dimecres, 27 d’octubre del 2010

Laberints II

Tot pensant en activitats per a la visita a Per Laberints se m'acut que fer la performance Caminhando, de Lygia Clark és com recórrer un laberint.
Prova-ho: Fes una cinta de Moebius amb paper, per exemple enganxant els extrems de la faixa d'un llibre. Clava-hi la punta de les tisores i retalla per la meitat. Quan vegis que arribes on havies començat, decideix si segueixes per la dreta o per l'esquerra (aquesta decisió es revelarà transcendental). Segueix fins que el paper sigui tan prim que no puguis seguir fent-hi camí. Llençaràs el residu mentre t'adones que durant una estona has estat en un sinuós entortolligament espaitemporal.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Postals urbanes II

I
Al tren (anada)
- L'any passat vaig donar classes particulars a un nen que en sabia però que em demanava que jo li fes els deures.
- Jo no voldria ser professora d'ESO. No podría ensenyar a qui no li interessa.
- Dilluns comencem les pràctiques amb animals. Patirem.
- Diuen que t'hi acostumes. Jo sé que seguiré patint, però ho dissimularé millor. Mai voldria acabar sentint indiferència. Aquests veterinaris que fan eutanàsies i que no senten res ...

II
Al bar
La cambrera (marroquí?) saluda la família de la seva companya (filipina?) que porta els nens sortits d'escola:
- Uat japen?
La seva companya la imita en broma:
-Qué passsa?

III
Al tren (tornada)
M'assec al davant d'una dona que consulta un Mac obert a la falda. Al seu costat s'hi posa un noi que escolta un Iphone que duu a la ma. Començo a encuriosir-me per qui seurà al meu costat. Bingo! Una noia amb una Blackberry envia un missatge! Trec de la cartera, ostentosa i cerimoniosament, el meu llibre. Nivell.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Memòria

He vist Pa negre. És una producció catalana molt digna en la que destaca una excel·lent direcció d'actors, especialment la dels més joves. Els diàlegs haguéssin pogut millorar, perquè la seva artificiositat, sobre tot en el cas dels adults delata el seu origen literari. Pal per al guionista ... que és el mateix director.
En sortir dels entranyables Verdi m'ha sorprés sentir un cop més l'argument que no és moment de treure el tema de les venjances i la repressió en la immediata posguerra, que millor "deixar els morts en pau". Un argument dels vencedors, no d'aquells que van haver d'aguantar anys, tota una vida per explicar en públic que el seu pare, la seva tia, el seu germà, geia assassinat i enterrat al costat de la carretera. Per això cal un suport seriós a tot el que es faci per aprofundir-la i ampliar-la, com aquest projecte d'investigació de CSIC. I no pas per ressentiment, sinó per sanitat moral i política.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Com el Vallès no hi ha res!

Què bé que ho deia l'Ovidi! I la Silvia Pérez també, en cantar la versió de Llach de les Corrandes de l'exili, de Pere Quart.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Art per pensar, pensar amb l'art

Una i tres cadires (1965), de l'artista conceptual Joseph Kosuh.
A la paret, una definició de cadira.
Proposta de treball:
  1. Observa la reproducció de l'obra: què caracteritza cadascuna de les tres cadires?
  2. Tot pensant en els diferents plans de l'al·legoria de la caverna, quina correspondria a cadascun?
  3. Si adoptes una metafísica platònica, quina és la cadira real? I si n'adoptes una d'empirista?
  4. Discussió: Quina és la cadira que és una?
  5. Discussió: a la llum d'aquesta obra, per què Plató considera al llibre X de La República que la poesia no és educadora?
- No són tres els llits que se'ns apareixen d'un de les quals diem que existeix en la natura i que penso que ha estat fabricada per un déu?
- L'altra és la que fa el fuster.
- I la tercera, la que fa el pintor.
República, 597b

dijous, 14 d’octubre del 2010

De peus a terra

- Plató bla; les Idees bla; realitat incorpórea bla ... fins que T, amb expressió alarmada, alça la mà:
- Jordi, com pot ser que hi hagi algú que afirmi que allò que podem veure, tocar, olorar no és real?
- Molt bona pregunta però fixa't que en fer-la suposes que la realitat és allò que podem veure, olorar, tocar.
- És veritat!
- I Plató sembla ser que pensava que una de les característiques del real era la permanència i la immutabilitat. Allò que podem veure, tocar, olorar és fugaç i canviant. Estàs més tranquil?
- Ssssi ... no ... no ho sé.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Parlar d'ETA

L'Escola de Cultura de Pau de la UAB acaba de publicar un document del seu director, Vicens Fisas, on recapitula sobre la trajectòria d'ETA a les portes de la seva dissolució. El cos és la presentació i comentari dels diversos plans de pau. Pot ser molt útil si el tema sur a classe.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Intel·ligència animal

Per què ens sorprén el video? Perquè revela que l'ús que fem d'animal com a concepte límit (és el que no som els humans) no és adequat. Millor dit, és antropocèntric.

Més informació aqui

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Encara m'afecta

Ordenàvem a primer de batxillerat D els arguments entorn la qüestió Hi ha altres mons habitats a més de la Terra? Algú ha mencionat el nou planeta Gliese 581 g. No sembla un lloc molt agradable per viure, condemnats els possibles habitants a malviure en la zona del crepuscle entre una zona tòrrida i una altra congelada (no té rotació), però reforça l'argument en favor de la possibilitat efectiva de vida en altres llocs de l'Univers. Fins aqui tot molt bé. Tanmateix, quan hem entrat en l'aspecte de la possibilitat de comunicació, una bona part dels 32 alumnes no ha estat capaç d'explicar què eren els 20 anys llum que ens en separen. Bronca -inútil- sobre la manca d'aprofitament de l'ESO ...
Més aqui (sobre els aliens, no sobre l'ESO)

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Per Laberints I

Portarem els alumnes de primer de batxillerat a l'exposició Per laberints del CCCB. Està comisariada per Ramón Espelt, que ha estat professor de secundària de matemàtiques. El laberint ens interessa des de filosofia com imatge per pensar, especialment mitjançant la conceptualització i la problematització. A més, la visita pot ser aprofitada per altres assignatures:
Clàssiques: El laberint cretenc: Ariadna i Teseu, Dèdar i Ícar ...
Matemàtiques: L'esquema del laberint, topologia, fractals ...
Literatura: Borges, Dürremat ...
Dibuix: Construcció de laberints, del plànol a la realitat ...
Biologia: Hi ha estructures laberíntiques a la naturalesa? El cervell com a laberint ...
Tecnologia: Materials de laberints, circuits laberíntics, la web com a laberint ...
Història, art: els laberints unicursals gòtics, el laberint del jardí neoclàssic ...
O sigui, vejam si animem els col·legues
Laberint d'Al Asnam (Algèria) font
laberint d'Alex Champion "Arreus de cavall de l'lèpoca vikinga font

Més informació:
  • El catàleg es pot complementar amb un interessantíssim llibre del mateix Espelt.
  • The Labyrinth Society, que té un vessant una mica esotèric, però que és exhaustiu.
  • Adrian Fisher, un dissenyador contemporani de laberints. Si vols posar-ne un a casa teva, contacta amb ell.
  • La gestació i resultat de l'obra d'Eugènia Balcells Laberint, on podreu veure la col·laboració d'Espelt.
(continuarà)

dissabte, 2 d’octubre del 2010

divendres, 1 d’octubre del 2010

Retrobar-se

L'any passat van ser vuitanta homes preancians acomodats que en començar parlaven castellà entre ells per després descobrir que podien comunicar-se en català. Més de quaranta anys que no ens vèiem ... Diversos estadis de greixositats i calvície. Un acte simpàtic al capdavall; d'alguna manera en sorties reconfortat.
Avui, una altra trobada, aquest cop d'un altre grup. Hi havia noies. També serà reconfortant o les mirades i els silencis que intercanviarem faran més estralls?