diumenge, 29 de gener de 2012

J.V. Foix en el record

1. "Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs d'aquarel.la amb les colors de l'iris. " (Diari 1918)

2. La tia Francisqueta comentava, sorneguera "- Diu que ara el cosinet es fa dir jotave."

3. No es recorda que l'ex de J.V. era tia de l'autora del llibre per excel·lència de la cuina barcelonina: Sabores, amb un pròleg on tot un prevere s'esmussava tot fent el panegíric de les menges ... i de l'autora. 

4. El que si recordes a voltes és la primera vegada que vas sentir un mot: la mare deia que s'havia creuat amb el senyor Foix i que anava, com sempre, tot "tibat".

5.  Rèiem amb el disc d' Onze nadals i un cap d'any: "A cal fuster hi ha novetat" amb el senyor tibat a 78 rpm! I ara t'adones que cada frase que va escriure llueix com una joia acavada d'encastar.

Actualització:
Per a amateurs de la filosofia, vegeu l'article de Jordi Sadurní Sobre la possibilitat d'una lectura filosòfica de J.V. Foix

divendres, 27 de gener de 2012

Pèls de punta



Dijous de la setmana passada, la NASA va publicar una animació del registre de les temperatures a la Terra desde 1880: El color blau indica per sota la mitjana i el vermell per sobre la mitjana. No us vull amargar més la setmana del que ho han fet les notícies al país, però fixeu-vos en la tendència al planeta.

dijous, 26 de gener de 2012

Indiferència a Catalunya vers el procés a Garzón

El tiet P.  va participar a la Batalla de l'Ebre. Era de la Quinta del Biberó. Camps de concentració, depuració, etc. No es va atrevir a tornar allà fins finals dels 60.  Por, vergonya? En tot cas, humiliació. Quan penso en els represaliats i els seus familiars, en la gent que encara té parents enterrats en les cunetes.  sense reparació, em sembla ja no una injustícia, sinó una crueltat continuada. Al jutge que s'ha posat del cantó d'aquesta gent se'l processa per intentar reparar això. I no ens queixem de la corrupció? Al jutge que ha destapat i perseguit una de les xarxes de corrupció se'l processa per això.
I als media a Catalunya només trobo comentaris com "és un megalòman",  "no ens importa" o, com a màxim, un lament estil "uix, ha pringat". Vilaweb editorialitzava i el posava al nivell de Fraga adduint que havia estat indiferent a les denúncies de tortures d'etarres i d'independentistes, com recordava un escrit d'associacions contra la tortura. 
Em sembla insensat, des d'un punt de vista d'esquerres, no donar tot el suport possible perquè aquest procés deixi de ser un avís als que s'atreveixen a molestar la dreta més rància i corrupta. Però no tenia present que a Catalunya també ha guanyat la dreta.

Per se détendre just un petit peu


dimecres, 25 de gener de 2012

Diners i ètica

En breu:
:

Per a quart:
- Mireu aquest video i després responeu les preguntes:
  1. Què és un banc?
  2. Què fan els bancs?
  3. Què és una banca ètica?
  4. Quina relació tenen els bancs amb l'actual crisi?
  5. Quines coses es poden fer per sortir de la crisi?
- Posar les respostes en comú

Per a adults:
- Veure En llarg (53:18)
- Respondre les preguntes
- Comentar  algunes afirmacions com:
Quan compris quelcom, imagina't la gent que hi ha darrera el producte. Adona't que quan estàs comprant per preu els afectes direcatment.
Els bancs estan fets a la nostra imatge i semblança.
Els comptes d'una persona són la fotografia del seu subconscient.
- Tema de reflexió: Per què molta gent que encara té la sort de tenir diners no es planteja que les inversions que es fan poden ser objecte de valoració moral?


dilluns, 23 de gener de 2012

Una de llibres

Quan ensenyàvem la casa a algun convidat i arribava a la nostra cambra de dormir, el comentari obligat era "- I no teniu por que us caiguin al damunt?" Uns prestatges industrials clavats a les parets plens de llibres en doble rengle, amb més llibres descansant al damunt. Els al·lèrgics s'ho miraven terroritzats i començaven a moquejar. Finalment, vem acordar treure'ls. El que ens va acabar de decidir va ser que hi començàvem a posar els néts a fer la migdiada. Quan vem començar a buidar, la primera sensació va ser d'alleujament: fora perill i pols; ara que els hem tret es pot dir que som supervivents. Efectivament, tres prestatges plens de llibres caient-te al cap són molts quilos per a un crani humà. La biblioteca va anar a parar a caixes (raids nocturns per agafar-ne: és increïble la quantitat de caixes que es poden trobar al carrers a certes hores). Vam emplenar una altra habitació de mals endreços.

Aguaplast als forats, unes capes de pintura magnífica i la cambra com a nova: les parets polides, excepte la de l'armari amb portes de  mirall. Una persona al·lèrgica no hi posaria pegues. Però aleshores van començar les nits d'insomni ... Em despertava amb sensació de claustrofòbia, que primer vaig atribuir a l'apnea, però que en mantenir-se mentre donava voltes al llit vaig acabar atribuint a l'absència de llibres. Quan hi havia llibres la cambra no tenia límits. Podies traslladar-te a la prehistòria de Gordon Childe, o al jardí d'Epicur i al taller d'Espinosa, o al Cambridge de Russell i Witgenstein discutint amb un atiador a la mà. També a la Thule dels inuit o als tristos tròpics de Levi Strauss. Endinsar-te cap els astres o passejar pels Uffizi: l'infinit. 

Després va caldre la selecció. Tot i que des de feia uns anys m'havia promés no comprar més que l'imprescindible i fer servir el préstec de les biblioteques, ja havia atapeït dues prestatgeries més (gràcies, IKEA!).  Però a casa no en cabien més, sobre tot si preteniem mantenir la cambra de dormir com a lloc una mica segur. De quins llibres desprendre's? Amb l'esperit jovial i alhora paternalista vers mi mateix d'una mena  de Sansón Carrasco anava decidint:
- Aquest fora, perquè me l'he llegit
- I aquest, que me l'he llegit? 
- Però em va agradar. Es queda!
- I aquest, que no me l'he llegit?
- Fora, perquè no me'l llegiré!
- I aqueeest?
- Tampoc l'he llegit, però me'l penso llegir. Dins!
- I el diccionari DIEC?
- Fora, perquè el puc trobar a internet!
- I l'Enciclopèdia Catalana?
- Amb els nens grans, està exhaurida. Donació!
- Llençaràs el Diccionario de Filosofia abreviado de Ferrater Ed Sudamericana 1976?  
- Aleshores no tenia diners per comprat el de veritat ...
- ... miiira, hi ha un punt a l'entrada Pensamiento y lenguaje ... 
- ... ara el ja tinc i a més aquest està desballestat; fora!
- Però no em negaràs que l'Enciclopèdia de Medicina i Salut ... 
- És una merda, no diu res de tractaments ni pronòstics i a més quan la vas consultar per escriure sobre l'eutanàsia no vas trovar més que quinze línies sobre la mort i el morir. A més, pots consultar el Pubmed.
- Llibres de text de la Facultat?
- Els de Psicologia, tots superats, i molts d'Història. Fora. Els de Filosofia, per allò de guardar-los ...
- Quants sobre estructuralisme, és que no tenies criteri?
- Cap. Fora tots, i els de psicoanàlisi també, excepte els de Freud, el de Betheleim i el Diccionario de Laplanche i Pontalis (que per cert, vas socialitzar).
- Sobre marxisme, guardaré només les fonts primàries ... I el Marta Hanecker, amb perdó dels neocon...versos.

I així unes quantes jornades. Plaerdemavida estava entusiasmada. Total: tres caixes que posava "Bellsolà" (què és?); no molt fortes, pero grans, més les enciclopèdies (excepte els 16 volums de la Història Naturals dels Paisos Catalans, indultada a darrera hora). Deixo per una altra ocasió el relat de com els vaig anar  encolomant, amb quin posat de póquer deia "- És que vaig a llença-los al paper". Tampoc explicaré com vaig aconseguir que una bibliotecària es quedés la pila que assertivament vaig dipositar al mostrador sota el cartell "No s'accepten donacions de llibres". Ni la dificultat en dissimular la meva incredulitat davant l'alegria dels beneficiaris de les enciclopèdies.  Tampoc entrarem en el debat llibre de paper-llibre virtual. Ni vull pensar si em vaig deixar, algun punt oblidat que alimentés blogs com aquest. Pero la gent propera a mi llegia.
font
font














Malgrat les bones obres i els dos mesos amb l'habitació impoluta, encara no dormia bé. Intents vans d'amics (?) de temptar-me amb esplèndides biblioteques com les que obscenament es mostren aqui (gràcies, Isa). Finalment, 1,60 X 2,40 metres de prestatgeries els permeten recomençar la colonització de la cambra. Ja dormo millor.

Tanmateix, avui m'ha caigut damunt l'empenya nua el quart volum de Los relatos de Kolimá. És un llibre petit, de fet és de l'editorial Minúscula, però m'ha fet molt de mal. Revenja? Avís? Brometa?

Com dormiré aquesta nit?

Amb perdó de les llibreteres i llibreters. Va por uhtede!

divendres, 20 de gener de 2012

Auguris educatius

Els budells de les aus servien als augurs per pronosticar el futur. Tot observant diverses publicacions de la FAES, veritables vísceres (pedrer, pulmons, estòmac, budells, fetge, cloaca) del PP, auguro que aquestes són algunes de les disposicions que ens esperen sobre educació (i espero equivocar-me):

  1. Implantació de Sociedad, cultura, religión a batxillerat i a l'ESO
  2. Supressió de Ciencias para el mundo contemporáneo
  3. Supressió d'Educación para la ciudadania y los derechos humanos y de Formación Etico cívica. Substitució per una altra assignatura amb més aroma FEN (la Conferència de Lisboa del 2000 obliga a introduir educació de la ciutadania)
  4. Revàlides ("prueba de carácter nacional")
  5. Un any més de batxillerat (no allargant-lo, sinó reduïnt l'ESO, i amb tots els alumnes al mateix centre fins als 16 anys)
  6. Establiment de barems de centres segons les notes
  7. Cheque  escolar
  8. Unificació de programes, especialmente d'historia
  9. Promoció del "bilingüisme educatiu" en les comunitats amb llengua pròpia
  10. Purificació del que considerin socialisme, “hembrismo”, comunisme, ecologisme, antigobalització


dimecres, 18 de gener de 2012

Com prova?

Gairebé tothom amb qui em trobo ja sap que recentment he esdevingut per voluntat pròpia membre de les classes passives. Per això la pregunta obligada és: - Com prova? Encara que la pregunta hagi estat formulària, no sé respondre també formulàriament amb un "vaig fent" per exemple, perquè em sona a ironia poc amable. Per tant, em veig obligat a qualificar el meu estat. Aleshores sorgeix el problema: no et pots queixar perquè t'has escapat per poc, però tampoc pots exalçar la teva situació actual, atès que segueixes vinculat a la professió,  enyores la força vital de la clientela del instituts i les mil anècdotes diàries, fas cangurs, etc. I tampoc estàs disposat a abandonar-te a tòpics com "mai havia estat tan ocupat" (no és veritat), i menys "viatjaré" (encara no puc), ni "faré el Camino de Santiago" (uix!), ni "aprendré ceràmica" (mai!), i no "cultivaré un hort" (uec!), ni "caminaré" (ecs!).  O sigui, que tens el problema ridícul de no saber quin és el teu estat.

Per acabar-ho d'adobar, topo amb un estudi de Schwartz i Strack (1999) (citat a la pàgina 176 d'Alquimias de la mentesobre problemes de la introspecció. Resulta que quan es pregunta a la gent sobre els seus estats subjectius, semblaria que la resposta, si és sincera, descriuria aquell estat. Ara bé, tot experimentant amb relats sobre benestar subjectiu, aquests autors van trobar que la gent expressa un major benestar en entrevistes personals que quan responen qüestionaris per escrit, i que augmenta encara més si l'entrevistador és del sexe oposat, i en canvi quan l'entrevistador pateix una minsusvalidesa greu tendeix a disminuir el grau del benestar subjectiu. Tot això sense adonar-se, per descomptat.

Si expresso un benestar alt, potser sigui perquè parlo amb una dona, i si és baix serà perquè considero que el meu interlocutor pateix una minusvalidesa greu ... I encara pitjor si crec que han llegit aquest post, perquè aleshores intentaré compensar el biaix perquè no creguin, etc .... En resum: un altre pal a la introspecció i la demostració que tinc mooolt de temps.

dilluns, 9 de gener de 2012

Per a què serveixen els sindicats?

1. Entrevista informal amb la classe: què és un sindicat, quins coneixeu, què fan?
2. Escriviu cinc preguntes o qüestions que voldríeu que es responguessin o que s'aclarissin sobre els sindicats. (es posen en comú a la pissarra)
3. Veiem aquest video: quines són les cinc mentides sobre els sindicats i com s'hi rebaten?

4. Avaluació: què heu après? Quines noves preguntes han sorgit ...

diumenge, 8 de gener de 2012

Desorientació

Reunió d'amics, economistes, emprenedors, votants d'esquerres. No hi falten opinions sobre la situació econòmica. Es dicrepa sobre si hi ha hagut una mala gestió pública. Entre d'altres informacions, es comenta que anem al metge més que a Alemanya. Tanmateix, al seu article d'avui, Francesc Valls  recorda que anem menys al metge que Alemanya (7,5 vegades l'any front 8,2). En què quedem?.
A més, en el mateix exemplar de El País d'avui, Ramoneda argumenta basant-se en què la gent s'estima més pagar més impostos que patir retallades, mentre que el titular del sondeig de Metroscopia afirma que  la majoria dóna suport a les retallades però rebutja la pujada d'impostos, és a dir,  exactament el contrari.
Posat que es tracta de gent ben informada, com és possible aquesta disparitat de dades? Més enllà de pensar que uns tenen la raó i els altres no, el que em sembla que palesa és una real desorientació, una destrucció dels discursos tradicionals i, si sóm optimistes, un intent de construcció d'un nou discurs ... d'esquerres?.
Fa una mica de por, sobre tot tenint en compte un fracàs anterior. Recordeu quan el PP i també el PSOE  propugnaven abaixar els impostos perquè n´hi havia masses, que va ser un tema estrella en les eleccions des dels anys 90? Tots els esforços per fer veure que no era el camí van fracassar, i el balanç ha estat: Supressió de l'impost de sucessions, del de patrimoni ... i ara, amb el PP ... apujada de l'IRPF i de l'IVA. Olé!
I anem-nos preparant per al populisme polític quan la gent comenci a sortir al carrer.