Els XXXII Premis de filosofia Arnau de Vilanova

El passat 15 de maig es van lliurar els premis Arnau de Vilanova en la seva trenta-dosena edició. Si hi ha alguna cosa a a destacar d'aquesta convocatòria és la qualitat dels treballs presentats a concurs en totes les modalitats, que van fer la tasca del jurat difícil, però també engrescadora i apassionant.

Pel que fa a les experiències didàctiques, el jurat finalment ha trobat impossible -i inútil- dirimir sobre la qualitat de dues experiències diverses, i per això ha decidir premiar-les ex aequo. En una, la professora Imma Montero realitza per fi el projecte -somiat per molts-  de contextualitzar la filosofia cartesiana en el seu marc artístic, científic i cultural del barroc, i ho fa de forma prolixa, documentada i adequada a l'alumnat. L'altra experiència, presentada pel professor Josep Soler Aznar, es pren seriosament l'Ètica de quart -tot i els intents que presenciem de banalització o de supressió- i proposa un programa contrastat que aborda aquesta part de la filosofia incloent el tractament dels components emocionals.  També ha mencionat el jurat la proposta de la professora Pilar Guembe de suscitar el temari d'introducció a la filosofia tot partint dels petits relats que són els anuncis publicitaris. 

Els treballs d'alumnes palesen que els treballs de recerca -un altra part de la formació integral que es farà desaparèixer?- cada cop són millors. Defugen el "totxo", eviten el retalla i enganxa, se centren en temes filosòfics molts cops originals, són precisos, concisos, metodològicament rigorosos ... i brillants. Aquest és mèrit de l'alumnat, però també del professorat que l'ensenya, orienta i encoratja, i també que selecciona els millors. Que acompanya els i les alumnes no només en el procés d'elaboració, sinó en el de posar-los en valor. Per tot això, malgrat el risc de desvaloritzar els premis, el jurat d'enguany ha decidit afegir als tres premis tres accèssits i quatre mencions. Tots palesen la potencialitat de la filosofia per a la formació integral del jovent, atès que pocs -cap- dels premiats declaraven haver-s´hi interessat a partir d'una vocació vers els estudis posteriors de filosofia. L'abundància de premis ha revelat també la varietat geogràfica dels centres: l'institut Màrius Torres, de Lleida; el Lluís de Requesens, de Molins; El Castell, d'Esparreguera; el Lluís Comanys, de Tordera; el Col·legi Tecla Sala, de l'Hospitalet de Llobregat; l'Escola Pia de Terrassa; el Col·legi SEK, de l'Atmella del Vallès; l'institut Miquel Bosch, d'Artés, el Puig Castellar, de Santa Coloma de Gramenet.

Pel que fa al premi a alumnes universitaris, el treball de Joseph Roberts és plenament oportú en la revifada actual del debat sobre l'avortament. Ordena, precisa i estructura els arguments des del punt de vista moral i inclou els aspectes legals. Tots els treballs són consultables a la biblioteca del Col·legi. Enhorabona a professorat i alumnat, i llarga vida als premis.

Avec sa gueule de méteque

Nietzsche fràgil

Anna Sarsanedas fa circular a través de Filolist un video amb una cançó composada i cantada per dos alumnes de segon de batxillerat d'aquest curs 12-13. La lletra sintetitza aspectes de la filosofia de Nietzsche a Sobre veritat i mentida i a la Genealogia. Canta Judith C i acompanya a la guitarra Marc C. El contrast entre la veu clara com l'aigua de la Judith i l'acompanyament minimalista d'en Marc amb el missatge del que filosofà a cops de martell produeix un xoc estètic estimable. Nosaltres vem intentar aprofitar la musicalitat i la veu de l'Aina per divulgar aforismes fa uns anys però no ens va sortir tan bé!

Fortuna audaces iuvat

... o vet aqui una selecció fotogràfica de l'acte del lliurament dels premis dels aforismes 2013 a la biblioteca. (Gràcies, Lluís)

Concurs d'aforismes dels Instituts de Sant Cugat 2013

L'aforisme és un dels modes de l'escriptura filosòfica. Per això -a més de per certes fidelitats sentimentals- des de fa uns anys organitzem el concurs d'aforismes dels instituts de Sant Cugat. És una competició individual, no per centres educatius, i part dels guanyadors són triats pel conjunt de l'alumnat dels instituts, amb la qual cosa no només impulsem la producció, sinó també la lectura filosòfica.
Com feia Flaubert amb les seves novel·les, volem també comprovar com sonen, i per això els recitem en aquesta performance:

Agrair un cop més el suport dels cinc instituts, de la Biblioteca del Mil·lenari, de l'Ajuntament de Sant Cugat ... i dels sospitosos habituals que, malgrat la jubilació uns, i l'escreix de feina  altres, seguim vinculats a la iniciativa.

Per cert, cerquem editor, perquè creiem que val la pena donar a conèixer les més de cent espurnes de pensament que hem anat aplegant aquests dotze anys. Heus aquí la collita dels inventats de 2013, amb els noms dels autors i autores:

Premiats:

Lloro por aquellos que anteponen un bolsillo lleno a un acogedor cielo rojizo	Víctor Celdrán Martínez
Buscant el meu camí, resulta que em vaig perdre	Alba Miralles
La vida es como una caja de galletas de una abuela: esperas encontrar lo que buscas, pero todo son decepciones	Òscar Bautista
Necessitem l'art per viure i la tecnologia per sobreviure.	Albert Acedo Casellas
Muchos caminos a seguir con sólo dos pies	Yaiza Hernaiz
Avitcepsrep artla anu’d sed nóm le rarim ed atcart se sémon, tnivos.	Clara Amat

Accèssits:

Todos somos como un libro, pese a que algunos tengan páginas arrancadas	Ana Duch Soriano
Segurament només viurem una vegada, però si l’aprofitem, pot ser que ja n’hi hagi ben bé prou	Víctor Fortea
Y el niño dijo: de grande quiero dormir sin despertar. Pero no se dio cuenta que ya era de noche	Facundo Ferreyra
Mejor tarde que nunca, pero nunca tarde es mejor	Lara Valls
La vida és com un llenç. Som lliures de pintar-hi el que volguem, però sense sobrepassar els límits.	Iván Gómez

Auguris

L'autobús roda lentament. Sentíem que el conductor parlava amb la central. Finalment, s'atura en un lloc on no hi ha parada. Posa el fre, s'aixeca del seient i, dret damunt la seva plataforma, s'adreça als ocupants: - Haurem d'aturar-nos uns minuts-. Davant d'algunes protestes, continua: - Senyors, ho sento molt. Hi ha hagut una incidència i hem hagut de sortir abans, però ara n´hi ha hagut una altra i ... - segueix una explicació tècnica sobre línies suprimides.

Unes hores abans, una dona es presenta a l'hora assignada al centre mèdic per fer-se la citologia periòdica. Li comuniquen que ha quedat ajornada cinc mesos.

A la nit, un professor s'adona que haurà de passar la nit en vetlla per tal d'acabar de corregir els exàmens de la darrera avaluació de segon de batxillerat. Sempre els havia posat els últims dies per així poder completar el programa, però aquest curs té 87 alumnes més, atès que  té un grup més que l'any passat i els grups ultrapassen de llarg els trenta alumnes. Ha calculat malament el temps.

Segur que l'hipotètic lector o lectora que podrà aportar altres casos ...

Però el pitjor està per arribar. Hi ha una inèrcia que fa que la disminució de qualitat encara es noti poc. Un nou ajornament d'una revisió periòdica augmentarà efectivament el risc per a la salut. L'augment d'hores de classe, més l'augment d'alumnes es suporta ara perquè molts professors i professores encara conserven la dignitat professional d'uns altres moments. En canvi, quan la majoria s'hagi acomodat a la nova situació de sobreesforç, qui seguirà corregint exercicis setmanals? qui no dedicarà part de la classe on els alumnes tenen treball a corregir exàmens en comptes d'atendre'ls?

Vull dir que la inèrcia de qualitat s'acabarà. I que d'aqui pocs anys veurem com hi ha una efectiva disminució de la qualitat en la salut de les persones, en la formació del jovent. També hauran augmentat els furts i els robatoris, i la inseguretat general. Les consideracions medioambientals hauran desaparegut de l'agenda política i de l'activitat econòmica amb l'excusa que no serveixen per crear llocs de treball.

Allà apunta la fletxa que es va llençar el 2010. Ah! i el capitalisme improductiu de les immobiliàries i els bancs haurà tornat.

ISSA Call for papers

La Societat Internacional per a l'estudi de l'Argumentació convoca el simposi cuatriennal l'estiu de 2014 a Amsterdam. Un lloc fonamental per posar-se al dia en teoria de l'argumentació ... I per aportar-hi idees!

Abans de l'era del políticament correcte

font

Anunci de medicament per tratar la demencia senil (1957). Més informació aqui.

Aprovació de la LOMCE

Avui anuncien l'aprovació de la llei Wert en el Consell de Ministres. La supressió de la Història de la Filosofia com a matèria comuna forma part del menyspreu per a la capacitat formativa que revela una llei ben analitzada políticament i pedagògica per Guadalupe Jover, que podeu trovar aqui.

#17M 19h mostra rebuig a la LOMCE anant a la seu PP a #BCN  C.Urgell 249 #SOMescola #GameoWERT #Wertgonya #StopLleiWERT

Què és filosofia?

Vàries vegades l'orelles ha maleit el tractament habitual  de la introducció a la filosofia a primer de batxillerat. Plena de tòpics (amor? a la saviesa, mite-lógos, "ja des de l'origen dels temps ...") i de romanços (saber? ciència?? radical??? rigorós????). L'origen de la filosofa grega com a historieta que progressivament va extingint la lluor dels ulls adolescents  encuriosits al començament, fins que els amara, un cop més, l'ensopiment de la rutina o la gresca de la indisciplina.

El principal problema no només és l'ensopiment, encara que sap greu el malbaratament de les múltiples connexions entre la quotidianeitat de l'alumnat i la nostra assignatura. És un problema de manca de rigor i d'adequació a l'alumnat que s'inicia en una nova disciplina. Per entendre les diverses concepcions de la filosofia cal tenir-ne referències adequades, nocions d'història, d'història de la ciència, etc., que els alumnes de primer no tenen. I no val a dir que "així les expliquem i les saben", perquè aleshores fem que concentrin els seus esforços en seguir els relats i no en pensar el concepte "filosofia". Per això sempre he defensat una definició ostensiva de la filosofia.

Si algú vol mantenir una presentació del tipus que critiquem, potser seria més rigorós -i funcional- veure el programa següent, on surten tots els entrevistats al programa "Pienso, luego existo" amb una guia de treball que contingui aquestes preguntes, que poden respondre per escrit per parelles:

1. Recull els noms dels filòsofs i filòsofes que surten al documental. Coneixes algun altre nom de filòsof?

2. Tria una de les persones entrevistades, recull la informació que se'n dóna i prepara'n una presentació de tres minuts per a la classe, que pots acompanyar d'una diapositiva.

3. Fes una llista dels trets que, segns ells i elles, caracteritzen la filosofia. Quin és el que t'ha interessat més?

4. Fes una llista de les seves opinions sobre per a què serveix la filosofia. Creus que tenen raó?

5. Destaca dues frases que t'hagin cridat l'atenció.

6. Recapitulació: què saps ara i no sabies abans sobre què és la Filosofia?

Pienso, luego existo - Resumen de la temporada

• Pienso, luego existo - Resumen de la temporada

What Do Philosophers Believe?

font

Dins l'Existencialisme és un Humanisme,  Sartre il·lustrava la radical llibertat de l'esser humà amb el cas del jove que demanava consell perquè dubtava entre allistar-se a la Resistència o cuidar de la seva mare. La parella de Simone de Beauvoir  mantenia que la tria del conseller ja implicava escollir una de les parts del dilema doncs, segons com pensés,  aconsellaria una cosa o una altra.

Tu què ets analític, postkantià, post heidegeriaà o què? Els que estem fora de l'acadèmia i no compromesos amb algun mestratge, sovint hem de respondre a aquesta pregunta que ens fan els alumnes tot declarant llunyanes inquietuds dels anys de facultat, potser un projecte de tesi, o una adscripció més genèrica: materialista, escèptic ...

Ara  David Burger i David J. Chalmers (sí, el del blues del zombi) publiquen els resultats d'un estudi online sobre diversos ítems. Podeu trobar aquí una versió prèvia de la publicació. A banda de la millora en l'autopercepció de la professió, és interessant la relació dels 30 items estudiats (pàgines 6-7), que és com un resum de les principals posicions filosòfiques, especialment les vinculades a les temàtiques  predominants en la filosofia analítica (com oposada a la continental-fenomenològica). 

Heus aquí la traducció del resum de les conclusions (pàgina 28):

"Hi ha la fama de la manca de consens en les respostes a les principal qüestions filosòfiques. No obstant això, algunes de les preguntes de l'enquesta es van acostar més al consens que altres. En particular, els punts de vista següents van obtenir taxes de respostes positives d'aproximadament el 70% o més:  existència de coneixement a priori, la distinció analític-sintètic, el realisme no escèptic, compatibilisme davant de llibertat-determinisme, l'ateisme, no humeanisme sobre les lleis científiques, el cognitivisme sobre el judici moral,  lògica clàssica, externalisme sobre el contingut mental, el realisme científic, i canviar de via en el Trolley problem.

El metaestudi (es demanava també una predicció sobre quina sera la resposta majoritària a cada ítem) indica que no s'esperava aquest nivell d'acord en els items: el coneixement a priori, la distinció analític-sintètic, no humeanisme sobre les lleis, el cognitivisme sobre el judici moral, el realisme científic, i el canviar de via en el Trolley problem. Se'n predien unes taxes d'acord com a mínim un 15% més baixes. Per a la majoria d'aquestes qüestions, els subjectes del metaestudi van subestimar el grau de consens.  Hi ha dues excepcions notables; el subjectivisme sobre el valor estètic (estimat: 67,7%, real: el 45,7%) i l'empirisme (estimat: 66,5%, real: 55,7%).

Les correlacions i l'anàlisi de components principals suggereixen que les opinions filosòfiques que tendeixen a venir en paquets. La nostra anàlisi revela cinc principals punts d'elecció en l'espai lògic: el naturalisme vs anti-naturalisme, objectivisme versus subjectivisme, el racionalisme vs l'empirisme, el realisme vs anti-realisme (del tipus associat a les teories epistèmiques de la veritat), internalisme vs externalisme. Per descomptat, els paquets depenen de l'elecció de les preguntes, i diferents enquestes poden haver produït diferents paquets. No obstant això,  la posició  respecte les preguntes sembla estar determinada per la pròpia opinió sobre aquests cinc temes. A més, les posicions sobre aquests temes es veuen influïdes de manera significativa per la formació professional de les persones enquestades, les seves especialitzacions i les seves orientacions com a filòsofs.

El metaestudi suggereix que els filòsofs solen tenir creences sociològiques molt poc acurades. L'estudi mateix pot contribuir al projecte de corregir aquestes creences. Tenint en compte l'important paper que les creences sociològiques a vegades juguen en la filosofia, és molt possible que hi hagi espai per a més estudis sobre els punts de vista filosòfics dels filòsofs professionals."

font

Per tant, si un alumne em pregunta "I tu, què ets?" li respondré: apriorista, nominalista, objectivista estètic, partidari de la distinció analític-sintètic, internalista epistèmic, realista no escèptic, compatibilista, ateu, empirista, contextualista epistèmic, lògiques presumptives, indecís sobre la critica de Hume a la ciència i sobre l'externalisme en els continguts mentals, realista moral, fisicalista mental, conseqüencialista, partidari dels qualia, identitat personal fonamentada en la identitat psicológica i per tant supervivència en el teletransportador, canviar de via en el Trolley problem, correspondència en el camp de la veritat, zombis concebibles però metafísicament impossibles ... encara que no sóc capaç d'argumentar totes les respostes de forma cogent.

Dàmaris Cudworth Masham i John Locke

La introducció de Locke en els autors de PAU ens dóna dos motius per presentar Dámaris Cudworth Masham: d'una banda  conèixer una de les primeres dones angleses en veure publicada la seva obra filosòfica, sense comptar una important biografia de Locke, i de l'alta reivindicar-la com a filòsofa protofeminista.

I

Dàmaris Cudworth (1658-1708 -veieu aquesta cronologia) va ser filla del filòsof platònic de Cambridge Ralph Cudworth. Malgrat haver estat privada d'una educació com la dels seus germans, disposà de la biblioteca familiar, una de les millors de la seva època. Als 24 anys tingué una relació amb Locke, que esdevindria una amistat filosòfica i personal durant tota la vida. Esdevinguda Lady Masham pel seu matrimoni amb un aristòcrata vidu pare de vuit fills, acollí en la seva residència Locke  i el féu tutor del fill del matrimoni.

Tingué correspondència amb d'altres filòsofs de l'època com Shaftesbbury o Leibniz, qui aprecià el seu Discurs sobre l'amor de Déu. Participà en debats contemporanis: contra l'educació diferenciada de les dones, sobre la relació entre raó i fe, contra el determinisme, contra la superstició i el deisme i el voluntarisme moral i teològic, en favor del fonament racional de la moral i en favor del lliure albir i la llibertat d'acció.

Obra:
1695 Letters concerning the love of God (publicat anònimament) London
1696 A Discourse Concerning the Love of God, London
1705 Occasional Thought in Reference to a Vertuous or Christian Life, London

Per ampliar:
- Article concís a la Standforfd Encyclopedia of Philosophy
- El  llibre de Karen WARREN amb 15 duets filosòfics, que posa en relació figures filosòfiques masculines i femenines des de Diòtima-Plató fins Wittgenstein-Anscombe passant per Kant-van Schurman i que inclou antologies de cada parella: An Unconventional History of Western Philosophy: Conversations Between Men and Women Philosophers. El capítol 7 (pàgina 223) es dedica a Masham i Locke.
- També el capítol que Lois FRANKEL li dedica dins Hipathia's daugthers, pàgines 128-138.

II

Homo homini lupus. En l'explicació de les teories clàssiques del contracte social, aquesta frase serveix per resumir la concepció hobbesiana de la naturalesa humana; l'home es comporta amb els altres homes com un llop (amb perdó dels llops). Des de l'orelles ens sembla oportú reivindicar que és una frase manllevada  de l'Asinaria de Plaute, paràgraf 495.

Gràcies a l'aplicació de la sospita sobre el llenguatge que ens ha ensenyat el feminisme havíem descobert que el que es presentava com la naturalesa humana en realitat era una generalització referent als seus individus de sexe masculí, és a dir, aquest homo no és l'ésser humà, un ἀνθροπος, sinó un home, ἀνηρ. La guerra destructiva de tots contra tots no podia incloure la majoria de dones, més aviat entestades a seguir infantant i cuidant fills, tant en estat natural com en estat social.

En la seva crítica a Filmer, que pretenia justificar el poder polític en el poder natural del pare, Locke subratlla que la pàtria potestat és cosa de dos, del pare i de la mare. Ara bé, no en treu conseqüències polítiques. Menys podrem esperar que ho faci Rousseau, atès que en un pas enrere (o, si voleu, endavant en la misogínia que s'escampa el XVIII i XIX a partir de la proclamació moderna de la igualtat en dignitat, raó i consciència de tots els éssers humans), exclou les dones de l'esfera pública fent-les naturalment "més sedentàries i recloses en les seves cabanes".

En canvi, Masham situa les dones en l'esfera política, com sosté Regan Penaluna a Philosophy Now "El poder de la maternitat". Penaluna considera aquesta filòsofa del XVII una de les primeres teòriques feministes atès que, més enllà del poder igual en l'educació dels fills i les filles proposat per Locke al Segon Tractat, novedosament afirma la superioritat del poder de les mares. Aquest poder és imprescindible en èpoques d'inestabilitat i turbulència política i produeix beneficis polítics i socials.

Escriu Penaluna que Masham, a Occasional Thought:

 "Sosté que la influència de les mares s'estén fora de l'esfera domèstica, i  que hi ha un fort vincle entre el treball de la mare i de l'estabilitat de la societat. (...) Assenyala que moltes dones, sobretot de la classe alta, han menystingut la importància del seu paper en l'educació dels seus fills. Però tal descuit pot costar a la nació la seva cohesió política. El caràcter d'una persona es forma en els primers anys de vida, segons ella, de manera que l'efecte que les mares tenen en la ment dels seus fills és fonamental, ja que tenen una "influència forta i moltes vegades inalterable en les seves futures inclinacions i passions". Els fills esdevindran ciutadans i el seu caràcter determinarà si respecten la llei moral i civil, que al seu torn determinarà el destí de la societat. Si tenim en compte que Masham estava escrivint en un país que poc abans havia estat devastat per una guerra civil i una revolució, el seu èmfasi en la centralitat de la maternitat per a l'estabilitat política sembla completament rellevant. Ella ens diu que la capacitat de la mare per a la criança és un component necessari en la construcció i el manteniment de la societat política, i per això en fer filosofia política és indispensable comprendre el paper de les mares."

Sobre Locke i el contractualisme, també és imprescindible tenir en compte l'obra de Carole PATEMAN El contracte sexual, que és segons el qualifica en el pròleg "una dimensió reprimida del contrate social". No confondre amb el recent plom de seudonovela que ha fet socialment acceptable el porno submís esquifit.

Psicoanàlisi d'"Esperança de vida"

Volia dir que, a certa edat, quan et quedes definitivament orfe, sents com si t'haguessin empentat i t'haguessin posat en el límit del precipici.
Volia dir que, malgrat l'edat, t'amara la soledat quan et manca qui et va ensenyar a parlar, a jutjar estèticament i ètica, a cuinar, a ballar.

Esperança de vida

font

Otto Neurath (cal polir-ne l'entrada a la Viquipèdia!), un dels fundadors del Cercle de Viena, va ser creador i impulsor del Sistema Internacional  per a l'Educació Mitjançant Imatge Tipogràfica (ISOTYPE, de les sigles en anglès). El mateix optimisme neopositivista que manifestà en La concepció científica del món el dugué, junt amb la seva segona esposa Marie Reidemeister, autora d'altres llibres, a confiar en la millora de la humanitat mitjançant l'educació: un sistema de presentació que permetés a tots els públics copsar i entendre informació complexa; el disseny gràfic actual és el seu hereu. Un cop més, no és que una imatge valgui més que mil paraules, sinó que les imatges poden ser un poderós recurs per a una millor comprensió.
Com seria el dibuix de la ciutat amb l'esperança de vida de la gent segons els barris? O un altre que relacionés l'import de la jubilació amb l'esperança de vida?

font

Els arguments de l'escrache

Per jutjar l'escrache podem fer servir diversos criteris: legals, morals o polítics

font

Una anàlisi del punt de vista legal és el que ha fet  Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: El escrache como derecho fundamental, on aborda  les qüestions següents:

• és un abús del dret de manifestació?
• és una coerció de l'activitat parlamentària?
• és una intromissió il·legítima en el dret a la intimitat o a l'honor del diputat?

D'acord amb el seu punt de vista, mentre es faci sense insult, menyspreu, vexació ni violència en les persones o en les coses és perfectament legal.

Aplanats els inconvenients legals, podríem examinar-ho moralment. Aquí la decisió lliure individual. Potser l'única manera de criticar moralment algun assistent seria si qui hi participés fos per causes alienes al propi acte: per gaudir de la ridiculització, per divertir-se, per congraciar-se amb algú. Però en tot cas es tractaria de manifestar-li  rebuig moral, o desaprovació, i fora immoral coaccionar-lo.

Algunes de les crítiques a l'escrache ens fan pensar el l'argument de Mill a Sobre la llibertat:

"N’hi ha molts que consideren com una ofensa contra ells qualsevol comportament que els desplau i que experimenten com un ultratge als seus sentiments, com en el cas d’un fanàtic religiós que, quan fou acusat de no respectar els sentiments religiosos dels altres, respongué que eren ells qui no respectaven els sentiments d’ell tot persistint en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona pel que fa a la seva pròpia opinió i el sentiment d’una altra que és ofesa pel fet que ella la mantingui, com no n’hi ha entre el desig d’un lladre de robar una bossa i el desig del seu propietari legítim de quedar-se-la. I el gust d’una persona és una qüestió tan pròpia com la seva opinió o la seva bossa."

Un criteri polític podria residir en l'eficàcia política de cara a aconseguir una llei més justa. A més, Amnistia Internacional està considerant els membres de la PAH defensors dels drets humans en perill, com palesa el seu recent comunicat. Afegim que si algú, per raons diguem-ne estètiques, no li agraden els escraches estaria bé que ajudés a promoure d'una vegada una llei electoral que contempli llistes obertes que permetessin tatxar aquells candidats o candidates que no consideréssim idonis.

Sant Jordi

Dues reflexions:

Leyendo pantallas

font

I una reivindicación: Que al DIEC "Aranya" signifiqui també "Drac de Sant Jordi".

La fenomenologia de les pantalles

En el treball filosòfic a l'aula, perquè no partir d'una descripció a la manera de les que realitza  la fenomenologia? De fet aquesta és una de les propostes de Johannes Robeck a "Direcciones de pensamiento de la filosofía y métodos de enseñanza".

Això vol dir promoure un distanciament, un deseiximent de la vida ordinària,  un posar entre parèntesi l'esdevenir  de la quotidianeitat. Mantenir la força primària de la sensació d'estupefacció, astorament o sorpresa, l'aristotèlic θαυματζειν. Aquella sensació que pot aparèixer en un viatge, o quan les coses no van tal com prevèiem, o quan la tècnica falla, o quan ens hem oblidat el mòbil a casa. 

L'epojé i la reducció fenomenològica són un doble batec de la consciència que d'una banda frena la nostra activitat quotidiana i de l'altra condueix el jo vers ell mateix. Així esdevenim conscients que havíem donat el món per descomptat, i som conduits a mirar el món amb nous ulls.

La Dolors Alcántara està duent a terme una experiència interessant a quart d'ESO de la que dóna constància al seu blog. Es tracta que grups d'alumnes elaborin un àudiovisual sobre una qüestió tot  fent-lo servir per descriure una realitat propera. La proposta seria agafar un d'aquests vídeos i formular-nos preguntes. Per exemple, en el que reproduïm, començar potser pel títol: realment és l'adequat? El vídeo tracta de l'adicció a internet, o sobre les rutines diàries, la soledat, l'avorriment, l'engany, la cerca de diversió ...?

Sobre fenomenologia, podeu veure l'article de San Martín. Trobareu una bona explicació del doble batec de la consciència a la Internet Encyclopedia of Philosophy. Hi haurà un congrés especialitzat sobre Husserl a  Barcelona al novembre, on recentment va fer una estada Lester Embree. No us faci aturar la fraseologia que parla de "descobriments", "nova ciència", "radical" etc. Husserl intentava salvar la filosofia davant el prestigi de la ciència, tot presentant-la com una ciència superior. Em sembla un camí equivocat. No és una ciència, ni és superior. Simplement la necessitem per a una existència plenament humana.

Luego diréis

Aquests de Salamanca s'ho curren!

El núvol de paraules de Sobre la llibertat

John Stuart Mill, The Collected Works of John Stuart Mill, Volume XVIII - Essays on Politics and Society Part I, ed. John M. Robson, Introduction by Alexander Brady (Toronto: University of Toronto Press, London: Routledge and Kegan Paul, 1977). Chapter: ON LIBERTY 1859 font

Com vem proposar en un post anterior, provem de fer servir els mots per fer un repàs del contingut de l'obra de Mill. Si sabem explicar el significat en l'autor dels termes que figuren al núvol i sóm capaços de primer, determinar per què hi figuren i segon, relacionar-los els uns amb els altres, és que coneixem el contingut d'aquesta obra de Mill.

Esperen agotzonats

font

El projecte de la LOMCE preveu una reducció de la filosofia a secundària d'un 66%. L'obscurantisme disfressat d'autoajuda, de new age, d'alternativisme terapèutic, d'història al servei de l'esperit nacional i de religió es frega les mans amagat tot delint-se per ocupar l'espai que hi deixarà. I no oblidarà amanir les seves doctrines amb alguns tòpics cientifistes.

Les chachas sense fronteres a Sant Cugat

Un dels molts aspectes de la feina de professor a secundària en què s'avença a cegues és els dels resultats de l'educació rebuda o, si voleu, menys pretenciosament, de l'itinerari posterior dels nois i les noies que hem tingut al davant dies i dies. Nosaltres acompanyem  el jovent quan, al menys aparentment, el seu horitzó és il·limitat i hi avencen amb un farcell d'il·lusions.  L'adolescència és el moment de la plenitud de la promesa. Per això les mirades  que adrecem vers l'època escolar acostumen a ser melanconioses, com enyorant el moment en què ens eren permeses totes les esperances. El professor no arriba a veure si aquestes il·lusions s'han complert o si s'han frustrat. El màxim que podem observar és el mal que han patit en estavellar-se davant el títol d'ESO o la nota de tall. Haver fet classes en un poble té l'alicient de permetre't de tant en tant tenir notícies d'alguna trajectòria. Com aquesta de l'Adriana (quants anys fa ja, catorze? setze?). Un èxit.

Olimpiada Filosòfica

O potser hauríem de dir "olimpiades", atès que se'n celebren, que sabem, a Castila y León, a Castilla La Mancha, a València i a Madrid. És una iniciativa prou interessant, que crec que cal promocionar i que sembla que Dolors i Montse estan disposades a començar a tirar endavant per aqui el curs vinent. Mentrestant vegeu la pàgina de Castella i Lleó, que permet fer-se'n una bona idea, una notícia de la de Madrid o el twiter de la mateixa Castella i Lleó.

Per repassar Locke

John Locke, Two Treatises of Government, ed. Thomas Hollis (London: A. Millar et al., 1764)
font

En els núvols de paraules, la grandària de cada mot revela la frequència amb què apareix en un text. A l'Orelles n'havíem fet servir  a la manera de puzzles per treballar conceptes. El que presentem permet adonar-nos de la temàtica de l'obra més apreciada pel mateix Locke (no de l'Assaig sobre el govern civil, que és una de les obres d'on es trauran els textos de selectivitat). 

Una mirada atenta al núvol permet no només establir la temàtica de l'obra, el poder, sinó també fer l'exercici de repassar els lligams entre els conceptes expressats en els  mots ... i practicar l'anglès.

Nietzsche en vuit minuts

Julia Manzano. Nietzsche en ocho minutos from Pickwick Films on Vimeo.

Hi ha uns quants descartes de la sèrie de TV3 Amb Filosofia, entre ells aquest. Un Nietzsche escolar ben explicat i estructurat.

Deslocalització

Dilluns de Pasqua. A mig matí, rebo una trucada comercial en català per determinar la satisfacció amb el taller on vaig fer arreglar el cotxe la setmana passada. Després de respondre afirmativament al que em demanem, faig: - Però avui treballeu? - És que sóc a Madrid-, em respon amablement amb una veu que sembla tenir un deix entristit.

Per estar al dia

de Benedetta Bonici

Una de positivisme

Pots nomenar tots els personatges?

Interludi

Materials sobre Nietzsche

Qui diu que que als països anglosaxons no hi ha filosofia a la secundària? La seva llei d'educació estableix una assignatura de filosofia en dos nivells de l'equivalent al nostre batxillerat (A-Level). 

I sembla que no cal examinar-se de toootes les assignatures cursades, sinó només d'algunes (per cert, com la darrera selectivitat que la LOMCE pretén una vegada més desmuntar).

I alguna Universitat ofereix materials online gratuïts per tal d'impartir, entre d'altres,  "La crítica nietzscheana a la moral" dins el tema "Per què hem de ser morals?". 

I aquest material no és la narració del pensament d'aquest autor, sinó un recull de sis assajos entenedors que projecten opinions diverses sobre l'autor i en proposen activitats. O sigui, per tal d'impartir filosòficament la crítica nietzscheana a la moral. En paraules dels seus presentadors:

"El nostre objectiu en el desenvolupament d'aquests fullets va ser trencar les barreres entre la recerca acadèmica i l'ensenyament a l'aula" (...)

"Els assajos s'han dissenyat per presentar versions dels arguments d'una manera accessible que ajudi els estudiants a obtenir una millor comprensió i per obrir un espai perquè els estudiants desenvolupin els seus propis arguments filosòfics i així millorar les seves possibilitats d'aconseguir alta puntuació en l'A-Level".

I a més, els que l'han elaborat es preocupen d'obtenir una avaluació del material.

Ah, com m'agradaria allunyar-me nord enllà on diuen que la gent és culta. lliure, desvetllada i feliç ...!

Escola per a la vida?

Parla un noi de 15 anys:

Ese día también reflexioné sobre otro hecho: ese sitio, esa "institución" existía desde ya hacía varios años, nos explicaron, funcionando dia a dia. Tuve la sensación, a lo mejor exagerada, de que de cierta manera me habían estado esperando. En realidad, como nos habían dicho varias personas con una mezcla de reconocimiento y miedo, nuestro comandante llevaba allí exactamente cuatro años. Entonces reparé en lo importante que había sido para mí aquel período de cuatro años, en el que cursé los estudios de secundaria. Me acordé de la ceremonia de apertura del primer curso. Allí estaba yo, vestido con mi uniforme azul marino, decorado con alamares estilo húngaro, el uniforme "a lo Bocsai". Evoqué las palabras del director, un hombre respetable que de algún modo parecía también un comandante: llevaba unas gafas que añadían seriedad a su rostro y lucía un hermoso bigote blanco. Para terminar su discurso citó las palabras de un sabio de la antigüedad: "Non scolae sed vitae discimus", es decir "No estudiamos para la escuela, sino para la vida". Pero entonces, según veo ahora, habría tenido que aprender únicamente cosas sobre Auschwitz. me tendrían que haber explicado todo, con inteligencia, honradez y transparencia. Sin embargo, durante los cuatro años de colegio no me habían dicho una palabra al respecto. Claro habría resultado embarazoso y, en realidad" no formaba parte de la cultura general. La desventaja era que tenía que enterarme de todo sobre la marcha, aprender, por ejemplo, que estábamos en un Konzentrationslager o, lo que es lo mismo, en un "campo de concentración". Esos campos no eran todos iguales, según nos explicaron. El nuestro era un Vermichslungslager, o sea, un "campo de exterminio". 

Imre Kertetsz: Sin destino p 148, 149 (Hi ha edició catalana a Quaderns Crema)