dijous, 30 de setembre de 2010

Un bon contraexemple

Crec que l'única part de lògica que hauríem d'ensenyar a filosofia de primer seria la construcció de contraexemples. És segurament la millor manera de rebatre un argument deductiu invàlid o arguments presumptius defectuosos en les discusions de la vida quotidiana. Estudiants de secundària, i universitaris de filosofia fora del context d'un exàmen de lògica, per no dir els que no han estudiat filosofia, s'emboliquen en discussions sobre si existeixen els extraterrestres o no, o si existeix Déu o no, i et miren incrèduls quan els dius simplement que en els enunciats singulars, existencials, la càrrega de la prova correspon a qui l'afirma. En canvi, el contraexemple és molt més persuasiu.
Ensenyar a construir contraexemples, ni més, ni menys. Esquematitzar l'argument, substituir els termes descriptius de manera que les premisses siguin vertaderes però la conclusió falsa. En aquest cas es fa visible, a més, que es fa servir argumentació ad baculum de manera no pertinent.

dimarts, 28 de setembre de 2010

A la vaga general

José Manuel de la Pezuela "Laberint I" recollit per Muriel Duran: La poesía visual en España. Almar, Salamanca, 2000
Dos episodis de confusionisme:
1. Què vol dir contraposar el dret de vaga al dret al treball? El contrari de dret de vaga és no tenir dret de vaga. I el contrari del dret a fer vaga és la llibertat de no fer-ne. Molts que s'omplen la boca amb el suposat dret a no fer vaga el que segurament voldrien és que no existís el dret a fer vaga.
2. Al meu centre, en nom de la intimitat han despenjat la llista dels que anunciávem que fariem vaga. Volen que sigui una vaga secreta, o s'alineen entre els dels desitjos emmascarats?

dijous, 23 de setembre de 2010

Rap dels sofistes

No m'en puc estar. La filòsofa internàutica amiga publica al seu blog Creació filosòfica aquest resum dels sofistes. I jo el reprodueixo. Moltes gràcies!

dimarts, 21 de setembre de 2010

De llengües

- Com es diu?- xiuxiueja una alumna nova a la companya del costat.
- Jordi.
Aixeca la mà.
- Jordi, això ho podem escriure en castellà?
- Què fas, francès o anglès?- Li responc.
- Anglès.
- Doncs excepte a anglès, castellà i català tens dret a expressar-te en català o en castellà. A castellà, català i anglès has de fer-ho en l'idioma corresponent.
- ... ¿Esto es un sí o un no?- xiuxiueja a la del costat. I tothom, que ho em sentit, riem.
- Et responc així perquè no és que jo t'hagi de donar permís per fer-ho en una llengua o una altra, sinó que segons la Constitució i l'Estatut és un dret que tens a expressar-te en una de les llengües oficials que vulguis.

dimarts, 14 de setembre de 2010

Ciutat i filosofia

Seguim amb l'enveja. Com cada any, Liverpool celebra un Festival de filosofia del 10 al 24 d'octubre. Moltes entitats de la ciutat organitzen activitats filosòfiques acadèmiques i no acadèmiques. Quina bona idea!

dilluns, 13 de setembre de 2010

Tintin al país dels filòsofs

Altres vegades ja he expressat l'enveja que em provoca Philomagazine. Disposar d'una revista de divulgació filosòfica que ens fes més rics,cultes, desvetllats i (potser) feliços. Ara toca a l'imaginari d'unes quantes generacions amb un especial Tintin al pais dels filòsofs. Sembla que s'inspira en les sèries "producte mediàtic+ i la filosofia". Com sempre, la part gràfica és excel.lent. No em resisteixo a reproduir-ne la portada. El pais dels filòsofs com un lloc exòtic, atractiu, emocionant. Tintin disposat a l'aventura filosòfica. Intrigat? Soprès? Admirat?
Impagable.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Però si jo no sóc racista!

"És broma", "se m'ha escapat", "alguns com tu si, pèrò tu no". L'excusa quan qui no es vol ni racista, ni sexista, ni xenòfob ni homòfob, s'ha comportat com algú racista, sexista, xenòfob, homófob. La discrepància entre el que es pensa i el que es fa o diu és molt habitual. És un dels vessants de la kantiana qüestió "Bo en teoria dolent a la pràctica" que podeu trobar aqui. En altra època li déiem tenir contradiccions internes, però avui s'ha afinat una mica més. Com a ensenyants -i com a persones, que també ho sóm-, ens agradaria creure que les creences influeixen en les accions, però sembla ben establert en psicologia de les actituds que és més veritat que són les accions les que configuren les creences. Hi ha vàries línies d'investigació que afinen més en aquesta discrepància. Per uns, com Eric Schwitzgebel, es tracta d'una incoherència en el sistema de creences. Altres con Tamara Gendler ho expliquen afirmant que a banda del sistema de creences (belief), tenim un sistema de disposicions, que ella denomina alief que seria el responsable de les discrepàncies entre creences i accions.

Se m'acut que propostes com el video o l'stick adjunts són efectius perquè enfronten a qui discrimina a la hipèrbole del seu prejudici, sigui misbelief o alief. Sobreexposició al prejudici. per portar-les a la consciència. Dirigides a fer de mirall a qui mira, a qui jutja, al que se li escapa, al que fa broma. L'stik o la samarreta de les Guerrilla girls, d'una època una mica llunyana, però dissortadament no superada i el més recent rap de Frank-T.
(afegit) Gràcies a un membre de la saga A.-R. en disposem d'una possible traducció al català:



dimarts, 7 de setembre de 2010

Començament de curs

Ohhh l'escola abans de les lleis de la democràcia!! I en castellà! Kamaco!

diumenge, 5 de setembre de 2010

Diumenge: nihil creatur ex nihilo a divino numine ...

... com deia Lucreci. Hawking, per la seva banda, sembla que intenta reblar la inexistència de Déu creador afirmant que del no res també pot aparèixer quelcom, però en aquest camí li queden les lleis de la física com a preexistents. O sigui, que seguim entre l'Ésser de Parmènides i les Idees platòniques.
Mentrestant, la història bíblica de l'origen esdevé historieta. Molt adient que aquest vídeo ens la presenti en format de videojoc prehistòric (Atari?).

SUPERNATURAL CREATOR 2 from Mareike on Vimeo.