Sota el paraigües del Barcelona Pensa

Vegeu el programa aquí.

Butler amb alumnes de Batxillerat

http://www.cccb.org/es/multimedia/videos/judith-butler-genero-y-sexualidad-para-adolescentes/228974#

The History of Philosophy. Summarized & visualized

L'Orelles ha recollit presentacions vàries de la Història de la Filosofia:

Història de la filosofia en llengua de signes

La baralla de cartes sobre filosofia

La HF en app per a iPhone

Un videojoc d'HF

I hem lloat especialment un gràfic interactiu amb les relacions entre filòsofs a partir de la Viquipèdia anglesa.

Ara s'anuncia The History of Philosophy. Summarized & visualized. És un gràfic interactiu elaborat per Deniz Cem Önduygu a partir de dos manuals britànics. Llista els filòsofs i filòsofes, tot indicant relacions de coincidències i discrepàncies. S'anuncia com a obra en construcció. L'autor turc pot enquadrarse en la línia que ha obert el nostre Genís Carreras, autor dels dissenys del Barcelona Pensa des de la primera edició.

El que fa interessant aquesta eina és que sintetitza cada filosofia en diversos enunciats (ell els anomena sentences i també, tot i que no ho són, arguments). Pot ser útil per contrastar amb les simplificacions que fem sobre les diverses filosofies. 

D'altra banda, és un bon exemple dels camins que s'obren en el tractament gràfic de la informació. I  un repte explorar-ne la utilitat didàctica!

Pensar

La professora de filosofia de l'Institut Manolo Hugué de Caldes ha situat en el frontispici del blog de Fotofilosofia de les seves classes una frase de Santiago López Petit que em sembla magnífica:

Pensar és aquesta paradoxa: una activitat forçada i, alhora, la més lliure.

Sobre l'avantguarda de la revolució

font

Chumi Chúmez, a La Codorniz.

El fenómeno Karl Marx

Incidental comics

Nietzsche i Hesse

El 1914, l'exèrcit Alemany repartí 150.000 exemplars de l'Així parlà Zaratustra entre els soldats del front. Un èxit del poder d'Elisabeth Föster Nietzsche en la seva tasca de fer famós el seu germà. Diu Safranski (pàgina 353) que això expandí, a França, Anglaterra i especialment als Estats Units, la idea que la guerra estava impulsada pel pensament de Nietzsche.

L'any 1919, finida la guerra, Herman Hesse publicà El retorn de Zaratustra, un breu assaig escrit seguint l'estil de l'obra de Nietzsche. Zaratustra s'adreça als vençuts,  joves soldats alemanys. L'obra és una exaltació de temes nizscheans, com prendre's un mateix com un destí, aprendre del patiment, fugir del ramat, cercar la soledat. I adverteix contra els que propugnen la guerra:

"No os dáis cuenta de que en cualquier lugar donde se entone esta canción hay puños cerrados en el bolsillo, se trata de interés propio y de bolsillo, no de aquella egolatría del noble que piensa en elevar y fortalecer su mismidad, sino de dinero y bolsa, de vanidad y fantasmagoría."

Podeu trobar l'obra dins el recull Las consideraciones, aquí.

No tots els alemanys interpretaven Nietzsche en el sentit racista que propugnava la seva germana. El 1939, l'obra va ser prohibida pel govern nazi. Hesse havia adoptat la nacionalitat suissa. Com Nietzsche.

PS: Acompanyaven al Zaratustra el Faust de Goethe i ... el Nou Testament. Fote't! 

Kundera versus Descartes

Comentari de text

Pienso, luego existo es el comentario de un intelectual que subestima el dolor de muelas. Siento, luego existo es una verdad que posee una validez mucho más general y se refiere a todo lo vivo. Mi yo no se diferencia esencialmente del de ustedes por lo que piensa. Gente hay mucha, ideas pocas: todos pensamos aproximadamente lo mismo y las ideas nos las traspasamos, las pedimos prestadas, las robamos. Pero cuando alguien me pisa un pie, el dolor sólo lo siento yo. La base del yo no es el pensamiento, sino el sufrimiento, que es el más básico de todos los sentimientos. En el sufrimiento, ni siquiera un gato puede dudar de su intransferible yo. En un sufrimiento fuerte, el mundo desaparece y cada uno de nosotros está a solas consigo mismo. El sufrimiento es la universidad del egocentrismo.

Milan KUNDERA, La inmortalidad, cap 11, p. 176.

1. Exposa la tesi o tesis principals del fragment i els arguments que les suporten.

2. Què diria Descartes sobre el que afirma Kundera?

Una Història de la Filosofia en llengua de signes

Errors humans

Els únics arguments contra el disseny intelligent se'ls dec a Mosterín, que en algun lloc ha explicat que el calamar té dos cors i que l'estructura de l'ull i la sortida del nervi òptic està tan mal dissenyada que deixa un punt cec. Els (nord)americans, que tenen la llosa d'haver d'explicar-lo per disposició del Senat s'espavilen a trobar argument per rebatre'l.

Llibre recent, errors en el disseny dels humans que demostren que en els humans, de disseny intelligent, res: dificultat per assimilar vitamines, pelvis estreta pel tamany del crani, canells i turmells amb múltiples ossos que els fan més delicats, coxis inútil, gens trencats...

Una presentació i una mostra aqui. 

Literatura i filosofia

Hi ha qui encara proposa la lectura de 1984, Un món feliç? El senyor de les mosques, etc. per tal de de fer empassar temes filosòfics. Ja s'ha abandonat L'estranger. I  El árbol de la ciencia. Però encara queda qui li sembla que hi ha filosofia en El món de Sofia. Ara sembla que puja El dia en que Niezsche lloró.

Deixem de banda a Borges: ell no preten fer empassar filosofia, sinó que pren temes filosòfics per fer-ne literatura. Igual que Machado. Per això molts estudiosos de la literatura no els entenen (què és "el volatín inmortal" del Poema de un día?; per què Funes el memorioso va perdent interès pel món?). Si es vol entendre la poesia de Machado, cal anar de la mà de Garcia Bacca, tot i que ell, erradament, titula el seu llibre Invitación a filosofar según espíritu i letra de Antonio Machado. I no parlem de Llull. Sort que l'any Llul ha propiciat el centre de la UB amb articles de divulgació de la seva filosofia fets per expertes que han ajudat a aclarir el seu pensament més enllà dels tòpics incomprensibles repetits en els manuals de literatura.

En la literatura es poden trobar imatges que permetin visualitzar alguns problemes filosòfics. Thomas Mann arrossegà la figura de Nietzsche a La muntanya màgica i al Doctor Faustus, i crec que va fer un flac favor a la filosofia i a la literatura. Com El món de sofia.

De tota manera, en les obres filosòfiques en trobem d'igualment potents i, a més, més ajustades. Un exemple, el llibre de Pietro Emmanuele Los cien táleros de Kant, un recorregut a través la història de la filosofia amb imatges destriades. La dels cent tàlers, que serveix per fer veure que l'existència no és un tret conceptual i que per tant l'argument ontològic no demostra que Déu existeixi, perquè cent tàlers a la butxaca, deia el de Koningsberg, no és una quantitat major que cent tàlers pensats.

El mateix problema passa amb les obres cinematogràfiques: Freud, Lou von Salomé, Hannah Arendt. En elles, com en el relats novellístics, se'ns presenta la filòsofa o el filòsof amb més o menys rigor (el de Hannah Arendt és estimable),  i més o menys art, però a través de dos filtres:

- la lectura o lectures del tema o del filòsof o filòsofa o les obres en les que es fixa lqui escriu o dirigeix.

- la intenció narrativa o artística en general.

Això ocasiona en tots els casos una mixtificació que pot ser artísticament valuosa, però que des del punt de vista de la didàctica de la filosofia crec que, a banda de ser una pèrdua de temps, coloca una pantalla, un vidre colorejat, uns filtres entre l'obra filosòfica i l'alumne. I això no és rigorós èticament i didàctica.

Per tant anem als textos. Acompanyats, però llegits amb detall. No als fragments, sinó a les parts senceres (una Meditació metafísica, l'Abstract de Hume, un capitol...). Criteri: allò que, benevolent , i volent conservar l'amistat, t'atreviries a recomanar a un amic espavilat, però sense formació filosòfica.

No proposem la vella condemna platònica dels poetes com falsificadors de la veritat. De fet, la reflexió sobre literatura i veritat és molt interessant. Com mostra aquesta obra de Manuel Garcia Carpintero: Relatar lo ocurrido como invención. Filosofia de la literatura, que ens ensenya molt d'una i altra.

Què és violació?

En un altre dia infaust per la confiança en què la Justícia faci justícia.
Nafisa Ahmed explicà en 5 piulades què és violació. Ja fa un parell d'anys, però hi ha qui encara no se n'ha assabentat.
A més, és un bon exemple de raonament analògic.
Provem de traduir-la:

1. "Si em demanes 5$, i estic tan beguda que no puc respondre ni si ni no, no està bé agafar-me 5$ del meu bolso... Només perquè no he dit que no.
2. Si em poses una pistola al cap per aconseguir que et doni 5$, també has robat 5$. Encara que hagi estat jo qui te'ls hagi donat.
3. Si et presto 5$ a tu, això no faculta al teu amic a agafar-me 5$ del meu bolso. "Però li'n vas donar a ell, per què a mi no?".
4. Si tu em robes 5$ i no ho puc demostrar davant d'un tribunal, això no significa que tu no m'hagis robat 5$.
5. El fet que t'hagi donat 5$ en el passat no significa que te n'hagi de donar en el futur."

Si es veu clar parlant de 5 dòlars, per què hi ha qui no ho veu clar quan es tracta d'irrompre en la intimitat corporal d'una dona?

Pensament crític

La revisió del marc de les competències clau per a la ciutadania europea inclou aquest punt, entre cinc:

• A stronger focus on basic skills (literacy, languages and basic digital skills) as well as on horizontal competences such as creativity, problem solving, critical thinking and communication. These competences help people be resilient, adapt to more volatile labour markets and to fast changing societies.

Questions and Answers: Education and training initiatives

Ara només falta que comencin a aparèixer especialistes en critical thinking sense formació filosòfica. O, en positiu: quan la gent amb formació filosòfica es decidirà d'una vegada a entomar sense complexos l'ensenyament del pensament crític sota aquesta mateixa etiqueta?

Amb això ens estalviariem vergonyosos episodis com el manteniment de la secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya, després d'haver estat responsable de la genialitat d'haver suprimit l'examen de PAU de filosofia amb l'excusa que això era avençar vers unes PAU més competencials (!!!???). 

I els rectors mirant cap a un altre costat...

Les pulsions del filòsof (Nietzsche dixit)

La pulsió dubitativa, la pulsió negadora, la pulsió inhibitòria, la pulsió analítica, la pulsió investigadora, atrevida, la pulsió comparativa, compensadora, la seva voluntat d'actuar sempre sine ira et studio ("sense ira ni parcialitat").

Genealogia de la Moral, 9

Cena

8 de març

Sobre la tortura

Michael Shermer ofereix una argumentació bàsicament utilitarista contra la tortura que inclou un enginyós experiment mental. En els comentaris es poden trobar arguments a favor i en contra des de la mateixa orientació i d'altres. Sorprén no trobar-hi insults.

Gran part dels arguments ja varen estar formulats per Giovani Beccaria al segle XVIII a Dels delictes i les penes:

I per completar els arguments és imprescindible acudir a Amnistia Internacional. En aquesta pàgina trobareu enllaços a activitats educatives sobre el tema.

Nemrod Carrasco, el coach i el filòsof

Escandalitza Nemrod Carrasco en una recent contraportada de La Vanguardia: "El filósofo es un aguafiestas".

Tot i que una mica de comèdia va bé per tal per remarcar la clara diferència entre la filosofia i el coaching, em sembla que és una mica hiperbòlic. Per cert, què ha passat perquè l'"autoajuda" s'hagi metamorfosejat en coaching, és a dir,  en "heteroajuda"? Seran coses del mercat?

Tot i que algunes temàtiques poden ser semblants, perquè al capdavall hi ha problemes que interessen a totes les persones, hi ha diferències abismals. El coaching cerca tranquilitzar, dissoldre les angoixes, apaivagar passions, treure temors, trobar l'harmonia.

En canvi, la filosofia pretén inquietar, despertar angoixes, aixecar la discrepància. Al mateix temps, la filosofia s'acompanya de sentiments positius: la curiositat, l'admiració, el dubte, l'enigma, l'eureka! A més, sovint la filosofia s'ha produit en un context d'amistat (i d'humor!) des dels diàlegs de Plato, passant pels peripatètics, o els salons il·lustrats, el mateix Kant, Hume. 

És veritat que hi ha llicenciats que convençuts que són filòsofs que volen persuadir que ho són practicant la mala bava i el menyspreu,  la mirada malhumorada i anomenant això "esperit crític". Però en ells hi ha molt poca filosofia.

Aixafaguitarres en cap cas. Torracollons? Potser. Front el pronto,  el "faré el que em surti", la manca de reflexió disfressada d'espontaneitat. Contra el "No problem, tinc la solució que necessita".

A todo trapo

Fa riure.

El Diccionari català-castellà de l'Enciclopèdia Catalana tradueix l'expressió "a tot estrop" per "a todo trapo".

L'estrop és la corda que serveix per lligar el rem a l'escàlem i poder remar. En canvi, es navega "a todo trapo" quan es fan servir totes les veles de què disposa el vaixell. 

Heu navegat a vela? Excepte en els moments de maniobra, l'únic que treballa és el timoner. La resta de la tripulació pot dedicar-se a contemplar el mar. 

Però remar, i sobre tot remar ràpid, és un exercici esgotador, tan esgotador que la condemna a galeres  durant molt de temps va ser una de les més temibles.

O sigui, que en castellà per anar ràpid hisses totes les veles i jeus, però en català cal que et trenquis l'esquena i els braços remant...

Caràcter nacional? No anem bé...

Moral kantiana

Sempre havia pensat que Im-perativo cate-gó-ri-co era un ritme perfecte per a uns cors de rap. Ramon Sanchez Ramon ens porta aquesta troballa. 

La lletra és historiogràficament impecable. El més entendridor: "las formulaciones son lo más bonito". I un Kant sorprenentment musculós ballant en segon pla!

Felicitació

Créixer filosofant

En un article de la revista digital Filosofia, ara   trobo una viva descripció de l'adolescència:

"Mai m’ha agradat que em diguessin que era una adolescent. Era per a mi un títol indesitjable: ni nena ni adulta, estúpida i insofrible segons els experts. Amb el temps he anat entenent que no hi ha cap mala intenció rere aquesta etiqueta. L’adolescència no és res més que una època de canvis que cadascú viu d’una manera diferent, i els adults no són enemics, ni tampoc un reflex futur, negre i ensopit; són persones amb tants dubtes com tu.

Quan tens setze, disset o divuit anys, tot va molt ràpid. Arriba un moment en què allò que coneixies, tot el que per a tu era sòlid, evident i quotidià comença a desfer-se i a tornar-se borrós enmig d’una nova realitat que pren importància a l’anterior. Les notícies de la televisió deixen de ser narracions incomprensibles, els països llunyans i exòtics passen a tenir nom i cognom en els mapes, la història dels teus avantpassats es dibuixa a la teva memòria i fins i tot pots sentir que et toca de prop. El món comença a obrir-se, inabastable, i poc a poc t’envaeix la sensació que tot i que cada dia n’aprens més, no hi entens ni un borrall. "

Maria Torres Pérez

Aqui teniu la continuació.

De com va aparèixer la joventut

"En la época de Zaratustra, la juventud burguesa todavía quería parecer vieja. Entonces ser joven era más bien un inconveniente para hacer carrera. Se recomendaban medios para acelerar el crecimiento de la barba, y las gafas eran símbolo de estatus. Se imitaba a los padres y se exhibía el rígido aspecto de asesino del padre, los jóvenes adolescentes se escondían detrás de levitones, y se les enseñaba andares comedidos. Antes, la "vida" se tenía por algo desencantador, la juventud tenía que romperse los cuernos contra ella. Ahora, en cambio, la "vida" es lo fogoso y "marchoso", y con ello, lo juvenil mismo. "Juventud" ya no es una mancha que deba ocultarse. Por el contrario, lo que debe justificarse ahora es la edad avanzada, que se halla bajo las sospechas de estar paralizada y enfermiza."

Rüdiger Safranski: Nietzsche, pàgina 343.

La música es anterior a la babélica confusión de lenguas y, puesto que todavía hoy representa el único medio universal de comunicación, puede considerarse como un poder que triunfa sobre la confusión de lenguas. es antiquísima la idea, relacionada con lo dicho, según la cual la música está más cerca del ser que todos los demás productos de nuestra conciencia. está en el fondo de las doctrinas órficas y pitagóricas. Ayudó a Kepler en el cálculo de la órbita de los planetas. La música se tuvo por el lenguaje del universo, por un sentido figurado; luego, Schopenhauer pasó a considerarla como una expresión inmediata de la voluntad del mundo.

Si la palabra rompe el silencio de las cosas carentes de ella, pero es incapaz de captar en conceptos su ser inagotable, y si es el mito el que se propone decir lo no aprehendido por el logos, en consecuencia la música tiene que albergar en su seno la relación más íntima con lo mítico. Quizá sea ella aquel residuo mítico que se afirma con fuerza hasta el momento actual,  cuando la música se ha hecho omnipresente gracias al desarrollo tecnológico. Es un tapiz de sonidos, una atmósfera, un ambiente. Ya se ha convertido en un susurro fundamental de nuestra existencia. Quien con el auricular puesto se sienta en el metro o corre por el parque, vive en dos mundos. Apolíneamente viaja o corre; dionisíacamente escucha. La música ha socializado el trascender y lo ha convertido en un deporte de masas. Las discotecas y las salas de conciertos son las catedrales de hoy. Una parte considerable de la humanidad entre los trece y los treinta años vive hoy en los dionisíacos espacios no lingüísticos y prelógicos del rock y el pop. Los oleajes de música no conocen límites, minan los terrenos políticos y las ideologías, tal y como se mostró en los cambios de 1989. La música funda nuevas comunidades, traslada a un estado diferente, abre otro ser. El espacio auditivo es capaz de envolver al individuo y hacer que desaparezca el mundo exterior. Pero la música enlaza a los oyentes en otro nivel. Aun cuando estos se conviertan en mónadas sin ventanas, no están solitarios cuando suena lo mismo en todos ellos. La música posibilita una profunda coherencia social en un estrato de la conciencia que antes se llamó mítico."

Rüdiger SAFRANSKI: Nietzsche, biografía de su pensamiento, pp 106-107.

Informació i coneixement

"Una eruga que cerqui conèixer-se ella mateixa mai esdevindrà papallona"

font

André Gide: Fulles de tardor

Llibertat i llibertinatge

font

Per què els ximpanzès no esterereotipen, nosaltres sí ho fem i les balenes potser?

Interessant enfocament evolucionista sobre la construcció d'estereoptips. Podeu trobar l'article sencer aqui.

Fabrika

De sobte, tot són noves tecnologies i white-collar treballadors. Tot i que encara romanen al món molts llocs així:


Trobareu un excellent i detallat comentari (en francès) aqui.

Els XXXVI Arnau de Vilanova

Com els anteriors altres trenta-sis anys. Noies i nois satisfets, una mica avergonyides (sorpreses ara de no rebre correccions, sinó elogis). Professorat i famílies enlluernades per aquestes noies i nois. 

Professorat que esgarrapa temps per sortir de l'aula i posar per escrit les coses bones que fan dins d'ella. 

I la qualitat es manté, gràcies a aquesta institució de l'educació catalana que es diu treball de recerca. Fins l'any que vé!

Trobareu la llista de premiats i les ressenyes aqui.

Enlluernadores i enlluernats

Bombardeo, poca gente

Matí de dissabte. Coincideixo al mateix del vagó amb un conegut del barri. Seiem junts. Xerrem de com ocupar la jubilació. M'explica que ha autoeditat un llibre inspirat en anotacions d'una bibliotecària barcelonina durant la Guerra civil. -Si tienes 16 € te vendo uno-. D'acord, responc. I treu de la motxila un llibre. A la portada, una fotografia antiga d'una dona jove. -Es esta-, diu mentre intercanviem diners per llibre.

I la transacció esdevé un regal, perquè és un llibre que t'arriba al fons, que conmou. Per la seva estructura, que fa un collage amb anotacions de la bibliotecària real,  cartes fictícies, inclús una redacció infantil. Pel seu narrador enamorat  més que omniscient, que es pemet ensenyar-nos com posa i treu personatges, que comenta la seva pròpia narració, ens anuncia el que vindrà, ens avisa que farà una ellipsi, contradiu el que conten els personatges.

Tot i que és un sedicent recull de contes, en realitat és una novel·la. Una novela amb els sentiments a flor de pell, que manté la intensitat en tot moment. I que reserva al final de cada capítol un pessic al cor (aún se me encoge el alma o lo que haya por dentro).

Per si no us el trobeu en el mateix vagó: Rodolfo Hoyuelos:Bombardeo, poca gente. Stendhal Books, Barcelona 2015.

Currículum

Quanta raó!!! És del 97.

Ah, aquellos tiempos de la "fiesta del libro"!

Hi havia "Unidades didácticas"!!

Sant Jordi mata l'aranya!?

font

Cena

Els twelve top del pacifisme, segons Dena Simon

Apunts sobre el suicidi

Apuntes sobre el suicidio. Llibre clar i lluminós, no pas perquè abordi el suicidi de forma optimista ("els pessimistes no se suiciden"), sinó per la seva concisió, l'anar al tema de dret sense retòriques. Critchley dirigeix l'excel.lent secció The Stone del New York Times. Res a veure amb tractaments estandarditzats del tema.
"Només els vius semblen incoherents",  d'aqui el desig inútil de tothom de trobar coherència i sentit al suicidi.

Per a què serveix la filosofia?

En una estació del metro de NY, fa pocs dies.

Un altre pensador

Amb les mans de pensar

Fotografia de contes de fades per reflexionar

Caputxeta
Miwa Yanagi

Dina Golstein
Manuel de los Galanes
Miwa Yanagi
Julia Murakami
Bruno Vilela
Thomas Czarnecki
Paula Rego

Font: Maria del Mar Pérez Gil: El cuento de hadas feminista y las hablas manipulada del mito: de la literatura a las artes visuales.

Filosofia i Internet

Una bona eina en forma de fitxa.
http://boulesis.com/textos/filosofia-confianza-y-seguridad-digital

Marina Abramovic

Confession, (2010)
font

Ensenyar

Un consell necessari arreu ... Ni alumnat disruptiu, ni col·legues gemegaires o romancers, ni normatives absurdes, direccions perepunyetes, ni reunions burocràtiques: mantingues la serenitat i segueix ensenyant.

Trobada a Strand

Amb els millors desitjos!

font

Fotofilosofia 2016. Barcelona Pensa

Fotofilosofia 2016. Barcelona Pensa

Quina sort, capicua!!!

La meva selecció, 2016

La meva selecció 2016 from jbeltran

Aquesta és la selecció que vaig fer entre els centenars de fotofilosofies elaborades per alumnes de filosofia que poden veure's visitant els blogs de la Mostra 2016. 

Només és una mostra de la Mostra, feta visitant els blogs dels centres. Algunes coincideixen amb les 291 fotofilosofies seleccionades, altres no.

La meva selecció intenta palesar la varietat de temes, enfocaments i d'escenaris triats. També que una de les virtualitats de l'activitat és visualitzar el filosofar encarnat en adolescents. I, sobre tot, que la capacitat de fer pensar que provoca una bona fotofilosofia prové de l'autenticitat de la fotografia.

Des de la primera fotofilosofia a la darrera, podem trobem exemples del filosofar. La primera, perquè capgira la imatge del filòsof (sigui la tradicional: home, encartonat, malhumorat o pedant, o una d'actual:  fatxenda que escampa el Merlí). La darrera, perquè subratlla el caràcter crític de la filosofia, tot qüestionant l'estereotip (sovint cert, dissortadament) que l'educació consisteix en ensenyar que cada pregunta té una resposta al calaix de les respostes.

També hi ha algunes fotofilosofies que són aportacions d'alumnes que cursen la filosofia de quart, que evidencien que  es pot fer filosofia a la secundària obligatòria. 

Valen molts comentaris semblants als que hem fet en altres edicions.

(Observeu, la signatura en forma de lletra phi grega de l'artista del pòster de la UNESCO. Adoptable!)

Mostra de Fotofilosofia 2016

L'acte final de la Mostra de Fotofilosofia, que se celebra amb motiu de la Jornada Mundial de la Filosofia (UNESCO) i està acollida dins del marc del Barcelona Pensa serà transmès en streamig 

DIMECRES 16 de Novembre de 17 a 18 hores a través UBTV.

L'enllaç és 

http://www.ub.edu/ubtv/video/fotofilosofia-2016

Ai ai ai ..:

Privilegiats

"L'ascensió dels privilegiats, no només als lager, sinó en tota convivència humana, és un fenomen angoixant, però inevitable: els privilegiats només són absents en les utopies"

Primo Levi: Trilogia d'Auschwitz.

Una manera de començar un curs on l'alumnat no es coneix

Per conèixer-se ....

Qüestionari

Nom i cognoms

Troba persones dins la classe que els escaiguin cadascuna de les descripcions següents. Escriu els seus noms en l’espai en blanc corresponent. Continua fins a emplenar tots els espais. No es pot repetir cap nom.

Digues una persona del grup ...

1.   Que el seu nom comenci per la mateixa lletra que el teu .............................................

2.   Que toqui un instrument musical (quin és?) .................................................................

3.   Que li agradi muntar a cavall .........................................................................................

4.   Que tingui una afecció poc corrent (quina?) .................................................................

5.   Que pensi que l’assistència a classe hauria de ser voluntària a partir del segon cicle...

6.   Que pensi votar, quan arribi a l’edat, el mateix partit que la seva mare .......................

7.   Que hagi tingut un malson fa poc ..................................................................................

8.   Que, es cas de morir, estaria d’acord amb què es donessin els seus òrgans per a trasplantaments ..............................................................................................................

9.   Que li agradaria ser membre d’un jurat .........................................................................

10. Que estigui en contra de la caça ....................................................................................

 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Les preguntes poden canviar-se. Combinar les fàcils i les difícils. El nombre de preguntes com a mínim la meitat dels membres de grup. Més pot arribar a cansar. Algunes poden referir-se al tema que es tractarà en el curs. 

D'altres poden ser accions:

• Que necessiti una abraçada. Fes-li-hi!

A l'institut li deiem la "Cerca del tresor". Es jugava en tot el centre  per la Castanyada. Qui lliuraba el full complet li donàvem una castanya ... Hi havia preguntes perquè se les fessin entre cursos:

• Amb qui tinguis 3 anys de diferència.

En cursos de formació inicial de graduats, era molt instructiu incloure aquestes preguntes:

• Que li agradi el mateix filòsof que tu. Quin?
• Que odiï el mateix professor que tu. Quin?

És graciós veure que hi ha qui es mou per tota la classe i hi ha qui no es mou de la seva cadira i reb les preguntes dels altres, fins que li comencen a faltar noms i s'aixeca.

Una de les preguntes difícils:

• Que tingui els ulls del mateix color que els teus. (Dos pour-soi enfrontats!)

El procés

El procés és el títol d'una novel·la de Kafka, oi?

La filosofia és un canvi en tota l'ànima

Podemos ver a partir de esto que la filosofía no consiste en una adquisición de conocimientos, como la ciencia, sino en un cambio de toda el alma. El valor es algo que tiene relación no solo con el conocimiento, sino con la sensibilidad y la acción; no hay reflexión filosófica sin una transformación esencial en la sensibilidad y en la práctica de la vida, transformación que tiene el mismo alcance ya se trate de las circunstancias más ordinarias o de las más trágicas de la vida. Al no ser el valor sino una orientación del alma, poner un valor y orientarse hacia él no son más que una y la misma cosa; si pensamos a la vez dos valores, lo cual puede producir un desgarro, nos orientamos más hacia aquel al que otorgamos el primer rango. La reflexión supone una transformación en la orientación del alma a la que llamamos desapego; su objeto es establecer un orden en la jerarquía de los valores, por tanto también una nueva orientación del alma. El desapego es una renuncia a todos los fines posibles, sin excepción, renuncia que pone un vacío en lugar del futuro como lo haría la cercanía inminente de la muerte; por eso, en los misterios antiguos, en la filosofía platónica, en los textos sánscritos, en la religión cristiana, y muy probablemente siempre y por doquier, el desapego ha sido siempre comparado con la muerte, y la iniciación a la sabiduría contemplada como una especie de paso a través de la muerte. Esta idea se halla en los textos más antiguos que poseemos del pensamiento humano, los textos de Egipto, y es una idea sin duda tan antigua como la humanidad. Así, toda búsqueda de la sabiduría está orientada hacia la muerte. Pero el desapego del que se trata no está vacío de objeto; el pensamiento desapegado tiene por objeto el establecimiento de una jerarquía verdadera entre los valores, todos los valores; tiene pues por objeto una manera de vivir, una vida mejor, no en otra parte, sino en este mundo y en seguida, pues los valores puestos en orden son valores de este mundo. En este sentido la filosofía está orientada hacia la vida, tiene puesta su mira en la vida a través de la muerte. Pero el orden de valores establecido por la reflexión no se establece de una vez por todas; el alma se conforma a él en la medida en que lo piensa, y no lo piensa más que por un esfuerzo de reflexión. Así, la sabiduría es una pulsación continua de la muerte a la vida mejor y de la vida mejor a la muerte; sin esta pulsación habría decadencia.

Simone WEIL: Algunas reflexiones sobre la noción de valor.

De tornada

Argumentació visual

font

Màxima

Entomem aquesta:

2 2 . La filosofia triomfa fàcilment dels mals passats i dels mals futurs; però els mals presents triomfen d'ella. 

La Rochefoucault:  Màximes.

La laicitat no passa de moda. I Spinoza menys!

Avui topo amb una entrevista de fa uns mesos a  Henry Peña-Ruiz sobre la seva darrera publicació, el Diccionari amant de la laicitat en el context dels atemptats a Charlie-Hebdo. Aquest professor ha estat una de les llums que han il·luminat el camí de l'orelles, que en el llunyà 2007 li dedicava un post. Per això li excusem la cursileria del títol.

En l'entrevista es veu que segueix en la seva tossuda lluita contra l'obscurantisme, honorant una tradició de laicitat que fa peu en la l'herència volteriana, però sobre tot en l'Spinoza del Tractat teològic-polític. 

Aquesta obra del filòsof d'origen peninsular és un compendi del pensament republicà i contractualista que s'estendrà amb Locke i Rousseau. No ha de fer por la paraula "teològic", del títol. Precisament dedica el gruix del llibre a segar l'herba sota els peus de qui pensen que la religió ha de tenir algun paper en l'Estat. Això amb arguments teològics, tot argumentant contra la constitució política del judaisme, aixì com contra la idea d'un Estat cristià. Sóm al segle XVII!

En els darrers capítols, del XVI al XX, hi ha una de les exposicions més clares de teoria política moderna. Només cal entendre per "supremas potestades" qui té el poder polític. Llegiu la precisa definició  de la llibertat de pensament i d'expressió, on avui s'han colat les suposades llibertats de culte i religió.

Crec que aquests capítols són d'obligada lectura a qualsevol que vulgui introduir-se en la filosofia política. Al mateix temps, trobarà el fonament teòric del perquè a Amsterdam moltes esglèsies gòtiques  es fan servir com auditoris o sales de congressos, i del perquè un dels museus, el Ons’ Lieve Heer op Solder, és una esglèsia cristiana que va ser clandestina al segle XVII, quan es va prohibir tot culte públic de qualsevol religió. També entendrà la tradició neerlandesa de tolerància, de la qual el consum de drogues és una anècdota.

Mentrestant, aquí l'Estat va demanar perdó per les desamortitzacions del XIX retornant béns a l'Esglèsia i signant el primer concordat que ens condueix al Concordat actual: exempcions d'impostos, influència en l'educació .... Qui s'atreviria avui a secularitzar una esglèsia? Com s'ho van fer per esfondrar la veïna al Palau de la Música quan el van rehabilitar?

PS: On he llegit això?: "El fanàtic és el que està disposat a que tu moris per les seves idees".

Dibuix infantil, expressió del subjecte

Objecte de tests, mirada escrutadora a l'interior d'una ment infantil per tal de descobrir-hi un suposat innocent desvetllament de les relacions familiars, test projectiu, psicoanàlisi d'estar per casa.

Però siguem seriosos: Intenció, valoració, acció, traç, expressivitat, brillantor, poiesis, creació. Subjectivitat de prop dels quatre anys cronològics. Inici de biografia, de concepció del món.

Acció transcendent a la persona, més enllà del mer menjar, beure, cagar, riure o plorar.

Arcadi

Als ferrocates, dues noies emplenen una avaluació del màster que sembla que acaben de fer.
- (Amb cara de pena) Esto es todo lo  que sabremos de relaciones internacionales!
- Y aquel que nos habló del Che?
- ..., aquella otra que nos habló de Colombia.
- ... No se había preparado la clase.
- ... El que Laura decía que estaba bueno. El que tenía todos los dientes desordenados! (Riuen).
- Arcadi Oliveres, ese si que es bueno!
- En mi evaluación le puse un 10. Y escribí: Es Dios! Y dibujé un corazoncito.

Desig

El tracte als animals

Ferrater senyala que existeix un prejudici a considerar que la tradició biblica esclavitza els animals a favor de l'home. S'afanya a espigolar fragments de l'Antic Testament on es prescriu respecte i atenció als animals. Entre els fragments que destaca, l'orelles recull els referits als ases.

"Hay otra prohibición: la de que el buey y el asno aren la tierra juntamente. Esto se ha interpretado a veces como una de las «mezclas» contrarias al orden divino. Semejante interpretación es plausible, por cuanto hay otras prohibiciones similares; se prohíbe, por ejemplo, el apareamiento de dos clases distintas de bestias; el sembrar con dos clases de semillas; el usar vestiduras con dos clases de hilaza, como la lana y el lino. Sin embargo, en los comentarios rabínicos, la prohibición de arar con dos diferentes clases de animales es interpretada como una exhortación a la benevolencia. Se dice, en efecto, que el buey es un rumiante mientras que el asno no lo es. Si el asno ve que el buey rumia, pensará que se le ha dado una pitanza de la que el asno no participa. Así, es mejor en nombre de la equidad no arar con dos distintas clases de animales. Hay otra prohibición relativa al tratamiento de animales domésticos, aunque no resulta claro si ha sido instituida para el bien del animal o para fomentar la hermandad humana. Si el buey de un vecino se desploma, se conmina al hebreo a ayudar al vecino a poner en pie al animal, aun si el vecino es una persona odiada. Finalmente, hay otro mandamiento que conlleva claramente la expresión de bondad para con los animales: es el mandamiento que consiste en prohibir poner un bozal al buey mientras está ocupado en hollar el grano. No puedo pensar en ninguna interpretación práctica, y tampoco en ninguna interpretacion supersticiosa, de semejante orden." (Pentateuco)

[...]

"Una de las referencias más curiosas a los animales en el Viejo Testamento es la historia de Balán y su asno (Números, 22: 22-35). Según la misma, el Angel del Señor hizo su aparición tres veces, siendo divisado por el asno de Balán, pero no por el propio Balán. La primera vez, el asno, viendo al Angel del Señor obstruir el camino, con la espada desenvainada, salió del camino, y Balán lo pegó para que regresara a él. La segunda vez el Angel se apostó en un camno en medio de las viñas, con muros a ambos lados; el asno, al ver al Angel, pasó rozando uno de los muros y comprimió uno de los pies de Balán, que pegó nuevamente al asno. La tercera vez el Angel se apostó en un lugar que no dejaba espacio para el paso, ni a la derecha ni a la izquierda; el asno, al ver al Angel y al no poder seguir camino, dobló las patas sobre el suelo, y Balán lo pegó fuertemente. El Señor «abrió la boca del asno», que habló a Balán para quejarse del modo como se le había tratado. Luego, el Señor «abrió los ojos de Balán», que vio al Angel del Señor. Este preguntó a Balán por qué había pegado al asno tres veces, y le informó que había aparecido tres veces, que el asno le había visto y que por eso le había esquivado. Fue gran suerte para Balán, dijo el Angel, porque si el asno no hubiera tratado de evitarlo cada una de las tres veces, habría matado a Balán, pero habría dejado con vida al animal. Aquí tenemos un curioso ejemplo donde un asno puede ver más claramente, o tener una más aguda percepción que su amo humano, y donde este hecho es reconocido por Dios. Es dudoso que este tipo de leyenda pueda ser acogido por una comunidad que considere a los animales exclusivamente como cosas meramente usables."

Josep Ferrater Mora: Ética aplicada.