dimecres, 30 de novembre del 2011

Filosofia a la presó



El vaig aturar res més començar perquè em va semblar que hi havia massa teatre. Ara en Jordi R. me'l torna a posar al davant i me'l miro, i veig que està molt bé. És un bona mostra del que és la filosofía, encara que en algún moment deriva a una lliçó d'estoicisme: "Els seu cos era a la presó, però el seu esperit era lliure". Per cert, la relació entre estocicisme i presó també s'explota en la magnífica Tot un home, de Tom Wolfe: un dels protagonistes trova una antologia d'Epictet a la biblioteca de la presó on injustament ha anat a parar; des de llavors l'ajudarà a orientar la seva fotuda vida.
Per introduir la filosofia: Mira el video i  resumeix la caracterització que s'hi fa de la filosofia.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Més sobre cultura popular i filosofia


Fa uns dies ens  fèiem ressó d'una oferta de llibre digital de la sèrie de Blackwell "... i filosofia". Aqui teniu l'anunci complet.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Emprendre ...

Una certa melangia quan veus la gent que incia la seva carrera ... Sort, perquè feina, dedicació i entusiasme hi són!

dijous, 24 de novembre del 2011

Mar i muntanya

M'escriu la col·lega Joana S. de Gandesa per excusar-se que no hagi pogut venir amb els seus alumnes a l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia de Barcelona. Diu que són alumnes de "muntanya". Deu voler dir sans, forts, intrèpids, amb les galtes enrogides. Com seran els alumnes "de mar"?

dimecres, 23 de novembre del 2011

Aristòtil vs Plató

Un del contrafàctics més repetits en educació és la importància atribuida al diàleg argumentatiu en la formació integral de les persones. De fet, el descobriment de la discrepància acompanyarà la formació en la tolerància i el diàleg. Tanmateix ... com es resolen les diferències d'opinió en realitat? Sovint amb disputes allunyades dels valors predicats. Això també es fa dolorosament manifest en alguns representants del gremi que més hauria de practicar  el diàleg argumentatiu: el professorat de filosofia. Hi ha qui, quan es troba amb una opinió diferent de la seva, directament insulta. Ho hem llegit en algunes intervencions de valoració del canvi de Hume per Locke en el textos per a les PAU. 

dilluns, 21 de novembre del 2011

La meva selecció de fotofilosofies, amb permís dels guanyadors de les eleccions

Som-hi que no ha estat res ...Mostra 2011 una selecció  
La quantitat i qualitat de la participació és cada vegada més gran (de 14 centres inscrits el 2007 a 55 el 2011) i palesa que la iniciativa s'ha entès i que és potent, tant des del punt de vista de l'ensenyament del filosofar com de l'educació en general. I ens fa veure que la filosofia no és una matèria ni de "ciències" ni de "lletres", sinó que té un valor formatiu per a tot tipus d'alumnat. En aquests anys, tots plegats hem escampat per la web milers de fotofilosofies, milers d'espurnes de pensament.
També hem anat descobrint que no hi ha una recepta per crear una fotofilosofia. Una pregunta poc original (Existeix realment la felicitat? Les nostres vides deixen rastre a l'univers?) pot vivificar-se amb la fotofilosofia, que ens apunta subtilment una resposta.  Preguntes que interpel·len al professorat (Era realment tan embolicat el pensament de Nietzsche?, Pot la filosofia canviar la meva vida?). Preguntes condicionals (Si la vida és una competició, qui la guanya?); en què competim? què és guanyar? Fotografies aparentment trivials que de sobte adquireixen dimensió gràcies a la pregunta (Parlem amb sinceritat quan fem servir les paraules sempre o mai?) Preguntes que interroguen la fotografia (Què és la bellesa?) Fotografies que responen la pregunta (Evolució?) Preguntes que ens actualitzen vells temes filosòfics (Porqué cuando hay luz siempre hay sombra? L'aparença només existeix perquè la realitat sembli més bonica?)...
I el subjecte de les preguntes? No és un cogito fora de l'espai i del temps, sinó un subjecte contextualitzat, arrelat, adolescent del XXI, que es pregunta si serà capaç de construir una existència amb sentit (Som el que volem ser o el que la gent vol que siguem? De verdad soy quien quiero creer que quiero ser? Enfrontar-te sol a la vida, et fa més fort?) ...
Ara, a cercar-hi respostes ...
(apunts per a la meva intervenció en l'acte de la UB)

dijous, 17 de novembre del 2011

Ho hem fet, un any més

La Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
el 16-11-2011 en l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia
Cinquanta-cinc centres inscrits, una xarxa de més vuitanta blogs, tres-centes vint-i-nou fotofilosofies seleccionades entre més de tres mil. Filosofia en acte: filosofar.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Dia Mundial de la Filosofia


Com a acte de celebració del Dia de la Filosofia ens reunirem avui dimecres 16 a les 17 hores a la quarta planta de la Facultat de filosofia de la UB per tal de culminar la Mostra de Fotofilosofia 2011: diplomes, visionat i comentari de fotofilosofies,  performance  reivindicativa. Alumnat i professorat de secundària i tothom que vulgui fer pinya en favor de la filosofia.

Aquest any passem de cinquanta centres. És a dir,  varis milers d'alumnes que hi han participat tot inventant una pregunta. I estem convençuts que qui s'inventa una pregunta comença a filosofar. 
Més informació aquí i aquí. Vegeu el missatge de la Directora general de la UNESCO en una celebració més tranquil·la que la de l'any passat, malgrat que en aquesta OG hi ha un enrenou notable per l'admissió de Palestina.
Un cop d'ull als actes que se celebren al món ens fa veure que el nostre és un dels que participen més persones i que els participants no són receptors, sinó actors. I això ens agrada i engresca a seguir.
Recordem que els referents no són els tòpics "una imagen vale más que mil palabras", ni "filosofia ilustrada", ni "concurs fotogràfic", ni menys "fer la filosofia més fàcil". Volem que sigui un nou gènere d'expressió filosòfica, una nova manera d'estimular el thaumatsein.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Ofertón!!

William Irwin (el de House i la Filosofia, Els Simpsons i la filosofia, etc ) segueix amb la tasca divulgadora de la filosofia a partir de la "cultura popular". Ara l'editorial per a la que treballa  oferta un llibre digital gratuit: Els superherois i la filosofia. Són compilacions d'escrits per diversos autors, que ja vem comentar aqui.
Per cert: alguna vegada us heu preguntat on han après corte i confección els superherois? Com que cada vegada que adquireixen la forma de superherois s'esquincen tota la roba i han de conservar en secret la seva doble personalitat ...

dijous, 10 de novembre del 2011

Filosofia com a aliment



font
Autors que són farina de blat, farina de força, farina de civada, aromatitzants, llevat, sucre. Quin gust i textura tindria un pastís fet amb una part de Rousseau, dos de Mill i amb Spinoza com a llevat? Amb què l'ensucraríem?
Roman Ondák, la filosofia com a aliment.

dimecres, 9 de novembre del 2011

L'atenció és la forma mes rara i pura de la generositat

Fa més de deu anys que a les reunions de filosofia de PAAU es manifesta el desideratum que  a l'exàmen de selectivitat hi poguessin sortir textos d'alguna filòsofa del segle XX. Però les generacions d'alumnes passen i la decissió no s'acaba de prendre. D'Arendt no en tenim perspectiva (!), Zambrano és massa espanyola, Anscombe massa anglesa, Beauvoir massa literata, Sontag massa viva, Butler  massa por, Irigaray massa massa. Totes massa ... dones? Donc emboliquem-ho: per què no Simone Weil?  Dona (!) jove (!!) sospitosa d'anorèxia (!!!). An Encounter with Simone Weil, un documental d'avui mateix que sembla, segons veig en el trailer, una visió que la rescata de les interpretacions clericals, tan nostrades.

Per qui s'estimi més la interpretació política (francès subtítols en espanyol):


Falsificació

font
A vestíbul de l'Alexandra, tot sortint de veure l'estimable història d'un emprenedor Els oblidats dels oblidats (el seu FB aquí), trobo un cartell que anuncia una  setmana de "cinema espiritual". Meravellat perquè existís aquesta modalitat de cinema (com s'asseurà la gent: en cercle, en files, agafats de les mans, es pot participar des de casa ...?) m´hi atanso.  Però quedo decebut  en constatar que s'hi projecten pel·lícules, és a dir compten amb fotons, pantalla, ulls i oïda, sistema nerviós, etc.  Al damunt, les pel·lícules anunciades són únicament de temàtica religiosa. Conclusió: gat per llebre.

dilluns, 7 de novembre del 2011

En campanya

Mentre fan el debat, miro aquest video ...

Estructura d'una classe dialogada

Des de fa uns anys, el 8 de març fem  al meu institut uns debats per classes. És una activitat a la que s'hi presta de bon grat la majoria de professorat. Però de vegades alguns col·legues es queixen del difícil que és "fer parlar" l'alumnat i he sentit "vosaltres, el de filosofia, si que ho sabeu fer, però a nosaltres ens anirien bé unes pautes".
La gent de l'IREF, que d'això en saben un niu -perquè hi han pensat, ho han contrastat y ho han discutit-ofereixen a la seva plana web un conjunt de consells per a l'estructura d'una sessió de lectura i comentari dels llibres de Lipman. Encara que està més pensat per a primària, és un bon compendi que pot servir o donar idees per a una classe dialogada a secundària.


dissabte, 5 de novembre del 2011

Perquè no hi ha més remei

font
Diuen que si t'agafa una esllavissada de neu has de fer moviments natatoris tot intentant restar a la superfície. No sé si arribat el cas tindria la sang freda de fer-ho, i el que és pitjor, no sé si funciona. Em comença a fer l'efecte que la situació socioeconomopolitica és una mena d'allau de mesures i que els polítics i els media són el soroll de l'allau. L'altre dia vaig sentir un economista nostrat que sostenia que calia que els economistes tècnics es reunissin sense els polítics i decidissin les mesures que calia adoptar. Mesures que afecten directament la vida de cadascú de nosaltres. L'ideal de Plató: que els savis governin. En fi: por. M'arriba l'enllaç al llibre de Navarro, Garzón Espinosa y Juan Torres: Hay Alternativas. No l'he llegit i no sé si és només un consol dels afligits (estem putejats però tenim raó) però com a mínim es pot  oposar a la cridòria a què estem sotmesos. Perquè en l'allau, a banda d'indignar-se, no tenim més remei que cercar algun punt de suport.