divendres, 20 de febrer de 2009

Autoconcepte

A la professora, quan entra en la clase acompanyada dels professors en pràctiques:
- "¿Qué pasa, profe, que somos tan malos que necesitas ayuda?"
A una professora en pràctiques:
- "¿Seguro que quieres ser profesora? Nos portamos muy mal, y los del año pasado, peor."
Al professor, opinant sobre el professorat de pràctiques:
- "Es nota que encara no els han tocat la moral els alumnes."

dimecres, 18 de febrer de 2009

Stand by me

"Tant se val qui siguis, tant se val quin camí segueixis en la vida. En algun moment necessitaràs algú que et faci costat."

Gracias, I.

dimarts, 17 de febrer de 2009

Actualitat de Hume

I

Un 17 de febrer de fa 409 anys va ser executat a Roma, al campo dei Fiori, un científic, teòleg, filòsof i matemàtic anomenat Giordano Bruno. Delicte: parlar per si mateix. Cremava viu despullat, amb una premsa aferrada a la llengua perquè no pogués parlar. No hem llegit en aquests dies cap reparació per part dels membres de la institució que va perpetrar aquesta ignomínia.

II

El quatre de novembre de 1995, Isaac Rabin va ser assassinat. Era el primer ministre d'Israel, havia signat els acords de pau d'Oslo. Premi Nobel de la Pau, premi príncep d'Astúries. Acabava de fer un parlament en un mitin que havia aplegat milers d'israelians amb el lema Sí a la pau, no a la violència. El seu assassí, aleshores un jove jueu ortodox, compleix cadena perpètua, s'ha casat i ha tingut un fill.

III

Amnistia Internacional i Human Rigths Watch han denunciat reiteradament la manca de respecte al drets humans en la franja de Gaza, per part del govern de Hamàs (Moviment Islàmic de resistència). Hamàs és contrari als acords de pau d'Oslo, signats per Yasir Arafat i Isaac Rabin.

IV

"Quan estan en joc els interessos de la religió, cap moralitat té la força suficient per controlar el fanàtic entusiasta. El caràcter sagrat de la causa santifica qualsevol mesura que pugui utilitzar-se per promoure-la". (David Hume: Dìàlegs sobre la religió natural -1779).

Fer filosofia


L'Orelles distingeix tres capacitats filosòfiques de base: problematitzar, conceptualitzar i argumentar.  El considerar que la filosofia sorgeix de l'exercici d'aquestes capacitats és molt important didàcticament i és essencial per a la tasca de fer filosofia a secundària (i per fer filosofia, tout court). El primer lloc on les vaig trobar va ser al llibre de Michel Tozzi Penser par soi même, de 1992. Ara ha aparegut traduït al castellà per Popular Editorial i segueix plenament vigent. És molt interessant com resol el repte de fer un llibre de filosofia concebuda com a activitat. A partir d'una temàtica d'introducció a la filosofia, proposa activitats per tal que qui llegeixi faci filosofia, construeixi la seva filosofia, filosofi. No és un llibre de lectura, sinó un llibre de treball on el professorat trobarà l'origen de moltes bones idees que s'han escampat, i els no experts podran experimentar la filosofia. Hem parlat de Tozzi aqui i aqui.

dijous, 12 de febrer de 2009

Es el mejor

Examinant les notícies sobre el bicentenari de Darwin, comprovem com molts periodistes han acabat fent més campanya pel dit creacionisme que per celebrar la importància d'una de les més fecundes teories científiques. Això és efecte, segurament no volgut, d'un enfocament que sovinteja: per tal d'aparentar neutralitat o objectivitat, el periodista dóna veu a qui afirma quelcom i també a qui afirma el contrari. En aquest cas s'en dóna al darwinisme i als seus crítics extravagants. D'aqui resulta el següent missatge: "uns diuen que les espècies actuals provenen d'altres espècies per selecció natural, els altres diuen que provenen d'un acte intel.ligent ... qui te raó? vosté lliurement decideixi". Però posar en peu d'igualtat dues posicions tan assimètriques el que fa és valoritzar el creacionisme. I donar valor al creacionisme suposa ignorar que als Estats Units fins i tot han hagut de canviar el nom pel de disseny intelligent per evitar els efectes de la seva derrota política i legal en l'intent de posar-se en peu d'igualtat en l'enxenyamenyt i la investigació. Això sense entrar a examinar la seva discutible racionalitat. Què pensaríem d'un periodista que enfoqués una notícia així: "Uns diuen que l'arsènic és mortal, l'altres diuen que no ho és ... vostè lliurement decideixi". Sobre creacionisme vegeu l'entrada de Skepdic. Anna Sarsanedas ha fet un bon recull d'enllaços sobre la importància de Darwin.

Però jo el que volia era celebrar el bicentenari del naixement de Charles Darwin brindant amb una copa del badaloní Anís del mono. La seva etiqueta representa una mena mico inspirat sens dubte en caricatures de Darwin de la mateixa època (començà a elaborar-se el 1870). Porta a la mà un pergamí amb un emblema que avui aplicarem a aquell nascut un 12 de febrer de fa dos-cents anys: "Es el mejor. La ciencia lo dice y yo no miento".


dilluns, 9 de febrer de 2009

diumenge, 8 de febrer de 2009

Origen

Ho vaig presenciar. Fa molts anys. Al Mirot, una masia perduda al Lluçanès. Ell entrava i sortia de les cambres, endut per una mena de neguit somniador; inspeccionava el rebost, remenava entre les andròmines del traster. El veies atrafegat amb una determinació de bruixola aplegant damunt la taula varis trossos de fusta, un maó, aigua en un pot, unes pintures que havia agafat de l'estudi de disseny gràfic. Els altres mandrejavem al sol, feiem el dinar, tocavem la guitarra: cap de setmana. Durant una bona estona no el vem veure. Finalment aparegué somrient amb un tros de taulell on hi havia unes formes circulars pintades de color argila. En posar-lo vertical per ensenyar-nos-les, van fer-se uns regalims, que ell examinà primer amb atenció i després amb un somriure aprovatori. El següent cap de setmana duia com un tresor tres bosses de terres de color i un pinzell. "Per provar" va dir. Aquella compulsió ha donat fruits. Els més recents es poden veure fins el 25 de febrer al Pou d'Art.
Més imatges de les obres del Mon a l'ou d'au-art.

dimecres, 4 de febrer de 2009

El silenci del pensament

- Sabeu algun premi nobel espanyol?
- ¡Camino!
- (xiuxiueig) Que això és dels Goya.
- Dic premi Nobel.
- Pereira Gomez o así ...

dimarts, 3 de febrer de 2009

La remor del pensament (performance)

Participants: 24 adolescents 2n C BTX + 1 adult

Text: René Descartes, Meditacions Metafísiques, II

Data 3-2-2008

Durada 1' 3''

Descartes Meditacions2
Descartes Meditaci...
Hosted by eSnips

diumenge, 1 de febrer de 2009

Formes d'ús públic de la raó

A Què és la Il·lustració, Kant distingí dos usos de la raó: el públic i el privat. Aquest és el que fem com a professors, com a consellers, "com a predicadors". L'us públic, en canvi, és el que fem com a membres del gènere humà adreçant-nos al "món dels lectors". Obrir un llibre o un diari és, per tant, ingressar a aquest món. A risc de ser acusat d'optimisme tecnològic, crec que el ciberespai, malgrat les seves distorsions, ajuda a ampliar el món dels lectors. L'orelles hi ha trobat una bona iniciativa: DebateWise. S'assembla a un fòrum, perquè té diversos temes oberts i s'hi pot intervenir, però hi ha una segona ordenació, que és la dels arguments i contraarguments. Així deixa de ser una mena d'enquesta, per transformar-se en un lloc que dóna eines de reflexió. Està vinculada a Idea, la Societat internacional per a l'educació mitjançant el debat.
No m'he pogut resistir a la tentació de copiar la fotografia que il·lustra el debat "Obama ha d'investigar Bush per crims de guerra?"