divendres, 29 de maig de 2009

Nietzsche i el triplet

- (Jo) El missatge de Nietzsche ...
- (Bromista) El michacha de nicha ...
- (Jo) D'acord, el michacha de nicha ... és que hauríem de preguntar-nos sincerament què emmascaren els nostres ideals, els nostres valors, les nostres vides. Per això Paul Ricoeur el va batejar, junt amb Marx i Freud, com a "filòsof de la sospita". Marx, perquè ens obliga a qüestionar-nos si allò que pensem, encara que ho creiem vertader, no emmascara una estructura social d'explotació. Nietzsche per la facilitat amb què amaguem la nostra incapacitat de viure i la nostra impotència en la proclamació d'uns ideals. Freud perquè les nostres dèries i fanatismes molts cops signifiquen el contrari del que volem combatre. Això si que és un triplet important.
- (Riures) Alsa, Jordi, no et passis!
- (Jo) D'acord, parlem de la mare de tots els triplets. Què diria Nietzsche del sentiment que molts barcelonistes tenen d'haver fet una heroicitat quan en realitat no han fet res?
- (Equànim) Home, han animat ....
- (Crítica) Quina heroicitat! No han fet res (assentiments).
- (Jo) I afegiria encara una altra cosa, ja que parlàvem de l'etern retorn. No us sembla que la nostra alegria es veu augmentada per la convicció que serà l'única vegada que la veurem? Molta gent diu: no ho veuré més que un cop en la vida!
- (Conseqüent) Si, i si es repetís ens acavariem avorrint de Copa, Lliga i Champions.
- (Aplicada) Estem lluny del superhome ...
- (Jo) I què diria Nietzsche del fet que per a molts l'alegria d'aquests triomfs provingui sobre tot de veure el Madrid derrotat?
- (Aplicat) Val, que tenim vides massa petites, mesquines i insuportables.
- (S, amb la veu rogallosa de tres dies) Aquest Nietzsche era subnormal!
- (Jo) S, al blog vas.
per a totes i tots els de 2n -inclosa S-; que els vagi bé la Selectivitat.

dimarts, 26 de maig de 2009

Rèplica

Escrit a la paret del lavabo de la Biblioteca d'Humanitats de la UAB:

- La obsesión por el yo no me deja ser yo

A sota, algú ha afegit:
- Cómprate un yo-yo
o un tu-tú

dilluns, 25 de maig de 2009

El fonament de la felicitat


- Els nostres crítics diuen que el principi de la major felicitat no es pot confirmar empíricament.
- Al contrari! La felicitat és desitjable i la sola cosa desitjable com un fi en si mateix. Totes les altres fites només són desitjables com a mitjans.
- L'única prova que es pot donar que un objecte és visible és que algú el vegi, i així per totes les altres fonts de la nostra experiència.
- De la mateixa manera, entenc que l'única evidència que es pot aportar que una cosa és desitjable és que la gent realment la desitgi.
(Snoopy, estimulat per la conversa, arravata el llençol)
- Ep! ep! Apliquem el principi ...
- Gos dolent! Aquesta és la manta de Bentham. Gos dolent!
- Ho veus? és associant allò correcte amb el plaer i l'incorrecte amb el dolor que es pot fer que la gent vulgui ser virtuosa ...
- ... I que al final s'acostumi a actuar sense pensar ni en el plaer ni en el dolor. Per això la virtud ens porta a la major felicitat I per això és el més desitjable.

dijous, 21 de maig de 2009

Carles Santos

Vitalitat. Tossuderia. Murrieria. Intrepidesa. Cura. Diàleg d'instruments aparentement lliures, però tan lligats que ha calgut posar un director. Santos en modalitat concert. Magnífic. La pantera domesticada, a l'espera del retorn de la imperial. Hem segut tan aprop que sentíem la respiració de la trompetista, i ens recordavem d'allò d'en Pujols que l'aire del pit del trompetista passa pel seu instrument com la llum travessa el diamant. La corporeitat de la seva música quedava subrratllada perquè podiem copsar la vibració que recorria els cossos de cada músic instants abans de la seva entrada. Piturrino fa de músic. I nosaltres levitem, com si ens haguéssim passat una hora saltant.

dimecres, 20 de maig de 2009

Resultats educatius

El que ha creat J.E.:
El científic diu que si, el religiós diu que no. El filòsof s’asseu,
els mira i somrient els diu: - Però …

i el de M.R.:
Per què sempre ens ho hem de preguntar tot?
Presentats: 232

dilluns, 18 de maig de 2009

VIII Concurs d'aforismes


Lliurament de premis, dimarts 19 a les 17,15

Biblioteca del Mil·lenari

Poema visual de Joan Brossa

Hemeroteca

Tot cercant material per a les classes de Psicologia i Sociologia rellegeixo un article de Luis Rojas Marcos: Tiempo de estrés. Hi trobo una descripció que em resulta familiar:

Cada día, nada más abrir los ojos, somos vapuleados por amenazas y sucesos sobrecogedores que están totalmente fuera de nuestro control; desde el terrorismo internacional suicida a la mortífera neumonía atípica que se extiende por el mundo, pasando por la plaga recalcitrante de violencia y miseria que azota a los pueblos del sur de Asia, Oriente Próximo y Latinoamérica, o la desastrosa economía mundial caracterizada por la corrupción de directivos de empresa, las bancarrotas, las pérdidas masivas de los ahorros de toda una vida y los despidos multitudinarios.

Una descripció exacta. L'únic que em sobta és la data: dimecres 20 de maig de 2003. És de fa sis anys, i aleshores no hi havia crisi. Qui decideix que qui ha crisi?

Perversió

Mostra de la fragilitat del cos. O més aviat influència de Dexter, que apuja el nostre llindar del desagradable i fa que un accident culinari esdevingui interessant?

dimarts, 12 de maig de 2009

El millor i el pitjor dels teus dos cursos de filosofia?




Amb una estranya passió, el filòsof eslovè Slavoj Zizek disserta entre els minuts 1 al 3:24 sobre què és la filosofia. Forma part d'un documental d'aquest filòsof, del que va fer una bona presentació el nostre col·lega Lluís Roca Jusmet.

dilluns, 11 de maig de 2009

D'una altra manera

En broma (sembla que s'hagin llegit el mateix manual) ....




De la Lechuza de Minerva

I en serio ....


De El café de Ocata

A la manera d'Alícia

Durant el canvi de classe, el delegat de 2nA intenta que el grup decideixi si ajorna un examen, però la gent està distreta parlant, repassant o entrant i sortint de l'aula. Finalment treu la seva veu de llegir convocatòries de vaga i exclama:
- Eh eh! Alumnes! - Ningú no li fa cas.
Prova: - No-delegats!!.
Es comencen a aixecar els caps i el xivarri esdevé xiuxiueig. Pur Lewis Carroll. Estic orgullós d'ell.

dijous, 7 de maig de 2009

Marx-Mill

Karl Marx i J.S. Mill són primeres figures del periode fundacional de la ciència social: Els principis de la filosofia política de Mill es publiquen el 1848, el mateix any que el Manifest del partit comunista. I El Capital, tant llegit o més que l'obra de Mill, és de 1867. Encara que Mill és sensible als problemes generats per la desigualtat social, està molt lluny de l'anàlisi marxià de l'explotació econòmica de l'home sobre home. A banda, Mill és un home, per dir-ho així, del sistema: funcionari, parlamentari, mentre que Marx és un perseguit i la seva activitat política és en el límit del sistema.
Potser per això, i perquè persisteix la memòria d'un temps en què Marx era reclamat com a guia del moviment obrer en la lluita per la millora de les condicions de vida i l'abolició de les desigualtats socials, alguns alumnes encara demanen que dediquem alguna classe a Marx, malgrat no "entrar a selectivitat".

Començarem amb un esquema del pensament de Marx que pot servir de guia per introduir-s'hi Seguim per un video amb molts guardons en què contrasten els fragments més importants del Manifest amb els dibuixos animats de Hollywood. L'he trobat a La lechuza de Minerva. El Manifest del Partit Comunista és una obra de combat encarregada per la Lliga dels comunistes per presentar elseu ideari polític. Marx aprofità l'ocasió fonamentar en les dades històriques i econòmico-socials la denúncia de l'explotació de la classe obrera.




Algunes idees que hi haureu de trobar:
Un fantasma recorre Europa
La història de les societats és la història de la lluita de classes
La burgesia ha posat l'estat al seu servei, transformat tot en mercaderia, ha globalitzat el mercat i la producció.
En el capitalisme queda polaritzada la contradicció entre la manera de produir (socialitzada) i les relacions de propietat (privades).
El proletariat està igualment explotat a tots els paisos i pateix les diverses crisis. L'enriquiment de la burgesia és corelatiu a l'empobriment del proletariat (no es cita la famosa "la burgesia ha enendrat els seus propis enterramorts")
En aquesta situació, el proletariat no té res més a perdre que les seves cadenes.
Proletaris de tot el món, uniu-vos
Per acabar, un collage d'un video de Hipo amb una versió d'una cançó que se sent cada cop menys ...



dimarts, 5 de maig de 2009

L'enemic s'alimenta de paraules

Aixi es titulava un article aparegut al Correu de la Unesco al juliol de 1987. Alertava sobre el poder de les paraules, que arriben a ser capaces de transformar un grup humà en enemic gràcies a explotar la dicotomia nosaltres/ells. Subratllava la importància dels acudits, bromes, rumors, històries i caricatures sobre l'altre que sempre han precedit i preparat l'ús de la violència directa. Com que, malgrat el seu caràcter superestructural, nodrir la imatge de l'enemic amb paraules és d'una perversa eficàcia, aquell article subratllava la importància d'una educació capaç de desmuntar els discursos que construeixen aquesta imatge.
M'ha vingut al cap això en rebre un correu que llista diferències entre expressions catalanes i castellanes del tarannà següent:
"De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare de Déu'
Ells paguen 'impuestos', que ve 'd'imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'."
Seguint un relativisme lingüístic que cap estudiós seriós manté, el correu insinua una pretesa superioritat del català sobre l'espanyol, tot i que afirma que no hi ha cap col.lectiu "millor o pitjor que altres". En nom d'aquest relativisme tronat acaba advertint que canviar de llengua és "canviar de punt de vista" "perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent".
En fi, que no m'ha agradat, i que hi ha maneres de defensar la nostra llengua altres que participar en el discurs que construeix l'enemic.