divendres, 29 de juliol de 2016

Màxima

Entomem aquesta:

2 2 . La filosofia triomfa fàcilment dels mals passats i dels mals futurs; però els mals presents triomfen d'ella. 
La Rochefoucault:  Màximes.

dimarts, 12 de juliol de 2016

La laicitat no passa de moda. I Spinoza menys!


Avui topo amb una entrevista de fa uns mesos a  Henry Peña-Ruiz sobre la seva darrera publicació, el Diccionari amant de la laicitat en el context dels atemptats a Charlie-Hebdo. Aquest professor ha estat una de les llums que han il·luminat el camí de l'orelles, que en el llunyà 2007 li dedicava un post. Per això li excusem la cursileria del títol.


En l'entrevista es veu que segueix en la seva tossuda lluita contra l'obscurantisme, honorant una tradició de laicitat que fa peu en la l'herència volteriana, però sobre tot en l'Spinoza del Tractat teològic-polític. 

Aquesta obra del filòsof d'origen peninsular és un compendi del pensament republicà i contractualista que s'estendrà amb Locke i Rousseau. No ha de fer por la paraula "teològic", del títol. Precisament dedica el gruix del llibre a segar l'herba sota els peus de qui pensen que la religió ha de tenir algun paper en l'Estat. Això amb arguments teològics, tot argumentant contra la constitució política del judaisme, aixì com contra la idea d'un Estat cristià. Sóm al segle XVII!

En els darrers capítols, del XVI al XX, hi ha una de les exposicions més clares de teoria política moderna. Només cal entendre per "supremas potestades" qui té el poder polític. Llegiu la precisa definició  de la llibertat de pensament i d'expressió, on avui s'han colat les suposades llibertats de culte i religió.

Crec que aquests capítols són d'obligada lectura a qualsevol que vulgui introduir-se en la filosofia política. Al mateix temps, trobarà el fonament teòric del perquè a Amsterdam moltes esglèsies gòtiques  es fan servir com auditoris o sales de congressos, i del perquè un dels museus, el Ons’ Lieve Heer op Solder, és una esglèsia cristiana que va ser clandestina al segle XVII, quan es va prohibir tot culte públic de qualsevol religió. També entendrà la tradició neerlandesa de tolerància, de la qual el consum de drogues és una anècdota.

Mentrestant, aquí l'Estat va demanar perdó per les desamortitzacions del XIX retornant béns a l'Esglèsia i signant el primer concordat que ens condueix al Concordat actual: exempcions d'impostos, influència en l'educació .... Qui s'atreviria avui a secularitzar una esglèsia? Com s'ho van fer per esfondrar la veïna al Palau de la Música quan el van rehabilitar?

PS: On he llegit això?: "El fanàtic és el que està disposat a que tu moris per les seves idees".

dilluns, 4 de juliol de 2016

Dibuix infantil, expressió del subjecte

Objecte de tests, mirada escrutadora a l'interior d'una ment infantil per tal de descobrir-hi un suposat innocent desvetllament de les relacions familiars, test projectiu, psicoanàlisi d'estar per casa.
Però siguem seriosos: Intenció, valoració, acció, traç, expressivitat, brillantor, poiesis, creació. Subjectivitat de prop dels quatre anys cronològics. Inici de biografia, de concepció del món.
Acció transcendent a la persona, més enllà del mer menjar, beure, cagar, riure o plorar.

dissabte, 2 de juliol de 2016

Arcadi

Als ferrocates, dues noies emplenen una avaluació del màster que sembla que acaben de fer.
- (Amb cara de pena) Esto es todo lo  que sabremos de relaciones internacionales!
- Y aquel que nos habló del Che?
- ..., aquella otra que nos habló de Colombia.
- ... No se había preparado la clase.
- ... El que Laura decía que estaba bueno. El que tenía todos los dientes desordenados! (Riuen).
- Arcadi Oliveres, ese si que es bueno!
- En mi evaluación le puse un 10. Y escribí: Es Dios! Y dibujé un corazoncito.

dimarts, 14 de juny de 2016

El tracte als animals

Ferrater senyala que existeix un prejudici a considerar que la tradició biblica esclavitza els animals a favor de l'home. S'afanya a espigolar fragments de l'Antic Testament on es prescriu respecte i atenció als animals. Entre els fragments que destaca, l'orelles recull els referits als ases.

"Hay otra prohibición: la de que el buey y el asno aren la tierra juntamente. Esto se ha interpretado a veces como una de las «mezclas» contrarias al orden divino. Semejante interpretación es plausible, por cuanto hay otras prohibiciones similares; se prohíbe, por ejemplo, el apareamiento de dos clases distintas de bestias; el sembrar con dos clases de semillas; el usar vestiduras con dos clases de hilaza, como la lana y el lino. Sin embargo, en los comentarios rabínicos, la prohibición de arar con dos diferentes clases de animales es interpretada como una exhortación a la benevolencia. Se dice, en efecto, que el buey es un rumiante mientras que el asno no lo es. Si el asno ve que el buey rumia, pensará que se le ha dado una pitanza de la que el asno no participa. Así, es mejor en nombre de la equidad no arar con dos distintas clases de animales. Hay otra prohibición relativa al tratamiento de animales domésticos, aunque no resulta claro si ha sido instituida para el bien del animal o para fomentar la hermandad humana. Si el buey de un vecino se desploma, se conmina al hebreo a ayudar al vecino a poner en pie al animal, aun si el vecino es una persona odiada. Finalmente, hay otro mandamiento que conlleva claramente la expresión de bondad para con los animales: es el mandamiento que consiste en prohibir poner un bozal al buey mientras está ocupado en hollar el grano. No puedo pensar en ninguna interpretación práctica, y tampoco en ninguna interpretacion supersticiosa, de semejante orden." (Pentateuco)
[...]

"Una de las referencias más curiosas a los animales en el Viejo Testamento es la historia de Balán y su asno (Números, 22: 22-35). Según la misma, el Angel del Señor hizo su aparición tres veces, siendo divisado por el asno de Balán, pero no por el propio Balán. La primera vez, el asno, viendo al Angel del Señor obstruir el camino, con la espada desenvainada, salió del camino, y Balán lo pegó para que regresara a él. La segunda vez el Angel se apostó en un camno en medio de las viñas, con muros a ambos lados; el asno, al ver al Angel, pasó rozando uno de los muros y comprimió uno de los pies de Balán, que pegó nuevamente al asno. La tercera vez el Angel se apostó en un lugar que no dejaba espacio para el paso, ni a la derecha ni a la izquierda; el asno, al ver al Angel y al no poder seguir camino, dobló las patas sobre el suelo, y Balán lo pegó fuertemente. El Señor «abrió la boca del asno», que habló a Balán para quejarse del modo como se le había tratado. Luego, el Señor «abrió los ojos de Balán», que vio al Angel del Señor. Este preguntó a Balán por qué había pegado al asno tres veces, y le informó que había aparecido tres veces, que el asno le había visto y que por eso le había esquivado. Fue gran suerte para Balán, dijo el Angel, porque si el asno no hubiera tratado de evitarlo cada una de las tres veces, habría matado a Balán, pero habría dejado con vida al animal. Aquí tenemos un curioso ejemplo donde un asno puede ver más claramente, o tener una más aguda percepción que su amo humano, y donde este hecho es reconocido por Dios. Es dudoso que este tipo de leyenda pueda ser acogido por una comunidad que considere a los animales exclusivamente como cosas meramente usables."

Josep Ferrater Mora: Ética aplicada.

dilluns, 13 de juny de 2016

II Trobada de Poesia i Terrissa


Matilde, (Editorial Godall, col·lecció Cadub), creadora de sinèrgies, és capaç d'aplegar les arrels de la terra la Galera, un petit poble del Montsià,.
Terrissa feta d'argila suau i fresca, que veiem sorgir i prendre forma  a mans d'en Joan. Garnatxa madurada en l'argila del Priorat transmutada en vi gràcies a tines de terrissa de Calanda, que ens escalfarà al tardet.
Poesia de cinc, sis ...onze! Poetesses que ens exalta i fa brillar la tarda.

Al micro obert, no m'he pogut estar de mostrar la sonoritat d'alguns versos de la traducció de Medea feta per l'amic Jaume Almirall en un català transparent i musical com un doll d'aigua clara (Fundació Bernat Metge).

dissabte, 28 de maig de 2016

dijous, 26 de maig de 2016

Zombis, mite i realitat

Conta Nigel Bartley que en la revolució haitiana de 1986, que va derrocar el dictador Baby Doc, es va veure aquesta pintada:
DOWN WITH VODOO!
LIBERATION OF THE ZOMBIES!!

Si algú se sent decepcionat amb aquest post, sempre es pot consolar mirant Braindead: tu madre se ha comido a mi perro. És fàcil trobar-la on-line.

dimarts, 24 de maig de 2016

Els Arnau de Vilanova 2016



Dimecres passat vem fer el lliurament dels premis Arnau de Vilanova, organitzats per la Comissió d'humanitats del Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Si té algun valor l'antiguitat, aquests són els premis per a alumnes i professorat de secundària que fa més anys que se celebren, en qualsevol matèria (CIRIT, Cangur, Argó, etc).

Vegeu le recensions dels treballs premiats al lloc web del Col·legi. De moment, els seus retrats en fotografia.

dilluns, 23 de maig de 2016

dissabte, 14 de maig de 2016

Quinzè concurs d'aforismes

En Toni, com cada any -i en fa quinze!- ens resumeix la performance de l'acte de lliurament del concurs d'aforismes de Sant Cugat.



Una mostra de la collita 2016:


A los realistas se les llama pesimistas porque la realidad es pésima.
Andrea Abregú
¡Que harto estoy de tropezar! ¡Pero cuánto quiero a esa maldita piedra!
Albert Suso
Nos siguen educando igual, a pesar de que los tiempos han cambiado.
Leila Ginés
El futuro lo creas hoy, no mañana.
Raul Loste
Construimos un camino hacia la felicidad y destruimos la felicidad por el camino.
Maria Baltierrez
¿Por qué existe el rincón de pensar? Como si pensar fuera un castigo.
Laura Caballé


Quan obres una porta, descobreixes, quan la tanques, recordes.
Alba Delgado
Som tan efímers i a la vegada tan eterns.
Cristina de Borja
No seríamos nada si lo fuéramos todo.
David Moral


fins l'any vinent!

divendres, 13 de maig de 2016

Per la filosofia, a Vic

Us convidem a la IX Jornada de defensa de la Filosofia que es farà a la ciutat de Vic el dissabte 21 de maig. Hem de sumar forces en aquest acte reivindicatiu que posa en valor la nostra disciplina.
Us animeu, oi? Així de pas ens trobem una mica els del gremi...
Cinc cèntims sobre la jornada:
v 10-11  h  -  Concentració  del  professorat  de  secundària  de  filosofia  per actualitzar   informacions  i  analitzar  situació  sobre  l'estat  actual  de  la disciplina. ( Sala Modernista del Casino de Vic – Plaça major)

v 11-13h  -  Ponències i debat sobre la influència de la filosofia en l'àmbit professional, personal i social.
Moderador:  Ignasi  Roviró – Professor d’estètica a la URL. Ha  estat Degà i Vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs (1996-2005), Secretari (1998-2004) i Vicepresident (2004-2007) de la Societat Catalana de Filosofia.
Ponències:
*   Toni Coromina – Periodista, guionista i activista cultural.
*   Jordi Villà – Vicerector de recerca i professorat UVic
*   Abel Miró – Professor de filosofia de la ISCR Vic

v 13    h-    Lectura del manifest ( davant del  Casino de Vic- entrada a  Plaça    Major).

v 14h - Dinar de professors al Restaurant del Casino de Vic


Esperem que us animeu a venir. Fins aviat!

dilluns, 9 de maig de 2016

Gestionar: la invasió de la mentalitat administrativista

Gestionar els canvis, les emocions, la família, la classe. Intent de fer una tècnica de relacionar-se, de reflexionar, de la introspecció, de viure. 
Abans, amb Freud, el model de funcionament de la persona era físic. La dinàmica de fluids i l'energia psíquica, amb la seva conservació, els seus desplaçaments, projeccions, regressions, frustracions i agressions. I Girard l'havia estès, en el seu deliri, a l'explicació del fet social complet  amb  els seus desigs mimètcs, bocs expiatoris i victimes sacrificials.
Ara és l'hora, segadors, de l'economia i l'administració. En la mesura que tot esdevé mercaderia, que les operacions financeres són l'única cosa non-stop (ja no és veritat allò del tango: "el músculo duerme, la ambición descansa"), el govern de les pròpies ments i de les nostres relacions social es sotmet a l'economia i l'admirnistració d'empreses.
No només és la llar que s'ha de gestionar com una petita empresa, sino també gestionem la nostra aula, gestionem la diversitat, gestionem els conflictes familiars. Els adolescents gestionen els seus canvis corporals. Hi ha seminaris de gestió de les emocions.  Gestionem les nostres relacions de parella: la publicitat d'un banc que anomena la deferència respecte la parella  "pagar una comissió".
Gestionem la nostra vida. És la vida allò que passa mentre gestionem el temps?