Filosofighters

Gràcies a la col.lega Cecilia tenim notícia d'un videojoc on line per entretenir-se amb alguns autors de la Història de la Filosofia. En brasileny, però bastant comprensible, ben realitzat i fàcil de jugar. esplèndidament analitzat en el blog AGORA si, on trobareu les instruccions traduïdes al castellà.

Wert ha parlat

... i es van complint els auguris anunciats fa uns dies: el 2, 3, 4, 5, 6, i 7; de moment encertem el 60%. Només tres observacions. Amb algunes mesures pots estar en desacord, però és la politica que s'ha votat. D'altres són declaracions d'intencions, que ja veurem com es concreten. Però el que fa una certa ferum  és que un científic social que es permet fer servir el mot "benchmarking" en comptes de "buenas pràcticas"  faci demagògia tot atribuint l'atur actual a l'abandonament escolar,  la manca d'exigència i les poques hores de matemàtiques i de llengua, quan la feina fàcil ha estat una de les causes d'abandonament escolar durant el totxo i quan les llistes d'aturats estan farcides de joves ben preparats. També fa demagògia en dibuixar una escola pública ineficient i cara quan segurament les xifres que dóna inclouen la privada concertada. 

Ah! i tots els problemes, no són problemes de recursos, sinó de mala gestió!

J.V. Foix en el record

1. "Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs d'aquarel.la amb les colors de l'iris. " (Diari 1918)

2. La tia Francisqueta comentava, sorneguera "- Diu que ara el cosinet es fa dir jotave."

3. No es recorda que l'ex de J.V. era tia de l'autora del llibre per excel·lència de la cuina barcelonina: Sabores, amb un pròleg on tot un prevere s'esmussava tot fent el panegíric de les menges ... i de l'autora. 

4. El que si recordes a voltes és la primera vegada que vas sentir un mot: la mare deia que s'havia creuat amb el senyor Foix i que anava, com sempre, tot "tibat".

5.  Rèiem amb el disc d' Onze nadals i un cap d'any: "A cal fuster hi ha novetat" amb el senyor tibat a 78 rpm! I ara t'adones que cada frase que va escriure llueix com una joia acavada d'encastar.

Actualització:
Per a amateurs de la filosofia, vegeu l'article de Jordi Sadurní Sobre la possibilitat d'una lectura filosòfica de J.V. Foix

Pèls de punta

Dijous de la setmana passada, la NASA va publicar una animació del registre de les temperatures a la Terra desde 1880: El color blau indica per sota la mitjana i el vermell per sobre la mitjana. No us vull amargar més la setmana del que ho han fet les notícies al país, però fixeu-vos en la tendència al planeta.

Indiferència a Catalunya vers el procés a Garzón

El tiet P.  va participar a la Batalla de l'Ebre. Era de la Quinta del Biberó. Camps de concentració, depuració, etc. No es va atrevir a tornar allà fins finals dels 60.  Por, vergonya? En tot cas, humiliació. Quan penso en els represaliats i els seus familiars, en la gent que encara té parents enterrats en les cunetes.  sense reparació, em sembla ja no una injustícia, sinó una crueltat continuada. Al jutge que s'ha posat del cantó d'aquesta gent se'l processa per intentar reparar això. I no ens queixem de la corrupció? Al jutge que ha destapat i perseguit una de les xarxes de corrupció se'l processa per això.

I als media a Catalunya només trobo comentaris com "és un megalòman",  "no ens importa" o, com a màxim, un lament estil "uix, ha pringat". Vilaweb editorialitzava i el posava al nivell de Fraga adduint que havia estat indiferent a les denúncies de tortures d'etarres i d'independentistes, com recordava un escrit d'associacions contra la tortura. 

Em sembla insensat, des d'un punt de vista d'esquerres, no donar tot el suport possible perquè aquest procés deixi de ser un avís als que s'atreveixen a molestar la dreta més rància i corrupta. Però no tenia present que a Catalunya també ha guanyat la dreta.

Per se détendre just un petit peu

Diners i ètica

En breu:

:

Per a quart:
- Mireu aquest video i després responeu les preguntes:

1. Què és un banc?
2. Què fan els bancs?
3. Què és una banca ètica?
4. Quina relació tenen els bancs amb l'actual crisi?
5. Quines coses es poden fer per sortir de la crisi?

- Posar les respostes en comú

 
Per a adults:
- Veure En llarg (53:18)
- Respondre les preguntes
- Comentar  algunes afirmacions com:
Quan compris quelcom, imagina't la gent que hi ha darrera el producte. Adona't que quan estàs comprant per preu els afectes direcatment.
Els bancs estan fets a la nostra imatge i semblança.
Els comptes d'una persona són la fotografia del seu subconscient.
- Tema de reflexió: Per què molta gent que encara té la sort de tenir diners no es planteja que les inversions que es fan poden ser objecte de valoració moral?

Una de llibres

Quan ensenyàvem la casa a algun convidat i arribava a la nostra cambra de dormir, el comentari obligat era "- I no teniu por que us caiguin al damunt?" Uns prestatges industrials clavats a les parets plens de llibres en doble rengle, amb més llibres descansant al damunt. Els al·lèrgics s'ho miraven terroritzats i començaven a moquejar. Finalment, vem acordar treure'ls. El que ens va acabar de decidir va ser que hi començàvem a posar els néts a fer la migdiada. Quan vem començar a buidar, la primera sensació va ser d'alleujament: fora perill i pols; ara que els hem tret es pot dir que som supervivents. Efectivament, tres prestatges plens de llibres caient-te al cap són molts quilos per a un crani humà. La biblioteca va anar a parar a caixes (raids nocturns per agafar-ne: és increïble la quantitat de caixes que es poden trobar al carrers a certes hores). Vam emplenar una altra habitació de mals endreços.

Aguaplast als forats, unes capes de pintura magnífica i la cambra com a nova: les parets polides, excepte la de l'armari amb portes de  mirall. Una persona al·lèrgica no hi posaria pegues. Però aleshores van començar les nits d'insomni ... Em despertava amb sensació de claustrofòbia, que primer vaig atribuir a l'apnea, però que en mantenir-se mentre donava voltes al llit vaig acabar atribuint a l'absència de llibres. Quan hi havia llibres la cambra no tenia límits. Podies traslladar-te a la prehistòria de Gordon Childe, o al jardí d'Epicur i al taller d'Espinosa, o al Cambridge de Russell i Witgenstein discutint amb un atiador a la mà. També a la Thule dels inuit o als tristos tròpics de Levi Strauss. Endinsar-te cap els astres o passejar pels Uffizi: l'infinit. 

Després va caldre la selecció. Tot i que des de feia uns anys m'havia promés no comprar més que l'imprescindible i fer servir el préstec de les biblioteques, ja havia atapeït dues prestatgeries més (gràcies, IKEA!).  Però a casa no en cabien més, sobre tot si preteniem mantenir la cambra de dormir com a lloc una mica segur. De quins llibres desprendre's? Amb l'esperit jovial i alhora paternalista vers mi mateix d'una mena  de Sansón Carrasco anava decidint:

- Aquest fora, perquè me l'he llegit

- I aquest, que me l'he llegit? 

- Però em va agradar. Es queda!

- I aquest, que no me l'he llegit?

- Fora, perquè no me'l llegiré!

- I aqueeest?

- Tampoc l'he llegit, però me'l penso llegir. Dins!

- I el diccionari DIEC?

- Fora, perquè el puc trobar a internet!

- I l'Enciclopèdia Catalana?

- Amb els nens grans, està exhaurida. Donació!

- Llençaràs el Diccionario de Filosofia abreviado de Ferrater Ed Sudamericana 1976?  

- Aleshores no tenia diners per comprat el de veritat ...

- ... miiira, hi ha un punt a l'entrada Pensamiento y lenguaje ... 

- ... ara el ja tinc i a més aquest està desballestat; fora!

- Però no em negaràs que l'Enciclopèdia de Medicina i Salut ... 

- És una merda, no diu res de tractaments ni pronòstics i a més quan la vas consultar per escriure sobre l'eutanàsia no vas trovar més que quinze línies sobre la mort i el morir. A més, pots consultar el Pubmed.

- Llibres de text de la Facultat?

- Els de Psicologia, tots superats, i molts d'Història. Fora. Els de Filosofia, per allò de guardar-los ...

- Quants sobre estructuralisme, és que no tenies criteri?

- Cap. Fora tots, i els de psicoanàlisi també, excepte els de Freud, el de Betheleim i el Diccionario de Laplanche i Pontalis (que per cert, vas socialitzar).

- Sobre marxisme, guardaré només les fonts primàries ... I el Marta Hanecker, amb perdó dels neocon...versos.

I així unes quantes jornades. Plaerdemavida estava entusiasmada. Total: tres caixes que posava "Bellsolà" (què és?); no molt fortes, pero grans, més les enciclopèdies (excepte els 16 volums de la Història Naturals dels Paisos Catalans, indultada a darrera hora). Deixo per una altra ocasió el relat de com els vaig anar  encolomant, amb quin posat de póquer deia "- És que vaig a llença-los al paper". Tampoc explicaré com vaig aconseguir que una bibliotecària es quedés la pila que assertivament vaig dipositar al mostrador sota el cartell "No s'accepten donacions de llibres". Ni la dificultat en dissimular la meva incredulitat davant l'alegria dels beneficiaris de les enciclopèdies.  Tampoc entrarem en el debat llibre de paper-llibre virtual. Ni vull pensar si em vaig deixar, algun punt oblidat que alimentés blogs com aquest. Pero la gent propera a mi llegia.

font

font

Malgrat les bones obres i els dos mesos amb l'habitació impoluta, encara no dormia bé. Intents vans d'amics (?) de temptar-me amb esplèndides biblioteques com les que obscenament es mostren aqui (gràcies, Isa). Finalment, 1,60 X 2,40 metres de prestatgeries els permeten recomençar la colonització de la cambra. Ja dormo millor.

Tanmateix, avui m'ha caigut damunt l'empenya nua el quart volum de Los relatos de Kolimá. És un llibre petit, de fet és de l'editorial Minúscula, però m'ha fet molt de mal. Revenja? Avís? Brometa?

Com dormiré aquesta nit?

Amb perdó de les llibreteres i llibreters. Va por uhtede!

Auguris educatius

Els budells de les aus servien als augurs per pronosticar el futur. Tot observant diverses publicacions de la FAES, veritables vísceres (pedrer, pulmons, estòmac, budells, fetge, cloaca) del PP, auguro que aquestes són algunes de les disposicions que ens esperen sobre educació (i espero equivocar-me):

1. Implantació de Sociedad, cultura, religión a batxillerat i a l'ESO
2. Supressió de Ciencias para el mundo contemporáneo
3. Supressió d'Educación para la ciudadania y los derechos humanos y de Formación Etico cívica. Substitució per una altra assignatura amb més aroma FEN (la Conferència de Lisboa del 2000 obliga a introduir educació de la ciutadania)
4. Revàlides ("prueba de carácter nacional")
5. Un any més de batxillerat (no allargant-lo, sinó reduïnt l'ESO, i amb tots els alumnes al mateix centre fins als 16 anys)
6. Establiment de barems de centres segons les notes
7. Cheque  escolar
8. Unificació de programes, especialmente d'historia
9. Promoció del "bilingüisme educatiu" en les comunitats amb llengua pròpia
10. Purificació del que considerin socialisme, “hembrismo”, comunisme, ecologisme, antigobalització

La ruina de la enseñanza española (2005)
Contra la educación en valores" (2008)
¿Educación para la ciudadanía o atentado a la democracia? (2008)
Bases ideológicas del sistema educativo español (2011) (aqui s'hi menciona "hembrismo")
Programa electoral PP

Com prova?

Gairebé tothom amb qui em trobo ja sap que recentment he esdevingut per voluntat pròpia membre de les classes passives. Per això la pregunta obligada és: - Com prova? Encara que la pregunta hagi estat formulària, no sé respondre també formulàriament amb un "vaig fent" per exemple, perquè em sona a ironia poc amable. Per tant, em veig obligat a qualificar el meu estat. Aleshores sorgeix el problema: no et pots queixar perquè t'has escapat per poc, però tampoc pots exalçar la teva situació actual, atès que segueixes vinculat a la professió,  enyores la força vital de la clientela del instituts i les mil anècdotes diàries, fas cangurs, etc. I tampoc estàs disposat a abandonar-te a tòpics com "mai havia estat tan ocupat" (no és veritat), i menys "viatjaré" (encara no puc), ni "faré el Camino de Santiago" (uix!), ni "aprendré ceràmica" (mai!), i no "cultivaré un hort" (uec!), ni "caminaré" (ecs!).  O sigui, que tens el problema ridícul de no saber quin és el teu estat.

Per acabar-ho d'adobar, topo amb un estudi de Schwartz i Strack (1999) (citat a la pàgina 176 d'Alquimias de la mente) sobre problemes de la introspecció. Resulta que quan es pregunta a la gent sobre els seus estats subjectius, semblaria que la resposta, si és sincera, descriuria aquell estat. Ara bé, tot experimentant amb relats sobre benestar subjectiu, aquests autors van trobar que la gent expressa un major benestar en entrevistes personals que quan responen qüestionaris per escrit, i que augmenta encara més si l'entrevistador és del sexe oposat, i en canvi quan l'entrevistador pateix una minsusvalidesa greu tendeix a disminuir el grau del benestar subjectiu. Tot això sense adonar-se, per descomptat.

Si expresso un benestar alt, potser sigui perquè parlo amb una dona, i si és baix serà perquè considero que el meu interlocutor pateix una minusvalidesa greu ... I encara pitjor si crec que han llegit aquest post, perquè aleshores intentaré compensar el biaix perquè no creguin, etc .... En resum: un altre pal a la introspecció i la demostració que tinc mooolt de temps.

Per a què serveixen els sindicats?

1. Entrevista informal amb la classe: què és un sindicat, quins coneixeu, què fan?

2. Escriviu cinc preguntes o qüestions que voldríeu que es responguessin o que s'aclarissin sobre els sindicats. (es posen en comú a la pissarra)

3. Veiem aquest video: quines són les cinc mentides sobre els sindicats i com s'hi rebaten?

4. Avaluació: què heu après? Quines noves preguntes han sorgit ...

Desorientació

Reunió d'amics, economistes, emprenedors, votants d'esquerres. No hi falten opinions sobre la situació econòmica. Es dicrepa sobre si hi ha hagut una mala gestió pública. Entre d'altres informacions, es comenta que anem al metge més que a Alemanya. Tanmateix, al seu article d'avui, Francesc Valls  recorda que anem menys al metge que Alemanya (7,5 vegades l'any front 8,2). En què quedem?.

A més, en el mateix exemplar de El País d'avui, Ramoneda argumenta basant-se en què la gent s'estima més pagar més impostos que patir retallades, mentre que el titular del sondeig de Metroscopia afirma que  la majoria dóna suport a les retallades però rebutja la pujada d'impostos, és a dir,  exactament el contrari.

Posat que es tracta de gent ben informada, com és possible aquesta disparitat de dades? Més enllà de pensar que uns tenen la raó i els altres no, el que em sembla que palesa és una real desorientació, una destrucció dels discursos tradicionals i, si sóm optimistes, un intent de construcció d'un nou discurs ... d'esquerres?.
Fa una mica de por, sobre tot tenint en compte un fracàs anterior. Recordeu quan el PP i també el PSOE  propugnaven abaixar els impostos perquè n´hi havia masses, que va ser un tema estrella en les eleccions des dels anys 90? Tots els esforços per fer veure que no era el camí van fracassar, i el balanç ha estat: Supressió de l'impost de sucessions, del de patrimoni ... i ara, amb el PP ... apujada de l'IRPF i de l'IVA. Olé!
I anem-nos preparant per al populisme polític quan la gent comenci a sortir al carrer.

Desigs

Un bon 2012 per a aquelles i aquells que m'acompanyen en aquest blog. I gràcies per la companyia!

Gràcies profe!

Valgui com a felicitació de vacances d'hivern als ex-col·legues en aquests dies de tribulacions ...

(de l'actor protagonista de Mad Men a músics com John Legend)

font

Mogudes filosòfiques

Els companys del grup de l'alt Empordà estan aconseguin consolidar unes jornades filosòfiques. Que s'escampi l'exemple.
(Noteu que el video s'anuncia amb la foto de la veritable faç de l'il·lustre autor de El café de Ocata)

Hi ha qui té clars els seus interessos

Contra l'escalfament del planeta!
font

Més ofertasses nadalenques

Un dia, el professor de religió catòlica repartia caramels del monestir de Montserrat. Vaig fer la broma que anéssim amb compte, que t'en prenies un i començaves a creure't coses, et feies crèdul. No em va semblar que a ningú li fes gràcia. Tot intentant trobar una mica de ressó, us aconsello l'ofertassa de llibres (en anglès) que fa Skeptic. N'hi ha de gratuïts i d'aplicació immediata, com Aprén a ser un mentalista en 10 lliçons fàcils, que algun dia explicaré com vaig usar a les classes de Psicologia. 

Si us interessa el tema i no llegiu anglès, consulteu l'Orelles aqui i aqui.

Donem per perdut el dia en què no haguem ballat al menys una vegada!

Danser sa vie, du 23 novembre 2011 au 2 avril 2012 por centrepompidou

Amb aquest fragment d'Així parlà Zaratustra (De les taules velles i les noves, 23) s'obre la inèdita i excel·lent exposició del Centre Pompidou. Més enllà de la lectura d'escrits com aquest o d'altres com La philosophie de la danse, de Valery (que promet més del que dóna), la dansa ha de ser un punt de referència obligada en la reflexió contemporània sobre el cos. 

Vull dir que no tot són neurociències. I que potser caldria explorar el problema ment-cos a partir del vincle estètic. Quina mena d'entitat té l'experiència de ballar? I la seducció de contemplar una dansa?

Apunts

Us heu adonat que alguns alumnes creuen que els apunts és allò que el professor apunta a la pissarra?

"És llei de vida"

Deixes de comptar per décades per tornar a comptar per anys. Millor dit: a descomptar.

Filosofia a la presó

El vaig aturar res més començar perquè em va semblar que hi havia massa teatre. Ara en Jordi R. me'l torna a posar al davant i me'l miro, i veig que està molt bé. És un bona mostra del que és la filosofía, encara que en algún moment deriva a una lliçó d'estoicisme: "Els seu cos era a la presó, però el seu esperit era lliure". Per cert, la relació entre estocicisme i presó també s'explota en la magnífica Tot un home, de Tom Wolfe: un dels protagonistes trova una antologia d'Epictet a la biblioteca de la presó on injustament ha anat a parar; des de llavors l'ajudarà a orientar la seva fotuda vida.

Per introduir la filosofia: Mira el video i  resumeix la caracterització que s'hi fa de la filosofia.

Més sobre cultura popular i filosofia

Fa uns dies ens  fèiem ressó d'una oferta de llibre digital de la sèrie de Blackwell "... i filosofia". Aqui teniu l'anunci complet.

Emprendre ...

Una certa melangia quan veus la gent que incia la seva carrera ... Sort, perquè feina, dedicació i entusiasme hi són!

Dia Internacional contra la violència envers les dones

Font

Mar i muntanya

M'escriu la col·lega Joana S. de Gandesa per excusar-se que no hagi pogut venir amb els seus alumnes a l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia de Barcelona. Diu que són alumnes de "muntanya". Deu voler dir sans, forts, intrèpids, amb les galtes enrogides. Com seran els alumnes "de mar"?

Aristòtil vs Plató

Un del contrafàctics més repetits en educació és la importància atribuida al diàleg argumentatiu en la formació integral de les persones. De fet, el descobriment de la discrepància acompanyarà la formació en la tolerància i el diàleg. Tanmateix ... com es resolen les diferències d'opinió en realitat? Sovint amb disputes allunyades dels valors predicats. Això també es fa dolorosament manifest en alguns representants del gremi que més hauria de practicar  el diàleg argumentatiu: el professorat de filosofia. Hi ha qui, quan es troba amb una opinió diferent de la seva, directament insulta. Ho hem llegit en algunes intervencions de valoració del canvi de Hume per Locke en el textos per a les PAU. 

La meva selecció de fotofilosofies, amb permís dels guanyadors de les eleccions

Som-hi que no ha estat res ...Mostra 2011 una selecció  

La quantitat i qualitat de la participació és cada vegada més gran (de 14 centres inscrits el 2007 a 55 el 2011) i palesa que la iniciativa s'ha entès i que és potent, tant des del punt de vista de l'ensenyament del filosofar com de l'educació en general. I ens fa veure que la filosofia no és una matèria ni de "ciències" ni de "lletres", sinó que té un valor formatiu per a tot tipus d'alumnat. En aquests anys, tots plegats hem escampat per la web milers de fotofilosofies, milers d'espurnes de pensament.

També hem anat descobrint que no hi ha una recepta per crear una fotofilosofia. Una pregunta poc original (Existeix realment la felicitat? Les nostres vides deixen rastre a l'univers?) pot vivificar-se amb la fotofilosofia, que ens apunta subtilment una resposta.  Preguntes que interpel·len al professorat (Era realment tan embolicat el pensament de Nietzsche?, Pot la filosofia canviar la meva vida?). Preguntes condicionals (Si la vida és una competició, qui la guanya?); en què competim? què és guanyar? Fotografies aparentment trivials que de sobte adquireixen dimensió gràcies a la pregunta (Parlem amb sinceritat quan fem servir les paraules sempre o mai?) Preguntes que interroguen la fotografia (Què és la bellesa?) Fotografies que responen la pregunta (Evolució?) Preguntes que ens actualitzen vells temes filosòfics (Porqué cuando hay luz siempre hay sombra? L'aparença només existeix perquè la realitat sembli més bonica?)...

I el subjecte de les preguntes? No és un cogito fora de l'espai i del temps, sinó un subjecte contextualitzat, arrelat, adolescent del XXI, que es pregunta si serà capaç de construir una existència amb sentit (Som el que volem ser o el que la gent vol que siguem? De verdad soy quien quiero creer que quiero ser? Enfrontar-te sol a la vida, et fa més fort?) ...

Ara, a cercar-hi respostes ...

(apunts per a la meva intervenció en l'acte de la UB)

A la recerca de criteris perduts

Si vols veure-la en gran, clica aqui.

Ho hem fet, un any més

La Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
el 16-11-2011 en l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia

Cinquanta-cinc centres inscrits, una xarxa de més vuitanta blogs, tres-centes vint-i-nou fotofilosofies seleccionades entre més de tres mil. Filosofia en acte: filosofar.

Dia Mundial de la Filosofia

Com a acte de celebració del Dia de la Filosofia ens reunirem avui dimecres 16 a les 17 hores a la quarta planta de la Facultat de filosofia de la UB per tal de culminar la Mostra de Fotofilosofia 2011: diplomes, visionat i comentari de fotofilosofies,  performance  reivindicativa. Alumnat i professorat de secundària i tothom que vulgui fer pinya en favor de la filosofia.

Aquest any passem de cinquanta centres. És a dir,  varis milers d'alumnes que hi han participat tot inventant una pregunta. I estem convençuts que qui s'inventa una pregunta comença a filosofar. 

Més informació aquí i aquí. Vegeu el missatge de la Directora general de la UNESCO en una celebració més tranquil·la que la de l'any passat, malgrat que en aquesta OG hi ha un enrenou notable per l'admissió de Palestina.

Un cop d'ull als actes que se celebren al món ens fa veure que el nostre és un dels que participen més persones i que els participants no són receptors, sinó actors. I això ens agrada i engresca a seguir.

Recordem que els referents no són els tòpics "una imagen vale más que mil palabras", ni "filosofia ilustrada", ni "concurs fotogràfic", ni menys "fer la filosofia més fàcil". Volem que sigui un nou gènere d'expressió filosòfica, una nova manera d'estimular el thaumatsein.