dimecres, 31 d’octubre del 2007

Bèsties i humans


Série Lucky family
Yang Zhenzhong, 1995
© Yang Zhenzhong – Courtesy Shanghart gallery,
Shanghaï

S'anuncia la inauguració a París d'una exposició titulada Betes et hommes. Orellesdeburro ho celebra. Per cert, sabeu què significa el primer dígit que apareix en tots els ous? Si és un 3, la gallina que l'ha post (també postejen?) té una vida que repugna fins i tot als humans. La diferència amb una millor vida de gallina són 30 cèntims/dz.

Atrafegat

19:30 Vallès Occidental: es poden fotografiar els pensaments?

21:10 Palau, Paolo Conte: es pot fotografiar la música?

24:05 Collcerola: How's like to be a boar?

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Hannah Arendt

Llegeixo al Café de Ocata sobre neoconservadurisme americà. Resulta que segons Luri un dels seus representants reivindica Hannah Arendt com una de les seves referències. Crec que aquests comparses de la política internacional de Bush no arriben a embrutar el nom d'aquesta filòsofa ferotgement independent que ens ha fet desconfiar de la distància entre pensament i acció. De tota manera això ens adverteix de la necessitat de conèixer-la més. Fina Birulés per fi ha publicat material sobre la filòsofa que ha estat elaborant i que ens mostrava parcialment ara a l'Ateneu, adès a la Societat Catalana de Filosofia o altres fòrums: Una Herencia sin testamento: Hanna Arendt. El títol repeteix un vers de René Char.



Hannah Arendt im Gespraech mit Gaus
Uploaded by good-night-white-pride
En alemany, un programa de televisió sobre la seva vida i obra, incloent una entrevista

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Criteris d'avaluació en la resposta a una qüestió

En la pràctica del pensament cal seguir unes fites bàsiques. Exposo una proposta de concreció d'aquestes fites amb l'atribució d'un valor numèric. A risc de ser acusat de simplificació, he volgut que sigui concreta i que no sigui tan complicada com algunes que al meu entendre esgoten l'esforç del pensament en intentar entendre-les.
  • Explica la pregunta o questió 1
  • Descobreix supòsits en la pregunta 1
  • Exposa alternatives de resposta 1
  • Exposa clara i concisament la seva 1
  • Fa servir arguments:
    • Pertinents 1
    • Variats 1
    • Que demostren haver seguit les classes o cercat informació 1
    • Forts 1
  • Organitza bé l’exposició 1
  • No té errors lexicals, ortogràfics o sintàntics remarcables 1

    Llegint La República

    Herakles atrapa Nereu, la vella divinitat marina amb cua de peix. Disset nereides dansen al voltant. Surtós? Sta tria? S'inclouen aquestes danses col.lectives en la gimnàstica i la música que Plató proposa a La República i Les Lleis com a primeres matèries d'ensenyament?

    dilluns, 22 d’octubre del 2007

    Humanitat

    http://www.6billionothers.org/index_en.php

    Diversitat d'humans, pors, creences, projectes ... (en anglès)

    Que també es pot veures o no amb les fotos de neveres

    Imagine

    Dimarts passat, 9 d'octubre de 2007, John Lennon hagués fet 67 anys. Amb aquest motiu, la seva vídua, l'artista Yoko Ono, va inaugurar un monument a Islàndia: una torre de llum amb la frase "imagina la pau" en 24 idiomes.

    diumenge, 21 d’octubre del 2007

    Animal, concepte límit

    El concepte animal es fa servir com a límit del que considerem humà. Quan volem inferioritzar algú el fem més proper als animals, i d'aquí les justificacions evolucionistes del racisme o el paternalisme (en el millor dels casos) davant les dones. Aquest ús del concepte es revela també quan es critiquen els "impulsos animals" d'algunes persones o se li crida a algú "no facis l'animal" quan s'arrisca innecessàrament o temem que es desvïi de les normes. Per això mateix contemplem al cine amb una barreja de fascinació i repulsió com un heroi desgraciat treu l'animal que tenim dins metaforfosejant-se en un llop.
    A aquesta concepció es superposa una valoració dels animals que pot ser globalment negativa: violents, crudels, irracionals; o positiva: savis, nobles, indefensos. Els dos vídeos, que presenten el mateix fet, ens el mostren des de dues valoracions contràries. Amb quina estaries més d'acord?

    Una versió, d'un programa de TV

    I una altra, de la pel·licula Earthlings

    Llegir, escriure, nedar

    per a A.
    A les Lleis, 689 d4, Plató recorda el proverbi atenès que sanciona que una persona no es pot considerar educada "si no sap ni llegir, ni escriure, ni nedar", i proposa el seu ensenyament als futurs habitants de Magnèsia.
    Podriem explicar aquesta sorprenent inclusió de la natació amb arguments prudencials. La importància de la navegació en moltes polis faria necessari l'aprendre a nedar com a mesura de seguretat davant dels naufragis. Però crec que Plató no la proposa per aquests motius. Deixant de banda el fet que els naufragis acostumen a passar a una distància que fa molt difícil arribar a la costa -els manuals de nàutica ens avisen que sempre es subestima la distància- i que de fet els mariners generalment no saben nedar, cal remarcar que el fundador de l'Acadèmia considera que saber nedar és una competència, com es diu ara, de cultura general.
    Aquest valor educatiu del nedar crec que li vé del fet que trenca un límit humà. Se'm dirà que això passa en tots els esports, però el límit que trenca la natació no és quantitatiu, sinó qualitatiu: la nostra naturalesa terrestre. L'enveja pels peixos ens fa dir "se sent com un peix a l'aigua" quan volem exemplificar la màxima adaptació a una situació extranya. Sense cap instrument més que el propi cos, saber nedar ens permet endinsar-nos en l'aigua, aquest medi estrany i letal per nosaltres. La superació de límit aeri té un caire diferent, perquè cal fer-la ajudats amb instruments.
    I encara hi ha una cosa que fa del nedar un esport especial: llençar-se a l'aigua i restar submergit és una experiència familiar, tan familiar que per uns moments ens trasllada a la callada i tranquil·a etapa anterior al naixement. Només per uns moments: embadalir-nos dintre l'aigua pot fer que el que ens va portar a la vida ens la llevi.

    stockxchang

    dissabte, 20 d’octubre del 2007

    Tinc un problema ...

    Les diferències entre les dones i els homes en funcions o papers i maneres de ser, són naturals o culturals?

    Pensa: Si algú llegís el teu escrit, podria respondre aquestes preguntes?

    1. Hi ha exemples de diferències en maneres de ser?
    2. Hi ha exemples de diferències en funcions o papers?
    3. Com es pot esbrinar si una diferència és natural?
    4. Com es pot esbrinar si una diferència és cultural?
    5. Què en diu l’antropologia cultural?
    6. Què en diu l’etologia o la biologia en general?
    7. Es distingeix entre sexe i gènere?
    8. Quines diferències són naturals?
    9. Quines diferències són culturals?
    10. Hi ha algunes diferències que, en realitat, són desigualtats?
    11. És el mateix una desigualtat que una diferència? Hi ha exemples?
    12. Les desigualtats, són innates o apreses?
    13. Les diferències, són innates o apreses?
    14. Es poden modificar les desigualtats?
    15. Es poden modificar les diferències?
    16. La tesi de l'escrit, és clara?
    17. Té prou arguments a favor?
    18. Ha refutat algun argument contrari?
    19. La conclusió inclou un balanç de la resposta, és a dir, fins a quin punt ha respost i fins a quin punt hauria de treballar, investigar o reflexionar més?
    20. Ha seguit l’esquema proposat o un de millor?
    21. Sembla que ha repassat l’escrit per veure si diu el que pensa i l’ha modificat si s’esqueia?

    Pots consultar: Mini-guía para el pensamiento crítico pàgina 12 i el post d'Anna Sarsanedas

    dimarts, 16 d’octubre del 2007

    El món de Sofia

    El Món de Sofia, de Jostein Gaardner, és una exposició de la història de la filosofia inclosa en una trama de novela. Ha tingut un èxit excepcional, segurament pel seu format novelesc i per la completud que aparenta. Malgrat les seves limitacions i algun error, pot llegir-se amb cert profit. En Pere Lluís va dir en conferència a l'Ateneu que Gaardner els havia confessat que si hagués sospitat l'èxit que tindria, s'hi hagués mirat una mica més.
    Mai l'he considerat una bona manera d'iniciar-se en la filosofia i m'ha sorprés sempre que hi hagués joves que asseguressin haver-la llegida. He de reconèixer que em passa el mateix quan algú em diu que ha llegit el Discurs del mètode o Així parlà Zaratustra. Tanmateix, l'any passat em vaig entrerar que un alumne meu llegia el Tractatus. S'estava barallant ingènua, però intrèpidament amb la basàltica prosa del primer Wittgenstein, i va aconseguir produir un post memorable.
    Al 1999 se'n va fer una pel·lícula que transforma el seu assumpte en una exposició de la cultura occidental. Això és el trailer.

    (de La lechuza de minerva)

    dilluns, 15 d’octubre del 2007

    Èdip

    "El amor entre adultos. Era raro imaginárselos, intentar imaginárselos, forcejeando en sus lechos olímpicos en la oscuridad de la noche, donde sólo las estrellas podían verlos, agarrándose y entrelazándose, jadeando motes caniñosos, gritando de placer como si sufrieran. ¿Cómo justificaban esos actos nocturnos ante sus yoes diuros? Eso era algo que me dejaba muy perplejo. ¿Por qué no estaban avergonzados? Los domingos por la mañana, pongamos, cuando llegan a la iglesia con el cosquilleo de sus retozos del sábado por la noche. El sacerdote los saluda en el porche, ellos sonríen inocentes, murmuran palabras inocuas. La mujer moja las puntas de los dedos en la pila bautismal y mezcla los restos de los pegajosos jugos del amor en el agua bendita. Bajo sus ropas de domingo sus muslos se rozan en el deleite recordado. Se arrodillan, sin hacer caso de la triste mirada de reproche que la estatua del Salvador les lanza desde la cruz. Después de su almuerxo del mediodía quizá envían a los niños a jugar y se retiran al santuario de su dormitorio encortinado para repetirlo todo otra vez, sin advertir el ojo inyectado en sangre de mi imaginación fijo sobre ellos sin parpadear."

    John Banville (2006) El mar, pàgina 68

    diumenge, 14 d’octubre del 2007

    L'oposició naturalesa/cultura

    Naturalesa i cultura són dos sistemes de transmissió d'informació (Dawkins dixit) que travessen l'existència humana. Quan ens preguntem si un sentiment, un pensament, un costum són naturals o culturals ens situem en un quadre d'oposicions com aquest:

    Natura /Cultura
    Innat / Adquirit
    Instintiu / Après
    Congènit / Per educació
    Biofisiologia / Aprenentatge
    Herència / Medi
    Natural / Artificial
    Per naturalesa / Per convenció
    Salvatge / Civilitzat
    Cru / Cuit
    Universal / Particular
    Diferència / Desigualtat
    Animal / Humà
    Gens / Memes
    Bàrbar / Grec
    Inconscient / Conscient
    Matèria / Esperit
    Determinisme? Llibertat?
    Sovint la pregunta porta implícita la questíó de la possible modificació de la conducta, la situació o el costum, sobreentenent-se que allò natural és difícilment modificable mentre que alló cultural si es pot modificar. El video planteja el problema en termes generals i presenta Stephen Pinker, autor de La taula rasa, un resum de la qual pots trobar aqui en anglès (fes servir el traductor ...). Sobre el tema vegeu també alguns articles ben documentats (en català). Pinker es presenta com oposat a les tesis ambientalistes.



    Del programa Redes, dirigit per Eduard Punset

    dijous, 11 d’octubre del 2007

    Què passa a la classe de filosofia?


    L'Alejandro Sarbach ha fet una tesi doctoral que porta aquest títol. No cita aquesta estadística, però convé tenir en compte que el que pasa bàsicament és que l'alumnat reté:
    • el 10% del que llegeixen
    • el 20% del que escolten
    • el 50% del que veuen i escolten
    • el 70% del que es diu i es discuteix
    • el 90% del que es diu i es fa
      Saez i Mas (1979)
    Hi ha dies com avui que el que passa és que un s'embolica amb els percentatges. Tens la intenció de dir, discutir i fer i resulta que només dius o fas llegir: Resultat: una sensació de fracàs que no aconsegueixes deixar dins quan marxes de l'institut.

    Plató resumeix la "teoria de les Idees"

    Carta VII, 342a3. Plató explica els seus intents fracassats d'intervenir a la política de Siracusa. Sosté que Dionís o no era savi o no va escriure un llibre amb els seus coneixements perquè qualsevol persona seriosa es "guardarà molt de posar per escrit allò que sap". Com al Fedre, la sorprenent tesi que la paraula escrita no té valor. Munició per als que mantenen la teoria de les doctrines no escrites (vegeu Reale (1987) Per una nuova interpretazione di Platone. Per cert, a qui beneficia el que encara no s'hagi traduit?). A banda d'aquestes consideracions, el fragment resumeix bé l'estàndard de la teoria de les idees.
    "Hay en todos los seres tres elementos necesarios para que se produzca el conocimiento; el cuarto es el conocimiento mismo, y hay que colocar en quinto lugar el objeto en sí, cognoscible y real. El primer elemento es el nombre. el segundo la definición, el tercero la imagen, el cuarto el conocimiento. Pongamos un ejemplo aplicado a un objeto determinado (...). Hay algo llamado "círculo",cuyo nombre es el mismo que acabo de pronunciar, en segundo lugar viene la definición, compuesta de nombres y predicados: "Aquello cuyos extremos distan por todas partes por igual del centro" (...). En tercer lugar, la imagen que se dibuja y se borra, se torna en círculo y se destruye, pero ninguna de estas cosa le ocurre al círculo mismo al que se refieren todas las representaciones, pues es distinto a todas ellas. Lo cuarto es el conocimiento, la inteligencia, la opinión verdadera relativa a estos objetos: todo ello debe considerarse como una sola cosa, que no está en las voces ni en las figuras de los cuerpos, sino en las almas, por lo que es evidente que es algo distinto tanto de la naturaleza del círculo en sí como de los tres elementos anteriormente citados. Las mismas diferencias podrían establecerse respecto a las figuras rectas o circulares, así como a los colores, a lo bueno, lo bello y lo justo, a todo cuerpo, tanto si está fabricado artificialmente como si es natural, al fuego, al agua y a todas las cosas parecidas, a toda clase de seres vivos, a los caracteres del alma, a toda clase de acciones y pasiones. Porque si en todas estas cosas no se llegan a captar de alguna manera los cuatro elementos, nunca se podrá conseguir una participación perfecta del quinto." (Ed. Gredos, pp 514-516)

    dimecres, 10 d’octubre del 2007

    I tu, quina filosofia tens?

    Com una vulgar revista de perruqueria, heus aquí un quiz que us permetrà saber si sou existencialistes, cristians, budistes, utilitaristes, nihilistes o kantianes:

    dissabte, 6 d’octubre del 2007

    Concisió

    Hi ha una teoria de la creació artística que sosté que els artistes són éssers excepcionals que disposen d'unes antenes per copsar finament la realitat i una màgia per mostrar-nos-la reinventada. El curtmetratge de la productora Proyecta Films, escrit i dirigit per Marisa Crespo i Moisés Romera, és un exemple d'atenció exclusivament al més rellevant del tema a què es referix, és a dir a la concisió que a molts ens agradaria tenir.





    Gràcies, Ch.

    25 de novembre, Dia internacional per l'eliminació de la violència vers les dones

    dijous, 4 d’octubre del 2007

    Moralina

    (cliqueu al requedre per veure l'animació)

    Als aparcaments de les primeres superfícies comercials quedaven els carros escampats. Hi havia avisos que calia deixar-los a lloc, però no se'n feia molt cas, i de vegades per aquell efecte d'imitació que diuen els psicòles socials que es produeix quan algú conculca públicament una norma, n'hi havia molts d'escampats. Això donava peu a què persones assenyades sentenciessin: "La gent és molt còmoda", "la gent no s'adona que molesta els altres", "la gent és egoista", "la gent no col.labora" etc. Quina era la solució segons aquells caps pensants? Que la gent no fos còmoda, que pensés en els altres, que no fos egoista. Tanmateix, no va ser amb una reforma moral que es va aconseguir que els carros quedessin a lloc, sinó una solució tècnica: una moneda que alliberava el carro i que es retornava en desar-lo. El mateix s'esdevé amb les queixes sobre la manca de respecte als semàfors com causa de les topades d'automòbils a les cruïlles. Quina és la solució? L'augment de les sancions? més cursos per als conductors? No. Eliminar les cruilles i posar rotondes. I encara un tercer exemple: les batusses pel menjar que reparteixen des d'un camió soldats en missió suposadament humanitària. "mira, si ells mateixos es barallen". Solució: la que fa temps que repeteixen les ONG serioses: fer arribar l'ajut a través de les xarxes de la pròpia societat receptora.

    Tot això només palesa que hi ha qui sent una especial satisfacció en subratllar les insuficiencies de la condició humana, que troba bé els discursos moralitzants que avisen la joventud, atemoreixen els estrangers que venen de paisos pobres, renyen els que no eduquen bé els seus fills, els que no cuiden prou els seus pares, els que no són responsables a la feina ... quan sovint és questió de ser inventius en les solucions. No deia Hobbes que calia organitzar la societat tenint en compte els homes com són i les lleis com hauríen de ser? Per què abans de moralitzar no pensem seriosa i creativament quins components del problema es podem resoldre tècnicament?

    dimarts, 2 d’octubre del 2007

    Al·legoria de la caverna 2



    Hi ha poques versions iconogràfiques del passatge de Plató. De fet, només aquestes tres fins el XVIII (BRAUN, Lucien (1994) Iconograhie et philosophie). L'autor de XVII s'inventa una èlit que està com entremig. Els savis o els manipuladors? Em semblen més fidels al text de Plató algunes versions del post anterior.