dilluns, 22 de desembre de 2008

Per què no sigui dit

Més d'un any en fa
que escric en aquest blog.
Són moltes hores de feina
pispades a les de son.
Als fidels que em visiteu,
les lectores i els lectors,
unes bones vacances
us desitja

l'AUTOR

divendres, 5 de desembre de 2008

Tot recitant Cavafis

En J. em fa un regal. Em convida a recitar un poema en l'acte d'homenatge a Kavafis en el 75è aniversari de la seva mort, organitzat per l'Associació Catalana de Neohel.lenistes. Accepto encantat. Completa el regal oferint-me llegir "Esperant els bàrbars". M'hi aboco.

ESPERANT ELS BÀRBARS

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l’Emperador se’ns ha llevat tan d’hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui.
I el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l’hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d’ells s’espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s’han allargat les cares!)
¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s’ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se’n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent bé alguna cosa resolia.

(Canviem la traducció de Riba del darrer vers per una altra: "Aquests homes eren una certa solució")
Gràcies, J.

dilluns, 1 de desembre de 2008

divendres, 28 de novembre de 2008

Optimisme

Des del 2002 hi ha un projecte de Microsoft per enregistrar la vida d'una persona: converses telefòniques, emails, fotografies, filmacions. A uns 300 dòlars per any (cost d'un terabyte de memòria) podrem conservar el registre exacte del que fem o diem. Aquest avantatge aparent no estarà exempt de problemes. El primer problema serà l'encaparrament que sens dubte ens agafarà en haver d'estar pendents de seleccionar què passa a la posteritat. En comptes de recordar els bons moments, es tractarà de cercar els bons moments per recordar.
Però el distanciament de la vida que comportarà això serà un perill menor comparat amb d'altres. La minuciositat amb què podrem enregistrar el present ens acostarà a Funes el memorioso. Funes havia acabat per haver de viure jaient de cara a una paret perquè li resultava insoportable la seva capacitat de recordar els esdeveniments amb tanta precisió que la rememoració d'un dia li ocupava un dia. Tot i així, no podia evitar recordar exactament les rugositats d'aquella paret, les imperfeccions i escletxes canviants segons l'hora i l'estació. L'altre perill serà quedar-nos penjats enregistrant que enregistrem, a la manera de El Grafógrafo, de Salvador Elizondo:

Escribo. Escribo que escribo. Mentalmente me veo escribir que escribo y también puedo verme ver que escribo. Me recuerdo escribiendo ya y también viéndome que escribía. Y me veo recordando que me veo escribir y me recuerdo viéndome recordar que escribía y escribo viéndome escribir que recuerdo haberme visto escribir que no me veía escribir que recordaba haberme visto escribir que escribía y que escribía que escribo que escribía. También puedo imaginarme que ya había escrito que me imaginaría escribiendo que había escrito que me imaginaba escribiendo que me veo escribir que escribo.

Superats els perills de l'enregistrament, resta el problema de l'evocació. Com recuperar tota aquesta informació? Els tècnics, optimistes, hi estan treballant ...

dijous, 27 de novembre de 2008

Exemple de diagrama



Heus ací una ordenació de la Història de la filosofia i la ciència. Com totes, és discutible per la tria d'autors. També, i especialment, per la concepció implícita de l'avenç lineal, a base "descobriments" o "invents". De tota manera, té la gracia de la forma i de les confluències, enllaços i vies mortes. Prové de la més que discutible Muy Interesante. I dic discutible perquè exerceix l'amarillisme i la confusió entre publicitat i informació, cosa habitual, però inacceptable en una publicació que pretén donar informació científica i rigurosa.

Què és un fet?

- Avui he vingut a classe nedant.
- Però si t’he vist baixar del cotxe!
- Sí, però abans havia nedat 35 piscines, gairebé un kilòmetre. Per tant, puc dir que he vingut a classe caminant, en cotxe, i nedant, totes tres coses.
- Però quan nedaves no ho feies per venir a classe, sinó per fer exercici!
- Llavors, si venint m’aturo a comprar el diari i em trobo algú al quiosc, no puc dir-li que estic anant a classe?
- És clar que sí ...
- Llavors he vingut nedant.
- Comprar el diari és un moment, però a la piscina t’hi deus haver estat una bona estona.
- Llavors, allò que facis depèn de la durada?
- No, però com t’he dit, allò que fas depèn de la teva intenció.
- Llavors si tu encens el llum de l’habitació per anar al lavabo i el teu germà es desperta, no es pot dir que tu l’hagis despertat?
- No ho sé, potser les accions són un tipus de fets una mica estranys ...

dimarts, 25 de novembre de 2008

Guàrdia

Xivarri. En veure'm, tres alumnes que eren al passadís entren esvalotadament dins l'aula. Un quart es queda recolzat a la porta. - Quina classe teniu? - No sé. Ni em mira. Arracada; client asidu de perruqueria; gairebé de la meva alçada. - Que no saps quina classe teniu? Imperceptible sospir de suficiència, mentre pregunta, dirigint-se als que ens miren asseguts: - Eh, qué clase tenemos. Se sent "Català". - Catalán - em diu. Hem preservat els estatus ...

dimecres, 19 de novembre de 2008

Tan fina és la línia que separa els projectes de la seva realització?


MÉS DE 700 posts en 22 blogs. Una vintena de professores i professors capaços d'engrescar el seu alumnat. Setanta-quatre premis. Se m'ha afalagat dient que era l'ànima de la mostra, i he de replicar que aleshores l'Àngels i en Ramon en són la força, i la resta de professorat i d'alumnes participants el cos jovial, vigorós i fecund. La Mostra de Fotofilosofia 2008.

L'acte d'avui ha aplegat més de 150 persones a l'aula magna de la Facultat de Filosofia. No només ha estat un repartiment de premis que celebra el dia Mundial de la filosofia, sinó que s'ha creat un autèntic espai de reflexió filosòfica que, sota la mirada potser benèvola i una mica paternalista de les autoritats acadèmiques i educatives, ha demostrat que hi ha una filosofia en acte a secundària. El recull de les fotofilosofies premiades apareixerà aviat aqui i aqui. Es promet un reportatge fotogràfic de l'acte. Mentrestant, un tast: la presentació, sense els comentaris. de la meva selecció particular, amb una mica de teoria.

Comença la Mostra 2009!!

dissabte, 15 de novembre de 2008

Cupido Lupita


Crueltat en un cos feble. Pell torturada. Violent contrast entre el pentinat aprimorat i la mirada entenebrida. Inocència infantil que ha patit una maligna transformació? O joguina que, abandonada la feblesa de la seva condició, adquireix vida pròpia i ens desafia? Cupido Lupita. de Dr. Lakra. Tota la força terrible de la divinitat en un embolcall de feblesa i fragilitat. Una no-nina. M'ha vingut al cap en llegir el trist post de quatre de novembre d'Abecedaris. Per què és tan difícil deixar de culpar les víctimes, quan els únics culpables són els seus explotadors, els seus assetjadors, els seus botxins?

dimarts, 11 de novembre de 2008

Un altre wordle


Els mots tal com han plogut.

Restes


Tot passa ràpid. Noto que el carrer per on com tants d'altres m'apresso en arribar a sopar batega diferent. Una dona grassa amb bossa de xarxa em creua tot contemplant un gros llibre que duu a la mà mentre murmura de satisfacció. La pasión turca. Al darrera veig un home i un noi que remenen la pila d'andròmines que fa un moment ha aparegut en un portal. L'un s'interessa per la roba, l'altre comprova els calaixos d'un moble. Carn fresca. M'ajupo un moment i engrapo unes fotografies esquinçades. Al metro les examino. Records. En arribar a casa les llenço. No goso conservar allò que un altre ha decidit llençar. Però per si fos el primer fotocrossing, heus-ne ací alguns fragments.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Una estranya politització

La seva cara mostrava una alegria que no s'adeia amb la situació. En lliurar a la professora de guàrdia el full de càstig per arribar tard, no ha pogut estar-se de comunicar-li la notícia: "Ha ganado Obama!". Avui, molts alumnes d'origen estranger estaven especialment contents.
(Gràcies, L.H i G.L.)

diumenge, 2 de novembre de 2008

Comunicació no verbal

font: Societat Internacional d'Etologia humana
El cos. Allò que manifesta el que volem -o no- expressar. Existeix una gestualitat, una comunicació no verbal de caire cultural: la distància interpersonal, les salutacions, les amenaces aixecant la mà, el nyiclis amb el dit índex, etc. Però la més important és la natural: abraçar, tapar-se la boca, saludar aixecant les celles ...., una gestualitat universal. Per què els humans de cultures, edats o temps allunyats podem entendre'ns? No és pel llenguatge, sinó per aquesta comunicació no verbal pròpia de l'espècie, gran part de la qual és compartida amb d'altres primats. Aquesta gestualitat, junt amb patrons cognitius propis, és allò que permet exercir el que Hume anomenava el sentit d'humanitat: aquella dificil reconstrucció que fa que estem convençuts que l'altre pensa, sent, imagina i desitja igual que nosaltres.
L'etologia humana estudia aquests aspectes. El seu màxim representant és Irenaeus Eibl-Eibesfeldt, que ha recollit un importantísssim arxiu cinematogràfic sobre diferents cultures, moltes ja desaparegudes.
No creieu que es tracta d'una cosa del passat. Ara s'estudia per tal de fer que els robots ens semblin humans. Que, per exemple, facin veure que ens escolten: assentir, mirar-nos als ulls contacte visual, ... Veieu el llibre I. Wachsmuth and G. Knoblich (Eds.), Modeling Communication with Robots and Virtual Humans, LNAI 4930. Berlin: Springer, 2008.

Quines altres oposicions implica la de "Naturalesa/Cultura"?


1. Clica en la imatge. Amb les paraules que conté, elabora dues llistes d'antònims que siguin correlatius a l'oposició "Natura/Cultura.
2. Examina si algunes correlacions són conceptualment qüestionables.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Els nens i les nenes, les mares i els pares

Hi ha qui en nom de la llengua acusa de políticament correctes i de linguísticament redundants als que intentem parlar i escriure entestats a tenir en compte que el masculí no és genèric, i que usat com a genèric serveix a l'ocultació de les dones. Per això diem "els i les joves", "les mares i els pares" o "les famílies", etc., en comptes de "els joves", "els pares", etc. És cert que usat mecànicament col·labora a la grisor d'un text i que pot originar expressions gracioses en la seva ambigüitat, com allò d'Ibarretxe: "El conflicto que enfrenta a los vascos y las vascas entre sí".
Front l'acusació de redundàcia i de complicar inútilment la parla, diem que no té sentit, perquè aleshores s'hauria de continuar acusant de farragositat la conjugació verbal, els pronoms febles, les conjuncions .... La de correcció política podria ser més seriosa, éspecialment completada amb l'afirmació que seguim una moda i suportada en suposades raons lingüístiques basades en què en les llengües romàniques el masculí sempre etc. Però veiem l'edicte amb què ses catòliques majestats Isabel i Ferràn segueixen la neteja ètnica de l'estat espanyol i expulsen els jueus. Observeu la precisió de la romànica llengua castellana quan es tracta d'expulsar:

"después de muchisima deliberacion se acordo en dictar que todos los Judios y Judias deben abandonar nuestros reinados y que no sea permitido nunca regresar. Nosotros ordenamos además en este edicto que los Judios y Judias cualquiera edad que residan en nuestros dominios o territorios que partan con sus hijos e hijas, sirvientes y familiares pequeños o grandes de todas las edades al fin de Julio de este año y que no se atrevan a regresar a nuestras tierras y que no tomen un paso adelante a traspasar de la manera que si algun Judio que no acepte este edicto si acaso es encontrado en estos dominios o regresa será culpado a muerte y confiscacion de sus bienes".
Per cert, donaven tres mesos perquè els jueus i les jueves sortissin de l'estat, els i les facultava per vendre llurs bens i hisendes, però no a treure or o plata de l'estat sota pena de mort ...

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Per Tots sants, ara apareixen deesses enigmàtiques o terribles.

Εἰδ΄ἄγ΄ἐγὼν ἐρέω, κόμισαι δὲσὺμῦθον ἀκούσας,
αἵπερ ὁδοὶμοῦναι διζήσιόςεἰσι νοῆσαι·ἡμὲν ὅπωςἔστιν τε καὶὡςοὐκ ἔστι μὴεἶναι,
Jo et diré i tu escoltaràs les úniques vies de cerca que hi ha: l'una, que és i no pot ser que no sigui ...

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Els preconceptes

Aquest video és un anunci francès de Canal plus. Es refereix a un famós reportatge sobre l'emigració annual del pingüí emperador. Il.lustra d'una manera molt clara com la comprensió d'allò que ens arriba es fa a partir del que en psicologia cognitiva es diu preconceptes o conceptes previs, i que entendre és lligar aquest conceptes amb d'altres de nous a través de paraules. El que se'ns presenta com a acudit és el que passa sempre: entenem a partir del que sabem. Està clar que cal tenir-ho en compte a l'hora de posar-nos a ensenyar qualsevol contingut ...

dilluns, 27 d’octubre de 2008

El relleu

Reunió d'avaluació zero. Repàs de l'alumnat: com s'estan adaptant al nou curs? tenen alguna dificultat específica? algú ha detectat algun problema destacable en algun alumne? Fa una estona que sentim el mateix: el torrent de paraules d'una col.lega novella que ens informa que aquell o aquella a la seva classe és un desastre, que no estudia, que no sap res i ho remata dient que encara que li repeteixi personalment l'explicació li segueix dient que no l'entén. Quatre alumnes seguits. Penso en què li passaria a un metge que es queixés de què tots els que li arriben li arriben malalts. D'acord en què dilluns és posada a prova, dimarts és posada a prova, dimecres és posada a prova, dijous és posada a prova i divendres és posada a prova. Ningú no ha dit que ensenyar sigui una feina fàcil. És molt més difícil que aprendre. I ara que comença la substitució de la generació que va ingressar en l'ensenyament durant l'expansió de la població escolar a secundària a partir dels 80, potser caldria afrontar seriosament la formació inicial del professorat. Pretendre el 2008 que és normal fer aterrar en una aula de secundària un llicenciat amb un curset com el CAP és seguir ajornant la imprescindible millora en l'educació del país. Per més bona voluntat que hi posi, una persona sense altra formació que la llicenciatura enfrontada a una classe de secundària pot ensenyar ben poca cosa. I l'amargor de les suposades lliçons de la pràctica podria estalviar-se o si més no fer-se fecunda amb una bona formació incial que inclogués una pràctica reflexiva, l'ùnica capaç de professionalitzar. Altrament, el que es fa és augmentar la població de professorat estressat o esclerotitzat dins la cuirassa que li ha produit la pràctica irreflexiva.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Per exemple, un malson

Discutiem fa dos dies sobre si la ciència era prou satisfactòria per explicar-nos a nosaltres mateixos; per explicar-nos la complexitat de les coses humanes. El somnis tenen un caràcter enigmàtic i tenyit de sentimens primaris: alegria, desig, angoixa, terror, despit, odi.
Els neurocientífics del XXI sostenen que els somnis són com les llampades en la consciència produides pels rebots a l'escorça de l'activitat dels ganglis basals, reponsables de posar l'organisme en mode "dormir". En despertar, integrem en un mateix relat les darreres llampades que s'han esdevingut: d'aqui les imatges estranyes, els paisatges canviants, les persones que semblen d'altres. Freud, per la seva banda, inaugurà el segle XX amb un llibre, La interpretació dels somnis, que els considerava realització disfressada dels desitjos d'un inconscient. En alguns fragments fascinava el lector amb interpretacions que suposadament explicaven el significat ocult de somnis que aquell lector podia reconèixer com a propis.
Avui he somniat: Pujo un carrer i em fixo en un grup de vianants aturants al meu davant. Murmuren desaprovadorament mirant un home que baixa arrossegant quelcom. En passar pel meu costat el veig que fa lliscar per les llambordes, estirant-la d'una pota del davant, una ovella escorxada i esventrada, que estranyament encara bela i aixeca el cap mirant amb els ull sortits. Li manca una cuixa.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Llegint el Fedó

Sembla que tots i totes comencem a barallar-nos amb el Fedó, el fúnebre diàleg dit sobre la immortalitat de l'ànima. N'he fet un esquema i una guia de fragments importants: fer peu en els textos. Què ens pot interessar avui d'aquest diàleg? No pas les "proves" de la immortalitat, tan inconcloents que el mateix Sòcrates es veu obligat a contar-se i a contar-nos un mite consolador d'un més enllà on es fa justícia a les ànimes.
Per què no llegir-lo com una lloa de Plató a Sòcrates que no només no necessita ser confortat per ningú sinó que és capaç de confortar els seus amics i deixebles convencent-los que morir no és morir? Perquè no recollir quantes vegades fan broma i es fan somriure i riure, mantenint en la difícil circumstància un diàleg amistós que no defuig el desafiament intel.lectual, com palesa el "semblava que Sòcrates s'alegrava de les objeccions de Cebes". Per què no llegir-hi i treballar les bones explicacions de la distinció sensible/ intel.ligible, els debats on es constata que posseïm coneixement no empíric? Per què no preguntar-nos si els principis parell-dualitat-alteritat/senar-unitat-identitat serveixen efectivament per a la "segona navegació"? Per què no fer-lo dialogar amb tota la filosofia presocràtica? Per què no afegir a la nostra col·lecció d'al·legories platòniques la dels habitants del fons del mar, que veuen el sol esmorteït?
Al capdavall, en el Banquet i el Fedre Plató ha establert que el motor del coneixement és Eros, una epithumia -un desig- que representa "la part immortal en la nostra naturalesa mortal". O sigui, que molt racionalisme, molt idealisme, molt innatisme, però res d'immortalitat de l'anima, només mites consoladors.
Si no, a què venia que aquella alumna de la segona fila s'eixugués una llàgrima quan vam acabar de llegir en veu alta les cinc darreres planes del diàleg?

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Ciències per al món contemporani

Si no recordo malament, en un pròleg a una edició del Discurs del Mètode, seguit de la Dioptrica, els Meteors i la Geometria, Victor Gómez Pin lamentava que la tradició posterior hagués esqueixat les tres obres científiques de la filosòfica. Des del naixement de la ciència, una línia de la filosofia ha provat de construir una mena de saber alternatiu, que té raó quan afirma el nietzscheà "som científics perquè som poc subtils" i fa veure que els problemes ètics i els de sentit no troben resposta en la ciència, però que quan oblida la ciència i creu poder oferir un saber substantiu ha arribat a extrems grotescos, quan no simplement indocumentats, que han donat peu a llibres com el de Sokal. Cal reconèixer també que hi ha hagut molts científics, però sobre tot molts filòsofs, que han intentat relligar l'escissió amb major o menor fortuna. De fet, la majoria dels qui avui treballen en filosofia assumeixen que no hi ha filosofia seriosa sinó la feta tenint en compte la millor ciència possible.

Impartint filosofia de primer crec que haviem arribat a incorporar adequadament coneixements bàsics de cosmologia científica, de teoria de l'evolució, d'etologia, de psicologia, de sociologia, de tecnologia, etc. Però en la programació LOE aquest continguts han passat en gran part a Ciències per al món contemporani, que s'atribueix al professorat de FQ i de Biologia i Geologia. Crec que és previsible, al menys de moment, que aquest programa, impartit sense formació filosòfica (i sense cap tipus de formació del professorat -pais!) acabi en un positivisme del XIX que quedi inerme per exemple davant els atacs de les pseudociències (que és el que passa quan es defensa ingènuament què allò científic és allò verificat, i s'ignora el concepte de justificació).

En fi, que la creació de la nova assignatura Ciències per al món contemporani i la reforma del programa de filosofia ha tornat a obrir la fractura entre filosofia i ciència, i ha deixat el camí preparat perquè, l'una sense filosofia i l'altra sense ciència, es transformin ambdues en ideologia.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Preguntes capcioses

Una pregunta capciosa és aquella que cerca comprometre el responent en quelcom que no voldria dir. Un dels més antics exemples deriva del que es coneix com a paradoxa del banyut, que s'atribueix a Eubulides:

Has deixat de dur banyes?

Tant si respons si com no et veus obligat a reconèixer una desagradable situació. Altres:

Has deixat de drogar-te?

Has deixat de de ficar-te el dit al nas quan no et veu ningú?

Vosté o els seus amics comunistes pensen que els seus esforços per suprimir la llibertat d'expressió poden ser usats per obligar tothom a viure en un estat policial on la gent romangui en un depriment estat de mediocritat? (Walton , 2006, p. 209)

L'única manera de no caure-hi, i encara, és atacar els pressupòsits inclosos en la pregunta.

La crònica de Toni Garcia del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges recull una pregunta caapciosa en la roda de premsa de presentació dels premis. Resulta que una de les millors pel·lícules del festival, la sueca Let the right one in, no ha obtingut cap premi, tot i que el jurat ha optat per repartir al màxim els premis. Pregunta el periodista:

Els ha costat molt no donar cap premi a Let the right one in?

(si respons si, quedes com un jurat injust; i si respons no, quedes com un incompetent)

Resposta d'Alex Gorina, portantveu del jurat:

Esperàvem que ens fessin aquesta pregunta. No ens ha costat ni cinc minuts.
(!!!)

Heus ací un trailer de la pel·lícula

Al·legoria de la caverna 3

Caverna09
View SlideShare presentation or Upload your own.
Les anteriors les trobareu aquí i aquí

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Revenja

A certa edat has de començar a amagar els teus oblits. No vull dir els oblits de cites, de compromisos o del NIF, sinó d'altres més humils com: on són les claus? on he deixat les ulleres? i els mitjon verts? a quin lloc vaig aparcar el cotxe? Has d'ocultar aquests moments de buit, de curtcircuit. Quan eres jove, oblidar era accidental, passatger, causat per l'estrès o qualsevol altra cosa aliena a tu. Ara en canvi oblidar qualsevol futesa s'ha tranformat en quelcom del que ets responsable, en un simptoma que pot encendre rostres de preocupació al teu voltant. I que comença a despertar en tu el temor a no poder restablir la connexió, perquè saps que ara un oblit podría ser premonició del crudel "però no te'n recordes?" que queda ressonant a les residències quan els familiars han marxat.
Per això avui he sentit una alegria una mica salvatge quan he vist, palplantat en mig del vestuari, un jove repassant nerviosament les desenes de fileres de taquilles, sens dubte una mica neguitós per no trobar la seva i haver de sortir al carrer només amb el vestit de bany.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

dimarts, 30 de setembre de 2008

This is the question

"Jordi, tots els profes i tots els libres diuen que les drogues són dolentes, però la gent no pren drogues per perjudicar-se, sinó per plaer". Llegiem a classe una part de la lliçó sobre les conductes de risc, l'autonomia i les drogues. És un llibre de text decent -hi he col.laborat! Però un alumne em fa tocar de peus a terra: ja ens sabem el rotllo, parlem de la questió del plaer. Abandono el discurs de la condemna i reenfoco la classe. Vejam, posem exemples de plaer. Riures, murmuris i al final, com qui fa un acudit: "orgasme". Suggereixo "carícies" i hi ha somriures. Un altre s'anima: "menjar xocolata", l'altre "prendre el sol", i l'altre insisteix en l'escabrositat, però és un bon exemple: "pixar quan tens moltes ganes". Poc a poc es van concentrant: beure quan tens set, refrescar-te, prendre un bany calent, escoltar música, treure's una pedra de la sabata ... ja estem en situació de distingir plaers de l'assoliment o plaers negatius, producte de l'absència del dolor. També entre els més o menys duradors ... Sona el timbre. S'ha acabat el temps. Estic (moderadament) satisfet.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Sòcrates i dos gats

"El Sócrates que aparece en los manuales de historia de la filosofia tiene mucho de máscara historiográfica bajo la cual, más que el Sócates histórico, se encuentra una enorme sonrisa que recuerda a la del gato de Cheshire de Alicia en el país de las maravillas. Sócrates, el filósofo irónico, parece tener buen carácter, pero como este gato, si la ocasión lo requiere, es capaz de mostrar unas uñas muy largas y unos dientes afilados. Llevamos veinticinco siglos interrogándolo y él no hace más que ensanchar su sonrisa. Y si le preguntamos por el camino que denemos tomar para salir del atolladero de nuestra perplejidad, intuimos que nos contesta que eso depende en gran parte del sitio al que queramos llegar, aunque siempre llegaremos a algún lugar si caminamos lo suficiente".
(Gregorio Luri (2004) Guia para no entender a Sòcrates, pàgina 16)
Esperem que Bacallà salat es restableixi ...

divendres, 26 de setembre de 2008

La banalitat de mal

Gustavo Duch, director de Veterinaris sense fronteres, compara xifres: els 700.000 milions de dòlars que proposa gastar l'administració USA per resoldre la crisi financera amb els 30.000 milions anuals que, segons la FAO, caldria gastar per atendre les persones que resideixen a paisos que pateixen l'actual crisi alimentària.

(La Hiena segons The Aberdeen Bestiary)

dimarts, 23 de setembre de 2008

Douglas Walton

Sempre m'havia semblat una mica exagerada l'anècdota del retard de Kant quan va rebre l'Emili, de Rousseau. Abans de descarregar sobre els alumnes un resum esquemàtic més o menys afortunat de la Crítica de la Raó Pura els feiem agafar aire tot recreant-nos en el relat de la metòdica vida del professor de Köningsberg i la seva proverbial puntualitat, només trencada, pel que sembla, dues vegades: en assabentar-se de la presa de la Bastilla i en rebre el llibre de Rousseau.
Salvades les distàncies, he descobert que Amazon et proporciona moments semblants als del vell Immanuel. Avui m'ha arribat Argumentation Schemes, el nou llibre de Douglas Walton, un dels impulsors de la mal anomenada lògica informal. Els altres autors són Chris Reed, el creador d'Araucaria, programari lliure d'esquematització d'argumentacions, i Fabrizzio Macagno. Presenten el millor i més complet recull dels esquemes d'argumentació presumptiva (60), després d'haver distingit aquestes formes argumentatives de les dites inductives i de les deductives. Els fonamenten històricament i epistemològicament, i ofereixen també les qüestions adients per examinar la plausibilitat de cada esquema argumentatiu. Es el llibre que estava esperant, perquè apleguem i ordenen tot el que en aquests moments és pertinent sobre el tema. D'aquí el -lleu- tremolor en obrir la caixa d'Amazon. (Podeu trobar alguns esquemes que vaig traduir al català aqui, pàgines 143-149. No hi ha res d'aquests autors ni en castellà ni en català. Pais).
He arribat una mica tard a classe, però ningú no ho ha notat.

divendres, 19 de setembre de 2008

Examen

Prova de cant. Ets allà sol, al davant d'una persona que et mira amablement, però que haurà de jutjar si vals o no. Només ets tu i el teu cos. Semblaria que el que es jutja és la teva veu i, si més no, la teva oïda. Però és la teva boca, els muscles de la cara, del coll, la teva gola. Són els teus pulmons, el teu estómac, la postura del teu cos. Els braços, al davant o al darrere? Les cames, juntes o separades? l'una en repós i l'altra en tensió? No hi ha cap mediació: cap escrit, cap instrument, cap màquina. Només el teu cos. Recordes la magnífica La precisión del cuerpo. Análisis filosófico de la puntería, de Serrano de Haro. Recordes també les revisions mèdiques que es feien abans.
Al final, aprovat, sa. Havent de treballar la tensió en els pòmuls. Dubtes si no serà una forma de discriminació positiva atesa la necessitat que hi ha de cantaires masculins. En fi, content d'haver passat un exàmen. Feia temps que no en passava cap. Molt instructiu.

Anunci censurat

El darrer any, el Ministeri d'Indústria ha prohibit de fet l'exhibició de tres anuncis d'Amnistía Internacional a televisió: ha denegat la seva inclusió dins del còmput no publicitari (per tant les cadenes els han de descomptar del temps permès per a publicitat) i a més ha afirmat que tenen contingut partidista polític, cosa que exposa les cadenes a multes, com s'explica detalladament aquí. L'Orelles ja en va anunciar un. Veiem el darrer.

És d'interès general o no? Els drets humans més bàsics, són partidisme polític?

dijous, 18 de setembre de 2008

Entre els que diuen que és u, movent i infinit, Anaximandre ...

τῶν δὲ ἓν καὶ κινούμενον καὶ ἀπειρον λεγόντων Ἀ. μἐν Πραξιάδου Μιλήσιος Θαλοῦ γενόμενος διάδοχος καὶ μαθητὴς ἀρχήν τι καὶ στοιχεῖον εἴρηκε τῶν ὄντων τὸ ἄπειρον, πρῶτος τοῦτο τοὔνομα κομίσας τῆς ἀρχῆς. λέγει δ' αὐτὴν μήτε ὕδωρ μήτε ἄλλο τι τῶν καλουμένων εἶναι στοιχείων, ἀλλ' ἑτέραν τινὰ φύσιν ἄπειρον, ἐξ ἧς ἅπαντας γίνεσθαι τοὺς οὐρανοὺς καὶ τοὺς ἐν αὐτοῖς κόσμους· ἐξ ὧν δὲ ... τάξιν [Β 1], ποιητικωτέροις οὕτως ὀνόμασιν αὐτὰ λέγων.
(font: Philoctetes)

Seguim parlant del mateix ... Vegeu l'article de José Luis Sampedro a el País... o el rap de les partícules:

dimecres, 10 de setembre de 2008

Filosofia de primer: programa

Si algú té la pensada de fer servir aquest blog per a les classes, heus aci un esquema del programa de filosofia amb els hipervincles als posts de l'Orelles de Burro que contenen enllaços per treballar i als documents que fem servir a classe. L'anirem completant ...

dimarts, 9 de setembre de 2008

Brenifier i Tozzi

Ha sortit el nou número de la revista on-line Diotime-L'agora. Està dedicada a didàctica de la filosofia i a més presta una atenció especial al que anomenen "noves pràctiques filosòfiques" (filocafè, filosofia per nens, universitat popular de Caen, de Lyon ...). Articles i notícies sobre tot en francès, però també en anglès i espanyol. Registre gratuït.
El tema central d'aquest número és la filosofia amb joves malalts. A banda de fer un cop d'ull al que s'hi cou, recomano en la secció internaional, els articles de Michel Tozzi, que construeix els pilars del sustrat filosòfico-ideològic de l'èxit mondial de la filosofia per nens en sentit ampli. També el d'Oscar Brenifier, que fa una demarcació rigorosa i molt interessant entre filosofia pràctica i autoajuda. Tozzi és un dels pocs doctors francesos específicament en didàctica de la filosofia (a més, mereix el títol). Treballa a Montpeller i el va portar l'IREF a Girona fa tres anys. Brenifier és impulsor del congrés de la Unesco sobre filosofia, i personatge a qui val la pena conèixer Esperem que segueixi el costum de venir el juliol proper com ha fet els dos passats.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Filosofia de primer: per començar

Preparació del primer dia amb alumnes. Fantasia d'aprofitar el silenci expectant dels nouvinguts de l'ESO confonent la seva expectació amb interès i creient que et dóna peu per començar una llarguíssima dissertació sobre què és la filosofia, dissertació que aniràs allargant i embolicant en dies sucessius en què la teva reiteració de la importància de la filosofia es correspondrà en ells, perduda la novetat, amb el progressiu retorn als (mals) hàbits dels darrers dies de quart. Finalment, s'esdevindrà que toparàs amb les dues hores, però aleshores no riuràs .... perquè ja serem a finals d'octubre. Llavors engegaràs el sermó sobre la seriositat del batxillerat, pronunciaràs inútilment la paraula màgica que comença per S, esbroncaràs algun pringat. I et deprimiràs.
Reconeixem-ho: de moment no estan preparats per sentir dissertacions. També fa temps que sostinc, com aqui, que la millor manera de fer entendre què és la filosofia és tot mostrant-la. Per tot això em proposaré no dissertar molt, tancar setmanalment els temes, fer el major nombre d'activitats possible. El tema d'introducció a la filosofia l'impartiré amb un tast (i el completarem al segon trimestre). Es tracta d'aprofitar la primera activitat, "El chequeo filosófico" d'un llibre de Julian Baggini recentment publicat en castellà: ¿Pienso luego existo? La trobareu traduïda al català aqui i on-line en anglès aqui. Es tracta de definir-se sobre 30 qüestions filosòfiques diverses. Encara que a l'obra i on line l'objectiu és palesar les possibles incoerències entre les respostes, més que les respostes mateixes, de moment ens valdrà fer-lo a classe i completar-ho a casa per mostrar la diversitat de temes filosòfics. Si us interessa aprofundir-hi consulteu les pàgines 19 a 35 del llibre. Tornarem sobre Baggini.

Amb això (primera setmana) podré treballar el tema de la pregunta filosòfica per fer-los participar en la Mostra de fotofilosofia (segona setmana), que acaba de convocar-se.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Segona trobada Filolist

Dissabte 6 de setembre. Filolist aconsegueix aplegar una altra vegada uns quants professors i professores a l'Ateneu de Barcelona, acollits per Ramon Acoberro (que cada dia guanya més pes en tots sentits). Una mica rovellats encara, seguim l'anterior reunió.

1. Dia de la filosofia: enguany és el 20 de novembre. Cridem cada institució a visibilitzar-lo. Trobareu idees aqui. Fer una nova convocatòria de la Mostra de Fotografia filosòfica. Organitzar un acte a l'Ateneu segurament dimecres 19 a la tarda en què es lliuraran premis de la mosta de fotoficlosofia als alumnes de cada IES (s'admeten idees sobre com finançar-ho). Comunicar-ho a la xtec (i a la UNESCO?) El CCCB organitza una conferència amb una patum. . El 17 de setembre a les 17 s'acabarà de concretar a la seu de l'IEC.
2. Estar amatents dels projectes en xarxa que anuncia la xtec. Apuntar-nos al curs de TAC i Filosofia, si més no per demostrar que interessa i per veure què s'hi diu. Sembla que la formadora no és de filosofia ...
4. Animar a treballar a l'aula virtual. Ja hi ha coses sobre El Fedó. I els calaixos fets a primer. Per a la gent que hi col.labori activament, es cercarà de certificar la feina feta.
5. Al final de la manifestació junt al Desconsol es van lliurar al registre del Parlament els textos aportats per tots, sense còpia. Amb això vem perdre una bona Antologia en defensa de la Filosofia. S'obre al Seminari Virtual un lloc on anar-los penjant (i posar-ne de nous).
6. Caldria que hi hagués encarregats d'impulsar cadascun dels nostres projectes: comunicats a xtec i mostra (jordi), acte dia de la filo (angels), butlletí (Anna), antologia ( ), notícies ( ), cada curs moodle ( ) ...

dilluns, 1 de setembre de 2008

Pilar Fibla Ribera

Preparava un post de retorn, que comentés amb humor la síndrome postvacacional i animés a afrontar estoicament el nou curs, però he sabut que la Pilar també faltarà al seminari de la secció de filosofia pràctica, que deixarà de trucar-me per recordar amb una cortesia finíssima alguna obligació, que no participarà en cap dels projectes que tenia, ara que s'havia jubilat -ella sí, als 65 i escaig, heroina de l'ensenyament. I em quedo sec de frases enginyoses, de paraules de consol, d' elegies malenconioses. No he conegut altra col·lega que t'acollís com ella ho feia, ningú que fos capaç com ella de discrepar sense enfadar-se, de discutir sense menysprear l'altre. I fent-ho amb la fermesa, la intel·ligència i el coneixement amb què ho feia.
I amb el seu riure encomanadís.
Tres dies després, la Maria Rosa Borràs també ens va deixar. Desconsol.

dilluns, 28 de juliol de 2008

Platja

Divendres tarda a la platja del poble. Un grup de nens i nenes jugant a l'aigua. - Ahmed, tonto, no ploris! Li diu una nena al més petit, que es queixa que l'hagin deixat sol surant amb el pneumàtic. Al fons s'albira un cap negre que se'ls acosta nedant. Ve del límit de les boies, a cent metres. La saluden en ¿àrab? ¿berber?. És una senyora amb hijab, completament vestida.
De la vora estant, un nen rosset se la mira i apreta a córrer cap a la seva mare, senyalant-li insistentment la senyora amb el dit i exclamant-se'n en ¿rus? La mare, que duu tanga, fa un somrís. Per a ell, banyar-se vestit és una transgressió .

dijous, 24 de juliol de 2008

Dilema estètic

Fred Astaire o Gene Kelly? Fèlix de Azúa, que quan parla d'estètica és un mestre, analitzava així el dilema:
"Entre Fred Astaire y Gene Kelly las cosas iban en serio. El primero ostentaba el canon de la elegancia, como en otro tiempo aquel Beau Brummel que había logrado imponer la sobriedad en el hábito de los aristócratas ingleses, alejándolos de colorines y afeites. Los movimientos de Astaire respondían a una racionalidad extrema, más próxima a la idealización del cuerpo animal (gacelas, panteras, delfines) que al brutal espasmo peristáltico del proletariado. Su clasicismo era tan sólido, tan pericleo, tan euclídeo, que no sólo se distanciaba de cualquier debilidad romántica sino que las anulaba y arrasaba con una equis de pierna diseñada a tiralíneas. Como no podía ser de otra manera, con su pareja, Ginger Rogers, mantuvo una férrea imagen conyugal a pesar de la atonalidad sexual de todos conocida.
Por el contrario y como puede constatar cualquiera que revise la película antes mencionada (una obra maestra muy parecida a Esperando a Godot), el estilo de Gene Kelly era un ataque salvaje, desalmado, ordinario, contra lo que aún entonces se consideraba "elegancia" y "clasicismo", sin caer tampoco en el romanticismo que arruinaba toda la producción europea, obsesionada con los restos humeantes de la religión cristiana, especialmente entre los ateos. Disfrazado de payaso, de enano, de comparsa en un burlesque, de amante daliniano, de centro topológico en un aparatoso caleidoscopio a lo Busby Berkeley, o de Fred Astaire (a quien parodia en uno de sus innumerables bailes), Gene Kelly era siempre la vanguardia de todo lo que había defendido Nietzsche con su atropellada filosofía, la pura vitalidad destructiva, el dionisismo, la autoparodia, la astucia del músculo, el nihilismo que ama la ternura del caos. Su pareja no era Debbie Reynolds, una virgen de 19 años, sino el psicópata autodestructivo Donald O'Connor.
Si Fred Astaire idealizaba al animal humano, Kelly lo elevaba por encima de cualquier melancolía zoológica. El cuerpo que baila en los números de Kelly es un cuerpo lúcido sobre su poder, sarcástico con la petulancia del poderoso, irónico con la vanidad del apolíneo, despiadado con el grotesco espectáculo de la bondad humana. No con la bondad, sino con el espectáculo de la bondad."

dimecres, 23 de juliol de 2008

Dilema moral

Trailer de Blue in the face (1995). Als 1,5' hi ha l'escena completa de la discusió dels personatges interpretats per Harvey Keitel i Mira Sorvino sobre si deixar escapar un nen atrapat quan s'enduia la bossa de Sorvino. Justícia? Compassió? Al final s'acaba parlant d'educació ... cívica.

Si tens dificultats amb l'anglès, consulta les pàgines 202-206 de l'edició castellana de l'obra d'AUSTER. Dedicarem altres posts a l'enquesta de Michael J. Fox (fer preguntes) i al conte de William Hurt (veritat o mentida?).

dimarts, 22 de juliol de 2008

Comunicació

Vaig a sortir per l’escaleta de la piscina i assegut en el banc del davant em trobo F, un noi sord que conec des dels dotze anys. Ara és un adolescent de setze. Espera que comenci el seu curset. Des de l’aigua estant veig venir la seva monitora. El miro i aprofito que encara no ha arribat per dir-li movent els llavis però sense fer soroll: Quina seño més guapa que teniu. Em respon també amb els llavis: Quina què? Quina seño! Torno a dir-li. Es posa vermell. Ens hem entès. Ningú ens ha sentit.

dilluns, 21 de juliol de 2008

Aclaparador

Al Trenta minuts han emès un reportatge que -significativament- va estar ajornat per celebracions futboleres fa unes setmanes. Està fet per Montserrat Besses i Lluís Monserrat i es titula "30 segons per a un destí". Il·lustra les grans paraules: justícia, riquesa, igualtat, ètica, comunitat, ciutadania, veritat, confiança, poder, autoritat ... amb espots televisius de varis paisos. Aznar parlant català. Tots prometent. Molt instructiu. Proposo començar l'EpC amb un visionat i comentari del reportatge. Seria una bona manera d'evitar la ideologia -en el sentit marxià- que pot ser una de les tendències de l'assignatura.

No es tracta d'apuntar-me al cor del desprestigi dels polítics. Sempre que algú engega el discurs que el polítics són una merda, recordo la rèplica d'una amiga argentina de Pepe Carvalho: "Entonces vos ¿preferís a los militares?

Al Palau de la Virreina hi ha una exposició sobre el tema els autors de la qual també apareixen als títols de crèdit del reportatge.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Manuel Satué Sillué

Es fa difícil escriure quatre de juliol del 2008. Ens havíem acostumat a la teva cada cop més fràgil figura física perquè l'animava la jovial tenacitat de sempre. T'agraïm que hagis estat una persona molt ocupada en moltes bones causes. Entre elles, la professió de professor de filosofia de secundària. També ens has ensenyat que aprendre és una dèria que mai no s'acaba. I molts et devem una part important del que som.
Amic, segueix vetllant el nostre diàleg. Sic tibi terra leuis.

Sortida a la crisi?


divendres, 4 de juliol de 2008

Rastre

Des del cotxe, sento una escala ascendent, una descendent i un glissando amunt. Un esmolet pels carrers de Barcelona. Maniobro per seguir-ne la crida. El trobo en una cantonada. Acaba de muntar la seva portàtil indústria impulsada per una Derbi Variant, invariablement. Per completar l'estampa, ha aparegut un nen que se'l mira, plantat al davant, llatí.
Va ser fa més de deu anys que el darrer esmolet va passar prop de casa. Filantròpicament arrauxat, li vaig dur unes tisores de cosir. Me les va tornar destrossades: el polit acabat cromat havia saltat deixant veure l'acer, el cargol del mig estava irreversiblement fixat amb un cop de martell.
Sento el claxon del cotxe del darrere. Primera.
Reconec que les tisores encara tallen.
Són d'acer.

dijous, 3 de juliol de 2008

Treure la llengua

Feia temps que no en sabia res d'Agustín Garcia Calvo. Ahir llegeixo a El País "La lengua, señores ...", reflexió en forma de discurs que suposo que el diari publica al fil de les darreres agitacions. Controlar la llengua, segons l'hel·lenista, és un esforç patètic i inútil. El subjecte de la llengua, que ell anomena el poble, està més enllà dels intents de conduir-lo. El poble no és personal ni conscient ni -per descompat- adopta la forma de nació, que suposo que l'anarquista que és veu com un exemple d'estructura jeràrquica. L'ordre de les llengües escapa al de les normes.
M'ha alegrat saber que es troba en plena forma i que segueix amb les suggerents tesis que va exposar quan la Comissió de filosofia del Col·legi de Llicenciats el vem convidar per celebrar un pretenciós (?) "Contrahomenatge a Orwel". Eugenio Trias parlà de la posguerra nuclear i Garcia Calvo exposà tesis emparentades amb l'article que avui ens fa pensar. Quina època poptimista! (havia escrit "optimista" però m'ha saltat la pe, amagada sens dubte al laberint del meu inconscient).
Per cert, la Viquipèdia ha esborrat l'article "Grup "Pánta rei"" per manca de referències. Resignació. L'article "Avi" remet a Audio Video Interleave ... El que deia, quina època.

dimecres, 2 de juliol de 2008

Concursos

A través de PHILOS, una interessant llista de correu per a professionals de la filosofia que Ramón Sanchez ens aconsellà, arribo a la convocatòria de l' Essay Prize for Year 12/Lower 6th, organitzada pel Saint Peter's College. És un premi de filosofia per a estudiants del darrer curs de secundària. A diferència dels nostres Arnau de Vilanova, que són de tema lliure, es tracta de respondre preguntes tancades. Aquestes són les de la convocatòria del 2008:
1. Saps que estàs llegint aquesta pregunta?
2. Tenim raó en suposar que hi ha coses que la ciència no podria descriure?
3. La teva mort, serà dolenta per a tu?

(Questions for the 2008 competition
1. Do you know you are reading this question?
2. Do we have reason to suppose that there are things which science could not describe?
3. Will your death be bad for you?)


Són llagostins, oi?

dilluns, 30 de juny de 2008

Brenifier a Barcelona

Els propers divendres 4 i dissabte 5 de juliol, Oscar Brenifier serà a Barcelona. Aquest maitre à penser representa un model de filosofia en acte que val la pena conèixer directament. Si et deixessis endur per l'entusiasme, diries que és una bona versió del Sòcrates del que alguns atenesos es queixaven que els encaixava en les seves pròpies respostes. Intentant ser més equànimes, direm que Brenifier és una mostra esplèndida del que es coneix com a noves pràctiques filosòfiques. Ell mateix és l'animador de trobades internacionals sobre el tema a la seu de la Unesco a Paris .

Pels interessats en la didàctica de la filosofia, té diversos llibres, el més important dels quals és El diálogo en clase, editat per Idea a Santa Cruz de Tenerife, que serveixen molt bé per correu. La introducció, traducció i generoses notes són de Gabriel Arnaiz, profe de secundària vinculat a la Universitat de Sevilla i membre del grupo ETOR. Ediciones del Laberinto també li ha traduit uns llibrets amb els temes del programa francès (Art i bellesa, llibertat i determinisme, Treball i tecnologia, Estat i societat, etc) que contenen preguntes per al debat, diàleg simulats i textos complementaris. Una altra colecció d'obres l'ha piblicat un dels adoradors barcelonins de Brenifier, els llibres de "Superpreguntes" per a infants publicats per Edebé (Què ès la vida? Què són els sentiments? ...). A més, Brenifier dirigeix, junt amb Michel Tozzi, la revista internacional del didàctica de la Filosofia on-line Diotime-L'agora, plenament recomanable.

A banda de les idees que es poden extreure per a classe i de servir de model sobre com interrogar, recomano fer-se una sesió de consulta amb ell. Per un mòdic preu (viu d'això) t'ajuda a respondre't una pregunta. No està mal per als profes de de filo situar-se, per una vegada, en la posició d'interrogat. Dura una hora, les grava en video i te les envia. A la seva web en trovareu en castellà, francès i anglès.

On el prodrem trobar? Misteri. El porta aqui el Master de pràctica filosòfica de la UB a través de Rayda Guzmán (divendres), i farà una sessió a la Biblioteca de la Facultat de Filosofia dissabte matí de 10 a 14 (contacte). Amb una mica més de coordinació hauríem pogut convidar-lo a l'escola d'estiu de Col·legi de Llicenciats.

divendres, 20 de juny de 2008

Dues hores

Em disposo a preparar el programa de filo de primer. En una mà les dues hores. En l'altra el currículum. Mandrejant per enllaços a partir d'un post del bloc del Senyor Boix, trobo un video adient.

No podran amb nosaltres!

dilluns, 16 de juny de 2008

Trobada filolist

Un matí de dissabte ennuvolat, uns quants professors i professores de filosofia de secundària ens trobem en una cita concertada a través internet. Alguns només ens coneixiem virtualment. Més de tres hores de xerrera. En concret:

  1. Solidaritzar-nos amb els companys d'Adhoc que al mateix moment assistien a la trobada a Madrid per constituir la plataforma en defensa de la filosofia.
  2. Constatar que alguns problemes de participació en les eines virtuals que ja tenim provenen de què encara hi ha qui només es mou còmodament amb els emails.
  3. Cal recordar enviar totes les notícies que generem al ButlleTic i a la plana de la xtec. Entre d'altres. la d'aquesta trobada.
  4. Filolist: Si teniu adreces per eixamplar-la , enviem-les al Jordi R. S'agraeixen també els enllaços amb d'altres llistes de correu de filosofia. Agrada tractar-hi temes variats: reivindicació, didàctica, penúries, ...
  5. Mostra de fotofilosofia: fins al dia de la filosofia (mitjans de novembre) farem un altre cicle, Apunteu-vos-hi!
  6. Grup de didàctica de la fiosofia (moodle): lloc on penjar-hi materials per classe, treballar-los i discutir-los. Obrir-lo a més interesats a col.laborar (login). Ens donem fins la primera setmana de juliol per definir els "calaixos" de primer i de l'ESO, de cara a preparar la matèria escarransida. A segon, seran els autors.
  7. Possible butlletí. Discutim la seva funció, suport i destinataris. Sembla encara una mica verd. Mentrestant, fer servir la plana del Seminari virtual.
  8. Wiki de filosofia. Qui vulgui treballar-hi ...
  9. Nova trobada: 6 de setembre 10,30: com posar en comú memòries de l'accés a càtedres, pla de formació, aprofundir en 'us d'imatges a filosofia, antologia de textos en defensa de la filosofia a secundària, participació en el Cesire, relació amb la universitat .... El lloc encara no és segur (Ateneu?). Hi sou convida(des/ts)!

Alguns assistents en un moment de relax ...

divendres, 13 de juny de 2008

Què significa?

Donant voltes pel món bloguer, em fa un salt el cor: una plantilla igual que la d'orelles! Després d'uns mesos de retrobar-la cada dia, havia cregut que era meva, però la dec compartir amb centenars, si no milers d'usuaris.
És el blog de la abuela bloguera. Vol dir quelcom? Haurem de fer un pensament ...

dijous, 12 de juny de 2008

Ritual de pas

En Claudi Esteva, acabat d'arribar de l'exili mexicà, ens va explicar què eren els rituals de pas. Els rituals de pas marquen les etapes de la vida. Una vegada algú ha completat un ritual de pas, la societat l'accepta en el nou estatus. Ens deixava bocabadats quan, en comptes de posar exemples de cerimònies exòtiques i incomprensibles, mencionava els nostres batejos, els matrimonis i els funerals. L'Esteva. Va ser al primer que vaig sentir dir "implementar".

En alguns casos són dolorosos: Un hombre llamado caballo era una pel·lícula que es recreava en els patiments d'un aristòcrata anglès entestat en esdevenir guerrer sioux passant les cruels proves que incloien resistir el penjament pels pectorals amb uns garfis. En d'altres casos el dolor és més simbòlic, com en les oposicions, o en les acreditacions a càtedres. És més que curiós que alguns poca-soltes que han superat algun d'aquests rituals indolors mantingin un injustificat aire de superioritat sobre els que no els han passat. Hi ha un ritual de pas especific de certs grups socials a BCN que és acompanyar el fill o filla a la botiga del camell, a Porta Ferrissa.

Però avui volia mencionar la selectivitat com a ritual de pas. Fa mal (una mica), però es supera. És la notícia del dia, els pares es pregunten mutuament per com els hi ha anat a fills i filles. Les mares es dónen l'enhoraona A la fi, un nou estatus: jove universitari/a. Comentaris a l'examen de filo aqui. (Actualització) I un video del després. És de gent de Cassà, però prou fresc i representatiu.

dilluns, 9 de juny de 2008

Fi de curs

"El que et passa és que no saps elaborar la pèrdua de l'objecte" em deia RC carinyosa però fermament plantat a la porta de casa seva. Era una altra matinada on, exhaurits tots els temes i totes les ampolles de conyac, jo intentava una vegada més reiniciar la conversa o proposava fumar l'última cigarreta abans de reconèixer que la nit s'havia acabat i despertar la dinàmica dama per endur-me-la a casa.

Deu ser que R tenia raó i pateixo més dificultats del normal en suportar els finals. La fi de curs em provoca un estat de melangia que, contrastat amb les expresions d'alegria que trobo al voltant, em neguiteja. Per acabar-ho d'arreglar, dos esmorzars de comiat i tres sopars: alumnes, IES en general, professorat substitut de l'any. Tot reblat amb una festa de jubilació. No sé si ho podré suportar.

Què poètic, pensar que en la relació educativa hi ha un joc de seducció que acaba en amor. Això explicaria la sensació de ruptura, de pèrdua, una mena de Final del verano, que cantavem aleshores, però al començament. O què prosaic, pensar que un profe és un pallisses professional que gaudeix durant nou mesos d'una audiència captiva i que es dol d'haver de prescindir dos mesos i escaig d'aquesta audiència.

Sigui com sigui, les classes s'han acabat. Encara queden les avaluacions. Una ocasió esplèndida per rumiar la culpa? La preferida d'en RC era Perdóname ...

dilluns, 2 de juny de 2008

Tot recapitulant sobre l'Existencialisme és un humanisme

Després d' una lectura acompanyada a classe, una recapitulació:

1. Fer la llista dels conceptes importants.

2. Triar-ne el més inclusiu i anar treballant: hem començat per "llibertat", però podria ser "existència" o "ésser humà" o "situació". Preguntar: amb quin concepte es podria relacionar?

3. Anar tatxant la llista.

a 1C ...

i a 1A ..

Ep! L'important és el procés, no el producte. Amb això n´hi ha prou per a una recapitulació.

dissabte, 31 de maig de 2008

Instant

Assaig comentat. Escenari amb grups dispersos de ballarins que assenteixen a les correccions de l'ajudant de direcció, marquen passos, fan bromes. Pas à deux de dolor per la mort de Teobaldo. Veiem Duato a contrallum com els hi marca els gestos. La parella s'enmiralla en ell. Potser per això ballen més enllà, amb una intensitat alada que de sobte ens deixa sense alè. En un salt endarrera, cauen. Mirall trencat.

dimecres, 28 de maig de 2008

Llibres de text

Inundació! La implantació de les noves assignatures remou el mercat del llibre de text. Els comercials, les editorials i els autors s'afanyen a fer-nos arribar nous llibres o, en el cas dels menys diligents, "avenços editorials". Amb major o menor dedicació i encert, els que he rebut fins ara intenten adaptar-se als nous programes, encara que sense atrevir-se, en general, a renovar el contingut. Canviar l'imprescindible perquè res canvii, fins la propera recontrareforma? Ai las! quan un llibre de text durava tota la vida. I, com a autor, enyorança del paper carbó i l'Olivetti, les primeres galerades, les segones. En canvi, ara és: "falten vint línies aquí"; "això ha de tenir un màxim de quatre mil caracters", "envia'm una il·lustració per allà".

Una variant que s'imposa darrerament és el llibre al capone. Recordeu aquell acudit dolent? doncs ara hi ha alcapone el nom. Un professor universitari posa el seu nom al capdamunt d'uns professors o professores de secundària. Així ho han fet Lledó, Savater, Cortina, Mate. Els seus no són ni millors ni pitjors que els altres. Els reps amb interès, però sovint són obres més despistades respecte els programes vigents. I són deficients pel que fa les activitats proposades. I no podem deixar de dir -amb tot el respecte, je je- que queda una mica estrany que el professorat universitari es posi a produir fonts quaternàries o terciàries en el millor dels casos, en comptes de produir-ne de primàries o secundàries. Tanmateix sembla que és una tendència creixent.

Hi ha un posat que consisteix a criticar la utilitat dels llibres de text, però em sembla això, un posat. Primer, perquè crec que la dita castellana del librillo segueix descrivint la realitat. Hi ha unes fonts del professorat, que poden explicitar-se més omenys, però que al capdavall es resolen en uns quants librillos (parlant de Psicologia, l'altre dia vaig sorprende dos col·legues en un comentari elogiós sobre la utilitat del Pinillos!, com si des d'aquella meritòria recopilació no hagués passat res). De tota manera, no sabem com es fa servir el llibre de text a filosofia. Mentre no es faci amb el nostre col.lectiu algun estudi com el que va fer Carmen Guimerá a Història, el que fan els companys i companyes a classe és un misteri (en Chema Gutierrez va hi dedicar un apunt a la seva tesi, però sense dades empíriques). Disposem de relats, però la seva fidelitat i completud no resisteix una anàlisi rigorosa; les generalitzacions que algú s'atreveix a fer no tenen més base empírica que el veí, el nebot o la parella estressada. Sí que tenim sospites, i informes d'alumnes, però ja em direu ... Tampoc podem al·legar un coneixement directe. Lector professor o professora: a quantes classes del teu centre has assistit a banda de les teves?
Posats a relatar, diré que quan impartia història universal, llatí, literatura espanyola, literatura universal, filosofia i història de la filosofia m'era imprescindible. Més seriosament, avençaré la hipòtesi que els llibres de text han complert la funció espúria de tancar els programes que la LOGSE va intentar obrir perquè s'adequessin a cada situació. I també han ajudat a formar el professorat en una certa renovació de continguts. Així les autoritats educatives s'han estalviat la formació permanent i la inspecció ha pogut seguir atrafegada amb la burocràcia i embadocada en la gestió.

Una cosa en què els llibres de text han canviat ha estat -a banda del preu- en la major inclusió d'activitats Es planteja aleshores un nou problema que és conjuminar en un mateix format l'exposició ordenada del saber estàndard i el repertori d'activitats. Sembla gairebé un impossible. És útil el llibre de text? Segurament. En tot cas, a alguns crítics els veus aferrats a la fotocopiadora .... fotocopiant llibres de text.

diumenge, 25 de maig de 2008

Mill, personatge dels Peanuts

Via Eviltwins a través de Filoblog
Mill retreu a Bentham la seva concepció quantitativa del plaer ... i Snoopy posa les coses a lloc.

divendres, 23 de maig de 2008

Els representants ibèrics

En un post anterior sobre la difusió de Mill a l'Estat em preguntava on eren els representants ibèrics de la filosofia quan Pardo Bazán, una novelista, havia de dedicar-se a publicar el pensament liberal. Doncs bé, sembla que les forces vives de la filosofia es dedicaven altres coses. Per exemple, llegien la famosa obra de Jaume Balmes (1810-1848, sí el del carrer Balmes), Filosofia elemental, en una edició de butxaca del 1872, impremta del Diario de Barcelona. El volum dedicat a la Història de la filosofia repassa documentadament els autors i arriba fins els idealistes alemanys i krause. Al final del volum, recapitula i proposa que la filosofia segueixi "a la sombra de la religión" per no caure en els errors de la major part dels filòsofs.
Així és com s'hi tracta Hume, el darrer anglès citat. Un altre dia veurem Epicur ...

dimarts, 20 de maig de 2008

S-E-L-E-C-T-I-V-I-T-A-T


- Primer, convé que llegeixis els Criteris de correcció de l'any passat: si més no, per repassar com s'han de respondre les preguntes. Una activitat més completa és fer algun dels exàmens de l'any passat i autocorregir-los aplicant els criteris.
- Segon, fixa't en aquests consells per respondre cada pregunta:
  1. El principal defecte és incloure en el resum només allò que s'ha entés, per això és millor forçar-se a entendre el text tot marcant (enclerclant), en una primera lectura, els conceptes importants del text. En fer el resum (millor primer en esborrany) assegurar-se que t'has referit a tots els termes encerclats. Per demostrar que s'ha entés, cal també procurar redactar el resum en un ordre diferent al del text; és a dir, no seguir l'ordre de l'exposició sinó l'ordre lògic del text. No serveixen les intruccions del comentari de text de llengua.
  2. Per inspirar-se en un llistat de possibles definicions, pitja aquí (de moment, falta Mill)
  3. És la pregunta amb més puntuació: cal demostrar que es coneix l'autor i que se sap explicar a què ve el que s'afirma (s'expressa, s'argumenta, es refuta, es qüestiona ...) en el fragment. Si tens un esquema dels grans blocs del pensament de l'autor, va bé repassar-lo per identificar a quina part correpon el tema del fragment i explicar els punts anteriors i els posteriors.
  4. Les relacions depenen de com s'ha tractat a classe la històra de la filosofia. Penseu que podeu relacionar amb autors tractats a primer, com Sartre, o en d'altres matèries, com Marx. Com a recepta, algun llibre de text dedica un apartat a suggerir relacions.
  5. Com diu en V, aquesta pregunta és com un llagostí, que per arribar al fons cal un procediment. Heus-lo aqui.

Hi ha altres llocs on es donen consells, com aquest, però són una mica farragosos. El que no hagis après fins ara ...

- Finalment, ves a l'exàmen havent dormit el màxim possible, ateses les circumstàncies i ... Kvagib!!!

VII Concurs d'aforismes VII

Resum de l'acte de lliurament dels premis (gràcies a en Toni)


I una altra versió cantada (idem)

dissabte, 10 de maig de 2008

Lautréamont a "Girona, temps de flors"

Com era allò que la poesia sorgia de la unió fortuïta, en una taula de dissecció, d'un paraigües i una màquina de cosir?

Rizoma

La gent del Grupiref m'acull una altra vegada. L'Anna, a qui vaig conèixer a Tarragona a tres quarts de nou del matí un dia de juliol de 1979, quan acabava de preparar la tancada i que cada vegada que ens em vist no ha deixat d'agrair-me -sense motiu- les paraules que vam intercanviar aleshores. Ara s'ha jubilat. L'Eulàlia, que veig com una cosina llunyana però és perquè vem coincidir en el grup A del matí a la Facultat -17 anys! La Irene, sense deixar d'estar atenta a mil aspectes de la jornada, m'atén amb una amable dedicació. Vàries estones d'intercanvis amb en Fèlix en què sento que cadascú està absorbint com esponges el que diu l'altre.

Han aconseguir aplegar un dissabte al matí un auditori de professorat atent, entusiasta i crític. Explico la iniciativa de la Mostra de fotografia filosòfica. Al fons la Carla amb el seu nadó, l'Anna amb el seu, i dos nadons més.

Això té futur.