Sortida a la crisi? III

Poetes aplegats ... Pujols esclata!

Un dia parlarem del Francesc Pujols filòsof. Avui només certifiquem que hem gaudit el que els poetes ens n'han ensenyat. I del que també es pot escoltar.

Esclata Pujols

view presentation

Sortida a la crisi? II

Manuel Satué Sillué

Es fa difícil escriure quatre de juliol del 2008. Ens havíem acostumat a la teva cada cop més fràgil figura física perquè l'animava la jovial tenacitat de sempre. T'agraïm que hagis estat una persona molt ocupada en moltes bones causes. Entre elles, la professió de professor de filosofia de secundària. També ens has ensenyat que aprendre és una dèria que mai no s'acaba. I molts et devem una part important del que som.

Amic, segueix vetllant el nostre diàleg. Sic tibi terra leuis.

Sortida a la crisi?

Rastre

Des del cotxe, sento una escala ascendent, una descendent i un glissando amunt. Un esmolet pels carrers de Barcelona. Maniobro per seguir-ne la crida. El trobo en una cantonada. Acaba de muntar la seva portàtil indústria impulsada per una Derbi Variant, invariablement. Per completar l'estampa, ha aparegut un nen que se'l mira, plantat al davant, llatí.

Va ser fa més de deu anys que el darrer esmolet va passar prop de casa. Filantròpicament arrauxat, li vaig dur unes tisores de cosir. Me les va tornar destrossades: el polit acabat cromat havia saltat deixant veure l'acer, el cargol del mig estava irreversiblement fixat amb un cop de martell.

Sento el claxon del cotxe del darrere. Primera.

Reconec que les tisores encara tallen.

Són d'acer.

Treure la llengua

Feia temps que no en sabia res d'Agustín Garcia Calvo. Ahir llegeixo a El País "La lengua, señores ...", reflexió en forma de discurs que suposo que el diari publica al fil de les darreres agitacions. Controlar la llengua, segons l'hel·lenista, és un esforç patètic i inútil. El subjecte de la llengua, que ell anomena el poble, està més enllà dels intents de conduir-lo. El poble no és personal ni conscient ni -per descompat- adopta la forma de nació, que suposo que l'anarquista que és veu com un exemple d'estructura jeràrquica. L'ordre de les llengües escapa al de les normes.

M'ha alegrat saber que es troba en plena forma i que segueix amb les suggerents tesis que va exposar quan la Comissió de filosofia del Col·legi de Llicenciats el vem convidar per celebrar un pretenciós (?) "Contrahomenatge a Orwel". Eugenio Trias parlà de la posguerra nuclear i Garcia Calvo exposà tesis emparentades amb l'article que avui ens fa pensar. Quina època poptimista! (havia escrit "optimista" però m'ha saltat la pe, amagada sens dubte al laberint del meu inconscient).

Per cert, la Viquipèdia ha esborrat l'article "Grup "Pánta rei"" per manca de referències. Resignació. L'article "Avi" remet a Audio Video Interleave ... El que deia, quina època.

Concursos

A través de PHILOS, una interessant llista de correu per a professionals de la filosofia que Ramón Sanchez ens aconsellà, arribo a la convocatòria de l' Essay Prize for Year 12/Lower 6th, organitzada pel Saint Peter's College. És un premi de filosofia per a estudiants del darrer curs de secundària. A diferència dels nostres Arnau de Vilanova, que són de tema lliure, es tracta de respondre preguntes tancades. Aquestes són les de la convocatòria del 2008:

1. Saps que estàs llegint aquesta pregunta?

2. Tenim raó en suposar que hi ha coses que la ciència no podria descriure?

3. La teva mort, serà dolenta per a tu?

(Questions for the 2008 competition
1. Do you know you are reading this question?
2. Do we have reason to suppose that there are things which science could not describe?
3. Will your death be bad for you?)

Són llagostins, oi?

Brenifier a Barcelona

Els propers divendres 4 i dissabte 5 de juliol, Oscar Brenifier serà a Barcelona. Aquest maitre à penser representa un model de filosofia en acte que val la pena conèixer directament. Si et deixessis endur per l'entusiasme, diries que és una bona versió del Sòcrates del que alguns atenesos es queixaven que els encaixava en les seves pròpies respostes. Intentant ser més equànimes, direm que Brenifier és una mostra esplèndida del que es coneix com a noves pràctiques filosòfiques. Ell mateix és l'animador de trobades internacionals sobre el tema a la seu de la Unesco a Paris .

Pels interessats en la didàctica de la filosofia, té diversos llibres, el més important dels quals és El diálogo en clase, editat per Idea a Santa Cruz de Tenerife, que serveixen molt bé per correu. La introducció, traducció i generoses notes són de Gabriel Arnaiz, profe de secundària vinculat a la Universitat de Sevilla i membre del grupo ETOR. Ediciones del Laberinto també li ha traduit uns llibrets amb els temes del programa francès (Art i bellesa, llibertat i determinisme, Treball i tecnologia, Estat i societat, etc) que contenen preguntes per al debat, diàleg simulats i textos complementaris. Una altra colecció d'obres l'ha piblicat un dels adoradors barcelonins de Brenifier, els llibres de "Superpreguntes" per a infants publicats per Edebé (Què ès la vida? Què són els sentiments? ...). A més, Brenifier dirigeix, junt amb Michel Tozzi, la revista internacional del didàctica de la Filosofia on-line Diotime-L'agora, plenament recomanable.

A banda de les idees que es poden extreure per a classe i de servir de model sobre com interrogar, recomano fer-se una sesió de consulta amb ell. Per un mòdic preu (viu d'això) t'ajuda a respondre't una pregunta. No està mal per als profes de de filo situar-se, per una vegada, en la posició d'interrogat. Dura una hora, les grava en video i te les envia. A la seva web en trovareu en castellà, francès i anglès.

On el prodrem trobar? Misteri. El porta aqui el Master de pràctica filosòfica de la UB a través de Rayda Guzmán (divendres), i farà una sessió a la Biblioteca de la Facultat de Filosofia dissabte matí de 10 a 14 (contacte). Amb una mica més de coordinació hauríem pogut convidar-lo a l'escola d'estiu de Col·legi de Llicenciats.

Es diu Valentina i li agradaran els petards

Dues hores

Em disposo a preparar el programa de filo de primer. En una mà les dues hores. En l'altra el currículum. Mandrejant per enllaços a partir d'un post del bloc del Senyor Boix, trobo un video adient.

No podran amb nosaltres!

Trobada filolist

Un matí de dissabte ennuvolat, uns quants professors i professores de filosofia de secundària ens trobem en una cita concertada a través internet. Alguns només ens coneixiem virtualment. Més de tres hores de xerrera. En concret:

1. Solidaritzar-nos amb els companys d'Adhoc que al mateix moment assistien a la trobada a Madrid per constituir la plataforma en defensa de la filosofia.
   
2. Constatar que alguns problemes de participació en les eines virtuals que ja tenim provenen de què encara hi ha qui només es mou còmodament amb els emails.
   
3. Cal recordar enviar totes les notícies que generem al ButlleTic i a la plana de la xtec. Entre d'altres. la d'aquesta trobada.
4. Filolist: Si teniu adreces per eixamplar-la , enviem-les al Jordi R. S'agraeixen també els enllaços amb d'altres llistes de correu de filosofia. Agrada tractar-hi temes variats: reivindicació, didàctica, penúries, ...
5. Mostra de fotofilosofia: fins al dia de la filosofia (mitjans de novembre) farem un altre cicle, Apunteu-vos-hi!
6. Grup de didàctica de la fiosofia (moodle): lloc on penjar-hi materials per classe, treballar-los i discutir-los. Obrir-lo a més interesats a col.laborar (login). Ens donem fins la primera setmana de juliol per definir els "calaixos" de primer i de l'ESO, de cara a preparar la matèria escarransida. A segon, seran els autors.
7. Possible butlletí. Discutim la seva funció, suport i destinataris. Sembla encara una mica verd. Mentrestant, fer servir la plana del Seminari virtual.
8. Wiki de filosofia. Qui vulgui treballar-hi ...
9. Nova trobada: 6 de setembre 10,30: com posar en comú memòries de l'accés a càtedres, pla de formació, aprofundir en 'us d'imatges a filosofia, antologia de textos en defensa de la filosofia a secundària, participació en el Cesire, relació amb la universitat .... El lloc encara no és segur (Ateneu?). Hi sou convida(des/ts)!

Alguns assistents en un moment de relax ...

Què significa?

Donant voltes pel món bloguer, em fa un salt el cor: una plantilla igual que la d'orelles! Després d'uns mesos de retrobar-la cada dia, havia cregut que era meva, però la dec compartir amb centenars, si no milers d'usuaris.

És el blog de la abuela bloguera. Vol dir quelcom? Haurem de fer un pensament ...

Ritual de pas

En Claudi Esteva, acabat d'arribar de l'exili mexicà, ens va explicar què eren els rituals de pas. Els rituals de pas marquen les etapes de la vida. Una vegada algú ha completat un ritual de pas, la societat l'accepta en el nou estatus. Ens deixava bocabadats quan, en comptes de posar exemples de cerimònies exòtiques i incomprensibles, mencionava els nostres batejos, els matrimonis i els funerals. L'Esteva. Va ser al primer que vaig sentir dir "implementar".

En alguns casos són dolorosos: Un hombre llamado caballo era una pel·lícula que es recreava en els patiments d'un aristòcrata anglès entestat en esdevenir guerrer sioux passant les cruels proves que incloien resistir el penjament pels pectorals amb uns garfis. En d'altres casos el dolor és més simbòlic, com en les oposicions, o en les acreditacions a càtedres. És més que curiós que alguns poca-soltes que han superat algun d'aquests rituals indolors mantingin un injustificat aire de superioritat sobre els que no els han passat. Hi ha un ritual de pas especific de certs grups socials a BCN que és acompanyar el fill o filla a la botiga del camell, a Porta Ferrissa.

Però avui volia mencionar la selectivitat com a ritual de pas. Fa mal (una mica), però es supera. És la notícia del dia, els pares es pregunten mutuament per com els hi ha anat a fills i filles. Les mares es dónen l'enhoraona A la fi, un nou estatus: jove universitari/a. Comentaris a l'examen de filo aqui. (Actualització) I un video del després. És de gent de Cassà, però prou fresc i representatiu.

Fi de curs

"El que et passa és que no saps elaborar la pèrdua de l'objecte" em deia RC carinyosa però fermament plantat a la porta de casa seva. Era una altra matinada on, exhaurits tots els temes i totes les ampolles de conyac, jo intentava una vegada més reiniciar la conversa o proposava fumar l'última cigarreta abans de reconèixer que la nit s'havia acabat i despertar la dinàmica dama per endur-me-la a casa.

Deu ser que R tenia raó i pateixo més dificultats del normal en suportar els finals. La fi de curs em provoca un estat de melangia que, contrastat amb les expresions d'alegria que trobo al voltant, em neguiteja. Per acabar-ho d'arreglar, dos esmorzars de comiat i tres sopars: alumnes, IES en general, professorat substitut de l'any. Tot reblat amb una festa de jubilació. No sé si ho podré suportar.

Què poètic, pensar que en la relació educativa hi ha un joc de seducció que acaba en amor. Això explicaria la sensació de ruptura, de pèrdua, una mena de Final del verano, que cantavem aleshores, però al començament. O què prosaic, pensar que un profe és un pallisses professional que gaudeix durant nou mesos d'una audiència captiva i que es dol d'haver de prescindir dos mesos i escaig d'aquesta audiència.

Sigui com sigui, les classes s'han acabat. Encara queden les avaluacions. Una ocasió esplèndida per rumiar la culpa? La preferida d'en RC era Perdóname ...

Tot recapitulant sobre l'Existencialisme és un humanisme

Després d' una lectura acompanyada a classe, una recapitulació:

1. Fer la llista dels conceptes importants.

2. Triar-ne el més inclusiu i anar treballant: hem començat per "llibertat", però podria ser "existència" o "ésser humà" o "situació". Preguntar: amb quin concepte es podria relacionar?

3. Anar tatxant la llista.

a 1C ...

i a 1A ..

Ep! L'important és el procés, no el producte. Amb això n´hi ha prou per a una recapitulació.

Instant

Assaig comentat. Escenari amb grups dispersos de ballarins que assenteixen a les correccions de l'ajudant de direcció, marquen passos, fan bromes. Pas à deux de dolor per la mort de Teobaldo. Veiem Duato a contrallum com els hi marca els gestos. La parella s'enmiralla en ell. Potser per això ballen més enllà, amb una intensitat alada que de sobte ens deixa sense alè. En un salt endarrera, cauen. Mirall trencat.

Llibres de text

Inundació! La implantació de les noves assignatures remou el mercat del llibre de text. Els comercials, les editorials i els autors s'afanyen a fer-nos arribar nous llibres o, en el cas dels menys diligents, "avenços editorials". Amb major o menor dedicació i encert, els que he rebut fins ara intenten adaptar-se als nous programes, encara que sense atrevir-se, en general, a renovar el contingut. Canviar l'imprescindible perquè res canvii, fins la propera recontrareforma? Ai las! quan un llibre de text durava tota la vida. I, com a autor, enyorança del paper carbó i l'Olivetti, les primeres galerades, les segones. En canvi, ara és: "falten vint línies aquí"; "això ha de tenir un màxim de quatre mil caracters", "envia'm una il·lustració per allà".

Una variant que s'imposa darrerament és el llibre al capone. Recordeu aquell acudit dolent? doncs ara hi ha alcapone el nom. Un professor universitari posa el seu nom al capdamunt d'uns professors o professores de secundària. Així ho han fet Lledó, Savater, Cortina, Mate. Els seus no són ni millors ni pitjors que els altres. Els reps amb interès, però sovint són obres més despistades respecte els programes vigents. I són deficients pel que fa les activitats proposades. I no podem deixar de dir -amb tot el respecte, je je- que queda una mica estrany que el professorat universitari es posi a produir fonts quaternàries o terciàries en el millor dels casos, en comptes de produir-ne de primàries o secundàries. Tanmateix sembla que és una tendència creixent.

Hi ha un posat que consisteix a criticar la utilitat dels llibres de text, però em sembla això, un posat. Primer, perquè crec que la dita castellana del librillo segueix descrivint la realitat. Hi ha unes fonts del professorat, que poden explicitar-se més omenys, però que al capdavall es resolen en uns quants librillos (parlant de Psicologia, l'altre dia vaig sorprende dos col·legues en un comentari elogiós sobre la utilitat del Pinillos!, com si des d'aquella meritòria recopilació no hagués passat res). De tota manera, no sabem com es fa servir el llibre de text a filosofia. Mentre no es faci amb el nostre col.lectiu algun estudi com el que va fer Carmen Guimerá a Història, el que fan els companys i companyes a classe és un misteri (en Chema Gutierrez va hi dedicar un apunt a la seva tesi, però sense dades empíriques). Disposem de relats, però la seva fidelitat i completud no resisteix una anàlisi rigorosa; les generalitzacions que algú s'atreveix a fer no tenen més base empírica que el veí, el nebot o la parella estressada. Sí que tenim sospites, i informes d'alumnes, però ja em direu ... Tampoc podem al·legar un coneixement directe. Lector professor o professora: a quantes classes del teu centre has assistit a banda de les teves?

Posats a relatar, diré que quan impartia història universal, llatí, literatura espanyola, literatura universal, filosofia i història de la filosofia m'era imprescindible. Més seriosament, avençaré la hipòtesi que els llibres de text han complert la funció espúria de tancar els programes que la LOGSE va intentar obrir perquè s'adequessin a cada situació. I també han ajudat a formar el professorat en una certa renovació de continguts. Així les autoritats educatives s'han estalviat la formació permanent i la inspecció ha pogut seguir atrafegada amb la burocràcia i embadocada en la gestió.

Una cosa en què els llibres de text han canviat ha estat -a banda del preu- en la major inclusió d'activitats Es planteja aleshores un nou problema que és conjuminar en un mateix format l'exposició ordenada del saber estàndard i el repertori d'activitats. Sembla gairebé un impossible. És útil el llibre de text? Segurament. En tot cas, a alguns crítics els veus aferrats a la fotocopiadora .... fotocopiant llibres de text.

Mill, personatge dels Peanuts

Via Eviltwins a través de Filoblog

Mill retreu a Bentham la seva concepció quantitativa del plaer ... i Snoopy posa les coses a lloc.

Els representants ibèrics

En un post anterior sobre la difusió de Mill a l'Estat em preguntava on eren els representants ibèrics de la filosofia quan Pardo Bazán, una novelista, havia de dedicar-se a publicar el pensament liberal. Doncs bé, sembla que les forces vives de la filosofia es dedicaven altres coses. Per exemple, llegien la famosa obra de Jaume Balmes (1810-1848, sí el del carrer Balmes), Filosofia elemental, en una edició de butxaca del 1872, impremta del Diario de Barcelona. El volum dedicat a la Història de la filosofia repassa documentadament els autors i arriba fins els idealistes alemanys i krause. Al final del volum, recapitula i proposa que la filosofia segueixi "a la sombra de la religión" per no caure en els errors de la major part dels filòsofs.

Així és com s'hi tracta Hume, el darrer anglès citat. Un altre dia veurem Epicur ...

S-E-L-E-C-T-I-V-I-T-A-T

- Primer, convé que llegeixis els Criteris de correcció de l'any passat: si més no, per repassar com s'han de respondre les preguntes. Una activitat més completa és fer algun dels exàmens de l'any passat i autocorregir-los aplicant els criteris.

- Segon, fixa't en aquests consells per respondre cada pregunta:

1. El principal defecte és incloure en el resum només allò que s'ha entés, per això és millor forçar-se a entendre el text tot marcant (enclerclant), en una primera lectura, els conceptes importants del text. En fer el resum (millor primer en esborrany) assegurar-se que t'has referit a tots els termes encerclats. Per demostrar que s'ha entés, cal també procurar redactar el resum en un ordre diferent al del text; és a dir, no seguir l'ordre de l'exposició sinó l'ordre lògic del text. No serveixen les intruccions del comentari de text de llengua.
2. Per inspirar-se en un llistat de possibles definicions, pitja aquí (de moment, falta Mill)
3. És la pregunta amb més puntuació: cal demostrar que es coneix l'autor i que se sap explicar a què ve el que s'afirma (s'expressa, s'argumenta, es refuta, es qüestiona ...) en el fragment. Si tens un esquema dels grans blocs del pensament de l'autor, va bé repassar-lo per identificar a quina part correpon el tema del fragment i explicar els punts anteriors i els posteriors.
4. Les relacions depenen de com s'ha tractat a classe la històra de la filosofia. Penseu que podeu relacionar amb autors tractats a primer, com Sartre, o en d'altres matèries, com Marx. Com a recepta, algun llibre de text dedica un apartat a suggerir relacions.
5. Com diu en V, aquesta pregunta és com un llagostí, que per arribar al fons cal un procediment. Heus-lo aqui.

Hi ha altres llocs on es donen consells, com aquest, però són una mica farragosos. El que no hagis après fins ara ...

- Finalment, ves a l'exàmen havent dormit el màxim possible, ateses les circumstàncies i ... Kvagib!!!

VII Concurs d'aforismes VII

Resum de l'acte de lliurament dels premis (gràcies a en Toni)


I una altra versió cantada (idem)

Reflexions sobre la Mostra de fotofilosofia

| View | Upload your own

Lautréamont a "Girona, temps de flors"

Com era allò que la poesia sorgia de la unió fortuïta, en una taula de dissecció, d'un paraigües i una màquina de cosir?

Rizoma

La gent del Grupiref m'acull una altra vegada. L'Anna, a qui vaig conèixer a Tarragona a tres quarts de nou del matí un dia de juliol de 1979, quan acabava de preparar la tancada i que cada vegada que ens em vist no ha deixat d'agrair-me -sense motiu- les paraules que vam intercanviar aleshores. Ara s'ha jubilat. L'Eulàlia, que veig com una cosina llunyana però és perquè vem coincidir en el grup A del matí a la Facultat -17 anys! La Irene, sense deixar d'estar atenta a mil aspectes de la jornada, m'atén amb una amable dedicació. Vàries estones d'intercanvis amb en Fèlix en què sento que cadascú està absorbint com esponges el que diu l'altre.

Han aconseguir aplegar un dissabte al matí un auditori de professorat atent, entusiasta i crític. Explico la iniciativa de la Mostra de fotografia filosòfica. Al fons la Carla amb el seu nadó, l'Anna amb el seu, i dos nadons més.

Això té futur.

Per treballar Friedrich Nietzsche (1844-1900)

Aqui teniu un esquema amb la seva vida i els punts principals del seu pensament segons Eugen Fink.

La millor pàgina de Nietzsche en castellà és l'argentina Nietzscheana: Textos de i sobre l'autor, fotos, música, bibliografia, enllaços.

L'explicació del col.lega Vallmajó és la més entenedora i completa que conec per a secundària. La trobareu a Filòpolis. Trieu la versió superior.

Una curiositat: una guia de treball detallada per Així parlà Zaratustra (en anglès)

Una pel.lícula molt recent que no he vist, que es pot descarregar aqui. La sinopsi sona una mica a poti-poti de psicoanàlisi, filosofia i Viena fin de siècle. Allà vosaltres.
Liliana Cavanni va realitzar fa uns anys un film titulat Més enllà del bé i del mal, centrat en el triangle Lou von Salomé, Nietzsche i Paul Rée. Podeu llegir la crítica aqui. Com a pel·lícula històrica, recordo millor el seu Galileo Galilei.

Anava a incloure l'enllaç d'una filmació d'ell després de la crisi de 1889, però no ho faig. Mostrar un autor famós demenciat que no sap què fer davant la càmera m'ha semblat obscè. Si voleu informació visual, un programa de la BBC DE 1999 (en anglès).

(Actualització) Vegeu també una presentació sintètica de la professora Cati Rojas

La competència!

Via Paul Binocle

No anem bé

Rafael Argullol, el delegat de l'SDEUB del meu curs, publica a El Pais un article on es fa ressó de les dificultats d'un jove professor universitari per dedicar-se a l'estudi dels filòsofs. Unes provenen de les servituds burocràtiques i les altres de les suposades males condicions de l'alumnat d'avui. Res a dir sobre les queixes burocràtiques; cadascú fa carrera com pot. Si veiés l'estat del professorat dels IES mentre ha durat el concurs d'accés a càtedres que al final té com a resultat més visible una puja de 90€ al mes ...

D'acord amb què de vegades és difícil trobar tema per a un article. Però que Argullol accepti, com sembla fer, que és una bona idea la d'aquest professor de fer pwp amb textos com a única manera, segons ell, de fer-los empassar la lectura de Plató, em sembla molt qüestionable. En primer lloc perquè sembla que aprofiti per unir-se al cor dels que es lamenten del baix nivell dels habitants de la cultura àudiovisual i de les dificultats per ensenyar-los, que és com si un metge es queixés de com li venen de malalts els pacients. Segon, perquè és sabut que una conferència o classe basada en la lectura d'un pwp és avorridísssima (a les fosques, una mala lectura, on anotar si no tens el text a la mà?). I tercer perquè articulista i jove professor demostren un desconeixement i sobre tot una manca de reflexió sobre la pràctica de l'ensenyament, que per cert es diu didàctica. Aquesta perspectiva errònia s'agreujarà quan el professor vegi confirmada la seva teoria amb la reacció avorrida dels alumnes que reiteren la seva ignorància i mala disposició menyspreant els pwps que el professor amb tant esforç ha preparat. El resultat ja el coneixem: professor amargat, però carregat de raons, i alumnes ignorants.

Tanmateix, hi ha altres maneres de tractar els textos de Plató i fer-los llegir als alumnes; segurament també serveixin per a la universitat:

- Dividir el llibre setè de La Republica en fragments de dos o tres fulls i encomanar exposicions a classe de 15 minuts amb el següent esquema: tesi central del fragment, relació amb els altres fragments, frase destacada.

- Dedicar 10 classes a acompanyar la lectura de El convit. Cada dia cal llegir un dels discursos a casa i dur una frase subratllada que ha agradat i una altra que no ha entés. Fer una prova de recapitulació.

- Mostrar com un text difícil, com el fragment del Parmènides 130e-131b pot ser entés a partir de la seva estructura dialògica: Hi ha quatre preguntes i Sòcrates respon afirmativament a la primera, a la segona, dubitativament a la tercera i negativament a la quarta. Per què?

- Que els alumnes facin un discurs retòric seguint la burla que se'n fa al Fedre 266d-267d

- Dibuixar l'Al.legoria de la caverna després de llegir el fragment. Comentar les "Lecturas de un Mito filosòfico", que apareixa a La Memoria del Logos, d'Emilio Lledó. Fer un altre dibuix reinterpretant-la.

Vegeu la producció d'un alumne que subratlla que una part de nosaltres vol restar a la caverna. Això també passa al professorat ...

VII Concurs d'Aforismes VI

Podeu trobar l'acta aqui.

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

L'existencialisme és un humanisme és una obra que fa temps que fem servir com una de les primeres lectures filosòfiques. La seva brevetat, el caràcter defensiu i polèmic, i la seva afirmació radical de la llibertat poden atreure els nostres alumnes, tot i les imperfeccions i tecnicismes que conté.

En set o vuit classes es pot fer una lectura acompanyada on caldrà:

- Contextualitzar breument la polèmica (per què es parla de catòlics i de comunistes)

- Explicar, quan vagin sorgint, acepció en el text de termes com essència/existència, valors, projecte, angoixa, cogito, subjectivitat, consciència, deseiximent, desempar, quietisme ...

- Comprovar la comprensió amb preguntes com "Per què afirma Sartre que l'existencialisme no és altra cosa que l'esforç per treure totes les consequències d'una posició atea coherent?".

- Subratllar que el que s'hi exposa no és tot el pensament de Sartre.

- En acabar, caldrà fer una recapitulació per escrit.

Per informar-se, un lloc senzill i ben documentat.

Una exposició on line amb imatges i textos de la Biblioteca Nacional Francesa (en francès)

El text on line en castellà.

Sobre Sartre (en anglès)
Si voleu veure com dissertava:

I una caricatura del Equipo Crònica (en alguna versió els ulls són mòbils)