divendres, 22 de gener de 2016

Mirall i bellesa

La propera Olimpíada de Filosofia de Catalunya 2016 té com a tema La bellesa. En el seu blog es van publicant idees i suggeriments. L'orelles vol contribuir-hi amb una proposta d'activitat Filosofia/Plàstica/Anglès. Hem vist algunes Videes sobre el tema que partien de la bellesa de les persones, però que no semblaven posar-les en qüestió. Provem de fer una activitat que volem no només que ajudi a examinar el concepte críticament, sinó a incorporar les conclusions la pròpia vida. 

La idea és de fa un parell d'anys i prové de la pàgina canadenca de bricolatge  Dans le Lakehouse. És potser l'únic post de caire crític que conté.

Tasca:
Individual
1. Traduir el text:
AVÍS (precaució, compte ...)
Els reflexos en aquest mirall poden estar distorsionats per idees sobre la bellesa socialment construïdes.

2. Reflexionar sobre: bellesa natural/bellesa convencional; bellesa/atractiu; pressió social respecte la presentació del propi cos; la síndrome de la mare de Blancaneus; l'ús de la ironia ....
3. Construir una enganxina com la de la idea original o una plantilla seguint les instruccions de la pàgina. Aplicar-la en el mirall propi i reflexionar. Fer-se una foto mirant el mirall de l'enganxina.

Col·lectiva
4. Posar en comú a classe les reflexions personals (només hi participa qui s'ha fet la selfie): Podem afirmar que hi ha una distorsió de la idea de bellesa? Per què si o perquè no?
5. Escampar l'enganxina pels miralls que es freqüenten. Als del Centre educatiu, pot fer-se redactant una proposta argumentada al Consell escolar o altre òrgan decisori i enganxar-les amb motiu del 8 de març.


dilluns, 18 de gener de 2016

Millorar l'argumentació

Al Congrès vaig fer apologia, com sempre, de Douglas Walton. Se'm va quedar per mencionar el seu Methods of argumentation. Dissortadament, no hi ha res de Walton publicat en català o castellà. Anem perdent posicions ...

Ofertes de treball

A photo posted by Eva Serrats (@evaserrats) on

dissabte, 9 de gener de 2016

Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, i 4

Coda

A més: Concert de piano sobre obres musicals de Nietzsche. Exquisit, encara que el zel del conserge deixés fora una part dels assistents. 



Representació esforçada de l’Hiparxiologi. La solemnitat cerimoniosa de l’escriptura convé a la representació.










Totes les facultats, tots els grups i associacions, tots els nivells educatius. I vi, i cava,  i l’autor de A la flama del vi. I els dinars a La calma i a l’Agrícol, i les amistats als passadissos, i l’alberg, i l’hospitalitat d’en Pere ...

Vilafranca, capital cultural. Ja l’has fet teva. Només has pogut atendre un terç del Congrés. Assedegat encara. El proper, a Andorra.


dijous, 7 de gener de 2016

Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, 3

Oscar Brenifier

El convidat estranger. Expectació. Oscar Brenifier és conegut per les seves obres, moltes traduïdes al català i al castellà, però la millor manera de copsar el missatge d’aquest filòsof pràctic és en persona. Conferència del matí: segueix el seu article “Els principis de la pràctica filosòfica” que pot trobar-se al seu lloc web. Pensar és com un art marcial. Consisteix a donar-se desafiaments. Cal aprendre la tècnica i confiar-s’hi, treballar la subjectivitat. Prendre l’altre no com algú en qui trobarem complaença, sinó com una oportunitat d’enfrontar-se a un mateix. Repetir els gestos, com si aprenguéssim karate: aprofundir, problematitzar, conceptualitzar seguint la lògica, no difuminar-la sobre cúmuls de paraules. No respectar les idees u opinions; respectar només l’activitat reflexiva; no témer l’altre, no amagar-se rere els mots. De seguida comença la interacció. Qui presencia o, fins i tot, té la sort de ser interrogat per aquest filòsof pràctic i ignora tot l’anterior pot concloure precipitadament que és un mal educat, perquè agafa es teves paules en serio, i això no et permet escapar al discurs ni fer broma o efectuar reparacions sobre el que has dit. Qui en canvi, entengui el joc, es trobarà amb un exercici, no necessàriament plaent ni necessàriament dolorós, però si intens, en el que es veurà pensar. 


A la tarda, al taller, màxima experiència d’interacció. Algú ha assistit a alguna conferència d’un filòsof que hagi provocat tal diversitat de reaccions? Em tocava moderar i vaig preguntar-li quan de temps estava previst que durés el taller (alguns alumnes de Màster tenien pressa per retornar a Barcelona). Em respon: “- Quan vas a ballar, preguntes quan durarà el ball?”. Es tractava d’examinar enunciats que qui els proposava cregués que eren vertaders i cercar-ne els criteris de veritat. Només vam tenir temps, en les més de dues hores, d’examinar “Ara no estic somniant” i “Una tortuga no és un elefant”. Exigència de compromís amb el que es diu, fascinant joc del pensar. Retret: “- És que tu poses les regles”. Acceptació d’invertir el joc, de ser interrogat. Més de vuitanta filòsofs -alguns després de copioses libacions, tot cal dir-ho- sacsejats, sotragats, sorollats incansablement. Mestria en conduir una discussió col·lectiva, en controlar les intervencions impertinents. Diversió però no per la broma, sinó per sorpresa, per anar en serio, perquè efectivament ens veiem pensar. Al final, l’assistent que destacava per graciós, exclama, entre agressiu i sincer: ”Ara entenc per què van matar Sòcrates!”. Un mostra molt autèntica d’allò que ens deia el Nicies de Plató: “Si un es troba enfront d’ell en una discussió es veurà obligat, sigui quin sigui el motiu inicial de la trobada, a veure’s arrossegat per la trama inicial del diàleg, a donar compte d’ell mateix, del seu mode de vida actual i del que ha portat en el passat. I un cop hom ha caigut en això, Sòcrates no el deixarà fins que ho sospesi tot prou i bé” (Laques 187e-188a). Al matí ja s’havia anunciat que el que proposa Brenifier no te res a veure amb una pràctica terapèutica, no tranquil·litza ni pacifica, sinó que  inquieta, obliga a filosofar. El presoner  arrabassat a la força fora de la caverna ...

dimarts, 5 de gener de 2016

Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, 2

Àmbit 5.
Ensenyament de la Filosofia

Cal que el programa d’Història de la Filosofia a secundària inclogui autors del segle XX i XXI? Quins? Quins textos? Tema de la taula rodona de la que properament sortirà un document. Arendt sembla perfilar-se, encara que hi ha qui segueix assenyalant la dificultat de conjuminar la importància històrica de les obres amb l’existència de textos a l’abast. A Balears fa anys que van introduir aquesta pensadora ...

Bones prà

ctiques. Propostes detallades, moltes transmissibles, contrastades. Joana Subirats: detallat giny per millorar l’argumentació a través de l’apropiació i aplicació dels criteris d’avaluació per part dels alumnes. Síntesi assenyada de diverses propostes. Una bona pràctica que podeu trobar aqui.. Emília Olivé, que ens fa aterrar de l’especulació dels altres dies a l’entrevista filosòfica amb alumnes a través d’objectes, les capsetes filosòfiques; activitat voluntària de recull d’objectes sobre la “filosofia i jo”, que respongui al final de curs a “què us voleu endur de la filosofia?”. Objectes, mots, retalls de diari. Tria que potser marca l’inici d’una identitat filosòfica que comença per la forma de la capseta transparent: rodona o quadrada?  Capsetes que es presenten a la professora i s’expliquen.

Xavier Valls explica un altre desplegament de la subjectitivat adolescent en el diari filosòfic personal, que escriu tan profe com alumnes, durant tot el curs. Es recullen un cop al trimestre i observa, com a garantia que es van fent. No cal dur-los a classe. Una de les poques coses de les que els pares i mares expressen opinió positiva és positiu. Incorporació de la filosofia a la vida. Què volem més? Tant l’Emília com en Xavier n’ofereixen exemplars que han aconseguit que els alumnes els deixessin. Fascinació.

Yolanda Navarro, esplèndida i mil·limetrada exposició. Fer servir la fotofilosofia com a eina per a la recepció i integració en el centre dels alumnes de la USEE. “Parelles filosòfiques” entre alumnes de primer de BTX i de la USEE: Construir una fotofilosofia i cercar respostes. Acte especial per Sant Jordi: repartiments dels diplomes a les millors fotofilosofies. Cada diploma amb la foto de la parella filosófica és recollit conjuntament pels dos membres.

Jordi Beltran proposa de dedicar els esforços en l’ensenyament de l’apartat de lògica a la construcció de contraexemples en llenguatge natural i de tractament de les fal·làcies més adient a la teorització actual, que les tracta com a esquemes argumentals  rebatibles que poden ser fal·laços o no. Debat pendent sobre si menysprea injustament la lògica formal.

Montse Palou: Com sempre, tota raó emocionada. El professorat és un agent de canvi (Giroux, Peter MacLaren). La filosofia com a compromís. Es tracta de subvertir l’anòmia i la manca d’integració de l’alumnat d’origen estranger (moltes i molts no saben que són immigrants) social i emocionalment. A través de mitjans de la cultura popular: vídeo, fotografia amb mòbil. En brinda diversos exemples, com el video “Jo per la pau, què faria”.

Ambròs Domingo: condensa una intervenció més llarga, que ens agradaria conèixer completa. Per tal que quedi alguna cosa de filosofia en el nostre alumnat de secundària, hem de modificar la tendència a exposar un seguit de solucions a problemes filosòfics, el que s’ha de fer és,  abans de res, que entenguin per què un problema filosòfic determinat és un problema. Després, passar a examinar les diverses solucions. Il·lustra la seva exposició amb un exemple sobre  el problema de la realitat: Allò que veiem és allò que és? La proposta comporta una conseqüència dins del debat de la inclusió d’autors del segle XX: Quedaria estrany que es donessin les solucions del segle XX si no es discuteixen abans les solucions donades anteriorment ...

Xavier Serra, incansable propagandista, presenta el primer número de la revista digital  Filosofia ara.




I a l’altra taula, més bones pràctiques i anàlisi de la situació de les matèries de filosofia i les activitats del professorat en l’espai -grups territorials- i el temps –darreres mobilitzacions.

diumenge, 3 de gener de 2016

IV Congrés català de filosofia 2. Crònica personal 1

Vilafranca del Penedès. Capital cultural 2015. Aparques en una zona de naus industrials, i t’adones que gairebé totes són bodegues. Capital del vi!, elixir que en  formes vàries anirà puntuant generosament tots els actes dels propers dies.

L’entrada a la seu del Congrés costa de descobrir. Només ho anuncia un petit pòster en una porta vidriada i una escala solitària. És que fas tard .... Tanmateix, a dalt ja ha començat a bullir l’olla. Secretariat jove i becaris amb ganes de fer-ho bé.  Esplèndida selecció de llibres de filosofia en català, alguns difícils de trobar, gràcies a la llibreria autòctona l’Odissea. Programa. La curiositat, les amistats, els interessos, l’atzar i els horaris et faran serpentejar tot configurant un itinerari les fites del qual has d’explicar.

Calidoscopi

Calidoscopi d’intervencions, amb llampades que resten a la memòria: les fotos contrastades de Zambrano i Ferrater Móra quan s’exiliaren i quan retornaren. La seva correspondència: “escrivim sobre el mateix que Heidegger, però a nossltres no ens llegeix ningú”. La doctoranda colombiana que, de passada, explica que va consultar Mario Bunge sobre un possible tema i aquest, sense dubtar, li va aconsellar: “Ferrater Mòra”. Una ordenada exposició del pensament de Trias, recomanable si no es coneix el filòsof de Ciudad sobre ciudad. La troupe de la UAB sobre l’estètica gustatòria: violoncels, performance, ganes d’obrir un camp de reflexió.

Els savis Cuscó, Serra, Roviró, que dónen llum a Llorens i Barba. Brillants investigadors blasmats entre els estudiosos d’arreu l’Estat de manca d’ambició perquè es dediquen al que en la historiografia “española” només és un capitulet  annex que agrupa sota el títol “Filosofia catalana” tots els autors, com si fossin d’una sola escola. “A Catalunya tenim la cultura espanyola i la civilització francesa” (Balmes). Ciència catalana de Pujols front Ciencia española de Menéndez Pelayo.


Garcia Carpintero i Birulés, tan diferents, i tan mestres, l’un i l’altra. Garcia Carpintero, tot desplegant enlluernadorament les eines del filòsof analític, depassa l’etiqueta i disserta sobre estètica amb el vell tema platònic de poesia i coneixement, encara que les seves referències son films o novel·les d’ara mateix.  Anuncia un llibre sobre això el 2016. Birulés, construint sobre Kosselleck, Wierkova i Arendt per tal de pensar el present, tot i que, com recorda citant Zambrano, “sobre el presente no hay que exagerar, entre otras cosas porque debemos vivirlo”.