dimecres, 30 d’octubre de 2013

Setmana Estoica

La Universitat d'Exeter organitza per segona vegada una "Setmana estoica". La confiança que tenen en la vigència dels ensenyaments de Zenó de Citium, Lucreci, Sèneca, Epictet o Marc Aureli els fa organitzar un seguit d'actes que inclouen una mena de guia per practicar màximes de l'escola hel·lenística cada dia d'aquella setmana. A començaments de novembre us la podreu descarregar. Fins i tot proposaran un "test de benestar" per emplenar abans i després de la setmana. Des de l'orelles intentarem facilitar-ne les traduccions i seguir l'esdeveniment. Tot i presentar-se d'una manera semblant a l'autoajuda, creiem que la iniciativa té l'avantatja front les mixtificacions que proliferen de fer peu en els escrits estoics. Sobre el tema de fer peu en les obres, hem opinat també aqui.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Lou Reed

Wayne Wang li va deixar una sequència de la inclassificable Blue in the Face i ell va xalar esbravant-se en una apologia de Nova York ... i del tabac!

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Com ens ho farem?

Al tren, conversa entre una noia i un noi. Semblen conèixer's, però no molt. Ella explica, com si enunciés una veritat de fe:
- El meu germà no és un bon estudiant.
Ell, conciliador:
- Però és perquè no s'hi posa, o ...?
- No fa res. Arriba a casa i es queda així - I s'espatarra teatralment amb la mirada perduda al sostre.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Contra la LOMCE

Hi ha un blog de consulta obligada perquè selecciona articles i cites vinculades a la filosofia i a l'actualitat. La selecció és  magnífica. Es tracta del   blog del col·lega Manel Villar. Avui aplegava uns quants aforismes sobre la LOMCE. Me n'he endut tres a l'orelles:
Todo el mundo está a favor de mi ley de educación, dijo el ministro de educación cuando hacía la wertical. 
La LOMCE promueve la evaluación externa: todos los contenidos cuentan con el beneplácito de la Conferencia Episcopal. 
Mi objetivo, dice Wert, es llegar a ser el último ministro de educación en España. 



dimecres, 23 d’octubre de 2013

Que tinguin sort!

Un any més, em conviden a pronunciar una conferència en el màster de secundària de filosofia. Prop d'una trentena d'alumnes que potser optaran per alguna de les -amb sort- 686 places de filosofia (486 a la pública i 200? a la privada) de la secundària catalana que quedin lliures. Atents, interessats, preocupats, il·lusionats. 
Això és la presentació amb què vaig acompanyar la meva exposició, basada en "Notícia i elogi de filosofar amb joves", de publicació imminent en l'Annuari de la Societat Catalana de Filosofia. En la primera diapositiva, els meus enyorats alumnes del C, fent-me cas i posant la mà per fer fila de pensar. Que  ells i elles també tinguin sort!


diumenge, 20 d’octubre de 2013

Enveja

No puedo recordar
su rostro

estaba de pie frente a mí en lo alto
al final de sus largas piernas separadas
veía
su cadenita de oro
su cenicienta levita
y su flaco cuello
del que quedaba prendida una inerte corbata

fue el primero en enseñarnos
que el anca de una rana muerta
al ser pinchada con un alfiler
violentamente se contrae

él nos introdujo
a través de un microscopio dorado
en la vida íntima
de nuestro bisabuelo
el paramecio

nos vino
con un oscuro grano
y dijo: cornezuelo

instigado por él
en el décimo año de mi vida
fui padre
cuando tras una tensa espera
de una castaña sumergida en el agua
apareció un brote amarillo
y todo se puso a cantar alrededor

en el segundo año de la guerra
mataron al de ciencias
los granujas de la historia

si es que fue al cielo -

quizá camine ahora
sobre largos rayos
vestidos con grises medias
con una enorme red
y una caja verde
alegremente bamboleándose a su espalda

cuando en el sendero del bosque
encuentro un escarabajo encaramándose
a una pelotilla de arena
me acerco
me cuadro
y digo:
- buenos días señor profesor
permítame que le ayude -

lo transporto delicadamente
y me quedo mirando un rato
hasta que desaparece
en la oscura sala de profesores
al final del corredor de hojas

Zbigniew HerbertPoesía completa. Lumen, pàgines 111-112

divendres, 18 d’octubre de 2013

La vida es ...

font
Les argumentacions poden ser explícites o implícites. Valdria la pena tractar d'explicitar tot el que suggereix la il.lustració i examinar si hi estem d'acord i perquè. Seria una bona manera d'iniciar-se en el comentari filosòfic de text.

dijous, 17 d’octubre de 2013

Filosofia i religió

Dos adolescents parlen a crits mentre pugen les escales mecàniques a Gràcia. Repassen:
- Filosofia és preguntes, qüestionar ... són preguntes sense resposta!
- ... I religió és això és així perquè és aixi, i res més!
- I si no, expliques el pas de mite al logos.

No sé si és la millor manera de començar el curs de filosofia, però sembla que per a ells, com per a la majoria d'alumnes de primer, la filosofia és un descobriment.

Detall de la portada del llibre Among the Creationists recensionat aqui

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Què és un argument?

Ja hem vist que una argumentació conté, entre d'altres elements, arguments i contraarguments.

Quan impartía l'assignatura d'alternativa a la religió (és a dir la no-religió, com Humpty Dumpty, aquell personatge d'Alícia al país de les meravelles que havia descobert que era millor celebrar els no-aniversaris) preguntava a nois i noies de primer què era un argument. I donaven respostes com aquestes:

“Motiu per creure una idea”
“Idea que serveix per defensar-ne una altra”
“Quelcom que serveix per fer creïble als altres el que defenses tu”

No molt lluny d'aquesta definició, que em sembla la millor:

“A és un argument només si consisteix en una sèrie d’assercions adduïdes en suport d’una altra asserció que tracta de donar resposta a una qüestió plantejada, teòrica o pràctica"
(VEGA, Si de argumentar se trata, pàgina 107)

dilluns, 14 d’octubre de 2013

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Definició d'argumentació

Si parlem de diàlegs argumentatius, haurem de tenir clar què és una argumentació:

“L’argumentació és una activitat verbal, social i racional destinada a convèncer un crític raonable de l’acceptabilitat d’un punt de vista tot presentant una constel·lació de proposicions que justifiquen o refuten la proposició expressada en el punt de vista”.[1]


[1] Van EEMEREN.; GROOTENDORST: A Systematic Theory of Argumentation (2004: 1): “Argumentation is a verbal, social, and rational activity aimed at convincing a reasonable critic of the acceptability of a standpoint by putting forward a constellation of propositions justifying or refuting  the proposition expressed in the standpoint.

dissabte, 12 d’octubre de 2013

divendres, 11 d’octubre de 2013

Tots els diàlegs argumentatius son iguals?

Walton (2006: 215) distingeix sis tipus bàsics de diàleg argumentatiu, que es resumeixen en la taula següent:
 Tipus de diàleg
Situació inicial
Fins del participants
Fi del diàleg
Diàleg persuasiu
Conflicte d’opinions

Persuadir l’altra part
Resoldre o aclarir una qüestió
Investigació
Necessitat de tenir proves
Trobar i verificar proves
Provar (o refutar) una hipòtesi
Negociació
Conflicte d’interessos

Aconseguir el que es vol
Assolir un acord
Recerca d’informació
Necessitat d’informació
Obtenir o donar informació
Intercanvi d’informació
Deliberació
Dilema o elecció pràctica
Coordinar fins i accions
Decidir el curs d’acció més adient
Erístic
Conflicte personal

Donar un cop verbal a l’oponent
Revelar bases més profundes del conflicte

Aquesta llista no es presenta com a exhaustiva. De fet, en obres anteriors, l’autor canadenc havia citat afegit altres tipus de diàlegs, com els recollits a Informal Logic (1989: 10):
Debat
Controvèrsia forense
Victòria verbal
Impressionar l’audiència
Educatiu
Ignorància

Ensenyar
Impartir coneixement


I a Arguments from Ignorance (1996: 190) en consignava altres dos:

Entrevista
Curiositat per una posició
Exposar la posició del subjecte
Difusió d’informació
Consulta d’experts
Necessitat d’un parer expert
Decisió operativa
Coneixements de segona mà

Segons Walton, la primera llista enumera els tipus purs. Les altres afegeixen tipus mixtes o subtipus. Per exemple, el debat té veure amb el diàleg persuasiu i amb l’erístic. El que en pragmadialèctica anomenen discussió crítica és una subclasse del diàleg persuassiu.

El que és més important de tot és que en cada un d'ells la pertinença dels arguments, l'acceptabilitat de les premisses i la seva suficiència són diferents.