dissabte, 29 de desembre de 2007

Ad infinitum

last.fm
Una imatge aproximada dels infinits mons de què parlaven Anaxàgoras o Bruno. Els miralls "Romi" també servien per fer-nos viure casolanament l'experiència de l'infinit.

divendres, 28 de desembre de 2007

Fe de vida

Fe de vida: testimoniar que una persona està viva. No és cap innocentada. Cada any, cap al dia 28, he de dur la meva mare al banc perquè pugui seguir cobrant la seva pensió de 483€. Si no la hi puc portar, perquè fa fred o perquè cada cop és més fràgil, he de presentar-hi un document que es diu fe de vida. Per aconseguir-lo, he de fer que un metge em signi un certificat de vivència, i amb aquest, el seu DNI i el meu, anar al registre civil. Amb els anys he après a distingir les cues; no és la dels naixements, sinó una que és a prop. La cua de les certificacions de naixement és molt més llarga, i permet als ancians desorientats -només als que pregunten, no als que aguanten estoicament amb posat d'avesats amb el número equivocat a la mà- reorientar-se vers la seva. La de fes de vida(s?) està situada a l'altre extrem de la de naixements, com responent a un dissenyador amb ganes de broma. Al registre de Barcelona, un amable funcionari amb un adient aspecte de jubilat t'imprimeix el document, que caduca al mes. A l'oficina de la Caixa de Catalunya em diuen que no és vàlid presentar directament el certificat de vivència del metge, que la seguretat social els demana la fe de vida.
En el món de la informàtica, la burocràcia persisteix. Mentrestant, la cura dels nostres grans inclou demostrar a l'Estat que estan vius (encara).
Consultada una web jurídica, trobo aquesta perla:
"El expediente de fé de vida se realizará por el Juez de Paz del domicilio del sujeto y siempre que se pueda, se le pide declaración al propio sujeto sobre la identidad de su estado."
Bones festes

dimecres, 26 de desembre de 2007

Fragments del discurs nadalenc

La Neigenboulophilie

Mengeu/bebeu-vos-ho ara mateix, que fred/calent no val res.
A mi el Nadal no em diu res.
Nadal solidari.
No ens ha tocat la loteria.
Ha estat molt repartit.
Nadal consumista.
Porteu cadires!
Massa/pocs guarniments lluminosos als carrers.
Malaguanyat el pollastre.
L'autèntic sentit del Nadal.
No havia jugat mai al quinto.
Aquest any toca a casa l'avia.
Què feu, reis o papa noel?
Feu el caga-tió?
No us baralleu, que sóm Nadal.
Bon Nadal.

dimarts, 18 de desembre de 2007

Crida φ!!

Associació Ad Hoc
A l'atenció del professorat de filosofia.

En base a les informacions rebudes des del Departament d'Educació en relació a la reducció prevista de la matèria de filosofia a 2 hores en el nou batxillerat LOE, ens veiem obligats a fer una crida urgent al professorat de Filosofia per a la celebració d'una assemblea informativa el proper dijous.
Convocatòria d'assemblea de professorat de filosofia
LLOC: Facultat de Filosofia- c/ Montalegre, 6 AULA 404 (4rt.pis)
DATA: DIJOUS 20 DE DESEMBRE 2007 A LES 17,30
Us demanem també l'adhesió al Manifest que adjuntem amb la convocatòria:

Adhesions al Manifest

No hi falteu!
Àngels Baldó i Ramon Moix
Associació Ad Hoc. Filosofia a Secundària

diumenge, 16 de desembre de 2007

I and me

Una mica més del 10% de la població afirma haver tingut algun tipus d'experiència extracorpòria. Relaten la sensació d'haver sortit del propi cos i veure's un mateix "des de fora". Apareixen en persones que han viscut situacions de tensió, accidents, operacions. Un nàufreg d'una regata per sota el paral.lel 40ºS, que sortosament va poder ser rescatat pel seu creuer de vela després d'haver caigut a l'aigua, explicà que s'havia vist a ell mateix en la gèlides i agitades aigües. Segons Nigel Bartley (Bailando sobre la tumba, 65), un tal doctor Fenwick posava missatges al sostre de la UCI per tal que els que tinguéssin "viatges astrals" poguessin llegir-los.
Com es pot comprendre, és un tema que fascina tothom i que atrau tota la plètora de pseudicientifics i ensarronadors que entre d'altres coses, hi troben arguments empírics per donar suport al dualisme. Però el més interessant és que il·lustren que l'experiència del propi cos no és trivial, que és una experiència mediata i no immediata, com tendiríem a creure. El 23 d'agost de 2007 Henrik Ehrson publicà a Science un article on explicava la manera de produir en el laboratori aquest tipus d'experiències. La situació experimental consisteix en un subjecte que duu unes ulleres que són unes pantalles de video que projecten la imatge de dues càmeres situades al darrere d'ell. És a dir veu al davant seu la seva esquena. L'experimentador li toca l'estèrnum amb un objecte i alhora amb l'altra mà fa el mateix gest de tocar un lloc situat a la seva esquena (que seria el lloc se situa el cos il·lusori). La majoria de subjectes relaten sentir-se "situat a certa distància darrere la imatge de mí mateix, gairebé com si estigués mirant una altra persona". La producció experimental i a voluntat del "viatge astral" segurament ens permetrà saber més de les relacions entre la ment i el cos, encara que el seu autor proposa finalitats més pràctiques, com facilitar la introducció millor del propi jo ... en els videojocs del futur!


Galileo Galilei segueix acusant


L'entranyable Pere de la Fuente, tot comentant-me un post anterior, proposa un relicari que podria iniciar-se amb el dit de Galilei que es guarda al Instituto i Museu d'Història de la Ciència de Florència. Descartes acabava de composar el 1633 el Tractat sobre el Món quan s'assabentà que Galileu havia estat condemnat per mantenir l'heliocentrisme, com ell feia en el Tractat. No el publicà mai, i reorientà la seva carrera vers la filosofia.

Gómez Pin s'ha queixat de la separació entre filosofia i ciència que es produeix a partir del Discurs del Mètode. El dit de Galileu (cum carne, segons ens ensenya a dir el relicari del Mèdicis) assenyala la institució que va tenir una certa responsablilitat en aquella separació.

Analfabetisme digital

M'ha passat dues vegades:

1) En parlar de "l'ètica-civica" a l'ESO, m'estranyava l'absència de referències als crèdits de filosofia amb continguts d'ètica inclosos al Decret de Crèdits Variables de 1996. Resulta que pertanyen a l'època en què el DOGC no es publicava en suport digital -per això tampoc no puc posar un link, perquè virtualment no existeixen. Sembla que, per a alguns analfabets, allò que no està penjat al ciberespai no existeix.

2) L'article "Grup panta rei" de la Viquipèdia catalana ha estat esborrat per "manca de links rellevants". Els cartells de convocatòria dels premis Arnau de Vilanova no serveixen; les contraportades de la colecció Clàssics del Pensament de l'editorial Alhambra tampoc; els noms de persones que han col·laborat a la promoció de la filosofia en català com Llàtzer Bria i com Hilari Arnau, menys.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Jugant amb la identitat personal

La Saga de l'Homme
Es diu que el que diferencia un individu (arbre, gos, estrella) d'una persona (Núria, Joan, Laura, Nico), és que aquesta és conscient i és subjecte. Des de Descartes s'ha anat elaborant el concepte d'identitat personal, que consisteix en aquesta certesa de cadascú i cadascuna de ser únics, irrepetibles, irreductibles i diferents als altres. És el que molts anomenen "ànima", altres "persona" i altres "jo". D'aquest concepte en depenen d'altres, com què és morir, què vol dir percebre, si existeix la llibertat, o en què es fomenta la responsabilitat.


Un problema filosòfic sobre això és quina entitat té aquest jo o persona. El sentit comú sembla coincidir amb el que afirmava Descartes, que el feia sustantiu. El jo, identificat amb el cogito (jo penso) té, segons Descartes, tal entitat que no necessita ni del cos per existir. En canvi, segons Hume el jo no té cap entitat. D'on vé llavors la sensació d'identitat, que em fa exclamar en veure una foto meva de quan era petit "Sóc jo", o que em porta avui a reclamar a una persona un deute que va contreure amb mi fa una setmana ?


Derek Parfit a Reasons and Persons proposa un experiment mental per fer veure, des d'un punt de vista reduccionista, la importància que concedim a la memòria o a la continuitat temporal. De moment, si vols explorar qùè en penses pots jugar a Staying alive. Quin resultat has obtingut?

dijous, 6 de desembre de 2007

El concepte de llibertat

És el mateix llibertat que independència? i que espontaneitat? indeterminació? omnipotència? autonomia? atzar? incertesa? lliure albir? vida? caprici? no coerció? acció? consciència?

dimecres, 5 de desembre de 2007

Descartes

Crani de Descartes al Musée de Homme, a Paris

Jo no el vaig veure, però diuen que en Pere Lluís tenia un poster del crani cartesià en el seu despatx. Una ironia del destí ha fet que conservem en un museu separada de la resta la part material de la seu de l'ànima del fundador del dualisme modern. I a més, acompanyada, com la majoria de les relíquies, d'una curiosa història. Disset anys després de la seva mort, que s'havia esdevingut l'onze de febrer de 1650 a Estocolm, el seu cadàver va ser repatriat a París a instàncies dels seus seguidors. La sorpresa arribà en descobrir que a les despulles els faltava el crani. No va ser fins al 1861 que va ser lliurat a Georges Cuvier, segons la pàgina del Musée de l'Homme. Ara bé, no sembla que fos possible que es cedís a cap dels germans Cuvier, cèlebres paleontòlegs i naturalistes, perquè van morir al 1832 i al 1838. Per a una versió més SFI vegeu aqui.
Potser no és una ironia del destí, sinó una lliçó més d'algú que tot postulant una ciència única creia que el cos ha de ser objecte d'estudi, tant com l'ànima:

"Ainsi toute la philosophie est comme un arbre, dont les racines sont la
métaphysique, le tronc est la physique et les branches qui sortent de ce tronc
sont toutes les autres sciences qui se réduisent à trois principales, à savoir
la médecine, la mécanique et la morale, j'entends la plus haute et la plus
parfaite morale, qui, présupposant une entière connaissance des autres sciences,
est le dernier degré de la sagesse. Or comme ce n'est pas des racines, ni du
tronc des arbres, qu'on cueille les fruits, mais seulement des extrémités de
leurs branches, ainsi la principale utilité de la philosophie dépend de celles
de ses parties qu'on ne peut apprendre que les dernières. »
Les Principes de la philosophie, lettre-préface de l'auteur.

Sóm només un cos?


Vagi's a l'entrada filosofia de la ment a Wikipèdia, i amb l'esquema que hi ha provi's d'emplenar la matriu seguint els exemples.

diumenge, 2 de desembre de 2007

Material didàctic

Hi havia una vegada un professor que ensenyava en un centre on l'Apa havia aconseguit seleccionar els interins, que constituïen la majoria del professorat. A aquesta peculiaritat s'hi afegien altres, com la de què per posar un exàmen calia fer una assemblea d'alumnes i justificar-ne la necessitat. Per descomptat, els alumnes assistien a les avaluacions, on feien la crítica de cada professor, que sovint girava entorn el tòpic de la manca de motivació que desvetllava en ells. Un dia, en una assemblea de classe prèvia a l'avaluació, quan estaven desenvolupant el discurs de la manca de motivació, aquell professor es treié un nas de pallasso i se'l posà: Què? És que he de posar-me això perquè esteu motivats? Va haver un silenci, fins que va sonar el timbre.
Dies després, el delegat d'una altra classe, que responia a l'adient nom de Germinal, s'acostà al professor i en to llastimer li digué: Oye, que a nosotros no nos has hecho lo de la nariz ...
Fa 26 anys que aquell professor renova la provisió de nassos. Aquell el va comprar amb el J, el d'avui, al Circ Cric. Quan s'avalua la seva classe, ningú fa servir la categoria "manca de motivació" per explicar allò que no funciona ...

Ment i Cos

Funcions mentals i parts del cervell segons la Frenologia (segleXIX)
La Filosofia de la ment té un inici atractiu, perquè tracta de quelcom que ens és immediatament familiar, el que sempre ens acompanya: els nostres pensaments, sentiments, fantasies i records. La introspecció que ens ajuda a diferenciar entre un fet mental i un fet físic és un pas fàcil, i ens fa adonar-nos que els fets mentals són aquells que apareixen a la consciència de cadascú. De seguida descobrim que aquests fets són estranys, perquè només existeixen en la pròpia consciència, que no ocupen espai (quan medeix el teu record de la Torre de Pisa?) i que no és evident que els altres en tinguin (com ho podria saber, si no em puc ficar en la seva ment?). Llavors, la cosa comença a complicar-se.

I quan l'horitzó conceptual comença a poblar-se de mutants, zombis, fantasmes en la màquina, Phineas Gage, habitacions xineses i cervells a la cubeta ens adonem que caldrà tenir paciència, informar-se i aclarir idees. L'article sobre filosofia de la ment de la es.Wikipèdia dona prou informació, encara que és una ràpida traducció de parts de l'anglesa. No és de refiar l'entrada del dualisme, massa depenent d'un diccionari confessional.

Per situar-se en el problema de la relació entre la ment i el cos, s'han acostumat a plantejar diversos marcs. El primer d'ells és el de dualisme-monisme. Aquest ens embolica solapant-se amb l'oposició espiritualisme-materialisme.

Per aclarir-se millor, el més aconsellable és tractar de situar-se en el triangle Reduccionisme-Dualisme-Emergentisme, definit per les oposicions dualisme/reduccionisme; dualisme/emergentisme; reduccionisme/emergentisme. Vejam si en treieu l'entrellat: on situarieu el funcionalisme? Per a estudiants avençats, veieu el recull de papers online sobre la consciència fet per David Chalmers. Aquest si que es guanya el sou.

dissabte, 1 de desembre de 2007

Aniversari

No sé si l'any és una bona mesura del temps humà. Infantesa, joventut maduresa i vellesa són mesures massa llargues i les vivències concretes són massa curtes. En tot cas, la convenció arriba un altre cop tot anunciant l'escurçament del que les estadístiques anomenen esperança de vida.
HeLa Hoechst 33258
He arribat a la mateixa edat que les cèl·lules HeLa (pronuncieu gila, com el còmic). Es tracta d'una de les primeres línies cel·lulars que es fan servir en investigació, com les JurKat o les Hek (gràcies, jove tossuda). L'escreix de telomerasa que secreten les fa capaces de reproduir-se indefinidament sense envellir i de moment han demostrat ser pràcticament immortals. Li van ser sostretes sense consentiment a Henrietta Lacks, una dona que patia càncer de cervix i que morí poc després, l'any 1951. La història sencera és un bon exemple d'allò que anomenem "progrés": cap familiar s'assabentà de que les HeLa s'estaven fent servir per investigació, i que fins i tot s'estaven comercialitzant, tot i que els estranyava la insistència dels metges en fer-los anàlisis a ells, que vivien en pobres llogarrets on els seus avantpassats havien treballat com a esclaus. Es calcula que el nombre de cèl.lules HeLa existents és superior a les que formaven el cos de la seva propietària biològica.
Però les piles de cèl·lules més organitzades tenim una caducitat. I aquesta pila recorda avui una columna de Fèlix de Azúa que, amb el permís de Joan B. Culla, em sembla adient. Descrivia una escena d'estiu on els nens jugaven a la platja. De tant en tant, algun mostrava orgullós el seu efímer castell de sorra abans que l'onada se l'endugués: "Mira mamá!". La mare deixava per un moment la conversa i assentia amb un somriure distret. L'ànsia de ser reconeguts, especialment per aquells que ens importen, sembla una manera de lluitar contra la fugacitat, una innocent manera de mantenir-se.
Mira mamá!