dissabte, 31 d’octubre de 2009

Es pot dir "Castanyada"?

O s'ha de dir "Nit de Tots Sants"? Quan ens decidirem a dir "Advent" a la segona part del primer trimestre i "Quaresma" a la segona part del segon trimestre? I si tornesim a l'abstinència en els menjadors escolars? I al retrat del cap d'estat i el crucifix a cada classe, per descomptat! Així retornaria l'autoritat a les aules, què coi!


(Algú ha prohibit que qui vulgui digui "Vacances de Nadal" a les Vacances d'Hivern i "Vacances de "Setmana Santa" a les de Primavera? Però correspon a l'Estat el declarar santa una setmana o donar significat religiós a unes vacances?)

divendres, 30 d’octubre de 2009

Llibre-objecte


Després de tantes produccions àudiovisuals i informàtiques, resulta que encara hi ha llibres que les superen. Una obreta documentada, rigorosa, ben il·lustrada, breu, intel·ligible, completa. I bella. (7,60 €)

dijous, 29 d’octubre de 2009

Conte

Tens el temps just de dur el cistell de caputxeta i tornar a la feina. Al carrer, poca gent a segona hora del matí. Passes per l'acadèmia de pintura. Cada finestra et descobreix la figura d'un jubilat davant d'un cavallet que contempla antentament un quadre que no veus. T'adones que cadascún vesteix una bata diferent.
Quan entres a l'hospital, en surten dos vells que acompanyen una dona encara més vella que aguanta un sobre de radiografies. Ara comproves on era la gent: a les sales d'espera, atapeïdes. Tots són vells; fins i tot la dona amb hijab és molt més vella que les compatriotes que acostumes a veure. Puges uns quants pisos. Vells allitats. Els més animats passegen en bata. Missió acomplerta, paraules d'agraïment.
I els nens i els joves? A l'escola. Sense bata.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Efectes colaterals

Trobes una especial dificultat en accedir al seient lliure. Normalment la maniobra és d'una precisió exquisida, però aquest cop ensopegues amb els genolls d'un i altre. L'estudiant de rostre vellutat ha encongit les cames aguantant els apunts que estava treballant. En canvi, l'home del davant seu no s'ha mogut. Alt, vestit de negre, barba retallada, canut, cabell recollit en un monyo dalt del cap. Mocador turquesa, bossa vermella. A la falda, un llibre: Pensamiento y mística india. Un guru, vaja. Té els ulls tancats. Pensa? Medita? No senyor. Dorm!

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Alien

- Diuen que hi ha extraterrestres i que fins i tot ens han visitat. És veritat?
- No ho sé.
- Però hi ha els dibuixos de Nazca, i hi ha gent que afirma que han vist naus, o fins i tot que ha contactat amb extraterrestres.
- Són testimonis fiables?
- No molt ...
- Pensem una mica en el que està prou establert en la comunitat científica i deduïm algunes conseqüències.
- Bé, però, pot ser veritat que hi hagi extraterrestres i que ens hagin visitat?
- A tot l’Univers hi ha matèria i energia ...
- Els elements de la taula periòdica que ens han posat a l’agenda aquest curs!
- La vida que coneixem consisteix en llargues cadenes de carboni que són capaces de copiar-se, i perquè puguin fer-se cadenes llargues és necessari una certa temperatura; ni molt alta, ni molt baixa.
- I?
- Si en una galàxia hi ha una estrella que té vuit planetes i tres d’ells tenen la temperatura adequada perquè es formin llargues cadenes de carboni, i en un d’ells hi ha vida, posat que hi ha incontables estrelles i galàxies ....
- És probable que hi hagi vida en molts llocs de l’univers!
- Millor dit: no seria d’estranyar que n’hi hagués.
- Ostra, llavors és veritat el que diuen que els han vist o que han estat abduïts!
- No tant de pressa. Quina és l’estrella més propera?
- El Sol! A 21 anys llum.
- Molt bé, però vull dir fora del nostre sistema solar.
- Proxima centauri, també ho sé. És una nana roja aproximadament a 4,22 anys llum.
- Doncs si precisament aquella estrella tingués algun planeta i aquest pogués tenir vida i les formes de vida haguessin evolucionat vers una la vida intel·ligent i haguessin arribat a una tecnologia molt avençada i els hagués interessat contactar amb nosaltres, anant a 40 quilòmetres per segon (l’Apol·lo XII anava a 11 km/s) trigarien ... 32.000 anys a arribar.
- Si l’Homo sapiens té 200.000 anys d’existència, i els registres de la història són de fa uns deu mil anys màxim ...
- Val, val, no segueixis. Segur que no ens han visitat. És una coincidència pràcticament impossible.
- De vegades no cal que busquem proves, només cal que apliquem una mica allò que sabem.
- Sí, però i les línies de Nazca?
- Deure per al proper dia ... (I mira també aqui)

Adaptat de Sagan (1973) La Connexió còsmica.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Quin escàndol!


Brieva, El Pais 21-8-2007
Cliqueu en la imatge per gaudir del text

diumenge, 25 d’octubre de 2009

El Fedó, CSI et altera,

Plato, una revista online de la Societat Internacional sobre aquest autor. Conté d'articles recents sobre Plató, alguns en forma d'esborranys o en prepublicació. N'hi ha per triar i remenar.
L'article L'enmetzinament amb cicuta i la mort de Sòcrates: va explicar Plató la veritat? satisfarà sens dubte als seguidors de les sèries CSI com P., que es manté en la seva decisió d'estudiar criminologia. Altres, més assenyats, triaran l'article en castellà sobre Fedó 100a3-7. Qui trobi una mica estrany que després de tanta discussió racional sobre la immortalitat de l'ànima Plató faci explicar a Sòcrates mite escatològic per acabar de consolar els seus acompanyants pot llegir aquesta apretada síntesi de Luc Brisson, autor de Platon, les mots et les mites, un dels millors estudis sobre el tema. I qui tingui curiositat per la relació entre emocions i el discurs racional pot llegir-se aquest.
La il·lustració es pot fer servir per preguntar-nos sobre Plató i Sòcrates. Com és que Plató sembla dictar i Sòcrates sembla escriure?

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Al·legoria de la caverna, IV

1. Deure: per demà llegiu La Republica 514a-517a i porteu un dibuix de l'escena que s'hi descriu. Feu-ho bé, perquè ens servirà de referència en l'explicació de Plató. No importa que no sabeu dibuixar, sinó la fidelitat al text.

2. L'endemà recullo els dibuixos: faig el dibuix a la pissarra seguint literalment les instruccions que em van donant, deixant que siguin ells i elles les que es corregeixin o precisin entre si. En acabar, remarco els espais, els personatges, les coses i les seves representacions, i destaco la simetria entre dins i fora.

3. Faig unes quantes interpretacions seguint l'article de Lledó. Els demano que en facin, pregunto qui pot ser el que retorna ...; si no surt -alguns anys ha sortit-, acabo proposant la lectura "pedagògica": ells són els presoners i els que anem desfilant mostrant-los artificis sóm els professors -igualment presoners!-, mentre el món real és fora ... (Una classe)

4. Retornar els dibuixos puntuats i comentar el PWP destacant algun aspecte de cadascun (mitja classe).

Criteris d'avaluació: fidelitat al text i bonus a l'enginy en les solucions o la interpretació.

(Una -molt bona- ex alumna d'un altre grup, queixosa: - Jordi, a nosaltres no ens fan dibuixar ...)

Els d'altres anys: aqui, aqui i aqui.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Concreció

Etica quart, activitat de la pàgina 31 del llibre. Unes estadístiques de l'INE i de l'Institut català de les dones que palesen la discriminació per raó de sexe, des del sostre de vidre als carrers amb nom de dones, el repartiment del treball domèstic, o les hores dedicades a la diversió. La dada que afirmen els ha cridat més atenció és la disparitat entre el salari dels homes i el de les dones (les dones cobren un 66% del salari dels homes). Els nois comenten entre ells, però no diuen res en veu alta. Una noia, suportada per altres, addueix exemples d'una familiar que és alcaldessa, una altra explica que la seva tia és regidora ... Una altra diu que a les dones de la seva família no els passa res d'això, encara que es veu obligada a reconèixer que el repartiment del treball domèstic no acaba de ser paritari
Seguim: Què has de fer tu i què han de fer les altres persones per contribuir a fer desaparèixer aquestes desigualtats? Proposo que escriguin a la llibreta una llista de coses concretes, i després determinarem les millors i les més factibles. Poso com a exemple el comptar la proporció de carrers amb noms de dones de la ciutat i, si troben disparitat, escriure l'Ajuntament reclamant major paritat.
Cinc minuts d'escriure i ... totes les propostes massa generals o difuses ("que hi hagi menys discriminació", "que paguin igual a les dones"). Pregunto si troben que hi ha alguna discriminació a l'institut.
- No, no n'hi ha - clamen.
- Teniu poca memòria -els dic- a primer em veu dir que en arribar a l'institut havíeu deixat de jugar a futbol al pati.
- Però és perque sóm més grans.
- És que a les noies no els agrada jugar al pati, sempre estan xerrant entre elles.
- I a classe -recordo- no és veritat que s'expulsen més nois que noies?
- És que els nois es porten més malament. Però és que són més moguts ...
- No veieu que el temps que dedica cada professor o professora als nois és major als nois que a les noies encara que sigui per renyar-los?
- I a casa, creieu que hi ha un repartiment equitatiu de les feines?
Davant les cares d'extranyesa o assentiment escric a la pissarra sexe, gènere i orientació sexual i com hi ha dos sexes, tants gèneres com cultures i subcultures multiplicats per dos i orientació hetero i homo. Subratllo que son tres conceptes que es confonen. Vam afanyant-se a apuntar. Quan parlant de gènere escric estereotips comencen a donar exemples ... Ja ho tenim una mica més enfocat.
El proper dia començaré amb el visionat dels minuts 5:48 a 7:44 d'aquest video fet per estudiants de l'IES Miguel Servet. Trobes ara algunes desigualtats?

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Treballs de recerca

Fa uns dies es van atorgar els Ignobel Prices, uns premis que destaquen els treballs científics més inútils o ridículs. Es dónen sota l'emblema "Investigacions que fan riure però després fan pensar". El premi de Medicina va ser a la patent d'uns sostenidors que en cas d'emergència es poden transformar en mascaretes per a dues persones. El de la Pau a l'estudi sobre si en cas de ser colpejat per una ampolla de cervesa què és pitjor, que estigui buida o que estigui plena. El de Veterinària a l'estudi que examina si donen més llet les vaques que tenen nom o les que no en tenen. Tots aquests estudis i d'altres premiats han estat subvencionats i publicats en revistes científiques i han estat realitzats rigorosament durant l'any 2009. A la cerimònia van assistir-hi varis premis Nobel. Què en podríem aprendre per als nostres treballs de recerca?

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Decepcions

A en Jose Maria Valverde li agradava parafrassejar aquella cita del personage de Molière que s'adonava que sempre havia parlat en prosa amb un exemple més proper. Explicava el cas d'una senyora que havia descobert amb una barreja d'espant i decepció que sempre havia dit "cocreta" en comptes de dir "croqueta", com si de sobte aquesta menja cruixent per fora i fluida per dins -no conec ningú a qui no agradin- hagués perdut part del seu sabor i s'hagués desdibuixat la seva textura.

Doncs resulta que, llegint amb el cor encongit els Relatos de Kolimá (volum II pàgina 109), ara m'assabento que a la Unió Soviètica "cosmopolitisme" era un delicte castigat amb varis anys de treball forçat. Lluny de ser un vell ideal filosòfic d'arrel estoica, era un anatema antisemita que s'aplicava als intel·lectuals de famílies jueves.

És impossible avençar en la lectura de l'obra de Shalámov i no experimentar cada cop més menyspreu pel sistema que va fer possible Kolimà i el seu ordre penitenciari. Creix, tanmateix, l'admiració perquè una experiència terrible de degradació humana pugui expressar-se amb aquesta precisió de cristall.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Precocitat

A tercer i quart d'ESO, hi ha algunes noies, sobre tot les avençades en la pubertat, que subrratlletn els seus trets adults: la roba, el maquillatge, el pentinat, els atuells. D'altres se segueixen mostrant com a nenes. Hora d'estudi: una noia de la segona categoria té un gruixut llibre al damunt de la taula, estranyament familiar. M´hi acosto:
- Què llegeixes? (em mostra la tapa: és el primer volum de Mil·lenium)
- Alsa, i com és que el llegueixes?
-La meva mare se'l va llegir a l'estiu i em va dir que li havia agradat i me l'ha recomanat. I ara me'l llegeixo jo.
- Jo m'he llegit els tres -diu la del costat, encara amb més aspecte de nena. No em pren el pèl, la conec.
- Ah si? I t'han agradat?
- Psiii.
- I els de Harry Potter? Li pregunto a la primera.
- Als nou anys em vaig llegir fins el tres, però me'n vaig cansar.
- Ahhh.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

La ciència espanyola no necessita tisores

La filosofia s'ha de fer a partir de la millor ciència. L'activitat filosòfica i la científica tenen una mateixa arrel, el desig de veritat, i una mateixa base metòdica, la crítica. Sense ciència no hi ha autèntica filosofia, i sense filosofia no hi ha autèntica ciència. Per això ens sumem a la protesta pel retall a la investigació científica en els pressupostos de l'Estat.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Cercant inspiració

Ask a philosopher! és una pàgina on s'apleguen preguntes que poden servir d'inspiració per a una Fotofilosofia. Està mantinguda per una associació de filosofia pràctica. S'hi poden trobar preguntes i també respostes. Per tal d'examinar la competència en filosofia de futurs col·laboradors, en comptes de fer-los redactar una resposta, els fan fer sis preguntes ...

dijous, 1 d’octubre de 2009

Relativisme

Un dels fragments més famosos del sofista Protàgoras és:

πάντων χρημάτων μέτρον ἔστὶν ἄνθρωπος, τῶν δὲ μὲν οντῶν ὡς ἔστιν, τῶν δὲ οὐκ ὄντων ὠς οὐκ ἔστιν‭

(L'home és la mesura de totes les coses, de les que son en el que són, de les que no són en el que no són).

Per aquesta vegada l'entrada de la Wikipèdia en espanyol és molt millor que la en anglès. Tal com m'apareix el món, així és per a mi. Desaparició de la distinció entre ésser i aparèixer, semblant al relat de Nietzsche a "Història d'un error" de El Crepuscle dels ídols. Relativisme de la veritat i dels valors ètics, polítics o estètics. No hi ha, doncs, ni veritats definitives, ni valors absoluts.

Això no vol dir que es proposi el caprici, l'oportunisme o el tantsemenfotisme. Es pot ser relativista sense renunciar a la racionalitat, i per tant considerar que no tot allò que s'afirma sigui igualment acceptable. Els criteris que històricament hem anat construint ens permeten acceptar provisionalment unes afirmacions i rebutjar-ne d'altres, fins que siguem capaços de trobar-ne de millors. El relativisme tampoc dóna l'esquena a la cerca de valors comuns, perquè reconeix la necessitat de trobar-ne per tal de poder conviure. I per això la seva companya inseparable és la tolerància, que consisteix en considerar que totes les opinions són dignes de ser examinades racionalment i sostenir que cadascú és el millor jutge dels propis interessos. En aquest sentit, és molt més honest que qualsevol dogmatisme, que accepta la tolerància quan és dèbil, i només espera enfortir-se per acabar amb la discrepància. Finalment, relativisme tampoc vol dir manca de fermesa en defensar aquells valors comuns que tant ens ha costat guanyar: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. En una societat pluralista conviuen valors i veritats diversos, el poder és neutral epistemològicament i redueix la coacció legal als valors mínims imprescindibles per a la convivència.

Una dictadura és una forma política on el poder de qui governa és absolut, i per tant no permet altres poders ni, per descomptat, la discrepància. Per això no només Protàgoras, sinó qualsevol persona raonable considerarà que l'expressió ratzingeriana "dictadura del relativisme" o és un insult a la intel·ligència per què és un oxímoron (una contradicció en els termes) o és intel.lectualment deshonesta (és a dir, sofística en sentit pejoratiu) perquè intenta contaminar un concepte amb un altre concepte que té un sentit contrari.