divendres, 28 de novembre de 2008

Optimisme

Des del 2002 hi ha un projecte de Microsoft per enregistrar la vida d'una persona: converses telefòniques, emails, fotografies, filmacions. A uns 300 dòlars per any (cost d'un terabyte de memòria) podrem conservar el registre exacte del que fem o diem. Aquest avantatge aparent no estarà exempt de problemes. El primer problema serà l'encaparrament que sens dubte ens agafarà en haver d'estar pendents de seleccionar què passa a la posteritat. En comptes de recordar els bons moments, es tractarà de cercar els bons moments per recordar.
Però el distanciament de la vida que comportarà això serà un perill menor comparat amb d'altres. La minuciositat amb què podrem enregistrar el present ens acostarà a Funes el memorioso. Funes havia acabat per haver de viure jaient de cara a una paret perquè li resultava insoportable la seva capacitat de recordar els esdeveniments amb tanta precisió que la rememoració d'un dia li ocupava un dia. Tot i així, no podia evitar recordar exactament les rugositats d'aquella paret, les imperfeccions i escletxes canviants segons l'hora i l'estació. L'altre perill serà quedar-nos penjats enregistrant que enregistrem, a la manera de El Grafógrafo, de Salvador Elizondo:

Escribo. Escribo que escribo. Mentalmente me veo escribir que escribo y también puedo verme ver que escribo. Me recuerdo escribiendo ya y también viéndome que escribía. Y me veo recordando que me veo escribir y me recuerdo viéndome recordar que escribía y escribo viéndome escribir que recuerdo haberme visto escribir que no me veía escribir que recordaba haberme visto escribir que escribía y que escribía que escribo que escribía. También puedo imaginarme que ya había escrito que me imaginaría escribiendo que había escrito que me imaginaba escribiendo que me veo escribir que escribo.

Superats els perills de l'enregistrament, resta el problema de l'evocació. Com recuperar tota aquesta informació? Els tècnics, optimistes, hi estan treballant ...

dijous, 27 de novembre de 2008

Exemple de diagrama



Heus ací una ordenació de la Història de la filosofia i la ciència. Com totes, és discutible per la tria d'autors. També, i especialment, per la concepció implícita de l'avenç lineal, a base "descobriments" o "invents". De tota manera, té la gracia de la forma i de les confluències, enllaços i vies mortes. Prové de la més que discutible Muy Interesante. I dic discutible perquè exerceix l'amarillisme i la confusió entre publicitat i informació, cosa habitual, però inacceptable en una publicació que pretén donar informació científica i rigurosa.

Què és un fet?

- Avui he vingut a classe nedant.
- Però si t’he vist baixar del cotxe!
- Sí, però abans havia nedat 35 piscines, gairebé un kilòmetre. Per tant, puc dir que he vingut a classe caminant, en cotxe, i nedant, totes tres coses.
- Però quan nedaves no ho feies per venir a classe, sinó per fer exercici!
- Llavors, si venint m’aturo a comprar el diari i em trobo algú al quiosc, no puc dir-li que estic anant a classe?
- És clar que sí ...
- Llavors he vingut nedant.
- Comprar el diari és un moment, però a la piscina t’hi deus haver estat una bona estona.
- Llavors, allò que facis depèn de la durada?
- No, però com t’he dit, allò que fas depèn de la teva intenció.
- Llavors si tu encens el llum de l’habitació per anar al lavabo i el teu germà es desperta, no es pot dir que tu l’hagis despertat?
- No ho sé, potser les accions són un tipus de fets una mica estranys ...

dimarts, 25 de novembre de 2008

Guàrdia

Xivarri. En veure'm, tres alumnes que eren al passadís entren esvalotadament dins l'aula. Un quart es queda recolzat a la porta. - Quina classe teniu? - No sé. Ni em mira. Arracada; client asidu de perruqueria; gairebé de la meva alçada. - Que no saps quina classe teniu? Imperceptible sospir de suficiència, mentre pregunta, dirigint-se als que ens miren asseguts: - Eh, qué clase tenemos. Se sent "Català". - Catalán - em diu. Hem preservat els estatus ...

dimecres, 19 de novembre de 2008

Tan fina és la línia que separa els projectes de la seva realització?


MÉS DE 700 posts en 22 blogs. Una vintena de professores i professors capaços d'engrescar el seu alumnat. Setanta-quatre premis. Se m'ha afalagat dient que era l'ànima de la mostra, i he de replicar que aleshores l'Àngels i en Ramon en són la força, i la resta de professorat i d'alumnes participants el cos jovial, vigorós i fecund. La Mostra de Fotofilosofia 2008.

L'acte d'avui ha aplegat més de 150 persones a l'aula magna de la Facultat de Filosofia. No només ha estat un repartiment de premis que celebra el dia Mundial de la filosofia, sinó que s'ha creat un autèntic espai de reflexió filosòfica que, sota la mirada potser benèvola i una mica paternalista de les autoritats acadèmiques i educatives, ha demostrat que hi ha una filosofia en acte a secundària. El recull de les fotofilosofies premiades apareixerà aviat aqui i aqui. Es promet un reportatge fotogràfic de l'acte. Mentrestant, un tast: la presentació, sense els comentaris. de la meva selecció particular, amb una mica de teoria.

Comença la Mostra 2009!!

dissabte, 15 de novembre de 2008

Cupido Lupita


Crueltat en un cos feble. Pell torturada. Violent contrast entre el pentinat aprimorat i la mirada entenebrida. Inocència infantil que ha patit una maligna transformació? O joguina que, abandonada la feblesa de la seva condició, adquireix vida pròpia i ens desafia? Cupido Lupita. de Dr. Lakra. Tota la força terrible de la divinitat en un embolcall de feblesa i fragilitat. Una no-nina. M'ha vingut al cap en llegir el trist post de quatre de novembre d'Abecedaris. Per què és tan difícil deixar de culpar les víctimes, quan els únics culpables són els seus explotadors, els seus assetjadors, els seus botxins?

dimarts, 11 de novembre de 2008

Un altre wordle


Els mots tal com han plogut.

Restes


Tot passa ràpid. Noto que el carrer per on com tants d'altres m'apresso en arribar a sopar batega diferent. Una dona grassa amb bossa de xarxa em creua tot contemplant un gros llibre que duu a la mà mentre murmura de satisfacció. La pasión turca. Al darrera veig un home i un noi que remenen la pila d'andròmines que fa un moment ha aparegut en un portal. L'un s'interessa per la roba, l'altre comprova els calaixos d'un moble. Carn fresca. M'ajupo un moment i engrapo unes fotografies esquinçades. Al metro les examino. Records. En arribar a casa les llenço. No goso conservar allò que un altre ha decidit llençar. Però per si fos el primer fotocrossing, heus-ne ací alguns fragments.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Una estranya politització

La seva cara mostrava una alegria que no s'adeia amb la situació. En lliurar a la professora de guàrdia el full de càstig per arribar tard, no ha pogut estar-se de comunicar-li la notícia: "Ha ganado Obama!". Avui, molts alumnes d'origen estranger estaven especialment contents.
(Gràcies, L.H i G.L.)

diumenge, 2 de novembre de 2008

Comunicació no verbal

font: Societat Internacional d'Etologia humana
El cos. Allò que manifesta el que volem -o no- expressar. Existeix una gestualitat, una comunicació no verbal de caire cultural: la distància interpersonal, les salutacions, les amenaces aixecant la mà, el nyiclis amb el dit índex, etc. Però la més important és la natural: abraçar, tapar-se la boca, saludar aixecant les celles ...., una gestualitat universal. Per què els humans de cultures, edats o temps allunyats podem entendre'ns? No és pel llenguatge, sinó per aquesta comunicació no verbal pròpia de l'espècie, gran part de la qual és compartida amb d'altres primats. Aquesta gestualitat, junt amb patrons cognitius propis, és allò que permet exercir el que Hume anomenava el sentit d'humanitat: aquella dificil reconstrucció que fa que estem convençuts que l'altre pensa, sent, imagina i desitja igual que nosaltres.
L'etologia humana estudia aquests aspectes. El seu màxim representant és Irenaeus Eibl-Eibesfeldt, que ha recollit un importantísssim arxiu cinematogràfic sobre diferents cultures, moltes ja desaparegudes.
No creieu que es tracta d'una cosa del passat. Ara s'estudia per tal de fer que els robots ens semblin humans. Que, per exemple, facin veure que ens escolten: assentir, mirar-nos als ulls contacte visual, ... Veieu el llibre I. Wachsmuth and G. Knoblich (Eds.), Modeling Communication with Robots and Virtual Humans, LNAI 4930. Berlin: Springer, 2008.

Quines altres oposicions implica la de "Naturalesa/Cultura"?


1. Clica en la imatge. Amb les paraules que conté, elabora dues llistes d'antònims que siguin correlatius a l'oposició "Natura/Cultura.
2. Examina si algunes correlacions són conceptualment qüestionables.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Els nens i les nenes, les mares i els pares

Hi ha qui en nom de la llengua acusa de políticament correctes i de linguísticament redundants als que intentem parlar i escriure entestats a tenir en compte que el masculí no és genèric, i que usat com a genèric serveix a l'ocultació de les dones. Per això diem "els i les joves", "les mares i els pares" o "les famílies", etc., en comptes de "els joves", "els pares", etc. És cert que usat mecànicament col·labora a la grisor d'un text i que pot originar expressions gracioses en la seva ambigüitat, com allò d'Ibarretxe: "El conflicto que enfrenta a los vascos y las vascas entre sí".
Front l'acusació de redundàcia i de complicar inútilment la parla, diem que no té sentit, perquè aleshores s'hauria de continuar acusant de farragositat la conjugació verbal, els pronoms febles, les conjuncions .... La de correcció política podria ser més seriosa, éspecialment completada amb l'afirmació que seguim una moda i suportada en suposades raons lingüístiques basades en què en les llengües romàniques el masculí sempre etc. Però veiem l'edicte amb què ses catòliques majestats Isabel i Ferràn segueixen la neteja ètnica de l'estat espanyol i expulsen els jueus. Observeu la precisió de la romànica llengua castellana quan es tracta d'expulsar:

"después de muchisima deliberacion se acordo en dictar que todos los Judios y Judias deben abandonar nuestros reinados y que no sea permitido nunca regresar. Nosotros ordenamos además en este edicto que los Judios y Judias cualquiera edad que residan en nuestros dominios o territorios que partan con sus hijos e hijas, sirvientes y familiares pequeños o grandes de todas las edades al fin de Julio de este año y que no se atrevan a regresar a nuestras tierras y que no tomen un paso adelante a traspasar de la manera que si algun Judio que no acepte este edicto si acaso es encontrado en estos dominios o regresa será culpado a muerte y confiscacion de sus bienes".
Per cert, donaven tres mesos perquè els jueus i les jueves sortissin de l'estat, els i les facultava per vendre llurs bens i hisendes, però no a treure or o plata de l'estat sota pena de mort ...