dilluns, 29 de juliol del 2013

La filosofia de Calvin and Hobbes

Per introduir a la filosofia, sovint contraposo aquesta tira a aquella de Mafalda on, després de preparar-li una tribuna d'orador amb un got d'aigua, s'asseu davant del seu pare i li pregunta ¿Qué es filosofia, papá? La de Quino suposa que l'explicació serà verbal, feixuga,  llarga i ha de provenir dels adults. La filosofia ja està feta i cal que  algú l'administri a l'ignorant.

En canvi, la de Watterson proporciona una definició ostensiva, clara, directa i que implica directament en el filosofar. Primer, una exhibició retòrica de preguntes que han esdevingut tòpiques, però el que és important és que, sobtadament, les preguntes han arrelat: s'ha fet de nit, et temps s'ha escolat i encara  es troben immòbils en la seva perplexitat. Així es genera el filosofar: no hi ha cap interès, no és un mitjà. Probablement serà el crit de la mare que els lliurarà del seu astorament i els tornarà a cargolar a la quotidianitat. 

Crec que expressa molt bé aquell famós fragment de la Metafísica I, 2, 982b d'Aristòtil:

"Pues los hombres comienzan y comenzaron siempre a filosofar movidos por la admiración; al principio, admirados ante los fenómenos sorprendentes más 15 comunes; luego, avanzando poco a poco y planteándose problemas mayores, como los cambios de la luna y los relativos al sol y a las estrellas, y la generación del universo. Pero el que se plantea un problema o se admira, reconoce su ignorancia. (Por eso también el que ama los mitos es en cierto modo filósofo; pues el mito se compone de elementos maravillosos). De suerte que, 20 si filosofaron para huir de la ignorancia, es claro que buscaban el saber en vista del conocimiento, y no por alguna utilidad. Y así lo atestigua lo ocurrido. Pues esta disciplina comenzó a buscarse cuando ya existían casi todas las cosas necesarias y las relativas al descanso y al ornato de la vida. Es, pues, evidente 25 que no la buscamos por ninguna utilidad, sino que, así como llamamos hombre libre al que es para sí mismo y no para otro, así consideramos a ésta como la única ciencia libre, pues ésta sola es para sí misma". (Traducció Valentín García Yebra)

Ens abelleix dedicar una sèrie de posts estiuencs, que inaugurem avui, a aquests dos personatges que duen els noms dels dos filòsofs que segurament han patit menys sentit de l'humor, el Calví de la predestinació i el puritanisme i el Hobbes fill de la por, que donen nom al nen hiperactiu i al seu tigre de peluix.

dijous, 18 de juliol del 2013

Dear Mr Watterson


Es promet per a primers de novembre aquest documental sobre els nostres adorats Calvin and Hobbes.  Sembla més un enyor de la sèrie que abastà deu anys, que una recreació de la l'agudesa, els personatges perfectament bastits, la tendresa que no cau en el sentimentalisme. L'orelles promet una selecció d'episodis destacats (l'examen d'ètica, el thaumatsein, les converses filosòfiques mentre fan baixades suicides amb el carretó o el trineu, la negociació amb la mare, la televisió ...)
I de frases famoses:
-¡Muérete Sussie, eres tan fea que tu madre te pone una bolsa en la cabeza antes de darte el beso de buenas noches!

- Puc conduir?
- NO!
- I ara?
- !!!!

- PUAJ, ¿quién ha vomitado en el horno?

- ROOOOT!
- Calvin, ¿qué se dice?
- ¡Sabía mejor al bajar que al subir!

Uix! ara, a dormir!

dimecres, 17 de juliol del 2013

dimarts, 16 de juliol del 2013

Filosofar no és inherent a la naturalesa humana

Els manuals sovint repeteixen que la filosofia és inherent a la condició humana. Segueix a continuació el tòpic de "les grans preguntes que s'han fet els homes", etc. De  fet, la cerca a Google de la frase "desde siempre los hombres han filosofado" donava el ahir 1,810,000 resultats. En el millor dels casos això ens obligaria a admetre l'existència d'una filosofia prepresocràtica i universal, quan és notori que no. En el pitjor, unida al canònic naixement de la filosofia a la Hél·lade del VI aC (Colli, Colli perquè ens has abandonat!), obtenim el resultat d'uns quaranta mil anys d'existència pseudo-humana en el planeta abans de la data fundacional, i a més podem afegir al còmput els desgraciats pseudo-homes i dones d'altres cultures que hagueren d'esperar dos mil cent  anys fins que la cultura occidental no començà a civilitzar-los.
Tot plegat, una afirmació sense cap base empírica -en quines dades es basa, quins escrits pren com a referència, si no n'hi ha?- i amb un caire etnocèntric escandalós. El gran Aristòtil deia que els éssers humans sempre han començat a filosofar per l'admiració, és a dir, que el que sempre trobem, quan hi ha filosofar, és el detonant de l'admiració, del distanciament reflexiu. Però aquest distanciament reflexiu no és normal, ni menys natural, sinó que requereix certes condicions de desenvolupament i de transformació en una tradició crítica.

divendres, 12 de juliol del 2013

Pere, tant que et va costar que te'l deixessin fotografiar oficialment

Que se n'ha fet d'aquell mural? ... long time passing

L'examen de selectivitat d'Història de la Filosofia

Filolist és un dels hits de la filosofia a secundària catalana en el món virtual, junt amb el CREAIF, la  Mostra de fotofilosofia, alguns dels blocs que van eclosionar set anys ençà, i els fb i twitters que apunten més recentment d'una manera més caòtica i confusa. Entre els múltiples valors de la llista és servir com a eina d'aprenentatge entre iguals. Un dels darrers debats interns sobre la PAU d'Història de la filosofia em va suggerir aquestes reflexions.

1. El model actual d'examen és plenament adient amb el que caracteritza el filosofar; és competencial, és a dir proposa que els alumnes apliquin habilitats de comprensió d'un text complex com és un text filosòfic, resumir, definir en context, comparar, expressar una opinió fonamentada, etc.. I requereix coneixements de filosofia general i de les diverses posicions que s'han esdevingut en la Història de la filosofia.

2. Molts alumnes, per por d'equivocar-se, confien més en els indicis (mots, autors, frases) que els permeten abocar el que han memoritzat, que en la seva capacitat d'entendre, interpretar, definir, etc. Es una mena de via de fugida que els permet assegurar-se l'aprovat i inclús, si són bons alumnes (endreçats, amb bona expressió i organització del text que produeixen, etc), una nota superior. Això també explica la decepció d'alguns alumnes que obtenen notes baixes quan havien sortit eufòrics de l'examen perquè ho "havien posat tot de Plató" o perquè "era un examen fàcil" (n'hi ha algun que ho sigui?) sense atendre les tasques que es demanaven.

3. Les competències s'adquireixen tot practicant. Si la principal activitat de l'alumne a la classe d'Història de la Filosofia durant el curs de segon (i potser a primer) ha estat escoltar, és una mica estrany esperar que facin altra cosa que intentar reproduir de la manera més fidel allò que han sentit i facin servir la insatisfactòria via de sortida mencionada.

4. Aleshores el que cal és treballar les habilitats: com es fa un resum que indiqui les idees principals, o que expliqui realment l'enunciat del text; distingir textos on s'argumenta i de quin tipus és l'argument, d'altres textos en què s'exposa una tesi, o on es distingeix i precisa un concepte, o s'hi exposa una  analogia ... També l'habilitat d'exposar una opinió filosòficament fonamentada etc, etc. 

5. Només am el treball de les habilitats podrem fer explícits i fer confluir més els criteris de correcció del que és una bona resposta. No  en un redactat mes o menys brillant, sinó incorporant-los a la professionalitat. Això és una bona estratègia per seguir unificant criteris.

6. Un examen més obert o amb criteris més generals seria més injust de cara arrodonir la nota per triar estudis universitaris (que sembla ser-ne la finalitat bàsica) perquè dependria més de la persona  correctora.

7. Si les discrepàncies entre les notes del centre i de l'examen es repeteixen, a banda de donar suport als alumnes per tal que reclamin, valdria la pena que el professorat revisés l'enfocament que dóna a la matèria. I també revisar el currículum ocult, és a dir les recomanacions que es fan els alumnes entre ells (llibres de text, apunts, pàgines web, les receptaris per al comentari de text provinents d'altres assignatures i per tant amb objectius diferents, ...). 

Si aquestes observacions tenen algun interès és perquè han estat suscitades per totes i cadascuna de les intervencions del debat. Totes l'han enriquit i ampliat.

dilluns, 1 de juliol del 2013

Tesi paranoica?

En els arcs de control, l'alarma no pita perquè duguis alguna cosa poc adient. Ho fa perquè algun dels vigilants, sigui d'acord amb el teu aspecte o amb el seu albir, la pitja perquè soni. Com que et sembla que és una màquina qui ha detectat quelcom sospitós en tu, et deixes escorcollar amb una actitud més resignada: sense adonar-te, has entrat en el joc de demostrar que ets innocent.

Anem per aquest camí. La vigilància en la xarxa, els localitzadors dels mòbils, les dades informatitzades i les càmeres al carrer  produirà el mateix efecte. Ben aviat haurem de demostrar la nostra innocència davant qualsevol autoritat. Soledad Gallego-Diaz ens feia veure ahir que la notòriament blasmada comissió d'investigació d'activitats antiamericanes del senador MacCarthy,  tot i havent causat dolor i injustícia, fou de proporciones incomparables amb el que ara mateix s'està esdevenint (adès al centre de l'imperi, adès al nostre país tan petit -versió cara  aqui i versió creu aqui): 


"Pero en total, la Comisión del Senado que organizó esa caza de brujas citó a menos de 300 personas, hay registros de 500 interrogatorios secretos, y algunos expertos consideran que unas 16.000 personas en total fueron sometidas a vigilancia. Pero no hubo ninguna detención sin abogado defensor ni cargos que no fueran públicos, ni se denunció un caso de tortura ni se aprobaron decretos secretos que permitieran a los gobiernos quebrantar las leyes aplicadas a los demás ciudadanos. Y nunca, nunca, se llegó a considerar que era lícito tratar como sospechosos a todos los ciudadanos."