiats

"L'ascensió dels privilegiats, no només als lager, sinó en tota convivència humana, és un fenomen angoixant, però inevitable: els privilegiats només són absents en les utopies"

Primo Levi: Trilogia d'Auschwitz.

Una manera de començar un curs on l'alumnat no es coneix

Per conèixer-se ....

Qüestionari

Nom i cognoms

Troba persones dins la classe que els escaiguin cadascuna de les descripcions següents. Escriu els seus noms en l’espai en blanc corresponent. Continua fins a emplenar tots els espais. No es pot repetir cap nom.

Digues una persona del grup ...

1.   Que el seu nom comenci per la mateixa lletra que el teu .............................................

2.   Que toqui un instrument musical (quin és?) .................................................................

3.   Que li agradi muntar a cavall .........................................................................................

4.   Que tingui una afecció poc corrent (quina?) .................................................................

5.   Que pensi que l’assistència a classe hauria de ser voluntària a partir del segon cicle...

6.   Que pensi votar, quan arribi a l’edat, el mateix partit que la seva mare .......................

7.   Que hagi tingut un malson fa poc ..................................................................................

8.   Que, es cas de morir, estaria d’acord amb què es donessin els seus òrgans per a trasplantaments ..............................................................................................................

9.   Que li agradaria ser membre d’un jurat .........................................................................

10. Que estigui en contra de la caça ....................................................................................

 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Les preguntes poden canviar-se. Combinar les fàcils i les difícils. El nombre de preguntes com a mínim la meitat dels membres de grup. Més pot arribar a cansar. Algunes poden referir-se al tema que es tractarà en el curs. 

D'altres poden ser accions:

• Que necessiti una abraçada. Fes-li-hi!

A l'institut li deiem la "Cerca del tresor". Es jugava en tot el centre  per la Castanyada. Qui lliuraba el full complet li donàvem una castanya ... Hi havia preguntes perquè se les fessin entre cursos:

• Amb qui tinguis 3 anys de diferència.

En cursos de formació inicial de graduats, era molt instructiu incloure aquestes preguntes:

• Que li agradi el mateix filòsof que tu. Quin?
• Que odiï el mateix professor que tu. Quin?

És graciós veure que hi ha qui es mou per tota la classe i hi ha qui no es mou de la seva cadira i reb les preguntes dels altres, fins que li comencen a faltar noms i s'aixeca.

Una de les preguntes difícils:

• Que tingui els ulls del mateix color que els teus. (Dos pour-soi enfrontats!)

El procés

El procés és el títol d'una novel·la de Kafka, oi?

La filosofia és un canvi en tota l'ànima

Podemos ver a partir de esto que la filosofía no consiste en una adquisición de conocimientos, como la ciencia, sino en un cambio de toda el alma. El valor es algo que tiene relación no solo con el conocimiento, sino con la sensibilidad y la acción; no hay reflexión filosófica sin una transformación esencial en la sensibilidad y en la práctica de la vida, transformación que tiene el mismo alcance ya se trate de las circunstancias más ordinarias o de las más trágicas de la vida. Al no ser el valor sino una orientación del alma, poner un valor y orientarse hacia él no son más que una y la misma cosa; si pensamos a la vez dos valores, lo cual puede producir un desgarro, nos orientamos más hacia aquel al que otorgamos el primer rango. La reflexión supone una transformación en la orientación del alma a la que llamamos desapego; su objeto es establecer un orden en la jerarquía de los valores, por tanto también una nueva orientación del alma. El desapego es una renuncia a todos los fines posibles, sin excepción, renuncia que pone un vacío en lugar del futuro como lo haría la cercanía inminente de la muerte; por eso, en los misterios antiguos, en la filosofía platónica, en los textos sánscritos, en la religión cristiana, y muy probablemente siempre y por doquier, el desapego ha sido siempre comparado con la muerte, y la iniciación a la sabiduría contemplada como una especie de paso a través de la muerte. Esta idea se halla en los textos más antiguos que poseemos del pensamiento humano, los textos de Egipto, y es una idea sin duda tan antigua como la humanidad. Así, toda búsqueda de la sabiduría está orientada hacia la muerte. Pero el desapego del que se trata no está vacío de objeto; el pensamiento desapegado tiene por objeto el establecimiento de una jerarquía verdadera entre los valores, todos los valores; tiene pues por objeto una manera de vivir, una vida mejor, no en otra parte, sino en este mundo y en seguida, pues los valores puestos en orden son valores de este mundo. En este sentido la filosofía está orientada hacia la vida, tiene puesta su mira en la vida a través de la muerte. Pero el orden de valores establecido por la reflexión no se establece de una vez por todas; el alma se conforma a él en la medida en que lo piensa, y no lo piensa más que por un esfuerzo de reflexión. Así, la sabiduría es una pulsación continua de la muerte a la vida mejor y de la vida mejor a la muerte; sin esta pulsación habría decadencia.

Simone WEIL: Algunas reflexiones sobre la noción de valor.

De tornada

Argumentació visual

font

Màxima

Entomem aquesta:

2 2 . La filosofia triomfa fàcilment dels mals passats i dels mals futurs; però els mals presents triomfen d'ella. 

La Rochefoucault:  Màximes.

La laicitat no passa de moda. I Spinoza menys!

Avui topo amb una entrevista de fa uns mesos a  Henry Peña-Ruiz sobre la seva darrera publicació, el Diccionari amant de la laicitat en el context dels atemptats a Charlie-Hebdo. Aquest professor ha estat una de les llums que han il·luminat el camí de l'orelles, que en el llunyà 2007 li dedicava un post. Per això li excusem la cursileria del títol.

En l'entrevista es veu que segueix en la seva tossuda lluita contra l'obscurantisme, honorant una tradició de laicitat que fa peu en la l'herència volteriana, però sobre tot en l'Spinoza del Tractat teològic-polític. 

Aquesta obra del filòsof d'origen peninsular és un compendi del pensament republicà i contractualista que s'estendrà amb Locke i Rousseau. No ha de fer por la paraula "teològic", del títol. Precisament dedica el gruix del llibre a segar l'herba sota els peus de qui pensen que la religió ha de tenir algun paper en l'Estat. Això amb arguments teològics, tot argumentant contra la constitució política del judaisme, aixì com contra la idea d'un Estat cristià. Sóm al segle XVII!

En els darrers capítols, del XVI al XX, hi ha una de les exposicions més clares de teoria política moderna. Només cal entendre per "supremas potestades" qui té el poder polític. Llegiu la precisa definició  de la llibertat de pensament i d'expressió, on avui s'han colat les suposades llibertats de culte i religió.

Crec que aquests capítols són d'obligada lectura a qualsevol que vulgui introduir-se en la filosofia política. Al mateix temps, trobarà el fonament teòric del perquè a Amsterdam moltes esglèsies gòtiques  es fan servir com auditoris o sales de congressos, i del perquè un dels museus, el Ons’ Lieve Heer op Solder, és una esglèsia cristiana que va ser clandestina al segle XVII, quan es va prohibir tot culte públic de qualsevol religió. També entendrà la tradició neerlandesa de tolerància, de la qual el consum de drogues és una anècdota.

Mentrestant, aquí l'Estat va demanar perdó per les desamortitzacions del XIX retornant béns a l'Esglèsia i signant el primer concordat que ens condueix al Concordat actual: exempcions d'impostos, influència en l'educació .... Qui s'atreviria avui a secularitzar una esglèsia? Com s'ho van fer per esfondrar la veïna al Palau de la Música quan el van rehabilitar?

PS: On he llegit això?: "El fanàtic és el que està disposat a que tu moris per les seves idees".

Dibuix infantil, expressió del subjecte

Objecte de tests, mirada escrutadora a l'interior d'una ment infantil per tal de descobrir-hi un suposat innocent desvetllament de les relacions familiars, test projectiu, psicoanàlisi d'estar per casa.

Però siguem seriosos: Intenció, valoració, acció, traç, expressivitat, brillantor, poiesis, creació. Subjectivitat de prop dels quatre anys cronològics. Inici de biografia, de concepció del món.

Acció transcendent a la persona, més enllà del mer menjar, beure, cagar, riure o plorar.

Arcadi

Als ferrocates, dues noies emplenen una avaluació del màster que sembla que acaben de fer.
- (Amb cara de pena) Esto es todo lo  que sabremos de relaciones internacionales!
- Y aquel que nos habló del Che?
- ..., aquella otra que nos habló de Colombia.
- ... No se había preparado la clase.
- ... El que Laura decía que estaba bueno. El que tenía todos los dientes desordenados! (Riuen).
- Arcadi Oliveres, ese si que es bueno!
- En mi evaluación le puse un 10. Y escribí: Es Dios! Y dibujé un corazoncito.

Desig

El tracte als animals

Ferrater senyala que existeix un prejudici a considerar que la tradició biblica esclavitza els animals a favor de l'home. S'afanya a espigolar fragments de l'Antic Testament on es prescriu respecte i atenció als animals. Entre els fragments que destaca, l'orelles recull els referits als ases.

"Hay otra prohibición: la de que el buey y el asno aren la tierra juntamente. Esto se ha interpretado a veces como una de las «mezclas» contrarias al orden divino. Semejante interpretación es plausible, por cuanto hay otras prohibiciones similares; se prohíbe, por ejemplo, el apareamiento de dos clases distintas de bestias; el sembrar con dos clases de semillas; el usar vestiduras con dos clases de hilaza, como la lana y el lino. Sin embargo, en los comentarios rabínicos, la prohibición de arar con dos diferentes clases de animales es interpretada como una exhortación a la benevolencia. Se dice, en efecto, que el buey es un rumiante mientras que el asno no lo es. Si el asno ve que el buey rumia, pensará que se le ha dado una pitanza de la que el asno no participa. Así, es mejor en nombre de la equidad no arar con dos distintas clases de animales. Hay otra prohibición relativa al tratamiento de animales domésticos, aunque no resulta claro si ha sido instituida para el bien del animal o para fomentar la hermandad humana. Si el buey de un vecino se desploma, se conmina al hebreo a ayudar al vecino a poner en pie al animal, aun si el vecino es una persona odiada. Finalmente, hay otro mandamiento que conlleva claramente la expresión de bondad para con los animales: es el mandamiento que consiste en prohibir poner un bozal al buey mientras está ocupado en hollar el grano. No puedo pensar en ninguna interpretación práctica, y tampoco en ninguna interpretacion supersticiosa, de semejante orden." (Pentateuco)

[...]

"Una de las referencias más curiosas a los animales en el Viejo Testamento es la historia de Balán y su asno (Números, 22: 22-35). Según la misma, el Angel del Señor hizo su aparición tres veces, siendo divisado por el asno de Balán, pero no por el propio Balán. La primera vez, el asno, viendo al Angel del Señor obstruir el camino, con la espada desenvainada, salió del camino, y Balán lo pegó para que regresara a él. La segunda vez el Angel se apostó en un camno en medio de las viñas, con muros a ambos lados; el asno, al ver al Angel, pasó rozando uno de los muros y comprimió uno de los pies de Balán, que pegó nuevamente al asno. La tercera vez el Angel se apostó en un lugar que no dejaba espacio para el paso, ni a la derecha ni a la izquierda; el asno, al ver al Angel y al no poder seguir camino, dobló las patas sobre el suelo, y Balán lo pegó fuertemente. El Señor «abrió la boca del asno», que habló a Balán para quejarse del modo como se le había tratado. Luego, el Señor «abrió los ojos de Balán», que vio al Angel del Señor. Este preguntó a Balán por qué había pegado al asno tres veces, y le informó que había aparecido tres veces, que el asno le había visto y que por eso le había esquivado. Fue gran suerte para Balán, dijo el Angel, porque si el asno no hubiera tratado de evitarlo cada una de las tres veces, habría matado a Balán, pero habría dejado con vida al animal. Aquí tenemos un curioso ejemplo donde un asno puede ver más claramente, o tener una más aguda percepción que su amo humano, y donde este hecho es reconocido por Dios. Es dudoso que este tipo de leyenda pueda ser acogido por una comunidad que considere a los animales exclusivamente como cosas meramente usables."

Josep Ferrater Mora: Ética aplicada.

II Trobada de Poesia i Terrissa

Matilde, (Editorial Godall, col·lecció Cadub), creadora de sinèrgies, és capaç d'aplegar les arrels de la terra a la Galera, un petit poble del Montsià,.

Terrissa feta d'argila suau i fresca, que veiem sorgir i prendre forma  a mans d'en Joan. Garnatxa madurada en l'argila del Priorat transmutada en vi gràcies a tines de terrissa de Calanda, que ens escalfarà al tardet.

Poesia de cinc, sis ...onze! Poetesses que ens exalta i fa brillar la tarda.

Al micro obert, no m'he pogut estar de mostrar la sonoritat d'alguns versos de la traducció de Medea feta per l'amic Jaume Almirall en un català transparent i musical com un doll d'aigua clara (Fundació Bernat Metge).

Homenatge

No recordo la font ...

Zombis, mite i realitat

Conta Nigel Bartley que en la revolució haitiana de 1986, que va derrocar el dictador Baby Doc, es va veure aquesta pintada:

DOWN WITH VODOO!

LIBERATION OF THE ZOMBIES!!

Si algú se sent decepcionat amb aquest post, sempre es pot consolar mirant Braindead: tu madre se ha comido a mi perro. És fàcil trobar-la on-line.

Els Arnau de Vilanova 2016

Dimecres passat vem fer el lliurament dels premis Arnau de Vilanova, organitzats per la Comissió d'humanitats del Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Si té algun valor l'antiguitat, aquests són els premis per a alumnes i professorat de secundària que fa més anys que se celebren, en qualsevol matèria (CIRIT, Cangur, Argó, etc).

Vegeu le recensions dels treballs premiats al lloc web del Col·legi. De moment, els seus retrats en fotografia.

Lapsus

Estaba en tratamiento psiquiátrico crónico.

Quinzè concurs d'aforismes

En Toni, com cada any -i en fa quinze!- ens resumeix la performance de l'acte de lliurament del concurs d'aforismes de Sant Cugat.



Una mostra de la collita 2016:

A los realistas se les llama pesimistas porque la realidad es pésima.	Andrea Abregú
¡Que harto estoy de tropezar! ¡Pero cuánto quiero a esa maldita piedra!	Albert Suso
Nos siguen educando igual, a pesar de que los tiempos han cambiado.	Leila Ginés
El futuro lo creas hoy, no mañana.	Raul Loste
Construimos un camino hacia la felicidad y destruimos la felicidad por el camino.	Maria Baltierrez
¿Por qué existe el rincón de pensar? Como si pensar fuera un castigo.	Laura Caballé

Quan obres una porta, descobreixes, quan la tanques, recordes.	Alba Delgado
Som tan efímers i a la vegada tan eterns.	Cristina de Borja
No seríamos nada si lo fuéramos todo.	David Moral

fins l'any vinent!