dimecres, 31 de desembre de 2014

Bon 2015!

I
Havia de comprar bombetes de recanvi a l'única botiga que era oberta al migdia. El pakistanès m'ha desitjat bon any.
II
Surto de comprar-me roba interior -no de color vermell, ho juro!- d'una botiga on m'ha sorprès l'amable però enriolada -encara que previsible- familiaritat amb què les depenendentes -de la meva edat, baixetes, canoses- m'interrogaven sobre com els preferia. S'han acomiadat desitjant-me un bon any. Miro et ticket de caixa i veig que hi surt el nom jueu del propietari, que restava en segon pla, també baixet.
III
Cedeixo a la temptació un cop més i entro a la meva botiga de llaminadures preferida. En pagar, ens fem un embolic de cortesies felicitant-nos l'any nou però recordant que ens felicitarem també l'any nou xinès.

IV
Rellegeixo fascinat la intervenció de Joan Gonzalez Guardiola en els XVII Col·loquis de Vic sobre el Calendari. La celebració d'aquesta nit se m'obre en una simfonia d'equinoccis i solsticis, de llunes plenes i llunes noves, de temors i anhels, del fast i el nefast, de sedentaris i viatgers, de cultures joves i mil·lenàries ...

V

dissabte, 27 de desembre de 2014

Amb filosofia segueix fent pensar

Com hem insistit d'après Tozzi, una de les competències filosòfiques és problematitzar. Un pom de filòsofes i filòsofs tracten sobre el tema i conceptualitzen -una altra competència filosòfica- en què consisteix preguntar-se. Garcés, Luri, Alcoberro, Vega, Antich, Manzano, Birulés, Olivé, Rubert, Cirlot.
http://www.ccma.cat/tv3/ambfilosofia/

divendres, 12 de desembre de 2014

Platero i l'orelles

font

L'orelles no es pot sostraure a l'aniversari de la publicació del llibre que servia per explicar el que era la prosa poètica (allò que feia "Platero es pequeño, peludo, suave, tan blando por fuera ..." i que ens feia sospitar si la prosa poètica seria parlar estrany sobre els animals). Ens ho recorda Google en la icona del dia.


Jornada de Filosofia de Girona

El dinamisme de la comunitat filosòfica és imparable. Tan bon punt hem culminat la Mostra de Fotofilosofia i el Barcelona Pensa, culmina aquests dies la Jornada de Filosofia de Girona, mentre es prepara l'Olimpiada de Filosofia al febrer i la Jornada reivindicativa a Vilafranca del Penedès el maig. Com deia Mao: "Floreixin mil flors"!


dissabte, 6 de desembre de 2014

Els diables són aqui

The Unbelievevers és un documental que narra la gira mundial del biòleg Richard Dawkins i del físic Lawrence Krauss on conferencien en favor de la importància de la ciència i de la raó i entrevisten personalitats com Woody Allen, Ian MacEwan, Cameron Diaz. Es tracta d'uns divulgadors del positivisme i del que es coneix com a actitud escèptica front la pseudociència, la manipulació política o la religió.


Aquí teniu un programa de TV on es presenta el documental. Dues curiositats, una ètica i l'altra estètica. L'ètica: el compromís de dues figures en els respectius camps, que no tenen cap necessitat de baixar a bregar en el debat públic i sotmetre's a l'insult i la calúmnia (de broma o seriosa). L'estètica: com  posen subtilment en pràctica l'esquema August-Clown.

divendres, 5 de desembre de 2014

Qui tem la masculinitat?


A la darrera sessió es va plantejar la pregunta "Què hauria de ser la masculinitat, avui?".  

No n´he fet el resum perquè m'he adonat que malgrat haver estat un diàleg animat i viu, vem mantenir una confusió entre sexe, gènere i desig. 
Vem donar per descomptat que les determinacions de gènere s'havien difuminat i que això havia esdevingut poc menys que màgicament ... i vem acabar parlant de com els agradaven els homes a les dones. 
És a dir, els homenets vam aconseguir un cop més amagar-nos i no parlar de quins model de gènere, si és que n'hi ha d'haver, hem de tenir o, si més no, quins ens inspiren o, en tot cas, quina masculinitat intentem cadascú construir.
Simptomàtic?

dijous, 4 de desembre de 2014

DRET - A

font
"Llavors començava a sentir les primeres fiblades d'una malaltia, per a mi inconeguda: el desengany. Jo comprenia que el foc de les idees, als homes, els fes bullir la sang, però ja començava a sospitar que a alguns, a més, els fa bullir l'olla. Afectat per com era d'antipàtica aquesta sospita, la idea del sacrifici s'ennegria i es tornava dolorosa."
Marian Vayreda (1898): Records de la darrera carlinada, pàgina 109.

dimecres, 3 de desembre de 2014

Culte als morts

Els indicis de manipulació dels cadàvers que els paleontòlegs troben en jaciments de restes del gènere homo s'han etiquetat com a "culte als morts".  Això ha donat peu a què alguns ho adduissin com a prova per crear la faula de l'arrelament antropològic de la religió perquè, segons ells, el culte als morts implica la creença  una transcendència en el més enllà, més enllà descrit com a temible i que per això requereix viure tenint en compte el pas a aquest més enllà, és a dir, la mort, i hi ha uns especialistes en preparar-t'hi, als quals has de sotmetre't si no vols patir,  etc, etc. El culte als morts dels nostres avantpassats no seria altra cosa que les beceroles del que els civilitzats anomenem "la religió".
Pel mateix preu, podríem sostenir l'arrelament elefantiàsic de la religió perquè sembla ser que els elefants, segons indicis àmpliament establerts, reten culte als morts o si més no, mostren una atenció especial vers les despulles dels seus congèneres. Encomaneu-vos a Cynthia Moss i vegeu aquest fragment com a exemple (tot prescindint que la musiqueta new age que l'acompanya, si us plau).

dilluns, 1 de desembre de 2014

Now I'm sixty-four!


La cantàvem sense sense saber anglès, però enteníem que era una paròdia. Què feia sinó enmig del rock i la psicodèlia una cançò amb efluvis anys vint? Diuen que recuperaren aquella cançò composada per Paul al 16 anys per celebrar els 64 del seu pare, que havia tocat en una banda quan era jove. 
Currada, amb cor de clarinets. Eren uns professionals! Un aire burleta, tanmateix. Li demana que empleni el formulari per respondre  la seva proposta d'arreglar-li els ploms, de cuidar junts el jardí, d'estalviar i de llogar una caseta per estiuejar ... Un personatge que recorda al de Les bombons, de Brel. 
Aire burleta, però una proposta de vida junts. Una promesa d'amor per sempre, que a ritme de ragtime tal volta ens traslladaria vers aquella del belga que fa "Oh mon amour, mon doux, mon tendre, mon mervelleux amour ..."