Orelles de burro
Filosofia a secundària i a la ciutat
dijous, 24 de desembre de 2020
divendres, 11 de desembre de 2020
Panfleto para la DesCivilización
Gustavo Duch, concís: https://gustavoduch.wordpress.com/2020/11/29/panfleto-para-la-descivilizacion/
Com no deixar-se portar pel desesper? Què fer?
dimecres, 2 de desembre de 2020
Simone de Beauvoir (iconografia)
dimarts, 24 de novembre de 2020
Llibertat vs sobirania
Sobre certes reivindicacions de la llibertat que obtenen ressó en alguns mitjans de comunicació, crec que illumina aquest recent article del filòsof Antonio Campillo:
"Quienes se erigen en defensores de la libertad y la reclaman como el ejercicio de un poder individual completamente arbitrario e irresponsable, no limitado por los otros ni regulado por ninguna institución pública, en realidad están reclamando el «estado de naturaleza» del que hablaba Hobbes, en el que cada individuo es «soberano» para disponer de su vida y de la de sus semejantes. Es decir, están reclamando la libertad para matar, para ser contagiados y contagiar a otros, aun a riesgo de causarles la muerte.
La confusión entre libertad y soberanía
Esta confusión entre libertad y soberanía es heredera de la vieja moral guerrera, aristocrática y patriarcal, que exalta la lucha violenta contra los otros para imponerles de forma tiránica la propia voluntad, y en cambio menosprecia como femenino, servil y cobarde todo lo que hace posible la vida humana y sustenta las instituciones colectivas: el cuidado, el apoyo mutuo, la responsabilidad, la cooperación, la solidaridad."
dijous, 12 de novembre de 2020
Fer classe en temps de pandèmia
Dolors Alcàntara va escriure fa unes setmanes una reflexió sobre l'ensenyament en època de pandèmia (Alcántara Madrid, Dolores (2020) Dar clases en tiempos de pandemia.)
La versió catalana és al seu blog de centre.Com sempre, obre camins.
dilluns, 28 de setembre de 2020
Ocells conscients?
La intel·ligència de certs ocells, com els corbs de Nova Zelanda, fa temps que ha estat estudiada, com exemplificàvem fa temps. Ara Science publica un estudi que suggereix que uns còrvids europeus tenen consciència. On anirem a parar!
dilluns, 29 de juny de 2020
Noms de nadó
![]() |
T.M. Campreciós als 100 anys |
Ho poso aquí per recordar-ho. I per contrastar amb Kais i Tians.
dilluns, 15 de juny de 2020
Filosofia y coaching: no li diguis filosofia, digues-li psicoterapia.

diumenge, 7 de juny de 2020
Filosofia fora de l'aula
![]() |
V Cafè filosòfic virtual 5/6/20 |
Veig anunciada l'Escola de Pensament del Teatre Lliure. El fet que la dinamitzi Marina Garcés n'és un atractiu. Tot i així, encara és més aviat com una classe informal: la teatralitat, el experts amb veu preponderant, el mateix nom "Escola", el lloc on t'ensenyen.
Més interés té una de les línies de treball de la Sala Becket que promou la reflexió filosòfica. Es tracta de l'Obrador de filosofia. Investiguen la fusió de filosofia i arts escèniques en un grup de procedències diverses. Han fet algunes performaces notables. Anuncien un interessant acte el 20 de juliol sobre la dita "nova normalitat", amb Roger Bernat, Sira Abenzoa i David Fernández (l'autèntic DF!). Promet.
![]() |
V Cafè filosòfic virtual 5/6/20 |
En un altre nivell, el Club Cronopios, que recentment ha entrat en una activitat virtual frenética, experimenta amb formes de presentació de la filosofia com "Combates filosóficos" "Charlas filosóficas". El que més m'interessa és la"Filosofía para pingüinos". Joan González Guardiola, amb el contrast d'alguns poemes recitats per una rapsoda del club, fa exposicions divulgadores d'autors de la filosofia.
Al setembre, seguirem el camí virtual i examinarem com podem seguir el real, així com seguir la participació del Cafè filosòfic del Raval en el Barcelona Pensa.
dijous, 21 de maig de 2020
L'art de la pregunta (Oscar Brenifier)
Heus aqui alguns apunts. Les negretes són meves.
Revelar contradicciones:
- internas al discurso
- performativas: entre lo que se dice y la actitud o lo que se hace.
- empíricas: "si lo pesado cae, por qué los aviones no se caen?
dimecres, 20 de maig de 2020
Parlia, una eina per opinar (gràcies, VBS)
dijous, 19 de març de 2020
Què vol dir escola pública?
- És privada?
- No, és concertada.
- Però és privada, no?
- Sssssí.
Hi ha el costum d'esborrar "privada" de l'expressió "privada concertada". Sembla donar a entendre que aquella no és una escola privada, sinó que és una mena de pública.
Tanmateix, hi ha certes diferències. I no entrem en la qüestió de les quotes.
Aquestes són:
L'escola pública és una escola pluralista, perquè conté, acull i respecta la varietat de creences, valors i estils de vida presents a la nostra societat.
L'escola pública és una escola participativa. Tota la comunitat educativa -alumnat, professorat, famílies, personal no docent- intervé en la determinació dels seus objectius i en l'orientació de la seva gestió.
L'escola pública és una escola coeducadora, atès que les nenes i els nens tenen ocasió de conviure i créixer en el respecte i coneixement mutus.
L'escola pública és una escola interclasista: hi són benvinguts nens i nenes de tots els grups socials. Aquesta és part de la seva riquesa.
L'escola pública és una escola arrelada al medi natural i social: en la mesura en què hi està integrada, promou el coneixement i el respecte al nostre entorn i al nostre país.
L'escola pública és una escola de qualitat: dotada de professionals especialistes acreditats i de mitjans idonis per tal que l'alumnat hi aprengui les competències vinculades a l'esperit humanístic, el rigor científic, els hàbits de treball i als valors cívics i de convivència.
Aquestes diferències són estructurals, de tal manera que, tot i que una escola privada, concertada o no, pot compartir algunes de les característiques de la pública, mai les pot reunir totes.
diumenge, 8 de març de 2020
Formes de la comicitat
- Ironia
- Sàtira
- Paròdia
- Acudit
- Sarcasme
- Farsa
- Caricatura
- Pastitx
- Transvestiment
divendres, 6 de març de 2020
dimarts, 3 de març de 2020
Delgado fa pensar, com sempre
dilluns, 2 de març de 2020
En favor de la tolerància
- la fal·libilitat de les nostres creences,
- la impossibilitat d'imposar una creença religiosa genuina,
- el respecte per l'autonomia personal,
- el perill de lluita civil
- el valor de la diversitat
- el dret dels pares i el deure de l'Estat en matèria educativa es limiten recíprocament.
- en la societat, hi ha valors comuns i valors controvertits. Cadascun requereix un tipus de tractament diferent a l'aula.
- els docents estan subjectes a un deure de neutralitat davant dels valors controvertits.
dijous, 19 de desembre de 2019
dimecres, 18 de desembre de 2019
Aquil.les i la tortuga...
Celebrem l’aparició a la Xarxa del nostre enyorat Gary Larsson... amb un amarg acudit que ens recorda, a banda del conte, la clàssica paradoxa: https://www.thefarside.com/2019/12/18/2
dimecres, 27 de novembre de 2019
"Pensar és deixar de venerar"
I em porta a la frase de Dewey: "Pensar és transformar les nostres creences en conclusions"
dimecres, 23 d’octubre de 2019
Fent memòria històrica
- Francisco Franco.
- Ah, sí?
- I per què el treuen?
- Perquè era un dictador.
- El Valle de los Caidos, quin nom, sembla de sèrie de terror.
- Si, el trauran d'allà i el posaran en una tomba amb la seva família.
- Però... està viu?
- Nnno, és una mòmia... (?!!?)
Conversa amb els néts.
dijous, 12 de setembre de 2019
dijous, 11 de juliol de 2019
L'origen del l'Univers, explicat
Nenes i nens quebequesos donen respostes a les "grans preguntes" de la filosofia. Video del 2009 de la directora mexicana afincada al Quebec Karina Garcia Casanova. (Trobat a Aeon Magazine)
dimecres, 8 de maig de 2019
Diagnòstic
dijous, 11 d’abril de 2019
La razón sin esperanza
diumenge, 31 de març de 2019
Permagel

dimecres, 27 de març de 2019
Brenifier, retalls de vida
En fullejar-lo, copso un tombant líric en el seu to. Benvingut. I la percepció del canvi de to es referma en el retall on reflexiona sobre l'episodi en que va ser interrompu per un "why you don't stop bullshitting?":
En théorie, et dans ma pratique habituelle, toute agression de l'extérieur, en particulier verbale, recevait en guise de représailles une contre-attaque au moins aussi violente que l'attaque. Mécanisme d'autodéfense qui réclame au minimum un œil pour un œil, une dent pour une dent. Mais cette fois-ci, à ma grande surprise, je restai coi. Très étonné, je ne réagis pas. Un sentiment étrange dominé par la surprise, auquel venait se mêler un état d'esprit d'un genre inattendu : quelque chose comme un soulagement. Comme si l'on m'avait débarrassé d'un fardeau, un fardeau dont je n'espérais pas ou plus être débarrassé. (pàgina 18)
dimarts, 19 de març de 2019
dijous, 14 de març de 2019
Shermer i de Waal

Una conversa entre dos ments preclares, Michael Shermer i Frans de Waal, sobre el darrer llibre del primatòleg. S'hi plantegen temes tan interessants com:
- Quina diferencia hi ha entre emocions i sentiments?
- El problema de les altres ments.
- Per què ha calgut un segle des del llibre de Darwin sobre l'evolució animal i humana de les emocions perquè els científics reprenguin el tema?
- Podem programar els robots perquè tinguin sentiments?
- Hi ha sis emocions bàsiques o més?
- Trump és un mascle alfa o un bully?
- Quina diferència hi ha entre sentiència i consciència?
- Drets dels animals i el futur de la ramaderia intensiva.
dimarts, 12 de març de 2019
Infeliç coincidència
Lliura'ns, Athena, dels defensors de la filosofia
http://cultura.elpais.com/cultura/2016/08/28/actualidad/1472403878_467097.html?id_externo_rsoc=TW_CC
Sexe i filosofia
Haurem de llegir-la...
divendres, 8 de març de 2019
Escoltant el 8M

dijous, 14 de febrer de 2019
Com fer un debat?
Les regles de l'argumentació
- Les parts no han d’impedir-se mútuament
presentar un punt de vista ni llençar dubtes sobre els punts de vista de
l’altra.
- La part que presenta una opinió està
obligada a defensar-la si se li demana que ho faci.
- L’atac a una opinió no pot referir-se
a una opinió que no hagi estat efectivament exposada.
- Les opinions no es poden defensar amb
actes que no siguin arguments ni amb argumentació que no sigui pertinent.
- Les parts no poden ni atribuir
falsament premisses sobreenteses a l’altra part ni refusar la responsabilitat
sobre las pròpies premisses no expressades.
- Les persones interlocutores no poden
presentar falsament quelcom com a punt de partida ni negar falsament que
quelcom sigui un punt de vista acceptat.
- Les opinions no s’han de considerar
defensades concloentment si la defensa no s’ha fet mitjançant un esquema
d’argument adient aplicat correctament.
- El raonament en l’argumentació ha de ser lògicament vàlid o ser susceptible de fer-se vàlid tot explicitant una o més premisses tàcites;
dimecres, 30 de gener de 2019
Dissertació escrita
4. Comparar un concepte o idea important en el pensament de l’autor amb un altre concepte o idea del propi autor o d’algun altre/a autor/a o corrent de pensament. [...]
5. Fer una avaluació raonada i personal d’una afirmació filosòfica relacionada amb les temàtiques discutides per l’autor del text. [...]
Crec que també és inútil -o molt poc eficaç- presentar models, especialment quan els models són arquetipus perfectes de tot allò que s'ha de fer. Així mateix, cal defugir les llistes d'instruccions, que acaben essent incomprensibles, farragoses i al capdavall inútils. L'alumnat dotat no les necessita, y al que té dificultats li afegeix una altra dificultat: entendre les instruccions i consells de la llista.
- Els escriptors no experts "diuen" el coneixement: escriuen totes les associacions i finalitzen. En canvi,
- Els escriptors experts és a dir, competents, produeixen el coneixement. Fan servir l'escriptura per pensar. Us haureu adonat que molts cops, mentre escriviu, se us "acudeixen idees": això és pensar.
- La distracció. L'escriptura amb teclat té la mediació de la pantalla i del processador de textos. La manuscrita té una mediació més simple i menys distractiva i facilita la concentració en l'activitat de posar el pensament en paraules. Per no parlar de la quantitat d'avisos, crides, sons que per més que cerquem la concentració aniran apareixent en la pantalla. Quin és l'escriptor contemporani que diu que té dos ordinadors, un "normal" i un altre sense cap connexió wifi, bluetooth, etc.?
- El problema de retalla i enganxa i el del plagi, especialment en les dissertacions amb una certa extensió: Cal ensenyar a citar, sigui en estil directe (cometes i referència) o indirecte ("segons X, ..."/ "El que segueix és un resum de X"/...). La cita pertinent revela competència en destriar i emprar informació rellevant. El plagi, per la seva banda, és exactament el mateix que copiar en un examen: qui ho fa competeix deslleialment, s'atribueix el mèrit dels altres, enganya sobre qui és. No es pot tolerar de cap manera. Hi ha moltes maneres de detectar-lo, tot i que cal saber fer-les servir, que no passi com en aquell episodi de The Good Wife on rebutgen erròniament la inscripció de la filla de la protagonista a la universitat per plagi en un treball, quan eren cites.
- Com a docents hem de proposar dissertacions que ens interessin quan les llegim. Com a mesura de pressió, recomano als alumnes, si sospiten que el seu profe no es llegirà el treball, que provin d'encolomar-li una dissertació feta amb el Babel generator o altres programes semblants.
L'escriure en ordinador dificulta, o simplement amaga,
la imatge de quina ha estat la coreografia del pensament i les paraules.
![]() |
Miguel Delibes: primera pàgina de Cinco horas con Mario. |
Tenint en compte els aspectes cognitius de l'escriptura experta, el professorat ha de fer el següent:
- Animar a planificar: què vull dir? faig un esquema previ?
- Animar a revisar: és això el que vull dir? es podria escriure d'una altra manera? és aquesta la millor resposta que puc donar?)
- Desterrar l'obligació de la netedat, de presentar els escrits sense taxades (mostrar manuscrits de filòsofes i literats, plens d'esmenes i tatxades)
- Fer tenir un full a banda per anotar idees, expressions, frases que poden fer servir.
dimarts, 29 de gener de 2019
Sobre les classificacions
Si tenim present la imatge de l'arc del cel entendrem millor el fracàs dels intents de categorització dels individus que presenten una variabilitat amb solució de continuïtat. Fins a quin punt l'analogia és aplicable la rics/pobres, blancs/negres, joves/vells, catalans/no catalans, assalariats/no assalariats, capitalistes/proletaris...?
Hi ha classificacions menys innocents. La classificació binària home/dona concebuda com a classes naturals, naturalitza els rols tradicionals de gènere i la sexualitat reproductiva i falocèntrica. Així ha estat l'excusa per excloure, oprimir i perseguir per "antinaturals" altres formes d'adopció de rols, de relacions de convivència, d'expressió sexual. La lluita contra aquestes exclusions i persecucions h a d'incloure la tasca de desvetllar els supòsits de la classificació binària naturalitzada.
El mateix passa amb d'altres: perquè acceptem "immigrant de tercera generació?". De què ens informa realment que l'avi o àvia de la persona provingués d'un altre lloc en el que viu la neta o nét. Quines formes d'explotació i exclusió justifica? Quins prejudicis aferma? Quants anys han de passar perquè una persona deixi d'immigrar?
L'examen dels prejudicis que donen suport a les etiquetes ha de tenir en compte la pragmàtica de la llengua. Sovint recorrem al diccionari per precisar significats. És una manera de perdre's en una investigació essencialista del concepte, en aquest cas el d'immigrant. Tractarem inútilment d'establir criteris, com els anys que cal que hagin passat des de la seva arribada, la distància que ha hagut de recórrer, la diferència amb la cultura d'origen... Fins que s'adoni que quan etiquetem una persona d'immigrant no informem, sinó que ho fem en un context on parlem amb no immigrants i l'estem excloent del sistema de drets i deures que considerem que tenim.
dissabte, 26 de gener de 2019
Per a què filosofia? En vers.
dimarts, 22 de gener de 2019
Sobre preguntar i respondre
![]() |
4minuts de lectura |
dissabte, 19 de gener de 2019
Educar per al futur
Tot i així, la sensació que sempre he tingut com a ensenyant ha estat la de treballar a cegues. Desconeixes els resultats a llarg termini de les teves accions. Com influirà l'ensenyament competencial que ha rebut l'alumnat d'avui en la vida dels adults del 2035? Quins efectes tindrà l'escolarització segregada per sexes, més enllà de la repugnància que ens suscita avui? Quina diferència tindran els adults l'escolaritzats a la pública i a la religiosa?
Aquesta sensació que educar és treballar a cegues s'agreuja quan qui creu sincerament que l'educació escolar té un impacte en les persones arriba a conèixer els itineraris posteriors del seu alumnat.
Un dia, mentre mirava un quadre en una exposició, se m'acosta una senyora i em diu: - S'enrecorda del meu fill, que li veu dir que no faria res, que deixés els estudis, i que no tenia vocació musical vertadera? Doncs ara ha acabat els estudis musicals. Al seu professorat aquesta cosa de la vocació ens semblava quelcom sobrevingunt, una excusa. Faltava els dilluns i venia amb morè d'esquiar, suspenia o aprovava molt just i s'excusava dient que la seva dedicació era a la música. Interrompuda la meva contemplació del quadre, em vaig adonar que ens havíem equivocat. (Val a dir que poc després el vaig sentir en un concert i em vaig dir que no era un músic molt bo... coses de la racionalització del resentiment!).
Em creuo, ara ja en horari de jubilats, amb la mare d'un alumne: cómo le va a A.? - Muy bien, lleva diez años trabajando en lo que le gusta, gracias a vosotros.. -Mujer, ya será menos! -No, gracias a vosotros. Estaba en un momento difícil y le ayudásteis! - Siempre os lo agradeceré. No recordo haver fet res d'especial en el cas de l'A.
Rebo al Fb un comentari d'una exalumna: "JAlsina i JBeltran!, com m'agradaria tornar-vos a tenir a classe!" Uau... Ha completat els seus estudis a Harvard i acaba de publicar un estudi sobre relacions internacionals. Tampoc em sembla que hi féssim res: semblava saber-ho tot abans d'ensenyar-li-ho i, al damunt, sense fer cap posat d'alumna model o setciències.
Encara sento una fiblada en el cor quan recordo aquella junta d'avaluació de setembre on no vam ser capaços d'aprovar per una assignatura el darrer curs de batxillerat a una campiona esportiva i imagino el seu itinerari posterior, que desconec. O quan penso en el d'aquell pakistanès, un dels pocs estrangers que en aquell moment teníem, que vam convertir d'estranger en extraterrestre: tot el dia sol al passadís perquè dins de l'aula "no entén res". O quan torno a sentir el neguit de no saber què fer davant els intents d'aquell corpulent llatí acabat d'arribar a mitjan curs d'amagar el seu cap d'atzabeja en una aula d'alumnes un curs més petits.
Quina vida tindran la campiona esportiva sense títol de batxiller, l'estranger que va experimentar el rebuig de tota la comunitat quan era un nouvingut al nostre país, el llatí que volia fer-se invisible?
Un es pot consolar canviant de pensament: en general, l'educació, per més planificada que estigui, no influeix en les persones. Influeix més l'origen familiar, l'ambient dels iguals, i... la sort.
dimarts, 15 de gener de 2019
A la manera de Cortázar
diumenge, 13 de gener de 2019
D’acord!
https://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/opinion/filosofia-mola-mazo_1121533.html
divendres, 11 de gener de 2019
Nietzsche contra Wagner
![]() |
Record que en queda al poble paraiguaià: Calle Elizabeth Nigtz Chen |
dimecres, 9 de gener de 2019
Carson McCullers
Confessió: No havia llegit l'escriptora americana fins fa poc. I no em sé avenir de no haver-la llegit abans: una mala educació!
Hi he arribat a partir de la cita que fa Beauvoir d'una escena de Frankie i la boda (The member of the wedding), la subtil filigrana literària i d'anàlisi psicològica d'uns dies d'una preadolescent. La balada del cafè trist és un relat llarg, model de planificació sàvia del relat d'una història que es pot resumir en dues línies, però gràcies a la seva construcció aconsegueix densitat, suspens i emoció. Un arbre, una roca, un núvol és un relat breu: m'encisa com, sense fer-lo explícit, revela el xoc generacional entre un nano i un vell. Etcètera. Tots són bona literatura: el gust que et contin històries.
![]() |
Monroe, McCullers, Dinesen, i l'aleshores marit de Monroe (Miller), el 1959 |
dimarts, 8 de gener de 2019
Una objecció al determinisme de Laplace
El determinisme epistemològic (si coneixem les condicions inicials i les lleis de l'univers, podem predir qualsevol esdeveniment futur) no es pot concloure del determinisme metafísic (donades unes condicions inicials, ateses les lleis de l'univers, que son deterministes, el que s'esdevé tots els fets futurs estan fixats). El determinisme epistemològic s'enfronta al problema dels frustradors.