dijous, 30 d’abril del 2009

Un panòptic que encara funciona


Això és la presó de Stateville a Illinois. Si aneu a l'enllaç trovareu una imatge de 3D manipulable. De la masmorra a la vigilància tecnificada. Des d'un cert punt de vista, suposa una millora en les condicions d'empresonament que hi havia a les antigues masmorres insalubres i llòbregues. El dissenyador del panòptic, que va servir de model de moltes presons, entre d'altres de la Model de Madrid, fou l'utilitarista Bentham. Amb això pretenia demostrar que els delinquents mereixien no més del càstig de ser vigilats sense llibertat fins que redimissin la pena. Progrés, dons.

El pijo policia protagonista d'Allò que heu parit, d'Antonin Varenne llegeix l'obra de Foucault Vigilar i castigar, on s'analitza el panòptic com des del punt vista de les relacions de poder. S

Materials per estudiar Mill

Introducció
1. Per situar la moral de Mill: L'esquema de teories sobre la Moral (Enciclopèdia Oxford de Filosofia)
2. Resum de l'ètica kantiana
3. Introducció a la Filosofia de J.S Mill

Contra el paternalisme i la intolerància: Sobre la llibertat
4. Resum
5. Guia de lectura del capítol IV de Sobre la llibertat

Contra el puritanisme i el kantisme: Utilitarisme
6. Estructura-resum

Enllaços:
Un super lloc (en anglès)
Un lloc amb materials varis de diversa qualitat, alguns d'ells adaptats a secundària (català- castellà)
I els de l'etiqueta Mill en l'orelles.
Fotografia de Mill amb la feminista i col.laboradora seva Helen Taylor, filla de Harriet Taylor.

diumenge, 26 d’abril del 2009

S'accepten adhesions


Salvem la Filosofia, ara from Save the Philo, now! on Vimeo.

Dos representants de l'Orelles van ser ahir a Girona. Avui L'Anna ens en dóna informació, i el blog de la convocatòria també. En Xavier, per la seva banda, fa un interessant balanç de la situació. Nosaltres insistim:

  1. Que tots els centres de secundària tinguin un professor o professora de l'especialitat de filosofia, encara que siguin d'una o dues línies. Una mica de dignitat, si us plau.
  2. Que en els centres de dues o més línies es comptabilitzin les hores de les ètiques de tercer i de quart, així com les alternatives a la religió, com a hores de l'especialitat de filosofia. Una mica d'equanimitat, si us plau (per què hi ha la tendencia a atribuir mecànicament les hores de socials al professorat de l'especialitat de Geografia i Història. No ens havíen dit que els de filo també erem de socials?).
  3. Que es convoquin oposicions per tal d'assegurar el recanvi generacional del professorat que es jubila sense pèrdua de places per amortitzacions. Una mica de seriositat, si us plau.

(Un altre dia tractarem de Ciències per al Món Contemporani (que ha restat hores i temàtica a la filosofia de primer) en un post que es dirà "Para ese viaje no hacia falta tantas alforjas").

divendres, 24 d’abril del 2009

Sant Jordi II

I
Despit

II
Distracció

Primera hora. Les cruïlles comencen ocupar-se amb parades de roses: una taula, un parell de cubells, la rosa, l'espiga, l'embolcall plastificat. En una rotonda. una venedora -davantal, faldilla llarga, cabell recollit amb una pinça formant una cua de caball alta- branda una rosa en una mà y amb l'altra enérgicament fa senyal als cotxes apressats perquè s'hi aturin. Darrera seu, una reencarnació de Camarón acaba de muntar la parada. Estira primorosament els faldons de la bandera que cobreix la tauleta perquè l'escut constitucional quedi ben centrat.
Quan hi torno a passar dues hores més tard, els faldons han desaparescut i la bandera está dissimulada sota els cubells i les roses. Segurament algú els ha fet veure el què. Però jo he perdut la foto del dia.

Sant Jordi 09


La presentació recull sobre tot el concurs d'aforismes. Pengem els aforismes que ha presentat l'alumnat de Batxillerat i durant la diada de Sanbt Jordi triem els sis millors per votació de tot l'alumnat dels cinc IES. Repartir les paperetes de vot és com pescar. Els convocants no deixem de sorprendre'ns cada any per la metamorfosi que experimenten els votants: mandra inicial en donar-los la papereta ("tot això s'ha de llegir?"; "és que jo no sé què és un aforisme"; "és obligatori?" ...), atenció concentrada a continuació i, finalment, comentaris, comparacions ("fixa't aquest!" "i aquest altre?"). Una activitat de lectura i comentari d'espurnes de pensament, que fa vuit anys que fem i que no e(n)s desgasta.

dijous, 23 d’abril del 2009

Sant Jordi

Seguim amb les preguntes de l'any passat ... Sort que el llibre i la rosa redimeixen la jornada. Sant Jordi, festa dels llibreters i dels importadors de roses. Sant Jordi, faràndula d'editors i autors literaris, afalagats per un dia. Sant Jordi, una de les poques festes no usurpades pel poder polític o religiós?

dimarts, 21 d’abril del 2009

Lèxic Lid'l

El que es pot trobar en alguns comerços alimentaris ha fet perdre el vessant exòtic que tenien les Festes de la Diversitat (sense perdre per això el vessant reivindicatiu, més necessari que mai per afrontar la polarització social que ens espera). He pensat en això en comprar un paquet de farina. Hi llegeixo:

"Con esta masa se puede preparar:

AREPAS, EMPANADAS, HALLACAS, HALLAQUITAS, BOLLOS PELONES, TAMALES, PUPUSAS, TORTILLAS, GORDITAS, POLENTA, MILLHO FRITO."

dilluns, 20 d’abril del 2009

Pensar: fer bullir l'olla

Alguns fragments d'una bella metàfora sobre el que és el pensament col·lectiu:
"L'olla de la cuina catalana, que quan bull omple la casa de soroll coent la carn de bou que s'hi posa amb la gallina, la botifarra, la cansalada, la pilota que es fa amb carn trinxada, ou, farina i segons a quines cases hi posen all i julivert, i tot, carn, gallina, botifarra, cansalada i pilota, barrejat amb cols, patates i cigrons, bull per fer el brou que manté el ventre i la casa i és com l'olla de la veritat, que bull damunt dels ossos del pensador (...) i per fer bullir l'olla del pensament va d'un cantó a l'altre, com el qui va de casa en casa i de porta en porta i l'un li dóna un tros de carn, l'altre un tros de cansalada i l'altre un grapat de cigrons que l'ha d'agafar amb totes dues mans perquè no li caigui, perquè tot és bo el que l'olla cou i per a fer el brou de la veritat que és l'aliment de l'home, no hi ha res que no li hagi d'agradar i el brou que es fa es pot tallar, de tan espés i fa llunes, com la nit que emmiralla la lluna amb els llacs, el mar, els rius i els bassals de les fonts, i pastant-ho tot amb la farina i el llevat del pa que s'infla dintre del forn que crema com el pensament del qui medita, quan ho té tot a les mans s'ho mira, com el qui es mira una moneda antiga per a savber de quin temps és."
Francesc Pujols (1983) [1918] Concepte general de la ciència catalana. Pòrtic, Barcelona, pàgines 393-394.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Concentració a Girona

El proper dia 25 d'abril a les 12 del migdia hi ha una concentració al pont de pedra de Girona. Es tracta de donar continuitat a iniciatives en defensa d'un ensenyament digne de la filosofia a secundària com la que es va realitzar l'any passat. Si aleshores era un darrer intent per aturar el retall d'hores de la matèria, ara té el sentit de contenir les conseqüències adverses d'aquella mesura. La iniciativa d'enguany s'ha covat en un lloc del Facebook creat per un professor de Girona. Trobareu tota la informació al blog de la convocatòria, inclòs el que s'anomena Manifest de Girona. Adhoc s´hi ha adherit, i esperem que altres institucions també ho facin.

A Filolist hi podreu trobar el debat sobre la qüestió.

dijous, 9 d’abril del 2009

La meva Cena

Quan expliquem als seguidors de religions no cristianes que la nostra és una societat laica ens miren extranyats. Assenyalen que estem de vacances perquè és "Setmana Santa", que ens diem com un sant cristià, que vivim prop d'un carrer amb el nom d'una verge, que acceptem que hi hagi locals dits esglèsies mantinguts amb els impostos de tots que no es poden fer servir llevat de si ets membre de la branca catòlica, que les autoritats d'aquesta religió han de donar el vist i plau a professorat dels centres educatius estatals, etc.

Donem al blog un aire del dia d'avui. En moltes llars es decorava el menjador amb una Cena (sic, segons el DCVB). Seguim la tradició. Les versions iconogràfiques d'aquest ritual de probable d'origen esseni han estat múltiples a través de la història i el ciberespai les multiplica com una sala de miralls, com es palesa aqui, per exemple. La Cena del nostre blog pertany a la famosa i censurada Viridiana.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Arrels

El meu amic és una de les persones més sàvies que conec. Malgrat viure envoltat de llibres, conserva una connexió tel·lúrica envejable, que fa que quan ens trobem part de la conversa consisteixi en consells sobre la poda i la sembra i en comentaris sobre olives, codonys, palosantos, carabasses, taronges, nespres o raïm, segons l'estació. Tot entre tasts de xampany -cava ens sembla cursi- de Sant Sadurní i ametlles fregides. Un dels rituals annuals que complim és celebrar un dinar que té com a plat principal els cargols que a la primavera ha anat aplegant al seu jardí, on tot creix amb la força dionisíaca que emana, cuinats per mi amb dues receptes si pot ser.

L'altre dia va tenir pana a l'autopista. Com que es resisteix al mòbil, va haver de fer la caminada fins al punt de socors. Un cop donada la ubicació del cotxe, inicia el retorn, però hi ha una cosa al marge de la vorera que atreu la seva atenció ...

La grua ha arribat puntual, però troba el cotxe buit i tancat. El mecànic es posa a esperar la figura llunyana que camina cap a ell. En apropar-se-li, pot contemplar al propietari del cotxe amb l'afavoridora armilla reglamentària duent a la mà, amb la mateixa cura que portaria un ram de núvia, un gros manat d'espàrrecs silvestres, gruixuts i tendres.

- Malaguanyats! Sent que li diu com a excusa pel retard.

Per molts anys, J.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Mill i el positivisme

El positivisme d'Auguste Comte va ser molt famós en l'epoca de Mill. Malgrat l'atenció d'aquest al pensament francès (Compte, però també Saint Simon), en Sobre la llibertat es posiciona en contra del positivisme, per la seva pretensió d'instituir "el despotisme de la societat sobre l'individu". Per a Mill, el positivisme pateix, com a mínim, de paternalisme. Al 1865 hi dedicà una obra.

A la mort de Comte minvà la popularitat de les seves teories de tal manera que "positivista" va arribar a adquirir un cert sentit pejoratiu. Tanmateix en alguns paisos llatinoamericans va florir, donant resultats pintorescos fins avui, com aquesta Esglesia positivista de Rio de Janeiro, temple dedicat a la Humanitat i rector anomenat Danton Voltaire.
(Per cert, Planeta ven pels IES una Enciclopèdia on line que "s'actualitza continuament". A l'article de Mill -insuficient- hi diu que va escriure una obra titulada "Sistema de lógica nacionalista y inductiva" (per racionalista). Per reblar el clau, s'hi afirma que Mill "contaminó su pensamiento liberal con el socialismo francés". No serà que es va fent sobre la marxa?)

dijous, 2 d’abril del 2009

Només s'aprén allò que es fa

Ètica, quart ESO A. Aula d'àudiovisuals. Tema: ONG en favor dels drets humans. Visitem la pàgina d'Amnistia Internacional: objectius, campanyes, ens fixem -ai las, una vegada més- en la de la pena de mort; mapa, paisos, modes d'execució, video. Entrem en la d'Intermón-Oxfam; ens entretenim en la PF Feu apadrinaments? i comentem els arguments que dónen per no fer-ne. Tenia projectat visitar també la de Metges sense Fronteres, però serà a la propera classe. Mentrestant, rebo uns MUAC (mena de braçalet que mesura el perímetre del braç) del Cibermaratón de MSF per combatre la desnutrició infantil amb RUFT (Ready to use therapeutic food). Se m'acut que ara és el moment per muntar la pota de l'acció a l'Etica i ciutadania d'aquest curs. Proposaré a la classe de col·laborar en aquesta campanya. Aconsegueixo més MUAC (visita a la seu de BCN) i informació gràfica (no tinc l'aula d'AV fins la setmana següent).


Classe. Recordo MSF. Explico la diferència entre gana i desnutrició. 20 milions de nens la pateixen. Explico què és el RUFT i com només el 3% hi poden accedir perquè no hi ha prou diners per a tots. Comentem que és una solució d'emergència, que ha d'anar acompanyada de desenvolupament del país on hi ha els nens afectats i de pau. Ensenyo la foto de la nena amb el braçalet. Mostro el perímetre que té el braçalet quan coincideix amb el color del de la nena de la foto. Es veuen alguns rostres corpresos.




- Qui vol fer-hi quelcom?

S'aixequen 20 mans (sobre 30; més decidides de les 14 de l'anterior proposta, que a més s'aixecaven posant condicions, cosa que em va fer desistir; potser per això ara s'aixequen més decidides). Reparteixo els braçalets.

- Què hi podem fer?
- Fem un mural per concienciar!
- Però si el que es necessita són diners!
- Però hi ha la crisi! Ningú no ens en donarà!
- Depén del que demanem, a més això si que és una crisi de veritat, si no es tracten, es moren.
- Vejam què us sembla, si cadascú de l'IES dóna 1€ .... si cada tractament costa 39€, tenim per uns 10 tractaments.
- És molt poc!
- Siguem realistes ...
- Podriem fer pastissos i vendre'ls!
- Queda una mica lleig recollir diners contra la fam gràcies a una llaminadura ...
- I amb els diners de fer els pastissos podríem comprar algun tractament més ...
- A més, està una mica vist!
- Vale vale, res de pastissos.
- Si tothom posés 2€ podriem pagar-ne 20.
- D'acord. Objectiu: aconseguir 20 tractaments (rumors d'assentiment). Algun objectius més?
- Que alguna família s'apunti a MSF.
- D'acord, com ho farem?

Deu minuts de discussió: Uns proposen fer un gran cartell, altres de fer-ne un de xulo doble dinA3 en i repartir-ne còpies. Massa car. Finalment es distribueixen les classes per grups i cada grup es farà un cartell a ordinador o a mà. Sona el timbre. Avui és dimecres, quedem que comença dijous i els diners els recollim dilluns. Divendres parlo amb el tutor "em van agafar tota l'hora de tutoria". Passejo per l'IES i observo que algú ha pres la iniciativa de fer les còpies dels cartells, impresos en din A4 en lletra gran "2€ contra la desnutrició". Fotocopien la carta de MSF.


Dues setmanes després, delegat i delegada em lliuren 760€. Estan moderadament satisfets: no arriba al que es volia i, a més, algú ha donat 50€ i altres res! Dies més tard, ensenyo a la classe el rebut de MSF, tot recordant que m'hauríen d'haver exigit que els l'ensenyés. Cares de "no desconfiàvem de tu, Jordi", però davant la meva insistència ho entenen: La cosa no s'acabava quan m'ho van donar a mi, i encara haurà de seguir un camí llarg.


A les llibretes, ha estat l'activitat més recordada en la recapitulació del trimestre. Salut al 4rtA0809, del primer a l'últim!