dissabte, 24 d’abril de 2010

Contra el bien general

Contra el bien general és un dels darrers desastres de Goya. Amb l'abolició de la Constitució de Càdis, l'Espanya negra retorna. Un monstre legisla contra un nou ideal polític: el Bé general.
Qui són ara els nostres monstres?

Podeu trobar-ne un comentari iconogràfic dels artistes Jake i Dinos Chapman aqui.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Eina sobre drets humans

L'any 1973, la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona acordà, en motiu del 25è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, publicar en la seva revista una traducció al català d'aquest document. Avui podem trobar-ne fins i tot en els manuals escolars i de fet cada any n'apareixen de noves. Alguna cosa s'haurà avençat. Una de les que m'agrada més és la d'Editions Folio que il·lustra amb dibuixos de Folon la declaració en els sis idiomes oficials de l'ONU. A classe l'he feta servir passant el llibre i demanant que cada alumne faci un gadget amb el text d'un article en algun dels idiomes. És l'ocasió perquè molts desrovellin el poc àrab que saben, el rus que recorden, o llueixin el seu xinés. Si teniu alumnes d'altres origens, consulteu la plana de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans. Hi traduccions en més de tres-cents idiomes.
Un nou recurs en què hi ha participat gent de l'escola de cultura de pau dela UAB:
El sueño de Eleanor. És un més dels repassos a l'articulat de la Declaració de la mà d'artistes espanyols amb una participació especial de Sara Baras. 15 minuts i una guia didàctica una mica pesada de descarregar, però molt completa.
Si us agraden el dibuixos de Folon, també figuren al "passaport dels drets humans". Una bona manera de dir que els drets humans no enen fronteres.

dissabte, 17 d’abril de 2010

Poema filosòfic

Sin Permiso publica un sonet de Tomas Moro Simpson, el filòsof argentí més important i creatiu de la seva generació. És un regal per a Mario Bunge, en el seu 90è aniversari. Porta un títol molt aristotèlic:

"Diálogo entre la causa eficiente y la causa final"

CF: Soy la causa final, yo soy el télos,

forma ideal que mueve lo viviente,

flecha del ser, imán desde los cielos:

¡no me rebajo a ser causa eficiente!

CE: Y yo construyo, sin rencor ni celos,

la cadena causal más pertinente:

yo voy de causa a efecto lentamente,

porque sin mi ¿qué puede hacer el télos?

Soy el factor causal, una hormiguita

que el arrogante Télos necesita

si la semilla ha de acabar en rosas.

CF: Tu empiezas, nada más, pero ¿hacia dónde?

Yo en cambio sé el lugar en que se esconde

el sumo Bien, la gloria de las cosas.


divendres, 16 d’abril de 2010

El jardí anglès

A Metàfores de la vida quotidiana, Georg Lakof establia que acostumem a pensar en termes de metàfores: La vida és un viatge, el temps és com un espai, sóm rics en idees, l'amor ens amara. Malgrat ser exponents del pensament abstracte, les obres filosòfiques no es lliuren d'aquesta tendència: la llum de la veritat, les ales del pensament. A Sobre la llibertat, quan Mill fonamenta la llibertat en la individualitat i aquesta en el benestar, recorre a la metàfora de l'arbre. La llibertat és necessària precisament per desenvolupar la individualitat, de la mateixa manera que l'arbre se l'ha de deixar créixer harmonosament:
"La natura humana no és una màquina que es construeix segons un model i disposada a fer exactament la feina que se li ha prescrit, sinó un arbre que necessita créixer i desenvolupar-se per totes bandes, segons les tendències de les seves forces internes, que fan d'ell una cosa viva"
JS Mill Sobre la llibertat, cap 3 pàgina 131 Edició d'Alianza.
El que segurament passà desapercebut al filòsof és que estava pensant en aquest arbre:

i no en aquest:
Paradigmes respectivament de jardí anglès i del jardí francès . Aquest etnocentrisme ....

dimarts, 13 d’abril de 2010

IXè Concurs d'aforismes de Sant Cugat

Per novena vegada els cinc instituts de Sant Cugat convoquem un concurs d'aforismes. col·lectiu No pretenem que qui hi participi acabi essent un famós dels aforismes, com en James Geary, que explica que començà redactant els textos de les galetes de la sort d'un restaurant xinès .O com en Foix, que es diu que escrivia els rodolins aforístics dels caramels de la pastisseria (crec que és una llegenda, perquè mai el vaig veure a l'obrador). El que ens motiva és gaudir divulgant aquesta forma d'expressio del pensament filososòfic.
Podeu passar-vos pel lloc del concurs ... o fer el mateix en la vostra població, com han fet aqui o aqui ... o aqui:

dilluns, 12 d’abril de 2010

Otrosí:

Os envio este escrito por si os parece oportuno remitirlo masivamente al Consejo General del Poder Judicial en el marco de una amplia movilización cívica.

Cordiales saludos.

Carlos Jimenez Villarejo.

El correo del Consejo es webmaster@cgpj.es

Sr. Presidente y Consejeros del Consejo General del Poder Judicial

Ante la noticia de que en fecha próxima han de resolver sobre la “suspensión de funciones” del magistrado D. Baltasar Garzón por razón los procedimientos judiciales incoados contra el mismo por el Tribunal Supremo, como ciudadana de un Estado Democrático de derecho y en el ejercicio del derecho de petición, reconocido en el Art. 29 de la Constitución y desarrollado por la L.O. 4/2001, solicito de Vds., con el respeto debido pero también con la máxima energía, que no acuerden dicha suspensión de conformidad con las fundadas razones de la Fiscalía General del Estado. En caso contrario, la decisión causaría un gravísimo perjuicio al principio constitucional de independencia judicial y a los valores democráticos constitucionales.

Atentamente.

Nombre y apellidos:

DNI:

Profesión:

Vergonya

"Amnistía Internacional considera insólito que el juez Garzón pueda ser juzgado por investigar las desapariciones de más de 100.000 personas ocurridas durante la Guerra Civil y la dictadura franquista.
La “Ley de Amnistía de 1977” ha sido invocada para perseguir al único juez que ha intentado dar respuesta a víctimas de desaparición forzada y sus familias. Si este juicio se produce, será la primera vez en todo el mundo – al menos que tengamos constancia en Amnistía Internacional - que un magistrado, en democracia, es sentado en el banquillo por intentar conseguir verdad, justicia y reparación para las víctimas de crímenes internacionales. Además, enviará un mensaje tremendamente negativo a otros jueces que lo intenten."

diumenge, 11 d’abril de 2010

divendres, 9 d’abril de 2010

Messi i els fins últims

Llegim Utilitarisme, primeres linies del capítol 4: "ja hem fet notar que les questions relatives als fins últims no admetien prova en l'acepció ordinària del terme".
- Què són "fins últims"?
- Són aquells que no volem per a res més.
- mmmm.
- Les finalitat que volem acostumen a ser mitjans per a altres finalitats: estudiem per aprovar, volem aprovar per poder ingressar a la universitat, volem anar a la universitat per tenir una feina que ens agradi ....
- Vols dir que hi ha coses que són fins peró que alhora són mitjans?
- Exacte. Altres exemples que els filòsofs han fet servir són el poder, la fama, els diners. Tanmateix, hi ha alguns fins que no els volem per a res més, no són mitjans per a res. Són el que anomenem fins últims: el coneixement per sí mateix, el plaer, la felicitat, el joc. No tenen justificació.
- És veritat, com justificar per qué faig una cosa que m'agrada?
- Per què t'agrada i s'ha acabat!
- Exacte.
- Però hi ha massa gent que troba que ha de justificar-ho tot. És incapaç de fer alguna cosa per sí mateixa. Balla no pel plaer intrínsec de ballar, sinó per aprimar-se. S'apunta a un equip de vollei per tenir amistats. Estudia idiomes per mantenir el cap clar. Fa l'amor per relaxar-se ...
- Ostra, però és veritat que fer l'amor relaxa!
- Serà que en saps molt d'això, tu que deus ser el "d'una, o ninguna" ...
- Ep, escolteu. El problema és que tot actuant amb aquest pensament, el que es fa és rebaixar els fins. Fer l'amor, saber, ballar, queden relegats a mitjans. I quan jugues per fer amics, per només guanyar o per veure si et fas ric estas devaluant el fi últim que és el joc. Potser el que ens acaba d'encisar de Messi és que sembla jugar només pel plaer de jugar, que el posaries en un pati d'escola o en un descampat i hi jugaria igualment.
Heus aquí la lliço de Messi sobre els fins últims.
El futbol espectacle, aquell territori curiosament lliure d'homofòbia, on els homes poden plorar, abraçar-se i petonejar-se en públic sense perdre virilitat.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Tots a Igualada!

Per tercer any consecutiu (el primer aqui i el segon aqui) el professorat de filosofia i els seus suporters ens trobarem per afermar la presència de la filosofia a secundària. Enguany és a Igualada, el proper dissabte dia 10 a les 10 a la Biblioteca.
En el blog de la convocatòria trobareu el programa de màxims. Per a mi, el programa de mínims hauría de ser:
1. Tots els centres de secundària han de tenir un/a especialista en filosofia
2. Quan hi hagi cues de matèries de geografia i història i de filosofia (encara que siguin les ciutadanies de tercer o les ètiques de quart), que en les negociacions de plantilles les direccions i les inspeccions no assignin mecànicament un especialista d'història en comptes d'un de filosofia, també facultat per impartir l'àrea de socials a l'ESO.
3. Que no s'amortitzin places de filosofia tot aprofitant les jubilacions.
4. Que l'optativa de psicologia i sociologia s'imparteixi a tots els centres i per professorat de filosofia.
5. Treballar per bastir un full de ruta amb unes línies de creixement estil les del manifest de l'Acireph:
1. Reconèixer que la filosofia a l'escola secundària és una disciplina escolar.
2. Reconèixer que aprendre a filosofar és un aprenentatge i que ensenyar la filosofia és un ofici.
3. Assumir la diversificació de les formes d'ensenyar filosofia que comporta la seva democratització.
4. Reconèixer que fer filosofia no només serveix per a filosofar.
5. Redefinir el que és elemental.
6. Articular l'aprenentatge filosòfic amb els sabers.
7. Articular l'aprenentatge filosòfic i el dels nous usos de la llengua.
8. Ensenyar la filosofia viva
9. Fer sortir l'ensenyament de la filosofia dels cursos darrers.
10 Remodelar de la formació inicial i contínua del professorat de filosofia així com el sistema d'accés.
Ιtàlia: filosofia a tres cursos, tres hores a la setmana.

dilluns, 5 d’abril de 2010

Sense títol

Prendre seient un altre cop entre les dues piles. Observar amb preocupació com la de pendents de corregir ha minvat menys del que t'havíes proposat.
Pitjar el botonet.
Hola! Ja sóc aqui.