dissabte, 29 de desembre de 2007

Ad infinitum

last.fm
Una imatge aproximada dels infinits mons de què parlaven Anaxàgoras o Bruno. Els miralls "Romi" també servien per fer-nos viure casolanament l'experiència de l'infinit.

divendres, 28 de desembre de 2007

Fe de vida

Fe de vida: testimoniar que una persona està viva. No és cap innocentada. Cada any, cap al dia 28, he de dur la meva mare al banc perquè pugui seguir cobrant la seva pensió de 483€. Si no la hi puc portar, perquè fa fred o perquè cada cop és més fràgil, he de presentar-hi un document que es diu fe de vida. Per aconseguir-lo, he de fer que un metge em signi un certificat de vivència, i amb aquest, el seu DNI i el meu, anar al registre civil. Amb els anys he après a distingir les cues; no és la dels naixements, sinó una que és a prop. La cua de les certificacions de naixement és molt més llarga, i permet als ancians desorientats -només als que pregunten, no als que aguanten estoicament amb posat d'avesats amb el número equivocat a la mà- reorientar-se vers la seva. La de fes de vida(s?) està situada a l'altre extrem de la de naixements, com responent a un dissenyador amb ganes de broma. Al registre de Barcelona, un amable funcionari amb un adient aspecte de jubilat t'imprimeix el document, que caduca al mes. A l'oficina de la Caixa de Catalunya em diuen que no és vàlid presentar directament el certificat de vivència del metge, que la seguretat social els demana la fe de vida.
En el món de la informàtica, la burocràcia persisteix. Mentrestant, la cura dels nostres grans inclou demostrar a l'Estat que estan vius (encara).
Consultada una web jurídica, trobo aquesta perla:
"El expediente de fé de vida se realizará por el Juez de Paz del domicilio del sujeto y siempre que se pueda, se le pide declaración al propio sujeto sobre la identidad de su estado."
Bones festes

dimecres, 26 de desembre de 2007

Fragments del discurs nadalenc

La Neigenboulophilie

Mengeu/bebeu-vos-ho ara mateix, que fred/calent no val res.
A mi el Nadal no em diu res.
Nadal solidari.
No ens ha tocat la loteria.
Ha estat molt repartit.
Nadal consumista.
Porteu cadires!
Massa/pocs guarniments lluminosos als carrers.
Malaguanyat el pollastre.
L'autèntic sentit del Nadal.
No havia jugat mai al quinto.
Aquest any toca a casa l'avia.
Què feu, reis o papa noel?
Feu el caga-tió?
No us baralleu, que sóm Nadal.
Bon Nadal.

dimarts, 18 de desembre de 2007

Crida φ!!

Associació Ad Hoc
A l'atenció del professorat de filosofia.

En base a les informacions rebudes des del Departament d'Educació en relació a la reducció prevista de la matèria de filosofia a 2 hores en el nou batxillerat LOE, ens veiem obligats a fer una crida urgent al professorat de Filosofia per a la celebració d'una assemblea informativa el proper dijous.
Convocatòria d'assemblea de professorat de filosofia
LLOC: Facultat de Filosofia- c/ Montalegre, 6 AULA 404 (4rt.pis)
DATA: DIJOUS 20 DE DESEMBRE 2007 A LES 17,30
Us demanem també l'adhesió al Manifest que adjuntem amb la convocatòria:

Adhesions al Manifest

No hi falteu!
Àngels Baldó i Ramon Moix
Associació Ad Hoc. Filosofia a Secundària

diumenge, 16 de desembre de 2007

I and me

Una mica més del 10% de la població afirma haver tingut algun tipus d'experiència extracorpòria. Relaten la sensació d'haver sortit del propi cos i veure's un mateix "des de fora". Apareixen en persones que han viscut situacions de tensió, accidents, operacions. Un nàufreg d'una regata per sota el paral.lel 40ºS, que sortosament va poder ser rescatat pel seu creuer de vela després d'haver caigut a l'aigua, explicà que s'havia vist a ell mateix en la gèlides i agitades aigües. Segons Nigel Bartley (Bailando sobre la tumba, 65), un tal doctor Fenwick posava missatges al sostre de la UCI per tal que els que tinguéssin "viatges astrals" poguessin llegir-los.
Com es pot comprendre, és un tema que fascina tothom i que atrau tota la plètora de pseudicientifics i ensarronadors que entre d'altres coses, hi troben arguments empírics per donar suport al dualisme. Però el més interessant és que il·lustren que l'experiència del propi cos no és trivial, que és una experiència mediata i no immediata, com tendiríem a creure. El 23 d'agost de 2007 Henrik Ehrson publicà a Science un article on explicava la manera de produir en el laboratori aquest tipus d'experiències. La situació experimental consisteix en un subjecte que duu unes ulleres que són unes pantalles de video que projecten la imatge de dues càmeres situades al darrere d'ell. És a dir veu al davant seu la seva esquena. L'experimentador li toca l'estèrnum amb un objecte i alhora amb l'altra mà fa el mateix gest de tocar un lloc situat a la seva esquena (que seria el lloc se situa el cos il·lusori). La majoria de subjectes relaten sentir-se "situat a certa distància darrere la imatge de mí mateix, gairebé com si estigués mirant una altra persona". La producció experimental i a voluntat del "viatge astral" segurament ens permetrà saber més de les relacions entre la ment i el cos, encara que el seu autor proposa finalitats més pràctiques, com facilitar la introducció millor del propi jo ... en els videojocs del futur!


Galileo Galilei segueix acusant


L'entranyable Pere de la Fuente, tot comentant-me un post anterior, proposa un relicari que podria iniciar-se amb el dit de Galilei que es guarda al Instituto i Museu d'Història de la Ciència de Florència. Descartes acabava de composar el 1633 el Tractat sobre el Món quan s'assabentà que Galileu havia estat condemnat per mantenir l'heliocentrisme, com ell feia en el Tractat. No el publicà mai, i reorientà la seva carrera vers la filosofia.

Gómez Pin s'ha queixat de la separació entre filosofia i ciència que es produeix a partir del Discurs del Mètode. El dit de Galileu (cum carne, segons ens ensenya a dir el relicari del Mèdicis) assenyala la institució que va tenir una certa responsablilitat en aquella separació.

Analfabetisme digital

M'ha passat dues vegades:

1) En parlar de "l'ètica-civica" a l'ESO, m'estranyava l'absència de referències als crèdits de filosofia amb continguts d'ètica inclosos al Decret de Crèdits Variables de 1996. Resulta que pertanyen a l'època en què el DOGC no es publicava en suport digital -per això tampoc no puc posar un link, perquè virtualment no existeixen. Sembla que, per a alguns analfabets, allò que no està penjat al ciberespai no existeix.

2) L'article "Grup panta rei" de la Viquipèdia catalana ha estat esborrat per "manca de links rellevants". Els cartells de convocatòria dels premis Arnau de Vilanova no serveixen; les contraportades de la colecció Clàssics del Pensament de l'editorial Alhambra tampoc; els noms de persones que han col·laborat a la promoció de la filosofia en català com Llàtzer Bria i com Hilari Arnau, menys.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Jugant amb la identitat personal

La Saga de l'Homme
Es diu que el que diferencia un individu (arbre, gos, estrella) d'una persona (Núria, Joan, Laura, Nico), és que aquesta és conscient i és subjecte. Des de Descartes s'ha anat elaborant el concepte d'identitat personal, que consisteix en aquesta certesa de cadascú i cadascuna de ser únics, irrepetibles, irreductibles i diferents als altres. És el que molts anomenen "ànima", altres "persona" i altres "jo". D'aquest concepte en depenen d'altres, com què és morir, què vol dir percebre, si existeix la llibertat, o en què es fomenta la responsabilitat.


Un problema filosòfic sobre això és quina entitat té aquest jo o persona. El sentit comú sembla coincidir amb el que afirmava Descartes, que el feia sustantiu. El jo, identificat amb el cogito (jo penso) té, segons Descartes, tal entitat que no necessita ni del cos per existir. En canvi, segons Hume el jo no té cap entitat. D'on vé llavors la sensació d'identitat, que em fa exclamar en veure una foto meva de quan era petit "Sóc jo", o que em porta avui a reclamar a una persona un deute que va contreure amb mi fa una setmana ?


Derek Parfit a Reasons and Persons proposa un experiment mental per fer veure, des d'un punt de vista reduccionista, la importància que concedim a la memòria o a la continuitat temporal. De moment, si vols explorar qùè en penses pots jugar a Staying alive. Quin resultat has obtingut?

dijous, 6 de desembre de 2007

El concepte de llibertat

És el mateix llibertat que independència? i que espontaneitat? indeterminació? omnipotència? autonomia? atzar? incertesa? lliure albir? vida? caprici? no coerció? acció? consciència?

dimecres, 5 de desembre de 2007

Descartes

Crani de Descartes al Musée de Homme, a Paris

Jo no el vaig veure, però diuen que en Pere Lluís tenia un poster del crani cartesià en el seu despatx. Una ironia del destí ha fet que conservem en un museu separada de la resta la part material de la seu de l'ànima del fundador del dualisme modern. I a més, acompanyada, com la majoria de les relíquies, d'una curiosa història. Disset anys després de la seva mort, que s'havia esdevingut l'onze de febrer de 1650 a Estocolm, el seu cadàver va ser repatriat a París a instàncies dels seus seguidors. La sorpresa arribà en descobrir que a les despulles els faltava el crani. No va ser fins al 1861 que va ser lliurat a Georges Cuvier, segons la pàgina del Musée de l'Homme. Ara bé, no sembla que fos possible que es cedís a cap dels germans Cuvier, cèlebres paleontòlegs i naturalistes, perquè van morir al 1832 i al 1838. Per a una versió més SFI vegeu aqui.
Potser no és una ironia del destí, sinó una lliçó més d'algú que tot postulant una ciència única creia que el cos ha de ser objecte d'estudi, tant com l'ànima:

"Ainsi toute la philosophie est comme un arbre, dont les racines sont la
métaphysique, le tronc est la physique et les branches qui sortent de ce tronc
sont toutes les autres sciences qui se réduisent à trois principales, à savoir
la médecine, la mécanique et la morale, j'entends la plus haute et la plus
parfaite morale, qui, présupposant une entière connaissance des autres sciences,
est le dernier degré de la sagesse. Or comme ce n'est pas des racines, ni du
tronc des arbres, qu'on cueille les fruits, mais seulement des extrémités de
leurs branches, ainsi la principale utilité de la philosophie dépend de celles
de ses parties qu'on ne peut apprendre que les dernières. »
Les Principes de la philosophie, lettre-préface de l'auteur.

Sóm només un cos?


Vagi's a l'entrada filosofia de la ment a Wikipèdia, i amb l'esquema que hi ha provi's d'emplenar la matriu seguint els exemples.

diumenge, 2 de desembre de 2007

Material didàctic

Hi havia una vegada un professor que ensenyava en un centre on l'Apa havia aconseguit seleccionar els interins, que constituïen la majoria del professorat. A aquesta peculiaritat s'hi afegien altres, com la de què per posar un exàmen calia fer una assemblea d'alumnes i justificar-ne la necessitat. Per descomptat, els alumnes assistien a les avaluacions, on feien la crítica de cada professor, que sovint girava entorn el tòpic de la manca de motivació que desvetllava en ells. Un dia, en una assemblea de classe prèvia a l'avaluació, quan estaven desenvolupant el discurs de la manca de motivació, aquell professor es treié un nas de pallasso i se'l posà: Què? És que he de posar-me això perquè esteu motivats? Va haver un silenci, fins que va sonar el timbre.
Dies després, el delegat d'una altra classe, que responia a l'adient nom de Germinal, s'acostà al professor i en to llastimer li digué: Oye, que a nosotros no nos has hecho lo de la nariz ...
Fa 26 anys que aquell professor renova la provisió de nassos. Aquell el va comprar amb el J, el d'avui, al Circ Cric. Quan s'avalua la seva classe, ningú fa servir la categoria "manca de motivació" per explicar allò que no funciona ...

Ment i Cos

Funcions mentals i parts del cervell segons la Frenologia (segleXIX)
La Filosofia de la ment té un inici atractiu, perquè tracta de quelcom que ens és immediatament familiar, el que sempre ens acompanya: els nostres pensaments, sentiments, fantasies i records. La introspecció que ens ajuda a diferenciar entre un fet mental i un fet físic és un pas fàcil, i ens fa adonar-nos que els fets mentals són aquells que apareixen a la consciència de cadascú. De seguida descobrim que aquests fets són estranys, perquè només existeixen en la pròpia consciència, que no ocupen espai (quan medeix el teu record de la Torre de Pisa?) i que no és evident que els altres en tinguin (com ho podria saber, si no em puc ficar en la seva ment?). Llavors, la cosa comença a complicar-se.

I quan l'horitzó conceptual comença a poblar-se de mutants, zombis, fantasmes en la màquina, Phineas Gage, habitacions xineses i cervells a la cubeta ens adonem que caldrà tenir paciència, informar-se i aclarir idees. L'article sobre filosofia de la ment de la es.Wikipèdia dona prou informació, encara que és una ràpida traducció de parts de l'anglesa. No és de refiar l'entrada del dualisme, massa depenent d'un diccionari confessional.

Per situar-se en el problema de la relació entre la ment i el cos, s'han acostumat a plantejar diversos marcs. El primer d'ells és el de dualisme-monisme. Aquest ens embolica solapant-se amb l'oposició espiritualisme-materialisme.

Per aclarir-se millor, el més aconsellable és tractar de situar-se en el triangle Reduccionisme-Dualisme-Emergentisme, definit per les oposicions dualisme/reduccionisme; dualisme/emergentisme; reduccionisme/emergentisme. Vejam si en treieu l'entrellat: on situarieu el funcionalisme? Per a estudiants avençats, veieu el recull de papers online sobre la consciència fet per David Chalmers. Aquest si que es guanya el sou.

dissabte, 1 de desembre de 2007

Aniversari

No sé si l'any és una bona mesura del temps humà. Infantesa, joventut maduresa i vellesa són mesures massa llargues i les vivències concretes són massa curtes. En tot cas, la convenció arriba un altre cop tot anunciant l'escurçament del que les estadístiques anomenen esperança de vida.
HeLa Hoechst 33258
He arribat a la mateixa edat que les cèl·lules HeLa (pronuncieu gila, com el còmic). Es tracta d'una de les primeres línies cel·lulars que es fan servir en investigació, com les JurKat o les Hek (gràcies, jove tossuda). L'escreix de telomerasa que secreten les fa capaces de reproduir-se indefinidament sense envellir i de moment han demostrat ser pràcticament immortals. Li van ser sostretes sense consentiment a Henrietta Lacks, una dona que patia càncer de cervix i que morí poc després, l'any 1951. La història sencera és un bon exemple d'allò que anomenem "progrés": cap familiar s'assabentà de que les HeLa s'estaven fent servir per investigació, i que fins i tot s'estaven comercialitzant, tot i que els estranyava la insistència dels metges en fer-los anàlisis a ells, que vivien en pobres llogarrets on els seus avantpassats havien treballat com a esclaus. Es calcula que el nombre de cèl.lules HeLa existents és superior a les que formaven el cos de la seva propietària biològica.
Però les piles de cèl·lules més organitzades tenim una caducitat. I aquesta pila recorda avui una columna de Fèlix de Azúa que, amb el permís de Joan B. Culla, em sembla adient. Descrivia una escena d'estiu on els nens jugaven a la platja. De tant en tant, algun mostrava orgullós el seu efímer castell de sorra abans que l'onada se l'endugués: "Mira mamá!". La mare deixava per un moment la conversa i assentia amb un somriure distret. L'ànsia de ser reconeguts, especialment per aquells que ens importen, sembla una manera de lluitar contra la fugacitat, una innocent manera de mantenir-se.
Mira mamá!

divendres, 30 de novembre de 2007

La mediació, només paraules?

Retrat del grup de mediació 3r ESO 0607
És difícil sostreure's al deliri de mediació. I dic deliri perquè la major part de les vegades no té res a veure amb la realitat. Quan presenciem una baralla, espontàniament tendim a prendre la posició del mediador, el tercer, del capaç de reconciliar les contradiccions. Una cosa semblant succeeix quan tenim algun conflicte. No és per a mi -diem a qui se'ns oposa-, és perquè jo sóc ... l'important, el que té raó, el que necessita ajut. I si no tenim força, demanem que algú altre ens doni la raó, ens reconegui com a perjudicats. L'educador encara és més posseït per aquest deliri, perquè reforça la imatge de superioritat d'edat, pero també racional i emocional. Tot això, junt amb la tossuderia d'una persona i algunes més, explica al meu entendre el creixement del programa de mediació als centres.

Ara bé, la mediació no és fàcil de practicar. Primer de tot, ha de saber donar la veu a les parts en conflicte, cosa no sempre fàcil de ser acceptada plenament per alumnat, famílies i professorat. Segon, afecta la part dels problemes de convivència als centres sense incidència directa sobre el que s'anomena "disciplina". Requereix fer equilibris sobre les relacions personals d'alumnes, professorat i mares i pares. Pràctiques equivocades poden deixar agressions impunes. I tot això només amb paraules. Aquestes dificultats són el repte.

dimarts, 27 de novembre de 2007

Enrenou educatiu

Al post anterior vaig oblidar una categoria d'anàlisi, potser políticament incorrecta: la "Merienda de negros". M'ha vingut al cap en veure l'Agora dedicat a l'informe L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2006-2007 de la fundació Jaume Bofill i especialment recordant els titulars de prempsa d'aquests dies.

dilluns, 26 de novembre de 2007

Nous programes de filosofia a secundària 1

I
Temps de rumors. Acaba d'aparèixer el nou decret que estableix els continguts mínims del Batxillerat. Mentre es cova el de Catalunya, hi dedicarem uns posts.
II
Els canvis continuats de programes i organització acaben donant la raó als que no fan res per canviar. I per descomptat no permeten que el professorat s'hi avesi i en pugui extreure les virtualitats.
III
Sembla que aquest cop els mínims ho són (la LOCE deia a Introducció a la Filosofia que com que era una introducció calia tractar tots els temes). Esperem que la concreció horària no els faci màxims.
IV
En l'estat de les autonomies, quina part de la responsabilitat del currículum correspon a les autonomies i quina al govern de l'Estat? Qui fa els programes? Directament la voluntat general? L'observador ideal? L'esperit absolut? La R A Ó? És positiu que ningú doni la cara?
V
Com que no pertanyo a cap d'aquestes divinals entitats, i com que de vegades he observat que qui atacava o defensava algun punt d'un programa s'hi amagava al darrere (la raó, el legislador, etc ...) proposo que fem servir les categories que exposo a continuació:
  • E l s c i g r o n s: com se sap, són la base de l'alimentació. Emprada quan es parla de programes i assignatures, serveix per referir-se a donar feina remunerada a qui podria perdre-la. De vegades adopta la forma "és essencial en la formació de la joventud" o "la volen treure perquè molestem". Llavors nosaltres senyalarem: "això és una intervenció de cigrons"
  • L a c u l l e r a d a: es manifesta especialment en la frase "com és possible que no s'hi inclogui ... (diagrames de Venn, Sant Agustí, els drets de les col·lectivitats ...)". Produeix els típics programes enciclopèdics hispano-catalans. A filosofia ja fa anys que es fa servir amb la boca petita, especialment a les reunions de selectivitat. La manera més efectiva quan algú fa una intervenció d'aquest tipus és mirar-se als ulls amb un o una col·lega i sil·labejar a l'uníson: "cu-lle-ra-daaaa".
  • E l p a s t í s: "això pels de socials, nosaltres donarem la de curs següent". Hi ha la inversa: "tothom ha de ser tutor". Es dóna quan qui talla el bacallà concedeix quelcom i les entitats sense poder fan veure que negocien entre elles. No es diu perquè fa vergonya fer-ho. Imagineu: "repartim-nos el pastís".
  • E l b a c a l l à (qui talla): es refereix a qui mana de veritat. Hi ha continguts escolars que no s'expliquen si no és per un acte de poder polític o fàctic. L'assignatura de religió catòlica n'és un bon exemple. I pot acabar essent un acte de tallar el bacallà el subsumir els continguts de Filosofia i ciutadania a la segona part de la conjunció. En la seva forma reflexiva "qui em talla el bacallà" vol dir a qui deu obediència qui parla. Tampoc es pronuncia, aquest cop per qüestions estratègiques.
(continuarà)

dimarts, 20 de novembre de 2007

Premonició!

Tot jugant amb les interpretacions de l'al.legoria de la caverna que fa Emilio Lledó ("Lecturas de un mito filosófico") acostuma a passar que algú suggereix una "lectura pedagògica". Consisteix a pensar l'escola com una caverna amb uns manipuladors que desfilen presentant les suposades veritats mentre que afora s'esdevé la vida de veritat. Gràcies al Café de Ocata sabem no és una al.legoria, sinó una premonició.
L'escola es diu Dongzhong (literalment "La cova") al poble de Ziyun, a la província de Guizhou al suoest de la Xina. La fotografia és del 14 de novembre de 2007. Vegeu a Reuters el reportatge complet

dilluns, 19 de novembre de 2007

Il·lusions òptiques

En espera dels resultats a què arribin A, B i M amb el seu treball de recerca, un aperitiu. Tret de ESkeptic Magazine
Jerry Andruss va ser un mag que gaudia i feia gaudir jugant amb la nostra credulitat. Una de les seves especialitats va ser la creació d'objectes que fotografiats o mirats en miralls produïen il.lusions. El dragó retallable, el calaix del que es pot sortir sense saltar, els cargols estranys o el cercle que gira i ens dóna sensació d'embut. En la seva pàgina hi ha abundància de videos on es veu com funcionen.
Aqui teniu una altra pàgina sobre il.lusions òptiques.

divendres, 16 de novembre de 2007

Inhumació, incineració ... plastificació!

Segons el corresponsal de El País a Beijing, prop de 8000 persones han expressat la seva voluntat de ser "plastinitzats" com els cadàvers que s'exhibeixen en una exposició recentment inaugurada a Barcelona. Tota una evolució del culte als morts! L'afegirem a les descrites a la divertida (creieu-me) Bailando sobre la tumba, de l'antropòleg Nigel Bartley. Cadascú pot disposar del seu cos com vulgui mentre no perjudiqui ningú (són 21000 €, evidentment més que un ull de la cara). També es recull l'opinió de Mosterin que afegeix que el tracte que s'ha donat als morts està basat en la seva major part en supersticions i idees falses.
Tanmateix, quan periòdicament acompanyo la dinàmica dama, que és profundament atea i materialista, a distribuir flors per tres nínxols ben farcits, penso que no és contradictori tenir idees adequades sobre què és una persona morta i ritualitzar d'alguna manera el seu record. Per què no pensar que les restes d'enterraments paleotítics en comptes de ser mostres d'una religiositat primitiva eren simplement les respostes a què fem per doldren's per l'abandonament en què ens deixa qui mor? I perquè no pensar que escandalitzant-nos amb l'exposició l'únic que fem és fer-ne propaganda?

Les benèvoles

És curiós com encara ens podem preguntar si llegir un llibre ens fará bé o mal. La qüestió ve al cas de Les benèvoles de Jonathan Littell. Llegir-lo o no? És veritat que una manera de mantenir viva la memòria de l'Holocaust és novelar-lo, però quan encara tenim relats de supervivents sembla que cal seguir tenint present allò que Levi escrigué al 1979 i que ens recorda François Rastier al Cultures d'aquest dimecres -excel.lent, com sempre-:
"Era previsible que la sangre, la matanza, el horror intríseco de los hechos que se produjeron en Europa durante esos años atrajeran a multitudes de escritores de segunda fila en busca de temas fáciles de desarollar y que esa tragedia desmesurada se utilizara (...) para satisfacer esa sed turbia de espectáculo macabro y repulsivo que habitan en el fondo de todo lector.""

Decidim el que decidim, bo serà haver llegit abans algunes altres obres. La primera, que ha donat lloc a moltes recreacions, la de Primo Levi: Si això és un home (1947)




Si es vol un relat d'una altra supervivent, de publicació molt més recent, Trudi Birger Ante el fuego (2000)




El relat del judici d'Eichman, que tenim el privilegi que l'hagi fet la filòsofa Hannah Arendt: Eichanmn en Jerusalen (1966) . Una concreció de la seva teoria sobre la facultat de jutjar.



Finalment, la reflexió d'un filòsof proper que hi ha dedicat molt de temps. Reyes Mate: Memoria de Auschwitz. Actualidad política y moral (2003). Potser aquest ens ajudi a trobar la resposta a si hem de llegir l'èxit editorial que comentaven en començar el post.

dilluns, 12 de novembre de 2007

L'art de fer preguntes i 2

Més rastre de preguntes sobre antropologia filosòfica recollides a classe i formulades per qui les han creat

1C071
1C071.mp3
Hosted by eSnips

El gruyère sense forats és gruyère? Els forats sense gruyère són forats?



Fet per Exemple 5 per a la Mostra de Fotofilosofia08

Per a una didàctica de la filosofia


Tot un espai entre el rotllo que Mafalda espera del seu pare i el thaumatzein de Calvin & Hobbes.

diumenge, 11 de novembre de 2007

Nietzsche és de dretes o d'esquerres?

Llegeixo a El Viejo Topo un article de Lluís Roca Jusmet titulat "Nietzsche i la política". És una anàlisi clara i succinta de la posició política de Nietzsche i de pensadors posteriors que l'han reclamat. Des de l'eix dreta-esquerra, i front certes interpretacions relativistes, situa el nostre filòsof en la dreta, pel seu aristocratisme i antidemocratisme. Tanmateix, per a l'esquerra, Nietzsche tindria interés llegit des de l'eix nihilisme-transvaloració. En aquest sentit elogia Roca el llibre de Pere Saborit La política de la alegria o los valores de la izquierda, Pretextos: 2002.
Tant Roca com Saborit són professors de filosofia a secundària.

divendres, 9 de novembre de 2007

Algú que no naixerà fins d'aqui 30 anys, té algun dret, per exemple a respirar aire pur?


Feta per Exemple 4

Per què Machado diu "no es ojo porque tú lo veas, es ojo porque te vé"?

Feta per Exemple 3

Hi trobaré una resposta, o més preguntes?

Feta per Exemple 2

És el mateix estar sol que sentir-se sol?

Feta per Exemple 1

L'art de fer preguntes 1

Hi ha preguntes disjuntives o d'elecció múltiple, inquisitives o deliberatives, condicionals o directes, intencionades o capcioses, retòriques o ingènues. Les preguntes obren una esquerda en la seu de les nostres certeses i piquen a la porta del pensament.
A classe hem estat treballant sobre els conceptes de naturalesa i cultura. Ens ha quedat aquest rastre de preguntes:

1A07
1A07.mp3
Hosted by eSnips

dijous, 8 de novembre de 2007

Freud es presenta a si mateix

Imatges casolanes de Sigmud Freud (1856-1939) a la seva casa de Londres. El fundador de la psicoanàlisi reduït a un ancià jovial envoltat de dones de la família. Al final apareix un moment el seu biògraf Ernest Jones. La banda sonora és una biografia simplificada exposada per ell en anglès que es repeteix cinc vegades, cosa que permet que al final l'entenem, però que tampoc no col.labora a l'engrandiment del personatge.


Freud vivant
Uploaded by Paroles_des_Jours

El programa francés de Filosofia a secundària inclou un capítol sobre l'inconscient. Recentment s'ha publicat a Côtephilo un número on s'hi reflexiona. Recomanem "Ensenyar una pseudociència?", de Renaud Nogat.

dimarts, 6 de novembre de 2007

Francfurt


La referència d'en Monzó. Per cert, on era la φ!! catalana?

dilluns, 5 de novembre de 2007

15 de novembre, Dia mundial de la filosofia

El calendari laic de les diades internacionals arriba al dia de la filosofia. És una iniciativa en el marc de la Unesco que prové de la Declaració de París sobre la Filosofia.
Alguns suggeriments:
- Divulgar i comentar
"Tot individu ha de tenir dret a dedicar-se al lliure estudi de la filosofia sota qualsevol forma i en qualsevol lloc del món;
L'ensenyament de la filosofia ha de mantenir-se o ampliar-se on ja hi és, implantar-se on encara no n'hi ha i ser anomenat explícitament amb la paraula "filosofia";
L'ensenyament de la filosofia hauria de ser impartit per professors qualificats i instruïts específicament a tal efecte i no estar supeditat a cap consideració econòmica, tècnica, religiosa, política o ideològica;
Tot i mantenint la seva autonomia, l'ensenyament de la filosofia hauria de vincular-se en la mesura del possible a la formació acadèmica o professional en tots els camps."
- Consultar i seguir les activitats del pla intersectorial sobre filosofia aprovat el 28 de febrer de 2005 per la UNESCO. Vegeu el document complet penjat a la pàgina de la nostra defensora ADHOC.
- Convocar al centre la Mostra virtual de fotofilosofia. Les bases sortiran el dia 14. Si voleu participar en la seva elaboració, apunteu-vos al Seminari virtual de Filosofia només cal registrar-s'hi.
- Divulgar la convocatòria a través de Seminari virtual de Filosofia, Filolist i altres fòrums
- Reclamar intel·ligència i seny en l'elaboració dels nous currículums ...
φ!!

diumenge, 4 de novembre de 2007

Alex i Washoe RIP

"Lexigrama" emprat per comunicar-se amb bonobos mitjançant llenguatge humà

Peter Singer, l'autor d'Alliberament animal que tanta influència ha tingut en el moviment en defensa dels animals, explica que un dia, després de pronunciar una conferència a Anglaterra se li acostà un matrimoni a felicitar-lo. El matrimoni es manifestà gran amant dels animals i explicà que posseien varis gossos, gats i ocells. "I vosté, quants en té?" li preguntà la senyora. "Cap -respongué- No ens agrada tenir animals". Cert que a Singer sempre li ha agradat escandalitzar, com quan recentment ha tractat sobre la pederàstia a Second Life, i de fet recorda que va aconseguir que el confús matrimoni s'acomadés precipitadament. Però la distinció és molt pertinent. Entre els genèricament dits defensors dels animals hi ha d'una banda els amants dels animals, que tenen mascotes o promocionen el vegetarianisme. D'altra banda hi ha els conservacionistes, que promouen el respecte als animals com a part d'un sistema ecològic. Finalment hi ha els que Singer representa: aquella teoria ètica que manté que, més enllà de sentiments de compassió, els animals han de ser objecte de consideracció moral. Un conservacionista pot no ser animalista i proposar per exemple que la reducció de la població de senglars cal fer-la caçant-los, mentre que un animalista es preguntaria si hi ha dret a fer-ho així.
Tot això vé al cas de la mort en breu lapse de temps de dos prodigis en la investigació de la comunicació amb animals a través del llenguatge humà. El més recent, que ens ha relatat Inn en un comentari recent, és Washoe, el ximpancè que era capaç de manipular 250 símbols del llenguatge dels sordsmuts. L'altre és Alex, el lloro "intel.ligent". No creieu que el nom de l'au era antropomòrfic.: són les inicials d' Avian Learning EXperiment.

Noteu la diferència entre la pàgina sobre els grans simis Universitat de Iowa, documentada, informativa, el Proyecto gran simio en espanyol, no posada al dia, sensiblera, barrejant-hi les corridas, i el pobrísssim català, res d'informació: senyera i recollida de signatures. Una empenta a la Wikipèdia en català...

Henri Peña-Ruiz i Manu Chao

El professor Peña Ruiz va impartir varis seminaris organitzats pels dos ICEs sobre didàctica de la filosofia als anys 80. Al 2003 , amb ocasió de la seva participació a la comissió Stasi sobre la laicitat als licées, el vàrem tornar a convidar a una jornada a l'ICE de l'Autònoma (eren els moments que la LOCE imposava religió per a tothom). Ara, a l'edició digital de la revista Philosophie Magazine trobo l'audio d'una conversa entre ell i Manu Chao, que havia estat alumne seu. Quina sort!
Com m'agradaria allunyar-me nord enllà
on diuen que la gent és lliure, culta, noble, desvetllada i feliç!

dimecres, 31 d’octubre de 2007

Bèsties i humans


Série Lucky family
Yang Zhenzhong, 1995
© Yang Zhenzhong – Courtesy Shanghart gallery,
Shanghaï

S'anuncia la inauguració a París d'una exposició titulada Betes et hommes. Orellesdeburro ho celebra. Per cert, sabeu què significa el primer dígit que apareix en tots els ous? Si és un 3, la gallina que l'ha post (també postejen?) té una vida que repugna fins i tot als humans. La diferència amb una millor vida de gallina són 30 cèntims/dz.

Atrafegat

19:30 Vallès Occidental: es poden fotografiar els pensaments?

21:10 Palau, Paolo Conte: es pot fotografiar la música?

24:05 Collcerola: How's like to be a boar?

dissabte, 27 d’octubre de 2007

Hannah Arendt

Llegeixo al Café de Ocata sobre neoconservadurisme americà. Resulta que segons Luri un dels seus representants reivindica Hannah Arendt com una de les seves referències. Crec que aquests comparses de la política internacional de Bush no arriben a embrutar el nom d'aquesta filòsofa ferotgement independent que ens ha fet desconfiar de la distància entre pensament i acció. De tota manera això ens adverteix de la necessitat de conèixer-la més. Fina Birulés per fi ha publicat material sobre la filòsofa que ha estat elaborant i que ens mostrava parcialment ara a l'Ateneu, adès a la Societat Catalana de Filosofia o altres fòrums: Una Herencia sin testamento: Hanna Arendt. El títol repeteix un vers de René Char.



Hannah Arendt im Gespraech mit Gaus
Uploaded by good-night-white-pride
En alemany, un programa de televisió sobre la seva vida i obra, incloent una entrevista

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Criteris d'avaluació en la resposta a una qüestió

En la pràctica del pensament cal seguir unes fites bàsiques. Exposo una proposta de concreció d'aquestes fites amb l'atribució d'un valor numèric. A risc de ser acusat de simplificació, he volgut que sigui concreta i que no sigui tan complicada com algunes que al meu entendre esgoten l'esforç del pensament en intentar entendre-les.
  • Explica la pregunta o questió 1
  • Descobreix supòsits en la pregunta 1
  • Exposa alternatives de resposta 1
  • Exposa clara i concisament la seva 1
  • Fa servir arguments:
    • Pertinents 1
    • Variats 1
    • Que demostren haver seguit les classes o cercat informació 1
    • Forts 1
  • Organitza bé l’exposició 1
  • No té errors lexicals, ortogràfics o sintàntics remarcables 1

    Llegint La República

    Herakles atrapa Nereu, la vella divinitat marina amb cua de peix. Disset nereides dansen al voltant. Surtós? Sta tria? S'inclouen aquestes danses col.lectives en la gimnàstica i la música que Plató proposa a La República i Les Lleis com a primeres matèries d'ensenyament?

    dilluns, 22 d’octubre de 2007

    Humanitat

    http://www.6billionothers.org/index_en.php

    Diversitat d'humans, pors, creences, projectes ... (en anglès)

    Que també es pot veures o no amb les fotos de neveres

    Imagine

    Dimarts passat, 9 d'octubre de 2007, John Lennon hagués fet 67 anys. Amb aquest motiu, la seva vídua, l'artista Yoko Ono, va inaugurar un monument a Islàndia: una torre de llum amb la frase "imagina la pau" en 24 idiomes.

    diumenge, 21 d’octubre de 2007

    Animal, concepte límit

    El concepte animal es fa servir com a límit del que considerem humà. Quan volem inferioritzar algú el fem més proper als animals, i d'aquí les justificacions evolucionistes del racisme o el paternalisme (en el millor dels casos) davant les dones. Aquest ús del concepte es revela també quan es critiquen els "impulsos animals" d'algunes persones o se li crida a algú "no facis l'animal" quan s'arrisca innecessàrament o temem que es desvïi de les normes. Per això mateix contemplem al cine amb una barreja de fascinació i repulsió com un heroi desgraciat treu l'animal que tenim dins metaforfosejant-se en un llop.
    A aquesta concepció es superposa una valoració dels animals que pot ser globalment negativa: violents, crudels, irracionals; o positiva: savis, nobles, indefensos. Els dos vídeos, que presenten el mateix fet, ens el mostren des de dues valoracions contràries. Amb quina estaries més d'acord?

    Una versió, d'un programa de TV

    I una altra, de la pel·licula Earthlings

    Llegir, escriure, nedar

    per a A.
    A les Lleis, 689 d4, Plató recorda el proverbi atenès que sanciona que una persona no es pot considerar educada "si no sap ni llegir, ni escriure, ni nedar", i proposa el seu ensenyament als futurs habitants de Magnèsia.
    Podriem explicar aquesta sorprenent inclusió de la natació amb arguments prudencials. La importància de la navegació en moltes polis faria necessari l'aprendre a nedar com a mesura de seguretat davant dels naufragis. Però crec que Plató no la proposa per aquests motius. Deixant de banda el fet que els naufragis acostumen a passar a una distància que fa molt difícil arribar a la costa -els manuals de nàutica ens avisen que sempre es subestima la distància- i que de fet els mariners generalment no saben nedar, cal remarcar que el fundador de l'Acadèmia considera que saber nedar és una competència, com es diu ara, de cultura general.
    Aquest valor educatiu del nedar crec que li vé del fet que trenca un límit humà. Se'm dirà que això passa en tots els esports, però el límit que trenca la natació no és quantitatiu, sinó qualitatiu: la nostra naturalesa terrestre. L'enveja pels peixos ens fa dir "se sent com un peix a l'aigua" quan volem exemplificar la màxima adaptació a una situació extranya. Sense cap instrument més que el propi cos, saber nedar ens permet endinsar-nos en l'aigua, aquest medi estrany i letal per nosaltres. La superació de límit aeri té un caire diferent, perquè cal fer-la ajudats amb instruments.
    I encara hi ha una cosa que fa del nedar un esport especial: llençar-se a l'aigua i restar submergit és una experiència familiar, tan familiar que per uns moments ens trasllada a la callada i tranquil·a etapa anterior al naixement. Només per uns moments: embadalir-nos dintre l'aigua pot fer que el que ens va portar a la vida ens la llevi.

    stockxchang

    dissabte, 20 d’octubre de 2007

    Tinc un problema ...

    Les diferències entre les dones i els homes en funcions o papers i maneres de ser, són naturals o culturals?

    Pensa: Si algú llegís el teu escrit, podria respondre aquestes preguntes?

    1. Hi ha exemples de diferències en maneres de ser?
    2. Hi ha exemples de diferències en funcions o papers?
    3. Com es pot esbrinar si una diferència és natural?
    4. Com es pot esbrinar si una diferència és cultural?
    5. Què en diu l’antropologia cultural?
    6. Què en diu l’etologia o la biologia en general?
    7. Es distingeix entre sexe i gènere?
    8. Quines diferències són naturals?
    9. Quines diferències són culturals?
    10. Hi ha algunes diferències que, en realitat, són desigualtats?
    11. És el mateix una desigualtat que una diferència? Hi ha exemples?
    12. Les desigualtats, són innates o apreses?
    13. Les diferències, són innates o apreses?
    14. Es poden modificar les desigualtats?
    15. Es poden modificar les diferències?
    16. La tesi de l'escrit, és clara?
    17. Té prou arguments a favor?
    18. Ha refutat algun argument contrari?
    19. La conclusió inclou un balanç de la resposta, és a dir, fins a quin punt ha respost i fins a quin punt hauria de treballar, investigar o reflexionar més?
    20. Ha seguit l’esquema proposat o un de millor?
    21. Sembla que ha repassat l’escrit per veure si diu el que pensa i l’ha modificat si s’esqueia?

    Pots consultar: Mini-guía para el pensamiento crítico pàgina 12 i el post d'Anna Sarsanedas

    dimarts, 16 d’octubre de 2007

    El món de Sofia

    El Món de Sofia, de Jostein Gaardner, és una exposició de la història de la filosofia inclosa en una trama de novela. Ha tingut un èxit excepcional, segurament pel seu format novelesc i per la completud que aparenta. Malgrat les seves limitacions i algun error, pot llegir-se amb cert profit. En Pere Lluís va dir en conferència a l'Ateneu que Gaardner els havia confessat que si hagués sospitat l'èxit que tindria, s'hi hagués mirat una mica més.
    Mai l'he considerat una bona manera d'iniciar-se en la filosofia i m'ha sorprés sempre que hi hagués joves que asseguressin haver-la llegida. He de reconèixer que em passa el mateix quan algú em diu que ha llegit el Discurs del mètode o Així parlà Zaratustra. Tanmateix, l'any passat em vaig entrerar que un alumne meu llegia el Tractatus. S'estava barallant ingènua, però intrèpidament amb la basàltica prosa del primer Wittgenstein, i va aconseguir produir un post memorable.
    Al 1999 se'n va fer una pel·lícula que transforma el seu assumpte en una exposició de la cultura occidental. Això és el trailer.

    (de La lechuza de minerva)

    dilluns, 15 d’octubre de 2007

    Èdip

    "El amor entre adultos. Era raro imaginárselos, intentar imaginárselos, forcejeando en sus lechos olímpicos en la oscuridad de la noche, donde sólo las estrellas podían verlos, agarrándose y entrelazándose, jadeando motes caniñosos, gritando de placer como si sufrieran. ¿Cómo justificaban esos actos nocturnos ante sus yoes diuros? Eso era algo que me dejaba muy perplejo. ¿Por qué no estaban avergonzados? Los domingos por la mañana, pongamos, cuando llegan a la iglesia con el cosquilleo de sus retozos del sábado por la noche. El sacerdote los saluda en el porche, ellos sonríen inocentes, murmuran palabras inocuas. La mujer moja las puntas de los dedos en la pila bautismal y mezcla los restos de los pegajosos jugos del amor en el agua bendita. Bajo sus ropas de domingo sus muslos se rozan en el deleite recordado. Se arrodillan, sin hacer caso de la triste mirada de reproche que la estatua del Salvador les lanza desde la cruz. Después de su almuerxo del mediodía quizá envían a los niños a jugar y se retiran al santuario de su dormitorio encortinado para repetirlo todo otra vez, sin advertir el ojo inyectado en sangre de mi imaginación fijo sobre ellos sin parpadear."

    John Banville (2006) El mar, pàgina 68

    diumenge, 14 d’octubre de 2007

    L'oposició naturalesa/cultura

    Naturalesa i cultura són dos sistemes de transmissió d'informació (Dawkins dixit) que travessen l'existència humana. Quan ens preguntem si un sentiment, un pensament, un costum són naturals o culturals ens situem en un quadre d'oposicions com aquest:

    Natura /Cultura
    Innat / Adquirit
    Instintiu / Après
    Congènit / Per educació
    Biofisiologia / Aprenentatge
    Herència / Medi
    Natural / Artificial
    Per naturalesa / Per convenció
    Salvatge / Civilitzat
    Cru / Cuit
    Universal / Particular
    Diferència / Desigualtat
    Animal / Humà
    Gens / Memes
    Bàrbar / Grec
    Inconscient / Conscient
    Matèria / Esperit
    Determinisme? Llibertat?
    Sovint la pregunta porta implícita la questíó de la possible modificació de la conducta, la situació o el costum, sobreentenent-se que allò natural és difícilment modificable mentre que alló cultural si es pot modificar. El video planteja el problema en termes generals i presenta Stephen Pinker, autor de La taula rasa, un resum de la qual pots trobar aqui en anglès (fes servir el traductor ...). Sobre el tema vegeu també alguns articles ben documentats (en català). Pinker es presenta com oposat a les tesis ambientalistes.



    Del programa Redes, dirigit per Eduard Punset

    dijous, 11 d’octubre de 2007

    Què passa a la classe de filosofia?


    L'Alejandro Sarbach ha fet una tesi doctoral que porta aquest títol. No cita aquesta estadística, però convé tenir en compte que el que pasa bàsicament és que l'alumnat reté:
    • el 10% del que llegeixen
    • el 20% del que escolten
    • el 50% del que veuen i escolten
    • el 70% del que es diu i es discuteix
    • el 90% del que es diu i es fa
      Saez i Mas (1979)
    Hi ha dies com avui que el que passa és que un s'embolica amb els percentatges. Tens la intenció de dir, discutir i fer i resulta que només dius o fas llegir: Resultat: una sensació de fracàs que no aconsegueixes deixar dins quan marxes de l'institut.

    Plató resumeix la "teoria de les Idees"

    Carta VII, 342a3. Plató explica els seus intents fracassats d'intervenir a la política de Siracusa. Sosté que Dionís o no era savi o no va escriure un llibre amb els seus coneixements perquè qualsevol persona seriosa es "guardarà molt de posar per escrit allò que sap". Com al Fedre, la sorprenent tesi que la paraula escrita no té valor. Munició per als que mantenen la teoria de les doctrines no escrites (vegeu Reale (1987) Per una nuova interpretazione di Platone. Per cert, a qui beneficia el que encara no s'hagi traduit?). A banda d'aquestes consideracions, el fragment resumeix bé l'estàndard de la teoria de les idees.
    "Hay en todos los seres tres elementos necesarios para que se produzca el conocimiento; el cuarto es el conocimiento mismo, y hay que colocar en quinto lugar el objeto en sí, cognoscible y real. El primer elemento es el nombre. el segundo la definición, el tercero la imagen, el cuarto el conocimiento. Pongamos un ejemplo aplicado a un objeto determinado (...). Hay algo llamado "círculo",cuyo nombre es el mismo que acabo de pronunciar, en segundo lugar viene la definición, compuesta de nombres y predicados: "Aquello cuyos extremos distan por todas partes por igual del centro" (...). En tercer lugar, la imagen que se dibuja y se borra, se torna en círculo y se destruye, pero ninguna de estas cosa le ocurre al círculo mismo al que se refieren todas las representaciones, pues es distinto a todas ellas. Lo cuarto es el conocimiento, la inteligencia, la opinión verdadera relativa a estos objetos: todo ello debe considerarse como una sola cosa, que no está en las voces ni en las figuras de los cuerpos, sino en las almas, por lo que es evidente que es algo distinto tanto de la naturaleza del círculo en sí como de los tres elementos anteriormente citados. Las mismas diferencias podrían establecerse respecto a las figuras rectas o circulares, así como a los colores, a lo bueno, lo bello y lo justo, a todo cuerpo, tanto si está fabricado artificialmente como si es natural, al fuego, al agua y a todas las cosas parecidas, a toda clase de seres vivos, a los caracteres del alma, a toda clase de acciones y pasiones. Porque si en todas estas cosas no se llegan a captar de alguna manera los cuatro elementos, nunca se podrá conseguir una participación perfecta del quinto." (Ed. Gredos, pp 514-516)

    dimecres, 10 d’octubre de 2007

    I tu, quina filosofia tens?

    Com una vulgar revista de perruqueria, heus aquí un quiz que us permetrà saber si sou existencialistes, cristians, budistes, utilitaristes, nihilistes o kantianes:

    dissabte, 6 d’octubre de 2007

    Concisió

    Hi ha una teoria de la creació artística que sosté que els artistes són éssers excepcionals que disposen d'unes antenes per copsar finament la realitat i una màgia per mostrar-nos-la reinventada. El curtmetratge de la productora Proyecta Films, escrit i dirigit per Marisa Crespo i Moisés Romera, és un exemple d'atenció exclusivament al més rellevant del tema a què es referix, és a dir a la concisió que a molts ens agradaria tenir.





    Gràcies, Ch.

    25 de novembre, Dia internacional per l'eliminació de la violència vers les dones

    dijous, 4 d’octubre de 2007

    Moralina

    (cliqueu al requedre per veure l'animació)

    Als aparcaments de les primeres superfícies comercials quedaven els carros escampats. Hi havia avisos que calia deixar-los a lloc, però no se'n feia molt cas, i de vegades per aquell efecte d'imitació que diuen els psicòles socials que es produeix quan algú conculca públicament una norma, n'hi havia molts d'escampats. Això donava peu a què persones assenyades sentenciessin: "La gent és molt còmoda", "la gent no s'adona que molesta els altres", "la gent és egoista", "la gent no col.labora" etc. Quina era la solució segons aquells caps pensants? Que la gent no fos còmoda, que pensés en els altres, que no fos egoista. Tanmateix, no va ser amb una reforma moral que es va aconseguir que els carros quedessin a lloc, sinó una solució tècnica: una moneda que alliberava el carro i que es retornava en desar-lo. El mateix s'esdevé amb les queixes sobre la manca de respecte als semàfors com causa de les topades d'automòbils a les cruïlles. Quina és la solució? L'augment de les sancions? més cursos per als conductors? No. Eliminar les cruilles i posar rotondes. I encara un tercer exemple: les batusses pel menjar que reparteixen des d'un camió soldats en missió suposadament humanitària. "mira, si ells mateixos es barallen". Solució: la que fa temps que repeteixen les ONG serioses: fer arribar l'ajut a través de les xarxes de la pròpia societat receptora.

    Tot això només palesa que hi ha qui sent una especial satisfacció en subratllar les insuficiencies de la condició humana, que troba bé els discursos moralitzants que avisen la joventud, atemoreixen els estrangers que venen de paisos pobres, renyen els que no eduquen bé els seus fills, els que no cuiden prou els seus pares, els que no són responsables a la feina ... quan sovint és questió de ser inventius en les solucions. No deia Hobbes que calia organitzar la societat tenint en compte els homes com són i les lleis com hauríen de ser? Per què abans de moralitzar no pensem seriosa i creativament quins components del problema es podem resoldre tècnicament?

    dimarts, 2 d’octubre de 2007

    Al·legoria de la caverna 2



    Hi ha poques versions iconogràfiques del passatge de Plató. De fet, només aquestes tres fins el XVIII (BRAUN, Lucien (1994) Iconograhie et philosophie). L'autor de XVII s'inventa una èlit que està com entremig. Els savis o els manipuladors? Em semblen més fidels al text de Plató algunes versions del post anterior.

    dissabte, 29 de setembre de 2007

    Definició ostensiva

    Què vol dir X ( sigui X antropocentrisme, dualisme, càrrega de la prova ...)? Per respondre a una petició de definició, l'obligada consulta als diccionaris és en molts casos insatisfactòria. Per això quan algú ens pregunta i volem ser rigorosos responem amb una definició més o menys complexa (que combina l'etimològica, l'essencial, l'enumerativa ...) i ho il·lustrem amb exemples més o menys adients. Però crec que de vegades això no és ni rigorós ni aclaridor. D'una banda per què resulta que hi ha entitats(diguem-ne) que no es poden definir amb paraules (per exemple: color verd, plaer), i que només admeten una definició ostensiva, és a dir que mostra, senyala, ensenya el definiendum (colors verts, percepcions plaents). D'altra banda, la voluntat de ser rigorosos ens pot portar a una explicació tan enrevessada que acabi simplement palesant que qui explica és molt savi, i que qui escolta és poc intel·ligent.
    Crec que aquest problemes són aplicables a filosofia. La introducció que es fa a les classes sovint és poc aclaridora i és difícil que d'una manera introductòria, sigui rigorosa. Per això fa temps que em salto el tema. Ara bé, aprofito ocasions per senyalar-la i subratllar-ho. Heus-ne aci dues:

    Visita a l'exposició Fronteres. He donat la instrucció de respondre les preguntes que vaig postejar. Se m'acosta un alumne:
    - Jordi, les preguntes no tenen respostes aquí a l'exposició.
    És veritat, no explica què és una frontera, ni si n´hi ha dins nostre, ni res. Les respostes les has de buscar.

    Una altra, dels comentaris escrits sobre la tesi de Pale blue dot:
    "Estic d'acord amb aquesta idea, però em convida a pensar massa i no hi ha cap problema fins que t'adones que no tens respostes, només preguntes".
    Està expressant que li fa mandra fer l'exercici? O comenca a descobrir que podem -i és interessant- preguntar-nos per les certeses quotidianes? I que això pot esdevenir un mètode i una actitud? L'únic que cal afegir: la bona filosofia té a veure amb aquest mètode i aquesta actitud, especialment en un context de pràctica de l'amistat.
    Hi ha una millor introducció a la filosofia que mostrar-la?

    dimecres, 26 de setembre de 2007

    Al·legoria de la caverna 1

    This album is powered by BubbleShare - Add to my blog
    La República, llibre VII, 514a-517a.
    A banda de la interpretació que el mateix Plató posa en boca de Sòcrates unes línies més endavant, s'han fet nombroses lectures d'aquest passatge. En un famós article d'Emilio Lledó en podem comptar fins a una dotzena.
    Com que conté una descripció, per què no dibuixar-la? Què hi subratllem? L'empresonament, el món vertader, la dificultat de sortir ... ?
    S'agraeix la col·laboració!

    dilluns, 24 de setembre de 2007

    Què és cultura?

    Vejam que en diu l'antropologia cultural. Comparem aquestes dues definicions:

    La cultura consisteix en patrons de comportament explícits i implícits, adquirits i transmesos mitjançant símbols, que constitueixen els assoliments distintius dels grups humans, inclosos els utensilis; el nucli essencial de la cultura es composa d'idees tradicionals (és a dir, obtingudes i seleccionades històricament) i, sobre tot, dels valors que s'hi associen; els sistemes culturals poden, d'una banda, ser considerats com a producte de l'actuació i, de l'altra, com a elements condicionants de les successives actuacions.

    Kroeber i Kluckhohn (1952) Culture a critical review of concepts and definitions



    Entenc per cultura el conjunt dinàmic de maneres de fer, de pensar i de dir pròpies d'un grup humà en unes coordenades espai-temporals determinades, és a dir, el conglomerat d'estils socials que els membres d'un grup aprenen o podrien aprendre. Partint de la premissa que una societat és un agregat congruent de relacions humanes,la cultura seria el contingut d'aquestes relacions, la forma que adopta la situació social.
    Delgado Ruiz (2002) Estética e infamia