España insólita

 País... explicat

Notícia de Maruša Gundulić, "Maria Gondola", i de Cvijeta Zuzorić, "Fiora Zuzzori"

Al renaixement italià, no només destacaren Isotta Nogarola o Cassandra Fedele. Pensadores d'origen dàlmata, amb obra desapareguda, de moment, també destacaren.

Més aquí.

És posible que un home i una dona siguin amics?

Por ejemplo, si Borja Semper hace una declaración diciendo que no puede tener amigas porque siempre aparece “el hecho físico”, ahí hay que responder: “Sí, Borja, puedes relacionarte con mujeres sin que haya interés sexual. No lo haces porque te han enseñado que las relaciones con mujeres son fundamentalmente sexuales, que las mujeres son sexualidad y cuerpo principalmente, que además como hombre tú te tienes que mostrar siempre disponible para el acto sexual y que el hecho de tener muchos encuentros sexuales es lo que valida tu hombría. Todo ello es aprendizaje patriarcal. Hay que cambiarlo”.

Segueix aquí.

Sobre Fernado Savater

Tots els que ven apreciar la seva Etica para Amador hem passat de la incredulitat a l'astorament i d'aquest a l'escàndol o la indignació, quan no el menyspreu.

Aquí se n'explica la trajectòria: Justo Serna: "Savater. El intelectual y sus circunstancias".

https://i0.wp.com/conversacionsobrehistoria.info/wp-content/uploads/2025/06/serna-cover.jpg?quality=89&ssl=1

Uau, Mark Fisher

De Realismo capitalista. Hay alternativa?:

"Un film como Wall-E es ejemplar de lo que Robert Pfaller ha llamado "interpasividad": la película exhibe

nuestro anticapitalismo frente a nosotros mismos y nos permite seguir consumiendo con impunidad. La tarea de la ideología capitalista no es convencernos de algo (esa sería la tarea de algún tipo de propaganda), sino ocultar el hecho de que las operaciones del capital no dependen de algún tipo de creencia subjetivamente compartida. El estalinismo o el fascismo no pueden concebirse sin la propaganda, pero el capitalismo sí, y perfectamente: incluso, la propaganda suele sentarle mal y quizás el realismo capitalista funcione mejor cuando nadie lo defiende." 36

"Estamos autorizados a seguir participando en el intercambio capitalista siempre que consideremos que el capitalismo es algo muy malo solo en nuestro fuero interno." 37

"frente a la enorme privatización de la enfermedad en los últimos treinta años, debemos preguntarnos: cómo se ha vuelto aceptable que tanta gente, y en especial tanta gente joven, esté enferma?"  45

"El sistema de financiamiento del instituto hace imposible rechazar alumnos o expulsarlos, inclusive si la dirección lo deseara. Los recursos llegan o no llegan de acuerdo con factores como el éxito en alcanzar los objetivos de desempeño (es decir, los resultados en los exámenes), la asistencia y la retención de las estudiantes. Esta combinación de imperativos de mercado y "objetivos" definidos en términos muy burocráticos es una típica iniciativa del estalinismo de mercado que hoy regula nuestros servicios públicos. Pero la falta de un sistema disciplinario no se compensa, para decirlo suavemente, con un aumento en la automotivación de los estudiantes. Los chicos son conscientes de que si dejan de ir a la escuela, o si no presentan ningún trabajo, no recibirán ninguna sanción seria. Y no reaccionan a esta libertad comprometiéndose con un proyecto propio, sino recayendo en la lasitud hedónica (o anhedónica): la narcosis suave, la dieta probada del olvido: Playstation, TV y marihuana." 52

"Aburrirse es carecer, por un momento, de la gratificación azucarada a pedido." 52

"La consecuencia de esta adicción a la matrix del entretenimiento es una interpasividad agitada y espasmódica,  acompañada de una incapacidad general para concentrarse o hacer foco. Los estudiantes no pueden conectar su falta de foco en el presente con su fracaso en el futuro." 53

"Los adolescentes tienen la capacidad de procesar las datos cargados de imágenes del capital sin ninguna necesidad de leer: el simple reconocimiento de eslóganes es suficiente para navegar el plano informativo de la red, el celular y la rv.  'La escritura nunca fue alga propio del capitalismo. El capitalismo, de hecho, es intrínsecamente iletrado', afirmaron Deleuze y Guattari en El Anti Edipo." 54

"Hoy en día los profesores soportan una presión intolerable: la de mediar entre la subjetividad posliteraria del capitalismo tardío y las demandas propias del régimen disciplinario (como los exámenes). En este sentido, y lejos de ser una torre de marfil que se mantiene a salvo del mundo real, la educación es más bien el motor de la reproducción de la realidad social, el espacio donde las incoherencias del campo social capitalista se confrontan en directo." 55

"La tarea de repolitizar el ámbito de la salud mental es urgente si es que la izquierda quiere ser capaz de desafiar al realismo capitalista." 69

"estalinismo de mercado". Lo que el capitalismo tardío toma del estalinismo, para repetirlo, es esta primacía de la evaluación de los símbolos del desempeño sobre el desempeño real. "76

"Solo es posible mantener tanta alegría con una ausencia casi total de reflexividad crítica y con una capacidad interminable, como la que tenia este hombre [director d'un insti de FP], para aceptar de modo cínico cualquier directiva de la autoridad burocrática. El cinismo de la aceptación es lo esencial: de ella depende la preservación de la imagen del izquierdista de la década de 1960, el viejo izquierdista que "no cree realmente" en el proceso de auditorías que al mismo tiempo hacia cumplir con pulcritud. "90

"Enseñarle a la gente cómo hacer para perder peso o para decorar su casa está muy bien, pero hacer un llamado masivo al mejoramiento cultural y físico es considerado, por lo menos, autoritario y elitista." 112

Adolescencia

Una de les reflexions que m'han semblat més interessants sobre l'aclamada sèrie de Netflix, que contextualitza els fets en l'escola:

"Era mal genio. Quizá lo heredó del padre o simplemente de su tiempo. Detenerme en esa expresión no es una forma de suavizar la conducta, es una precisión: es el estado mental en el que no hay espacio para pensar, se avanza hasta el impacto. Tiene un matiz de género, no porque las mujeres no tengan mal genio —lo tienen, y de formas devastadoras—, sino porque hay un tipo de frustración masculina, en especial frente a la humillación, cuya respuesta puede ser irreversible."

Constanza Michelson: "Mal genio". 

 

Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Esclavitud

Tot visitant el Museu Marítim de Barcelona fa uns anys, cercava algun record del tràfic d'esclaus vinculat a la ciutat. Com a turista encuriosit, havia visitat el Museu de l'esclavitud de Nantes i el Memorial, i volia comprovar si en un museu nostrat, després de la polèmica de la retirada de l'escultura a Antonio López, hi havia algun element exposat.  Només hi vaig trobar, en un racó, un petit document emmarcat que precisava que havia recalat en el port de Barcelona un vaixell amb "180 negros". 

font

El 2007, l'ONU va declarar tal dia com avui, 27 de març, el 2007 el dia internacional de record de les víctimes de l'esclavitud. Tot el que es refereix a la qüestió al nostre país sembla estar fora del maistream informatiu. 

Aquests dies, al Museu Marítim hi ha una minúscula exposició sobre l'esclavisme a casa nostra. Recull la informació que es pot trobar en el web España esclavista, que és un projecte que es va ampliant amb articles, reportages i altres recursos sobre la participació de les espanyes en aquesta xacra. L'exposició us pot decebre, perquè és molt petita, però el loc web és extens. De tota manera, si voleu començar, podeu consultar aquest post, traducció d'un recent paper d'investigació en anglès de José Sanjuan Marroquin i Martín Rodrigo Alharilla. Conté dades, com que la durada de la vida d'una persona esclavitzada a Cuba era de 7 anys! També, contra l'estereotip que l'esclavitud als EUA era major: "en medio siglo, la isla de Cuba, con una superficie comparable a la de Luisiana o Mississippi, había recibido un 50% más de africanos esclavizados que todo Estados Unidos a lo largo de su historia". I moltes altres desoladores informacions.

I si voleu aprofundir en la situació de la memòria esclavista a Barcelona, en comparació amb d'altres ciutats europees, consulteu aquí l'estudi del mateix Rodrigo Alharilla amb Ulrike Schmieder: "Políticas de memoria sobre la esclavitud en España: Barcelona en perspectiva comparada" (Historia Social, núm. 105, 2023).

Afegit: recull d'articles referits a diversos llocs de l'Estat: Pero fuimos esclavistas alguna vez?

Avencem? Ells i elles són el futur

El pany del vestidor escolar femení de la piscina municipal està vandalitzat: no es pot tancar i deixa un forat pel que es pot mirar dins. El del vestidor dels nens, impecable.

La mestra ha proposat a la classe que es facin una foto on imitin una obra de la història de l'art. La nena busca en els llibres d'art. Descarta les que surt una dona despullada o mig despullada. Tampoc no li acaba d'agradar les que surt una dona dormint, o morta. Finalment ha d'optar per un retrat. Li consta una mica trobar-se de dones que mirin a l'espectador.

La contemplació àudiovisual educa

Decidim i actuem d'acord amb els coneixements actuals. Aquests provenen de l'experiència,  i també dels aprenentatges formals i informals (i també de les expectatives, els desitjos i les emocions, pace Elster) Dins d'aquests n'hi ha dos que, al meu entendre, no se'ls dona prou importància: el que Margaret Mead estudiava a Cultura y compromiso, la transmissió cultural cofigurativa, que s'oculta sota el tècnic "aprenentatge entre iguals", i la cultura àudiovisual.

En observar converses de joves entre ells, trobo molts elements de quan jo tenia la mateixa edat, alguns posats al dia, és clar. Però sembla que la cultura, en el sentit de l'antropologia cultural, tingués capes per les quals cada individu anés passant al llarg de la seva vida. Aquestes capes serien força inalterables.

L'altre element, que no se li dona importancia que té, és tot el que té a veure amb la cultura audiovisual i internàutica. Sabem com és Venècia abans d'haver-hi estat, el camp del Paris Saint Germain ens és familiar. També resulta que, com no sigui que tinguem algú proper que ho sigui, només sabem què implica la ceguesa a partir de pel·lícules o sèries que hem vist. I creiem que un judici s'assembla als espectaculars de les pel·lícules americanes. I no només això: pensem que si un està desesperat o frustat ha d'arribar a casa i servir-se un got de whisky del moble bar. També el que afirma Catherine Angel:

"Este modelo lineal es, efectivamente, el que asumen las innumerables escenas de sexo rápido y eficaz entre hombres y mujeres en el cine y la televisión. El deseo, simplemente, está ahí; a continuación, se procede a unos tocamientos rápidos, la inserción de un pene, algunos suspiros entrecortados y el agradecido y vertiginoso orgasmo mutuo. "(El buen sexo mañana, 76).

En d'altres paraules: orientem la nostra vida a partir d'un imaginari, és a dir, un conjut d'imatges més o menys complexes sobre allò que està bé o malament; sobre què s'ha de fer, dir o evitar en cada situació; sobre el que s'escau manifestar o no davant de certa gent. 

El mateix passa amb la sensació de seguretat. La moda del True Crime, com mostren múltiples exemples, no fa més que augmentar la sensació d'inseguretat, casa que no sembla aliena a l'auge de les alarmes...

I encara més: La lloadíssima sèrie Adolescencia (Netflix), que té una recomanació d'edat de >12 anys, no estarà augmentant en adolescents la tolerància envers greus violències misògines? Nuria Labari afirma en un article recent: "(...) los adultos debemos despertar y recordar que nuestra nostalgia, unida a su desprotección tecnológica es la peor combinación posible".

En fi, que com a educadors, pares, o simplement membres d'aquesta societat hem d'estar amatents davant de l'exposició mediàtica, perquè, como diu Eva Illouz, "La novel·la, sí, [i les series -ha citat Netflix-, el teatre, cinema] aquell flux interminable d'històries en qualsevol mitj+a que es presenti, ha ofert una font immensa per a l'aprenentatge cognitiu de les ments d'altres persones convertint les emocions en un conjunt de codis visuals, lingüístics i gestuals" (Modernitat explosiva (2024), introducció)

Dones en temps de foscor

Vídeo de l'acte organitzat pel Seminari de filosofia i feminismes de la Societat Catalana de Filosofia, amb motiu del Dia internacional de les dones del 2025:

Conferència de Fina Birulés 0:00-47:00
Testimoni de Jenn Díaz 0:47-1:04

Testimoni de Núria Vergés 1:04-1:46

Poemes de Hannah Arendt, Safo de Lesbos i Anna Ajmátova. 1:46-1:59

Lógos i llengües

Si no coneixem més que una llengua, creiem que posseïm el lógos (Barbara Cassin). Per tant, aprenguem més llengües!

La moda de l'Estoicisme

Luri l'encerta:

https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20250222/10400851/estoicos-neoestoicismo.amp.html

ChatGPT i resultats de l'aprenentatge

Als darrers Arnau de Vilanova es van presentar, com sempre, bons treballs d'alumnes. Tanmateix, n´hi va haver tres que em cridaven l'atenció. Eren endreçats, citaven com a fonts treballs on line. Tenien parts ben escrites i organitzades, però d'altres estaven desorganitzades i en algún cas patien d'alguna contradicció flagrant o algún defecte evident, com no definir un dels conceptes bàsics del treball. Un d'ells, a més, només tenia el títol "Monografia filosofia".

No eren uns treballs  excel·lents, com d'altres. Però, a més, hi havia una cosa estranya. D'una banda l'organització general i alguns fragments eren perfectes, i de l'altra palesaven els defectes que hem esmentat. Un destacava perquè tota la bibliografia era en anglès; en l'altra citava bibliografia que no tenia a veure amb el treball. Repetia fragments. Tot feia olor d'haver fer servir algun programa d'intel·ligència artificial. Tanmateix, no ho vam comprovar.

Però això planteja el problema de l'entrada de la intelligència. artificial en l'educació. Com fer-la servir educativament,  com acompanyar l'alumnat en el seu ús. I, des del punt de vista de qui ha de jutjar un resultat, com és el el cas dels nostres premis, com detectar quin és el mèrit, quins son els aprenentatges en les matèries de filosofia que han produit aquest resultat.

Una manera seria que s'indiqués si el treball ha estat fet amb IA. Aleshores caldria afegir, com diu Francesc Pujol, quin ha estat el treball amb ChatGPT, quines preguntes s'han formulat, com s'han comprovat  o contrastat les respostes del programa. Per dir-ho breument, si s'han posat en joc criteris de judici, i no algoritmes informàtics.

En fi, un repte.

Després d'haver escrit això, vaig a la pàgina de ChatGPT i li demano Cómo juzgar un trabajo escolar hecho con ChatGPT? La resposta se sembla molt al que havia pensat en començar el post.

"Juzgar un trabajo escolar hecho con ChatGPT puede ser un desafío porque la herramienta puede producir respuestas bien estructuradas, coherentes y detalladas. Sin embargo, hay algunas estrategias que puedes usar para identificar si un trabajo fue generado con la ayuda de una IA:

1. Estilo de escritura

• Los textos generados por IA suelen tener un estilo muy formal o "neutral". A veces, pueden carecer de una voz personal o de matices propios de un escritor.
• Si el trabajo suena excesivamente pulido o demasiado estructurado, podría ser una señal de que fue generado por un modelo de lenguaje.

2. Falta de ejemplos específicos o detalles personales

• Los textos generados por IA a menudo tienden a ser generales y pueden carecer de ejemplos específicos o anécdotas que demuestren una comprensión profunda o experiencia personal.
• Si el trabajo presenta temas de manera muy teórica o abstracta, podría ser una señal de que no fue escrito desde una perspectiva personal o investigada.

3. Inconsistencias o errores sutiles

• Aunque ChatGPT puede generar textos muy coherentes, a veces comete errores sutiles que no son obvios a simple vista. Por ejemplo, puede mezclar datos, ofrecer conclusiones erróneas o saltar entre ideas sin transiciones claras.
• Asegúrate de que los datos citados sean precisos y que las conclusiones del trabajo tengan sentido lógico.

4. Falta de citas o referencias correctas

• Los trabajos generados por ChatGPT pueden presentar información valiosa, pero a menudo carecen de citas precisas de fuentes. Si el trabajo no menciona de dónde proviene la información o no tiene un formato de citas adecuado (si corresponde), esto puede ser una señal de que fue generado por IA.

5. Verificación de plagiado

• Algunos programas de detección de plagio no identifican los textos generados por IA como plagio, pero pueden ser útiles para ver si el trabajo coincide con textos ya disponibles en internet.
• Sin embargo, ten en cuenta que, aunque no se pueda detectar directamente si se usó IA, estas herramientas pueden encontrar fuentes similares a las que el modelo de lenguaje pudo haber usado como base.

6. Entrevista o conversación sobre el trabajo

• Una de las mejores maneras de confirmar si un estudiante realmente comprendió el tema es hacerle preguntas sobre el contenido del trabajo. Si no puede explicar en detalle lo que ha escrito o muestra dificultades para profundizar en el tema, eso podría indicar que no lo hizo por sí mismo.

7. Uso de herramientas para detectar contenido generado por IA

• Existen herramientas como GPTZero o AI Text Classifier que están diseñadas para detectar si un texto ha sido generado por una inteligencia artificial. Estas herramientas pueden proporcionar una estimación de la probabilidad de que un texto haya sido creado con ChatGPT u otras IA de lenguaje.

8. Análisis de la fluidez del lenguaje

• ChatGPT puede generar textos fluidos, pero a veces utiliza construcciones demasiado complejas o repetitivas. Esto puede ser una pista de que el trabajo fue creado por una IA.

9. Evaluación del trabajo según el contexto de aprendizaje

• Si un estudiante entrega un trabajo que no refleja el nivel de su conocimiento previo o sus habilidades de redacción, podría ser una señal de que ha recurrido a herramientas como ChatGPT.

En resumen, una combinación de observación del estilo de escritura, la consistencia del contenido, la falta de citas y el uso de herramientas de detección de IA pueden ayudarte a juzgar si un trabajo fue realizado con la ayuda de ChatGPT. Además, las conversaciones con los estudiantes sobre sus trabajos y su comprensión del tema pueden ser cruciales para verificar su autenticidad."

Llicó, per començar: pensar com ho faries abans de demanar a  la IA. Això et dona criteris per jutjar!!

Tot recordant el concurs d'aforismes,

Per Sant Jordi, aquestes són del 2009. Més a l'etiqueta aforismes. De moment els blogs no tenen algoritme ocult.

Un video filosòfic

 

 

 Visca els companys de Filosofia d'estar per casa! (especialment AAP)

Kate Millett: Política sexual

Només unes notes sobre aquesta voluminosa i enciclopèdica obra. Vertebrada sobre el concepte de política sexual,  recorre la història de la revolució sexual (especialment als USA) i els exemples literaris de la política sexual existent.  

Aroma de contracultura anys seixanta: Marcusse, Reich, Adorno, Erikson... Millett batejà al 1971 el seu feminisme com la "segona onada".

La revolució sexual és el canvi en el temperament, l'estatus i el rol de totes les persones vers una societat sense opressió. És per tant una revolució completa, en les estructures socials, amb la supressió del patriarcat i l'explotació, els canvis en el matrimoni i la família, i una revolució cultural, en les actituds i les mentalitats. Ha estat i estarà impulsada per les dones, els negres, els pobres i, en la segona meitat del XX, pels joves. 

Repassa la revolució sexual des del sufragisme, fins a finals dels seixanta (l'obra és del 1969) i els moments de contrarevolució, fent servir sobretot fonts secundàries. Les sufragistes van perdre moltes energies reivindicant el dret de vot i tingueren dues forces contràries, la misogínia i la cavallerositat. A la història del feminisme hi ha trampes que alerten les feministes per no tornar-hi a caure.

Anàlisi crítica d'Engels, a partir de Masters i Johnson. A la Unió Soviètica va fracassar la revolució sexual iniciada per no tenir en compte que la revolució autèntica implica un canvi de mentalitat.

Anàlisi crítica de Freud:  masclista, antifeminista, patriarcal i falocèntric. Tot i això, el fa servir com a diríem, filòsof de la sospita per a les seves anàlisis literàries, tant de l'època victoriana (Tom Hardy, Meredith, etc.) com posteriors.

El nazisme destrueix el vigorós moviment feminista alemay i és el trionf del patriarcat.

L'antipuritanisme que comença als anys 20 fins els 60 del segle XX és reaccionari. Fa un ampli examen de D.H. Lawrence, Henry Miller i Norman Mailer, per revelar la seva misogínia i antifeminisme. Per cert, llegit des de la perspectiva masculina, ens desperta ecos del propi imaginari adolescent (vergonya aliena... i pròpia!): "Lawrence se conformaba con manipular y Miller con mostrar su desprecio, pero Mailer tiene que luchar. Como es imposible exorcizar el espectro de la mujer rebelde mediante unos cuantos epítetos, recurre a una hostilidad sexual más violenta" (544).

El millor: l'esperit polèmic. La idea que allò personal és polític: "política sexual" és precisament situar allò considerat privat (sexualitat), com a públic (política). La insistència en la reeducació de les persones, en el canvi de mentalitats. El retrat d'un imaginari masculí encara persistent a través d'acumular fragments d'obres literàries. I molt més.

El pitjor: la identificació dels personatges amb els autors, en una mena de psicoanàlisi amateur que fa innecessàriament complicades les seves tesis.

Sobre l'edició: 

Li manquen les introduccions de l'autora de 1990 i del 2000, que contextualitzen l'obra i palesen la combativitat de Millet.

Traducció que es vol castissa, però sovint fa confuses les idees. Compareu:

"Las orgías que Miller [Henry Miller], con loable intención didáctica, presenta como ejemplos de esa sensualidad alegre y desenfadada que ha conseguido desembarazarse de las restricciones del puritanismo americano, no son sino paradigmas de la mentalidad autoritaria en los que el macho goza de una libertad absoluta." (515)  

Even the orgies which Miller presents to us as lessons in a free and happy sensuality, far removed from the constraints of American puritanism, are really only authoritarian arrangements where male will is given absolute license. (305)

Diríem: Incluso las orgías que Miller nos presenta como lecciones de una sensualidad libre y feliz, lejos de las prohibiciones del puritarismo americano, en realidad son solo disposiciones autoritarias en las que la voluntad del macho dispone de libertad absoluta.

Només un altre exemple: la insistència a traduir "double standard" ("doble raser moral", o "doble moral") cada vegada d'una manera diferent: "dualidad normativa" (128); "dualidad de criterios"; "duplicidad moral (174); "código moral doble" (222); "duplicidad de las normas morales"(228); "duplicidad ética" (263); "duplicidad normativa" (543).

Valors i antivalors al tombant del segle XVIII

• Las tardes de la granja. Volumen I / nuevamente traducidas y refundidas por José Losañez (formato PDF) 1855
• Autor: Ducray-Duminil, François-Guillaume, 1761-1819

• 

Tomo II

Los intrigantes

Los litigios

La corrección

La desobediencia

La indulgencia

La docilidad

El orgullo

El arrepentimiento

El coquetismo

La economía

El desprendimiento

La delicadeza

El talento

Contracte sexual

L'expressió s'està posant de moda. La trobo en el subtítol d'un llibre antifeminista que proposa "solucions" "assenyades" per a després del MeToo, i també en l'anunci d'unes xerrades en el marc del CCCB titulades Instàncies de violència. 

Les dues referències mencionades, i d'altres que fan servir l'expressió "contracte sexual" donen a entendre que homes i dones establim o hauríem d'establir la nostra relació, especialment pel que fa a la sexualitat, a la manera d'un contracte, és a dir, d'un compromís entre individus lliures i iguals, segons el qual acorden certs drets i deures recíprocs.

Aquesta expressió sembla provenir d'ecos de la important obra de filosofia política The Sexual Contract, de Carole Pateman. Tanmateix,  s'equivoquen radicalment en el què és, segons Pateman, el "contracte sexual", perquè donen a entendre que el model contractual és la millor expressió de la relació entre éssers humans en les societats contemporànies. Res més lluny de la concepció de Pateman, a qui la SEP considera precisament representant del subversive contractarianism.

Pateman sosté que el patriarcat contemporani no és una estructura immemorial caduca, sinó que té els seus origens en la modernitat. L'organització sociopolítica de les societats modernes ha estat fonamentada pels teòrics contractualistes, tant clàssics (Hobbes, Locke, Rousseau, Kant) com contemporanis (Rawls). En la seva formulació clàssica, imagina que la civilització, amb la consegüent desaparició de la guerra de tots contra tots que es produïa en estat de naturalesa, comença en el moment que els homes lliures i iguals acorden cedir el seu poder i la seva llibertat a la comunitat per tal de constituir la societat civil.

Pateman critica aquest relat fundacional en dos aspectes. El primer, que el pacte deixa fora les dones, i per tant segueixen en estat de naturalesa i fora també de l'àmbit públic, quedant relegades a l'àmbit privat. D'aquí també la consideració de les dones com a més properes a naturalesa. En segon lloc, i aquí la justificació del títol del seu llibre, el contracte social amaga un pacte anterior, que és el contracte sexual. 

El contracte sexual és el que realitzen els homes entre sí per tal de repartir-se les dones. I es relata així: derrotat el vell patriarcat en el moment que han matat el pare, que és qui tenia accés a totes les dones (no se li podria dir pare si abans no hagués accedit sexualment a una dona) els germans acorden no barallar-se per les dones i repartirse-les. Aquest pacte fratern explica la institució del matrimoni i la família. Un cop fet el contracte sexual, els homes acorden el contracte social. El poder del pare ha estat substituït pel poder fraternal i amb ell s'ha creat el patriarcat modern. I les dones han quedat subordinades als homes com a col·lectiu, per la subordinació política, i també individualment, subordinada cadascuna a un espòs. És el sentit literal de l'emblema "llibertat, igualtat, fraternitat".

Aquests contractes, segueix Pateman, són l'origen i el model de les relacions socials en les societats modernes: acords entre individus racionals, lliures i iguals. Però les dones només són reconegudes com a individus lliures i iguals en el moment de signar el contracte matrimonial. Immediatament després de consentir al matrimoni, han tornat a l'àmbit privat. Han signat la seva subordinació al marit: els béns que tenien passen al marit, la seva representació política la té el marit, no poden administrar bens, etc. A més del contracte matrimonial, tot analitzant l'esclavatge, els contractes de treball, el matrimonial, el de prostitució i el de ventres de lloguer, fa veure que tot contracte entre desiguals és un contracte de subordinació.

Pateman fa un paral·lelisme entre la servitud de les dones i els esclaus, recordant com es va fer una defensa contractualista de l'esclavatge a les plantacions americanes: quan es va difondre el contractualisme, es va justificar l'esclavatge en un suposat contracte on l'amo es comprometia a la manutenció i la persona esclava a prestar servei. També Pateman compara aquest contracte amb els contractes de treball. La diferencia és que s'era esclau de per vida, mentre que el contracte de treball no era vitalici. El contracte matrimonial, en canvi, era una esclavitud de per vida. Fins i tot autors com Mill, a diferència de Harriet Taylor, desaprovaven el divorci, tot i que no va ser fins ben entrat el segle XX que va anar estenen-se l'aprovació del divorci en alguns països. Recordem que al nostre estat no hi comença a haver legislació igualitària fins la Constitució, tot i que el divorci o la despenalització de l'adulteri femení per exemple, encara van trigar. 

Com en el contracte matrimonial, la prostitució sempre, i els ventres de lloguer actualment, es fonamenten en la consideració de les dones com a individus racionals i iguals que lliurement signen contractes. Aquests contractes tenen, però, una diferència amb els contractes d'esclavitud i els de treball: en aquests no es ven la força de treball a canvi de manutenció o salari, sino que s'acorda la possessió -temporal- del cos de la dona. I el cas del ventre de lloguer, el contracte amaga el que d'altra manera seria un cas de venda d'infants.

Pateman sosté que la reivindicació del contracte en les relacions homes-dones (ja proposat pel que fa al matrimori per Olympe de Gouges) que fan certs feminismes liberals no apunta a l'abolició del patriarcat, perquè ignora la diferència sexual. La prostitució, els ventres de lloguer i el matrimoni són contractes que es fan específicament per a l'accés al cos de les dones, i la teoria liberal del contracte no fa més que justificar aquest patriarcat.

Segons tot això, crec que no es poden entendre les relacions entre dones i homes si no és contextualitzant-les en el patriarcat. No podem defugir aquesta estructura. Òbviament, la situació de les dones en els països considerats democràtics és millor, i sovint molt millor, que la de les dones d'altres països o èpoques. Però les dones dels segles XVII, XVIII, XIX que tenien un marit paternalista potser vivien millor que una dona actual assetjada sexualment en el seu treball precari i amb un home maltractador de parella. 

Essent conscients d'aquest context, potser en comptes de concebre les relacions sexuals entre dones i homes com un contracte, hauríem d'interpretar-les (play) com un procés dialèctic d'exploració i de tempteig mutu entre desig i plaer. Per descomptat tenint sempre en compte que només si és si, però això ja és una qüestió legal. Òbviament, els aspectes que van més enllà d'allò que comparteixen sexual i afectivament dues persones, està bé que es reguli de mode contractual. 

PS: Per cert: L'edició espanyola de l'obra de Pateman a l'editorial Ménade, feta sobre una anterior de l'editorial Anthropos, és molt deficient. Conté imprecisions i errors, alguns bàsics. Per exemple, en referirse a relat imaginari dels contractes sexual i social, tradueix reiteradament story (relat) per "historia" que en anglès és history. El contracte sexual i el social són construccions imaginàries, són supòsits, no fets històrics. 

Filosofes en streaming

 Aqui

Què amaga la denúncia de la dictadura del "políticament correcte".

"Así pues, los liberales consideran que la CC [Cultura de la Cancelación] da cuenta de expresiones restringidas, estrategias diabólicas, minorías enardecidas, puritanismos teatralizados, movimientos espontáneos de estampida, persecuciones concertadas, infantilización generalizada, clasificaciones maniqueas, introspección del miedo que nos lleva a la autocensura, una enfermedad que nos acecha, destierro, suspensión de la voz, silencio, aniquilación, control moral, ejecución de los impuros, tribus lloronas, verdugos doctrinarios, religión obligatoria, juicios sumarísimos, iluminados de verdad única, curas posmodernos, nuevos credos, histerismo victoriano, furia descontrolada, liberticidas, bandas justicieras, vanidosos vigilantes, militancias obsesivas, dogmas cools, ritos de castigo, autoritarismos disfrazados, leviatán suavizado, psicosis colectiva, narcisos censores, puñales digitales, lo irracional, lo histérico, muchedumbre resentida, moral sacerdotal, cólera, condenas a priori, ostracismos, control hermenéutico sobre las representaciones y el lenguaje, control sobre la recepción de los productos culturales, diálogos asfixiados por la permanente atención a las nuevas sensibilidades y ofensas, elaboración de listas negras, clima de purificación, nuevas formas de intimidación pública, personificación del boicot, escarnios públicos, encarcelamientos algorítmicos, odio virtual, macartismo de izquierdas, nuevo catecismo, oficinas digitales permanentes de denuncia, patrones sociales de sumisión, dictadura woke, demagogos oportunistas, supremacía de sensibilidades particulares, hipertrofia del yo, moralismo pecato e intransigente, susceptibilidades empobrecedoras, fangos post-alfa, clichés fantasmales, caza de brujas digitales, punitivismo plebiscitario, activismo liberticida, rabietas terapéuticas, puritanos sin frontera, maniqueísmo progre, educadores ortodoxos, minorías mojigatas, hipocresía biempensante, casta de censores, fanatismo paranoico, hostilidades identitarias e intelectuales calenturientos, que buscan cancelar posiciones incómodas y anular moralmente al otro señalando, desprestigiando y atacando."

[...]

"Entiéndase, ningún liberal querría ver resucitar los impulsos revolucionarios del movimiento obrero de principios del siglo xx ni el derrocamiento del orden burgués. Lamentan que la izquierda haya abanderado las luchas identitarias y se abstraiga de la lucha de clases como manera de buscar la polarización social. Hemos de suponer, entonces, que la lucha de clases, vista desde la óptica liberal, siempre tuvo como objetivo lograr grandes consensos y armonía social. Es evidente que la impostura nostálgica del lamento «rojo» con el que se presenta la crítica liberal a la CC y a las «políticas de la identidad» ha de ser entendida desde otro lugar. Lo que está en juego es la defensa liberal tanto de un materialismo que reduce el cuerpo a la razón cartesiana como de una concepción abstracta del individuo, sin sexo, sin raza, sin género."

Antonio Gómez Villar: "El lamento hipócrita del 'ofendido' liberal"

Acte 7 M presentació Seminari Filosofia i Feminismes

 

El nom de la cosa

• Supremacia blanca
• Privilegi blanc
• Fragilitat blanca
• Salvació blanca
• Apropiació cultural
• Daltonisme racial
• Antiracisme performatiu
• Passivoagressivitat

I també a https://www.desireebela.com/

Ressonància i aroma

Hartmut Rosa dedica un voluminós llibre a desenvolupar el concepte de ressonància, front l'acceleració i l'alienació. Byung Chun-Han proposa el concepte d'aroma, el sentir l'aroma del temps per tal de lliurar el temps modern de la seva acceleració i el seu caos, la seva dissincronia. Curiós el recurs de pensadors contemporanis  a conceptes estètics. 

Feminisme Posthumà

"El feminisme posthumà és capaç de fer una anàlisi pertinent de les relacions de poder contemporànies, perquè ha renunciat tant a la visió liberal de l'individu autònom com a l'ideal socialista del subjecte revolucionari privilegiat."

Rosi Braidotti: Feminisme posthumà 

"Nosaltres, que no som-tots-el-mateix-però-que-estem-junts-en-això.2

Cal coneixement posthumà per afrontar:

• les desigualtats
• la destrucció planetària
• les biotecnologies i la digitalització

(70 pàgines de bibliografia!)

Filosofia i autoajuda

A les llibreries, els llibres de filosofia se situen prop dels d'Autoajuda. Als nostres cafès filosòfics, de tant en tant un assistent intervé confesant els seus sentiments o vivències, esperant trobar consol o consell. A més, hi ha professionals de la filosofia que gaudeixen proclamant el caràcter aixafaguitarres de la seva disciplina. 

Nosaltres som més modestos: la filosofia no pretén tranquilitzar, com l'autoajuda, i tampoc complaure. La filosofia pretén inquietar. Tanmateix després de dedicar-hi una estona, sovint experimentareu el plaer del coneixement. No haureu respost les preguntes que us heu formulat, però en sabreu més. 

Bèsties de la Mitologia Grega

 

Una de les filòsofes contemporànies

Ana Carrasco Conde

Neurologia de la maldat. Contra-pedagogías de la cruedad, Rita Segato. Denúncia del "pensamiento edificante" (per exemple, atribuir el mal a psicòpates). Vergonya d'espècie. Naixem ja començats. Som animals intersubjectius; jo soc un teixit de relacions. Deshumanitzar l'altre no és l'única forma de mal, hi ha vegades que no deshumanitzes, sino que humanitzes, per exemple perjudicar algú a la feina. Indiferencia quotidiana respecte el mal. Diferència entre reaccionar i respondre. Respondre és reflexionar abans de donar resposta.

Butler ben entesa

 

I aquï en teniu la presentació

"Hoy es siempre todavía"

 Aforisme d'Antonio Machado a Proverbios y cantares:

“VIII   Hoy es siempre todavía.”

Pasaje de

Poesías completas / Antonio Machado

Machado, Antonio, 1875-1939

Es posible que este material esté protegido por copyright.

“XXXVIII   Mas el doctor no sabía que hoy es siempre todavía.”

Pasaje de

Poesías completas / Antonio Machado

Machado, Antonio, 1875-1939

Es posible que este material esté protegido por copyright.

Només cal consultar l'Instituto Cervantes, aquí.

Mentida, allò del 10% del cervell

 

I aqui moltes més explicacions interessants....

Proposta de treball

 Comparar:

La carta sobre el exilio de Zambrano amb Nosotros, los refugiados, d'Arendt

https://filco.es/dialogos-exilio-hannah-arendt-maria-zambrano/

Nens i nenes

A la piscina, hora dels jubilats, sempre coincideixo amb escoles. Nenes i nens petits, entres 4 i 8 anys. No anem bé. La sexualització de les dones, com diu Despentes.

Fa 20 anys, la majoria de nenes duien calceta. Eren indistingibles els nens de les nenes. Avui totes, totes, van amb banyador complet. Potser a les privades han establert com a obligatori un vestit de bany d'uniforme (?) diferenciat. Però les nenes de les escoles públiques també es presenten amb vestit de bany complet, totes totes les nenes. El blau i el rosa per nadons sembla una antigualla, ara hem avançat. En comptes de marcar els nens i les nenes, ara fem que es marquin ells mateixos. Sentiràn vergonya. Al Decathlon estan separades les parts de nens i nenes, no fos cas que a un nen se li acudís triar un vestit de bany de nena!

Lezama Lima a Zambrano

Lezama Lima (1987) 

María se nos ha hecho tan transparente

que la vemos al mismo tiempo

en Suiza, en Roma o La Habana.

Acompañada de Araceli

no le teme al fuego ni al hielo.

Tiene los gatos frígidos

y los gatos térmicos,

aquellos fantasmas elásticos de Baudelaire

la miran tan despaciosamente

que María temerosa comienza a escribir.

La he oído conversar desde Platón hasta Husserl

en días alternos y opuestos por el vértice,

y terminar cantando un corrido mexicano.

Las olitas jónicas del Mediterráneo,

los gatos que utilizaban la palabra como,

que según los egipcios unía todas las cosas

como una metáfora inmutable,

le hablaban al oído

mientras Araceli trazaba un círculo mágico

con doce gatos zodiacales,

y cada uno esperaba su momento

para salmodiar El Libro de los Muertos.

María es ya para mí

como una sibila

a la cual tenuemente nos acercamos,

creyendo oír el centro de la tierra

y el cielo de empíreo,

que está más allá del cielo visible.

Vivirla, sentirla llegar como una nube,

es como tomar una copa de vino

y hundirnos en su légamo.

Ella todavía puede despedirse

abrazada con Araceli,

pero siempre retorna como una luz temblorosa.

https://www.ensayistas.org/filosofos/spain/zambrano/cronologia.htm

Funeral blues

 

https://www.catorze.cat/biblioteca/funeral-blues-2-65966/

Culpables hasta que se demuestre lo contrario Orientador!

Super interessant l'estudi publicat ahir:

Boneta-Sádaba, N.; Tomás-Forte, S.; García-Mingo, E. (2023) Culpables hasta que se demuestre lo contrario. Percepciones y discursos de adolescentes españoles sobre masculinidades y violencia de género. Madrid: Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud, Fundación Fad Juventud. DOI: 10.5281/zenodo.7797449

El nucli és un estudi qualitatiu a partir de grups de discussió amb adolescents d'un institut. Molt arrelat en la realitat ara mateix, superada una etapa on primaven els estudis estadístics.  Un tast (pàgina 27):

De lectura obligada per tota la gent que tracti amb adolescents:

"La polarización es un círculo vicioso que distancia posturas, imposibilita el diálogo y acaba generando más polarización. Abogamos por enfoques no adultrocéntricos, que reconozcan a los adolescentes como interlocutores válidos con ideas propias. Dejar que hablen sin miedo a represalias (permitiendo la duda y el error), ha demostrado generar un cambio hacia posturas y actitudes más favorables hacia el feminismo y las luchas contra la violencia de género." (pàgina 72)

Maternitat "subrogada"

En el grup "Filosofia i feminismes" de la Societat Catalana de Filosofia, estem llegint El contracte sexual, de Carole Pateman. Una obra de filosofia dura, representant del que s'anomena "contractualisme subversiu". 

Proposa una relectura del contractualisme de Hobbes a Rawls com a creador del que ella considera el patriarcat modern. Tot i autoproposar-se com antipatriarcal (seminals crítiques a Filmer), el contractualisme ha amagat un contracte previ a la societat política, el contracte sexual. Manllevant la ficció freudiana, el contracte sexual és aquell que realitzen els germans després de matar al pare, per repartir-se les dones que abans només eren del pare (que era pare, no home; és a dir, abans havia hagut d'accedir -violar- una dona per arribar a ser-ho). D'aquí l'ideal de fraternitat. Aquest oblit del contracte primigeni li permet ironitzar: de la mateixa manera que Freud proclamava que les persones teníem esborrada l'escena primitiva, és a dir, el moment on la nostra mare i el nostre pare ens havien engendrat, el pensament sociopolític té esborrada aquesta escena primitiva. Aquest ha estat l'únic pacte entre iguals -homes. 

La ficció del contracte originari dels contractualistes (homes lliures, propietaris -del seu cos, com a mínim- i racionals que es comprometen a obeir un poder) dona legitimitat a la resta de contractes en la nostra societat: el contracte laboral, el matrimonial, el d'esclavitud, el de prostitució, el de maternitat subrogada: l'individu és lliure, i pot entrar en relación contractual amb qui vulgui, on una part dona una cosa i l'altra una altra a canvi. Però aquesta legitimitat és aparent, perquè amaga en tots els casos una explotació, com en alguns casos havia advertit el pensament socialista (critica Marx per centrar-se en la plusvàlua, i no en l'explotació).

Amb aquesta doble perspectiva: contracte sexual originari i suposada llibertat dels individus que realitzar contractes, va analitzant els diversos contractes, des del d'esclavitut, servitut, laboral, matrimonial, de prostitució i de maternitat "subrogada".

Sobre aquest darrer:

El calificativo "subrogada" indica que el fin del contrato es hacer irrelevante la maternidad y negar que la «subrogada» es una madre. Una mujer que entra en un contrato de subrogación no es pagada por (tener) el niño. hacer un contrato de este tipo sería equivalente a vender el bebé. La madre "subrogada"recibe pago a cambio de firmar un contrato que permite al varón hacer uso de sus servicios. En este caso. el contrato es para el uso de la propiedad que la mujer posee: su útero.  (p. 292)

El trabajador no tiene derecho a las mercancías producidas mediante el uso de su trabajo. pertenecen al capitalista. De modo similar. el bebé que se produce a través del uso de los servicios de una madre «subrogada» es propiedad del varón que hace el contrato para usar el servicio.  (p. 292)

La fuerza de trabajo es una ficción política, pero el servicio que presta la madre «subrogada» en una ficción aún mayor. El trabajador contrata el derecho de mando sobre el uso de su cuerpo y la prostituta contrata el derecho de uso sexual directo de su cuerpo. Los yos del trabajador y de la prostituta son, en sus diferentes modos, ambos puestos en alquiler. El yo de la madre «subrogada» está en alquiler de un modo más profundo aún. La madre "subrogada" contrata el derecho sobre su singular capacidad fisiológica, emocional y creativa de su cuerpo, es decir, de sí misma como mujer. (p.295)  

No resulta sorprendente que las mujeres voluntariamente sean parte de contratos que constituyen a otras mujeres en subordinados del patriarcado. Las mujeres son consideradas menos que mujeres si no tienen hijos. (p.295)  

La historia del contrato original relata la derrota política del padre y cómo sus hijos, los hermanos, establecieron una forma patriarcal no paternal específicamente moderna. El sur- gimiento de la maternidad subrogada sugiere que el contrato ayuda a llevar a cabo una nueva transformación. Los varones están nuevamente comenzando a ejercer el derecho patriarcal como derecho paterno, pero bajo una nueva forma. (p.295)  

Cuando la propiedad de la madre "subrogada", su vasija vacía, se llena con la simiente del varón que pacta con ella, él también se convierte en padre, la fuerza creativa que trae una nueva vida (propiedad) al mundo. Los varones han negado valor a la capacidad corporal única de la mujer, se la han apropiado y la han transmutado en una génesis política masculina. [...] Gracias al poder del contrato como medio político creativo, los varones se pueden apropiar también de la génesis física. (p. 297)

Una mujer puede ser madre «subrogada» sólo porque su condición de mujer se ha tomado irrelevante y se la declara un "individuo" que presta su servicio. Al mismo tiempo, puede ser una madre «subrogada» sólo porque es mujer.  De modo similar, la propiedad relevante de un varón para el contralo de subrogación sólo puede ser la de un varón, es esa propiedad la que puede hacerle padre. El esperma es, por cierto, el único ejemplo de propiedad en la persona que no es una ficción polftica. A diferencia de la fuerza de trabajo, las partes sexuales, el útero o cualquier otra propiedad que pueda ser utilizada por otros mediante un contrato, el esperma puede ser separado del cuerpo.(p. 298)

Destapant el concepte liberal d'individu, lliure i propietari, que no aten a la diferencia sexual i criticant el concepte de gènere: Dos individuos sexualmente indiferentes (propietarios, representantes de dos géneros) deben ser partes contractuales o el contrato sería ilegítimo, nada más que un caso de venta de bebés. Por su parte, el contrato de subrogación sólo es posible porque una de las partes es mujer, sólo una mujer tiene la capacidad (propiedad) requelida para proporcionar el servicio exigido, una capacidad integral (natural) de su sexo. p. 308)

Damaris Cudworth, Lady Marsham

Damaris Cudworth, Lady Masham (1658-1708). Obres publicades anònimament. Correspondencia abundant i convivència d'anys amb Locke. També amb Leibniz

Discurs sobre l'amor de Déu (1696)

Pensaments sobre la vida virtuosa (1705)

Regan Penaluna, autora de How to Think Like a Woman: Four Women Philosophers Who Taught Me How to Love the Life of the Mind (2023) escriu a Aeon Magazine un extens article que resumeix part del seu llibre. De la mateixa autora és també un article sobre Cudworth a Philosophy Now:

"As Lady Masham, she was in charge of supervising servants, managing household supplies, and raising stepchildren. Six months after her wedding, she wrote to Locke: ‘Household Affaires are the Opium of the Soul.’ Then her son was born, and her husband, who was often in London, was not much help or company. She grew lonely and bored. She wrote to Locke: ‘For All my quarrel with you I cannot help telling you that there is scarse any thing I would not give to see you Here in my Closet where I am now writeing to You.’

Text complet en anglès

She believed that women were as smart as men but had a greater capacity for empathy, making them better suited to raise children. This insistence on women’s superior capacity for care bothers me, as it further entrenches patriarchal views. But it also has a few radical implications. It’s why Masham thought that women ought to be the arbiters of parental decisions in the domestic sphere. And here once more she breaks from Locke, who insisted that fathers should be the ultimate judge in any domestic dispute. Her heightened respect for home life anticipated modern feminist laws that support the rights of mothers and attempt to curb domestic violence."

'Though men might ‘pretend to be their Masters’, women are not made to serve them.'

castedat:

'but a Peccadillo in a Young Man, altho’ a far less Criminal Offence against this Duty in a Maid shall in the Opinion of the same Persons brand her with perpetual Infamy.