dijous, 29 de novembre de 2012

Cartografies del pensament

En totes les aules tenim un llenç esperant i un material antic i d'una nobleça artesana, el guix. Sempre he pensat que calia fer-hi una mirada artística. 
Aquesta pissarra es va construir en un primer de BTX, abans de començar la teoria del coneixement. Òbviament es podria haver treballat més des de l'aspecte estètic, però fixeu-vos en la idea. El professor posa el concepte a treballar (la veritat) i dóna el guix a un alumne per tal que hi escrigui una paraula que expressi un concepte relacionat; si és afí, cal escriure'l aprop, si és contrari, lluny. Quan ho hagi fet, que ho passi a una altra alumna, fins que tota la classe hagi participat. Oi que l'explicació del tema de la veritat ens sortirà diferent, deprés d'això?
Ja s'ha clausurat l'exposició Cartografies del Pensament al Caixaforum: Mapes, diagrames, gràfics, obres d'art, que tenen com a referent el pensar i els seus productes. Afortunadament, mantenen el blog CARTOGRAFIAS amb reproduccions i enllaços als artistes, des dels llistats d'Ignasi Aballí fins el Mapa d'Enlloc de Grayson Perry. Més enllà del leiv-motiv originari de Borges de la relació entre mapa i el territori, ens pot servir d'inspiració tant per al llenç de les velles pissarres com per córrer pel món web.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Operació

Preparació ritual: dejuni, rasurat, recolliment. Transport de la víctima. Sacerdots i sacerdotesses amb estranyes vestidures i les cares tapades com un botxí. Drogues. Éxtasi i pèrdua de la consciència. Despertar de la víctima, renascuda i eufòrica com un neòfit. 
Versió posmoderna del sacrifici ritual?
font


dilluns, 26 de novembre de 2012

Per la filosofia!

Al juliol de 2012 es va constituir la Red Española de Filosofia. Sense agradar-nos en nom, ens hi vam afegir perquè semblava una alternativa decidida i unitària per sumar forces sobre la situació de la filosofia a l'Estat. Avui El País ha publicat un article relacionat amb l'acte del dia 22, on es va presentar la Red a l'Ateneu de Madrid, en ocasió del Dia de la filosofia. Es titula com la publicació de la UNESCO: La filosofia, escuela de libertad. 
El dia següent, divendres, nosaltres celebravem el dia amb el final de la Mostra de fotofilosofia en una sala plena a vessar i divulgàvem el nostre manifest a través de gairebé cinquanta blogs.

Manifest

diumenge, 25 de novembre de 2012

Dia Internacional contra la violencia envers les dones


Clica per pdf
Hi ha maneres de celebrar aquesta jornada que afavoreixen la construcció de les dones com a víctimes, cosa que collabora a mantenir-les dependents. La violència de gènere beu de la situació patriarcal, que n´hi ha prou amb cinc items per palesar-la. 
Dues lectures recomanades: l'editorial de Mujeres en red sobre el dia d'avui i El feminismo sitiado, sobre la situació actual del feminisme.

dissabte, 24 de novembre de 2012

La futbolització de la política

Tot reflexionant, trobo l'article de Carles Feixa titulat Fútbol e independencia. No l'havia llegit perquè aquell dia era en un lloc on només s'hi venien diaris en català ... i perquè aquest diari, entre l'ERE i la seva posició inicial sobre el tema de la independència, m'està decebent. Segueix la reflexió de Vázquez Montalbán, sobre el "més que un club"producte de l'anàlisi semiòtica del Barça en el franquisme.
Feixa ens va ensenyar tot sobre joves, bandes i tribus. Estaria bé que desenvolupés més el que insinúa a l'article sobre la futbolització de la política. Si és veritat que anem cap a això, el futur comença a ser temible: el futbol deixarà de ser el lloc on, presumptament, es desplaçaven les pulsions més baixes i passarà a model de fer política. De fet, el rearmament ideològic del conservadorisme representat a Espanya per la FAES, inspirat en Carl Schmitt, conflueix en aquesta direcció.

Fotofilosofia, un any més

dilluns, 12 de novembre de 2012

Responsabilitat front les generacions futures

La Diada internacional de la filosofia de la UNESCO té com a tema Les generacions futures. Proposen una iniciativa que pretén fer vives entre nosaltres  els nostres néts i netes, els seus fills, els fills dels seus fills ... Es tracta d'un exercici d'empatia que anomenen la Càpsula del temps: enviar al futur un missatge amb un escrit, un objecte, una fotografia perquè elles i ells ho puguin llegir. El Dia de la Filosofia, 15 de novembre, a la seu de la UNESCO de París, s'introduiran en una càpsula tancada que no s'obrirà fins el mateix dia de l'any 2065.
La UNESCO adoptà el 1997 la Declaració sobre les Responsabilitats de les Generacions Actuals respecte les Generacions Futures. Estava molt centrada en la qüestió mediambiental: contaminació, canvi climàtic, exhauriment dels recursos. El balanç és insuficient en aquest aspecte, i a més  es dibuixa un panorama que aleshores ens semblava inverossímil: pitjor protecció dels drets econòmics, socials i culturals, més inseguretat i potser menys llibertats.
La "càpsula del temps" sembla una iniciativa adreçada als infants. Tanmateix, crec imprescindible que els adults, que som els que al capdavall tenim més capacitat d'actuació, fem l'exercici d'escriure quelcom que pogués ser llegit per un habitant del món l'any 65 del segle XXI sense avergonyir-nos de la nostra hipocresia, mandra i autocompassió. 

dimecres, 7 de novembre de 2012

Un exercici de filosofia experimental

Què és filosofia? Preguntem-ho! Això és el que ha fet Thorsten Botz-Bornstein en la universitat de Kwait on fa classes com a preparació del Dia de la Filosofia 2012. Aquest filòsof alemany ha escrit sobre cosmopolitisme, la filosofia de Matrix, la filosofia del Viagra, multiculturalitat  ....
Fixeu-vos com un dels atractius del video és la varietat de responents. Per cert, caldria preguntar-se també perquè en aquesta universitat només s'ofereixen esports masculins.

diumenge, 4 de novembre de 2012

Pràctiques del fotofilosofar


dedicat a l'obra 
El principi esperançad'Ernst Bloch.

Hi ha una contradicció, no sé si volguda,  entre el títol "Escala sense fi", i la realització que el desmenteix, segurament a causa de la limitació del material
Escultura fallida, o que necessita que es prossegueixi amb la imaginació? Però si és així, constatació que no hi pot haver una fonamentació materialista de la imaginació utòpica, refutació de Bloch. 
O és que aquesta facultat que ens impulsa vers el futur només ens pot conduir a un lloc on l'únic que sentirem és vertigen. Un lloc on  ens haurem de conformar amb construir un altre graó.
Aleshores: Totes les empreses humanes tenen un límit? On volem arribar? Per què no hi afegim un altre graó? Tanmateix, què hi guanyaríem?
Però, hem mirat de veritat la fotografia? No veiem que l'escultura no és més que una versió grollera, formigonada i desequilibrada de l'altra torrre, la del campanar de l'esglèsia que s'alça senyalat al cel i potser demanant la seva intervenció per arrasar la babèlica paròdia?
En fi, cavil·lacions preelectorals ...