dimecres, 25 de març del 2015

Dignitat

Fatiha -posem- camina sèria pel passadís, ara silenciós.
- Com és que no ets a classe?
- M'he salido.  El nois perquè ho aguanten tot, però jo no. La de filo ens ha dit "me dáis asco"!

dimecres, 4 de març del 2015

Els han deixat sols!


Ubi sunt els cossos aquietats, els serrells despentinats, les galtes envermellides, els colzes clavats a la taula,  els dits que s'afanyen a passar pàgines o que, ara estesos, adés tancats en un puny, suporten els rengles de caps inclinats?
Ubi sunt els bolígrafs exhausts, els llapis reduïts a estella, els fulls de celulosa torturada per la violència cal·ligràfica, l'escampall de fitxes, les piles de llibres, el carriqueig de cadires, els ulls que burxen en la cerca del mot, la frase, el gràfic, la imatge?
On són els universitaris del país? A les biblioteques virtuals? ... De vacances? País!
Només en resta arreu el rastre en la cridòria dels cartells que segueixen demanant silenci.
Dimarts, tarda. País.