dissabte, 31 de maig de 2014

Poema visual

En un local de la plaça Octavià de Sant Cugat
17-5-14


divendres, 30 de maig de 2014

Un altre cafè filosòfic!

Ja és el tercer! Lectores i lectors de l'orelles, hi sou novament convidats.

dijous, 29 de maig de 2014

Byung-Chul Han: La Agonia del Eros

La brevetat és una virtut. A les seves classes, en Ramon Valls ens explicava que somiava una màquina que recollís tot el que s'ha dit en filosofia que serviria per analitzar ràpidament cada llibre nou. L'hi introduiríem i el trituraria només retornant-nos-en, si n´hi hagueren, els fragments amb alguna idea nova. L'obra Byung-Chul Han La agonia del Eros és una mena de màquina per l'estil, però en comptes de ser analítica és sintètica. 

En 79 pàgines recull aportacions de Badiou, Illouz, Levinas, Bataille, Hegel, Heidegger, Deleuze, Barthes,  i polemitza amb Agambem i Zizek. I per damunt de tots, com  el lloc d'on surten tots els fils, el Banquet de Plató. En els discursos finals d'aquesta obra s'explica que eros es una epithymia, un desig inexaurible especial que desequilibra el subjecte obrint-lo a l'altre. D'aquí la bellesa amb què brilla per a nosaltres la persona de qui estem enamorats. I per això, perquè és engendrar en la bellesa.

En la nostra societat, Eros agonitza perquè l'altre ha desaparegut com atopos, com negatiu. Aquesta desaparició és deguda al narcisisme que anivella tots els éssers. El narcisisme no és un centrament en un mateix, un egocentrisme,  sinó que és l'extensió del propi jo arreu. El narcisisime porta un entotsolament que origina la depressió. La imatge d'això és la película Melancholia, de Lars von Trier.

La societat de la disciplina, que era la del deure, ha estat substituïda per la nostra societat del rendiment, que és la del poder. En ella el subjecte s'autoexplota, ja no hi cal el fuet. "La societat del rendiment, dominada pel poder, en la que tot és possible, tot és iniciativa i projecte, no té cap accés a l'amor com ferida i passió" (p. 25). L'amor s'associa a quelcom agradable, mentre que en la tradició anterior es vinculava al patiment i la mort. L'amor es positiva com a sexualitat, i aquesta és mesurada pel rendiment; "Eros es converteix en mer treball". D'aquí l'èxit actual de Les cinquanta obres de Grey.

Per a la desaparició de la negativitat de l'altre també és decisiva la societat de la sobreinformació. Ella ens l'acosta. L'altre deixa de ser misteri, distància. La informació que en tenim fa inútils la imaginació i la fantasia, l'anivella a qualsevol altre altre, el destrueix. D'aquí també l'auge de la pornografia que, contra Agambem, no veu com una profanació sinó com una profanització de l'amor. Les magistrals pàgines de Madame Bovary on seguim minuciosament el recorregut del carruatge amb les cortines tancades on els amants s'han trobat han estat substitudes per l'explosió pornogràfica.

Només he fullejat La sociedad de la Transparencia i La sociedad del Cansancio, però em sembla que s'hi repeteixen temes tractats més sintèticament a La agonia del Eros. Tot plegat, una intel·ligent operació editorial, que inclou una pàgina excel·lent de Wikipèdia, i una bona difusió. En tot cas, recomanable si es vol un tast del que es cou en la filosofia continental ara mateix.  

No és una denuncia ètica, sinó que ens alerta de la pèrdua de qualitat humana. Però no ens posem melancòlics ...


dimecres, 28 de maig de 2014

Àvia, genèric per designar els pares i les mares de les mares i dels pares

Hi ha gent que sosté que cal fer servir "els pares" com a genèric per designar els pares i les mares. Com en d'altres casos, els arguments passen per l'etimologia: que si en llatí era parentes, etc. El mateix passaria amb "els avis".
Però precisament per raons etimològiques hauríem de dir "les àvies" per designar el col·lectiu dels avis i les àvies. Cito l'Alcover Moll:
Etim.: àvia ve directament del llatí avĭa, mat. sign.; però la forma masculina avi no ve tot dret del llatí avus (que seria tornat *au), sinó que és una masculinització analògica de avĭa (cfr. Meyerke Gramm. ii, 368).
Aleshores apareixerà algun sociolingüista i dirà que la mare de la mare o del pare tenia en la cultura llatina un paper especial, no exercit pel pare del pare o de la mare, però que en la nostra cultura si, i per tant cal que hi hagi la flexió.
Amb la qual cosa es palesarà que les societats canvien, que la invisibilització de les dones en el llenguatge és insuportable en el segle XXI, i que cal espabilar.
També podem adoptar una flexió més divertida que àvia/avi!, per exemple la del suec, que aprofita per precisar si les àvies són paternes o maternes:
La mare de la mare: mormor
El pare de la mare: morfar
La mare del pare: farmor
El pare del pare: farfar
En resum: la M. fa un any!

dimarts, 27 de maig de 2014

Pobre Epicur!


Epicur proposava una vida comunitària de joves i vells, dones i homes en amistat, tot exercitant-se en el combat contra les pors que perturben el gaudi de la vida: la por a la mort, als déus, al destí, al dolor. A aquest quàdruple remei  per assolir la imperturbabilitat (ἡ ἀταραξία) l'anomenà tetrapharmakon (τετραϕάρμακον).
La posmodernitat farmacèutica el redueix a comprimits de 25 mg d'Hidroxicina dihidroclorur! Una mostra més de la pèrdua del poder sobre nosaltres mateixos que es dóna sota l'aparent progrés que significa el triomf de la tècnica.

dilluns, 26 de maig de 2014

Albert Pla, filòsof


Parmènides afirmava que només podia haver-hi ésser, atès que el que no es, no es ni pot ser pensat i per tant, tot és el mateix, no hi ha diferències. 
Heraclit sostenia que malgrat semblar-nos diferents el fred i el calent, allò de dalt i el de baix, la salut i la malaltia, només ho són aparentment, perquè els contraris constitueixen una unitat profunda.
Protàgores defensava que sobre qualsevol assumpte es poden fer dos discursos contraris, la qual cosa sembla suposar que és igual el que diem.
Pla pregunta com un nen i potser insinua que tampoc no hi ha diferències.

dimecres, 21 de maig de 2014

Cafè filosòfic al Cafè les Delícies

Ens ve de gust. Volem provar quelcom que vagi més enllà d'una tertúlia. No hi haurà sorpreses: Una presentació de les qüestions i un enraonar més o menys endreçat. Dimecres, sobre drets i llibertats polítiques. Ja veurem com ho enfoca l'animador de torn. I com s'esdevè el diàleg, presidit per la filia i el logos.
Lectores i lectors de l'orelles, hi sou tots convidats. 
Avui, a les 19. Entrada lliure. Consumició recomanada.

dilluns, 19 de maig de 2014

Concurs d'aforismes de Sant Cugat del Vallès 2014

Per tretzè any consecutiu! Notícia a Cugat.Cat



Aforismes inventats guanyadors 2014

Nuestras huellas dactilares no se borran de las vidas que tocamos.
Clara Sobrepera

Posposar els problemes per al dia següent només serveix per preocupar-se un dia més.
Genís Campoy

Sufrimos más con lo que nos imaginamos que con lo que realmente sucede.
Ricardo Fosalba

Som on som perquè som com som.
Guillem Busquets

La violencia és el suspens de la llibertat.
Anna de la Fuente

Prohibir es despertar el deseo
Gemma Franco

accèssits:

La imaginació és una arma molt poderosa: posa-la en les mans equivocades i provocaràs una revolució.
Isabel Lammens

El fracàs, la força i la il·lusió són la combinació per a l’èxit .
Júlia Conangla

La infantesa desapareix amb la mort. L’edat adulta només és un antifaç de carnaval.
Diana Lacasa

Has de trencar els ous abans de poder somiar truites
Irina Ruiz

dimecres, 14 de maig de 2014

BringBackOurGirls

Sempre hem hagut de lluitar perquè les denúncies sobre violacions dels drets humans en països exòtics no fomentin estereotips d'ignorància, incapacitat o salvatgisme, que en darrera instància arriben a alimentar un racisme latent. De fet, la Federació Catalana d'ONG té, com d'altres estatals i internacionals, un codi de conducta que alerta sobre aquesta qüestió i dóna pautes per al tractament de notícies, com evitar "els discursos simplificadors", "el miserabilisme i el patetisme". També recomana consultar les contraparts del propi país.
L'argument que comença a escampar-se que la campanya mateixa ha estat segrestada per vips em sembla que tendeix més a neutralitzar-la que a propiciar un aprofundiment en aquesta. És obvi que la mera campanya digital té uns resultats limitats, especialment si no hi ha cap organització que treballi sobre el terreny que pugui aprofitar la força que donen les signatures digitals. 
Aquest mapa mostra que si té sentit participar en la campanya és perquè estem donant suport a una reivindicació nigeriana.
De fet, repiular #BringBackOurGirls hauria d'acompanyar-se de cercar més informació per col·laborar més activament en aquesta causa ... i vincular-nos-hi d'una forma més estable. Per exemple, fer costat Amnistia a treballar sobre la qüestió.
En tot cas, jo m'estimo més que algunes personalitats s'adhereixin a reclamar l'alliberament d'unes noies segrestades i sota perill de ser esclavitzades en comptes de fer campanya contra la investigació amb embrions, per la oració a les escoles o que simplement es mostrin com a figures decoratives sense compromís polític. 
A més, es genera un debat interessant: l'argument de l'"i tu més" o del doble criteri, neutralitza la campanya, o la fa més complexa? O és algú que diu a una dona: "tu calla!"? O ...?

En tot cas, alhora que discutim:  #BringBackOurGirls!

divendres, 9 de maig de 2014

Dissabte, a Tarragona per la Filosofía

La filosofia fa turisme: Girona, Igualada, Barcelona, Mataró i enguany ... Tarragona. No ens cansem!
Més informació aqui. Encara sou a temps d'enviar-hi textos, dissertacions, fotos.