dijous, 31 de maig de 2012

No hope diagram

Al 1981, Robert Crumb publicà al número 3 de la revista Weirdo un diagrama titulat "Sense esperança".  Hi repassava els diversos elements de la situació individual i social en el món d'aleshores, tot fent relacions enginyoses -i entenimentades- i concloïa, al peu, que havíem de prendre com a punt de partida que no hi havia esperança. 


Fa pocs mesos, un tal William Banzai va presentar una versió d'aquell gràfic, actualitzada, especialment en la situació econòmica. No té la riquesa de l'original (la lluita de classes ha desaparegut!) però fa gràcia veure com reinterpreta l'original:

Quëstions per a la discussió:

  • Fins a quin punt el que abans feia riure i ara va en serio?
  • Es tracta del vell tema estoic de la resignació?
  • Proposa el vell lema sartrià de l'acció desesperada?
  • La gent se'l va creure, on és avui? Per què?
  • Què passarà si ens ho creiem avui?




dimecres, 30 de maig de 2012

Educació i seducció

Festa d'una escola de primària. Una diada bastida d'entusiasme, imaginació, participació, alegria, feina col·lectiva. Les actuacions de cada curs se succeeixen àgilment i en general són enginyoses i amb esclats de bellesa. La darrera està reservada als de sisè, que acaben l'escola. Flash-forwards i flash-backs fan adonar-se al públic, en un estat de tendra alegria, que hi ha quelcom que fa mal. Quan canten amb el seu mestre una versió de Qualsevol nit pot sortir el sol copsem que alguns ho fan tot plorant. I quan, a continuació,  cada nen i nena de sisè es posa al davant del micro, allò ja és un devessall col·lectiu de llàgrimes. Lamenten que han de deixar l'escola, però sobre tot declaren, elles i ells, el seu amor al mestre que han tingut els dos darrers anys que, alt, canut i de posat seriós, els va abraçant un per un.
I és que en la relació educativa hi ha molt de seducció d'una banda, i d'enamorament de l'altra. Ja ho havia descrit Plató a El Convit en un fragment que Robin, un dels seus editors tradicionals, erròniament acusa de tenir poc contingut filosòfic, el "discurs" d'Alcibíades (llegiu-lo a les pàgines 44-48). Els convidats han estat fent intervencions sobre Eros -tota la reflexió filosòfica i literària posterior sobre l'amor parteix d'aquesta obra- quan irromp un personatge triomfador i tèrbol, Alcibiades, que pren la paraula per denunciar el mestre Sòcrates com un seductor que a l'hora de la veritat es nega a anar-se'n al llit.  I és que -i aquesta és la tesi de Plató- Alcibiades no ha estat capaç d'entendre la seducció socràtica com un ensenyament ni de de transformar el seu enamorament en saber.
Això és el que està en joc en el món de l'educació. Aquells nens i nenes ploraven una pèrdua, i tanmateix havien après perquè el seu mestre havia estat un pederastés en el bon sentit, algú que ensenya tot seduint. Això és el que permet el pacte de respecte pel qual les famílies confien els seus fills i filles a uns altres adults en un lloc, l'escola, i una relació, la docent, diguem-ne segures.
Sorprenentment, sembla que crea més alarma l'estat dels bancs que les grolleres retallades que afecten d'una banda, aquesta delicada trama on viu alló que més ens importa, els fills, i de l'altra, la salut, base de tota vida.



dijous, 24 de maig de 2012

Baldessari per Waits

Suposo que deu ser la meva professió filosòfica que m'ha portat a trobar en l'art conceptual un atractiu especial i una font d'inspiració a l'hora d'ensenyar. Part de la idea de recitar els aforimes me la va donar el video de Baldessari on canta enunciats sobre l'art conceptual de Sol Lewitt. Ara (gràcies, E.!) podem penjar a l'Orelles aquest en què Baldessari és explicat per Tom Waits. Un excellent resum de Joost i Schulman narrat mgníficament per Tom Waits.


dimecres, 23 de maig de 2012

Banville en aforismes

John Banville ha aconseguit una escriptura tan precisa que de vegades és aforística. Acabo de llegir Imposturas (Anagrama) i heus açi uns exemples: 
Mi vida con ella era una manera especial de estar solo. (49)
Cuando la besé no cerró los ojos, ni yo tampoco, con lo que permanecimos los dos mirándonos, sorprendidos, casi aterrados. (82)
Estos pequeños ejemplos de intuiciones no premeditadas me convencen de que las máquinas nunca ocuparán nuestro lugar. (248)
Ningún detractor alteró jamás la plácida superficie de mi autoestima, pero un admirador entusiasta puede hacer que me encoja de vergüenza. (259)


I de propina, dos fragments de descripcions:
Unas olas largas y onduladas tocaban lentamente la orilla, una tras otra, gruesas, como arrugas perseverantes, color de lodo. Ella sintió cómo se le encogía la piel, igual que cuando un caracol se encoge ante nuestro tacto. Un enorme peso, como el peso del mundo, la apretaba, y no podía respirar. (94)
Vander era como cuanquier otro, altivo y bravucón después del acto, un chaval que ha robado una golosina y no está seguro de salir impune, aunque tampoco se arrepiente. (100)

dissabte, 19 de maig de 2012

El comerç d'armes està menys regulat que el de bananes



Al juliol se celebrarà a les NU una Conferència diplomàtica sobre comerç d'armes. La visió atenta d'aquest vídeo palesarà com és d'important i possible la disminució de les armes, incloses les lleugeres, tot i que el nostre llindar de rebuig de la violència va disminuint dia rere dia gràcies a l'exposició constant provinent dels media. La resta de documents de la campanya per a un Tractat que dificulti el creixent comerç d'armes al món els teniu aqui.

divendres, 18 de maig de 2012

The Lancet alerta

En la seva edició de maig, The Lancet adverteix sobre els retalls en la sanitat a l'Estat espanyol, i es fa ressó dels que afirmen que poden crear un problema humanitari.
I això perquè no han vist els videos de l'imfermera de l'equip de Cafè amb llet. Aqui en podeu veure un. Es troben al Youtube cercant "Robatori+Catalunya": no parlen d'expoli fiscal ni de partits de futbol, sinó de l'administració de la sanitat catalana per l'actual govern.

dijous, 17 de maig de 2012

Concurs d'aforismes de Sant Cugat, onze anys

El seminari de filosofia de l'Arnau Cadell, el primer institut de batxillerat de Sant Cugat, es començava a disgregar pels efectes de la reducció d'hores (4 a tercer de BUP -d'Història en tenien 5- i 4 a COU, per 5 línies, mes ètiques a primer, segon i tercer) i la implantació del nou batxillerat als altres centres. Aleshores vam decidir continuar fent alguna cosa junts. D'aqui va sorgir la convocatòria d'un concurs d'aforismes entre l'alumnat dels cinc instituts, i vem tenir la sort que el professorat que va anar arribant s'hi anés engrescant i encomanant el personal de la Biblioteca municipal i de l'Ajuntament.
Aleshores, l'alumnat que ha guanyat els premis eren nens i nenes d'uns sis anys. 
Enhorabona a tota aquesta col·lectivitat!



Aquests són els sis millors:

Si es dibuixessin les paraules serien música.
Núria Fornt
Només l’home comet inhumanitats
Gala Díaz
El saber no és la suma dels resultats, sinó dels camins realitzats
Pau Òdena
Está bien tener metas y no está mal irse por otro camino.
Facundo Ferreyra
Només sap perdonar aquell que sap demanar perdó
Javier del Castillo
L'originalitat és ben plena de tòpics
Joan Casanova


I això són algunes fotos (altra documentació la trobareu, entrant-hi com a visitants, al moodle de l'Angeleta Ferrer/Filosofia/Concurs d'aforismes):



Gràcies al T., que ha fet el video, a en D., que confegí i imprimí els diplomes, al F. que va fer els vals, a la R.P., que acollí la subvenció de l'Ajuntamnet, a l'E, que feu fotos, a la P. i l'A., que prepararen tot el de la Biblioteca ... i als altres sospitosos habituals!

Epistemologia

L.H., la meva mestra de lectures, m'envia aquest video dels Lutiers. Segueix fent-me riure.

dimecres, 16 de maig de 2012

dilluns, 14 de maig de 2012

"Declaración de la filosofia española"

"Si desapareguessin les matèries de filosofia a secundària, quedarien a l'Estat tres facultats de filosofia". Aquesta reflexió, unida a la consciència de la crisi de les humanitats, les reaccions a l'informe de l'avaluació i la reclamació d'un ensenyament digne a secundària van portar a la conferencia de Degans de filosofia a organitzar a Madrid els passats 4 i 5 de maig unes Jornades sobre la situació de la filosofia al sistema educatiu espanyol.

Per si voleu copsar l'ambient de la reunió, segueixen uns apunts d'algunes coses que vam sentir -i dir- a la mesa del dissabte dedicada a secundària. Hi assistia gent -unes 100 persones- d'universitats de Madrid, Andalusia, UNED, Múrcia, del CSIC, de secundària de Madrid, València, Castella-Lleó, Galícia, Navarra, i algunes associacions):
  • La filosofía en secundaria debe tener autonomía para establecer programas (Cifu)
  • La filosofía se dice de muchas maneras, pero no todas sirven al mismo fin (metáfora de les vistes d’una ciutat)
  • El filòsof opera amb la idea   d’humanitat –Habermas- (la filosofía és emancipatòria)
  • Granada i Fesofi varen ser boicotejades per la universitat (Sanmartin UNED)
  • Problema del màster de secundària amb els màsters: D’investigació o no? Informe d’avaluació del màster al blog. Els estudiats universitaris viuen com un dilema el dedicar-se a secundària o no, cosa que s'hauria d'evitar …
  • A Galícia a secundària fins a quatre optatives quatre hores, la més demanada Filosofía del derecho, a Madrid només Psicologia, amb tres hores.
  • El fet que a molts països no existeixi la filo a secundària debilita l’argument de la seva imprescindibilitat com a formació en democràcia i garant del pensament crític. Però el que en molts casos no existeix és l'epígraf (vegeu l'obligatorietat del Critical thinking a Califòrnia)
  • Error estratègic d'haver unit "filosofia" i "ciutadania": ens col·loca al mig de la batalla política
  • Filosofia escola de democràcia es fals històricament, però a secundària serviria per formar majories il·lustrades.
  • Presència administrativa: Facultats especifiques (no y ciencias de la educación …)
  • Modificar les PAU: no agrada el comentari de tex. A Galicia davant les protestes dels d’història es van elaborar unes preguntes, però ara professors i alumnes volen tornar al text. (Vegeu el model de Madrid, Profesoresfilosofiamadrid, que malgrat apuntar a un model semblant al de Catalunya, manté una pregunta que puntua molt que propicia la resposta memorística)
  • Divulgar l’Olimpiada Filosòfica, que va començar a Castilla-León, es va proposar a València i va ser seguida per Alacant i Madrid. A Astúries també en reivindiquen l'antiguitat. dóna presència social i implica a alumnes, famílies, secundària i universitat.
  • Que el professorat universitari doni xerrades gratuïtes als centres de secundària.
  • Que desde la filosofia es faci diagnosi de problemes actuals
  • Fluïdificació de la funció docent (d’uni a secundària i viceversa)
  • Proclamar el “Dret a la Filosofia” (Derrida)
  • Arendt: No aprendre a pensar es convertir-se en carn de canó
  • No pensar no vol dir que no assumim creences, però aquestes s'assumeixen acríticament
  • Fer una xarxa social virtual per fluïdificar la relació entre grups i persones.
  • Que hi hagi departaments de filosofia als instituts.
  • Una proposta de la Universitat de Múrcia de grau de filo amb el darrer any dedicat a didàctica va ser tombada pel Ministeri.
  • Importància de la didàctica, necessitat d’institucionalitzar-ho explícitament, atès que hi ha dificultats i per això tesis i mentrestant experiència de secundària.
  • Manca de lligams virtuals de castellà a català
  • La lletra petita a secundària: optatives, competència amb professorat d’història, què passa amb CMC.
  • Sociedad Académica de filosofia: Hi ha una trobada al juny (a Granada?) titulada Teaching Philosophy

Acords: Redactar un manifest, crear tres comissions per preparar un congrés i establir una xarxa virtual. El manifest ha aparegut la setmana passada, amb el nom de Declaración de la Filosofia Española. Aviat es disposarà de la gravació en video de totes les Jornades.


Crec que és una dinàmica de la que no ens podem despenjar. Les universitats catalanes i de la resta de l'Estat funcionen conjuntament, i a secundària els mínims són estatals. També aniria bé per esbrinar, per exemple, com és que a Balears tenen tres hores a filosofia de primer, i per què aqui se'ns diu que són dos perquè tenim llengua pròpia. La nostra possible implicació  futura es veu embolicada pel fet que es proclami "Filosofia española",  tot barrejant de manera confusa l'idioma castellà amb l'estat espanyol: "importancia de la filosofia española en el mundo" i que reconegui "el meritorio trabajo realizado en las otras lenguas oficiales de nuestro país" al punt 8. 

Pensem-hi!

dijous, 3 de maig de 2012

Una de filosofia actual

Gràcies a la revista virtual Microfilosofia podem penjar complet el documental Examined Life. Ja l'havien anunciat en un altre post, on proposàvem una petita guia sobre el fragment de Singer. Ara la tenim subtitulada en castellà.  Pensadores i pensadors contemporanis de parla anglesa, encara que d'origens culturals diferents, reflexionen tot passejant per Nova York. Una possible resposta a "Què és filosofia?" 
Una altra proposta didàctica (per grups):
1. Fer una fitxa de cadascun a partir del cartell al costat d'aquestes línies (cercant a Viquipèdia, per exemple).
2. Triar-ne un, veure l'episodi i preparar un petit resum per exposar-lo oralment: qui és, tema de què parla, què ha cridat més l'atenció, una frase destacada ...