dimarts, 27 de març de 2012

Per a qui vulgui reivindicar la filosofia


D'una edició de samarretes de 1994!
V Concentració per la filosofia a secundària. Barcelona
Edició 2012.

dissabte 14 d’abril de 2012
11:00h Inici de l’acte. Ateneu de Barcelona. Sala Verdaguer
Parlaments:
Ramon Alcoberro (Bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. UdG. UOC) 
Jordi Beltran (Coordinador projecte ARC i Mostra de fotofilosofia)
Norbert Bilbeny (Degà de la Facultat de Filosofia de UB) 
Pere Martí Olivella (Membre fundador d’Ad Hoc. Filosofia a secundària) 
Lluís Font (Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament) 
Ignasi Roviró (President de la Societat Catalana de Filosofia. Professor URL)

12:15h Sortida en direcció Plaça Carles Pi i Sunyer
Recorregut:
C. d’en Bot C. Francesc Pujols C. del Duc C. de la Canuda Plaça Carles Pi i Sunyer
12,30h Plaça Carles Pi i Sunyer
Lectura-Performance Lectura i recollida de frases
filosòfiques
13,30 Final de l’acte

PORTEU LA VOSTRA FRASE FILOSÒFICA.

dilluns, 26 de març de 2012

Raons per a la vaga

Professional amb deu anys de treball. Deu anys més de formació en una carrera de les llargues. Dos fills. Explotada, expulsada, segregada, maltractada, discriminada, enganyada, acomiadada. Com seguir?

Havien vingut i·lusionats i van prosperar, però en dos anys han perdut l'esperança. Van tenir un fill, que va ser celebrat com el primer català del 2009. Li van posar Sergi,  perquè sona igual en català que en romanès. Se'n tornen.

No ha aconseguit un treball de més d'un any en la seva vida. Marxa a Alemània. Hi té coneguts ...

Encara no ha pogut tancar la boca de quan li van dir que no hi havia més feina i que ho sentien molt.

Tenia una feina bona, i la seva parella també. Ara truca l'amiga i li implora que la deixi anar de jornalera a la mateixa colla a collir mandarines a 20 € la jornada de deu hores.

Promig d'edat: 33 anys. Elles i ells no podran fer vaga.
font

dilluns, 19 de març de 2012

Regal

Des de primer d'ESO n'E. era el de les preguntes intel·ligents, laterals, que t'havies de pensar abans de respondre. Sense perdre el somrís gairebé d'infant ni les ganes d'aprendre, feia: - Jordi, es podria dir que ...?, o - Està bé comparar això amb això altre? Quan va arribar a Batxillerat, afegí a les seves múltiples dots la de fer màgia d'aprop. Era meravellós trobar-te'l al passadís a mitja jornada oferint-te  un joc de cartes en ventall perquè en triessis una que, convincentment barrejada, reapareixia misteriosament.. També ens va enredar al meu col·lega i a mi a representar un paper en un migmetratge sobre un personatge monstruós al metro de Barcelona. A segon va abandonar i va haver de repetir.
Avui l'he trovat al carrer. Ens hem amanyagat tímidament, perquè l'acompanyaven altres exalumnes. - Cóm va, què fas? T´he vist al FB-, li dic creient que li faria gràcia. - És el pitjor que em podries haver dit - respon, i els seus acompanyants riuen assentint. Em parla de nous projectes, i quan torno a preguntar-li què què estudia, dissol una ombra de preocupació en un somrís:  - Aquest any, res; l'any vinent faré Matemàtiques. Bromejo: - De "res" a Matemàtiques! - Estic fent classes per preparar-m'hi - havia fet batxillerat humanístic. De sobte, comença a treure's del nas un mocador acolorit de seda, cosa que em deixa, un cop més, bocabadat  recreant-me en aquest moment escaientment màgic. 
font
En acomiadar-nos, li faig un gest d'apretar cap avall amb el puny tancat. Ja t'he entés -, diu tranquilitzador.
Jo només li he donat un consell. Ell m'ha fet un regal.

divendres, 16 de març de 2012

Senyores i senyors ...

Santos Juliá argumenta avui sobre l'"informe". Compara el significat de "secretaria" fa quaranta anys i ara. Mentre aleshores Dolores Ibárruri era "Secretario General" del PC, avui Dolores de Cospedal es "Secretaria General" del PP.  Senyores i senyors, el masculí deixa de ser genèric.

dijous, 15 de març de 2012

XI Concurs d'Aforismes

"L'experiència ens ensenya que els humans mai no aprenen  per experiència" (atribuida a Chesterton)
I com cada any, oblidats els neguits dels anteriors, recomencem. Aneu esmolant el seny i la parla.

dimarts, 13 de març de 2012

Una data per a l'agenda

Els collegues de l'IREF celebren els seus 25 (!) anys els dies 23 a 25 de maig, a Girona. Entre tots els actes, apunteu-vos la conferència de Michel Tozzi divendres 25 de maig a les 10. Imprescindible per a qui es prengui seriosament aixó d'ensenyar filosofia.
Gràcies pel que ens heu ensenyat i ... per molts anys!

divendres, 9 de març de 2012

Volem que els nois també ho vulguin!

Aquesta era la frase que amb més força van declamar les redactores del manifest 2012. Era la darrera d'unes reivindicacions òbvies i conegudes per al dia de les dones.

dijous, 8 de març de 2012

Vuit de març

És el mateix "tristeza" que "melancolia"? Segons el diccionari de la RAE, sí. Però oi que no ho són? No valdria la pena que els acadèmics  dediquessin la seva saviesa a pulir y dar esplendor al castellà (o espanyol, veneçolà, mexicà, colombià, argentí, xilè, etc.)? 

En canvi, no sé si per apuntar-se als nous aires peperos o per compensar una galopant disfunció erèctil, els senyors acadèmics imposten la veu de machote (Lledó, Mateo Diez, Sanchez Ron, quina pena!) i emparats pel crit de "no és vici, que és ciència" (com diria l'estimat R.C.) carreguen contra els manuals d'ús no sexista de la  llengua (l'únic que se'n lliura és només "posible excepción"). En nom de la ciència del llenguatge, de la defensa de la normativa i Ave Maria!, de la llibertat d'expressió (!), el senyor Bosque lidera sin complejos, es fa l'acorralat i protesta que es sacrifiqui "la visibilidad" de les dones a la "naturalidad y eficacia", fa l'analogia -molt escaient, sembla-  que aplicant els criteris de les guies hauríem de dir "los lobos y las lobas, los gatos y las gatas". Però se li veu el llautó quan de passada aprofita per criticar les polítiques de quotes després d'haver proclamat que parlava estrictament com a lingüista, aviam si perdem majoria.  Pontifica sobre el "verdadero sexismo verbal", reduint-lo als actes de parla, per la qual cosa només seria sexista si poséssim un cartell de prohibida l'entrada a les dones, o insultéssim una dona ("premisa verdadera segunda"). Es fa el perdonavides quan accepta la formació de parells morfològics de professions i càrrecs (ingeniero-ingeniera), oblidant que fa molt poc que era una proposta denostada per la RAE.

Òbviament les guies contenen clichés i retorsions. Ara, si féssim l'aplicació de les idees de la RAE els que no vam estudiar català a l'escola diríem "buson" "iclesia" i "professó". Una mica menys de santa indignació y una mica més de creativitat. En tot l'escrit no s'ofereix cap solució alternativa als problemes que detecta en l'intent de donar visibilitat a les dones. O és que no és revelador que els señores académicos de la lengua de número (perquè s'anomenen de número si tenen una lletra?) són 37 homes i 5 dones, i que estan fent competir dues dones per una vacant? Però la professó va per dins. Sembla que a wikipèdia hi ha trasbals: des del primer de febrer hi ha una animada discussió d'aquesta nova secció.


L'altre dia vaig assistir a una magnífica conferència de Rosa Rius i Gatell sobre Il merito delle donne, de  Moderata Fonte, publicada l'any 1600. Set dones es reuneixen en un jardí tancat per parlar,  contentes fer-ho "sense la presència d'homes que ho impedissin". L'acabada de casar  estàn neguitejada perquè el seu marit no la deixa sortir de casa, l'altra proclama el saber com veritable felicitat d'una dona, plantegen un debat sobre la vàlua de dones i homes, que servirà l'autora per dir la seva en la "quérelle des femmes", farcida de literatura misògina masculina. La tesi de la conferenciant va ser que aquesta obra era un exemple del fràgil (per no reproduit, no historiografiat, postergat, oblidat) discurs de les dones sobre les dones, on en comptes de ser dites, es diuen a elles mateixes.

Emília Pardo Bazan, que el 1892 va publicar la Servidumbre de las mujeres de Mill-Taylor, com vem comentar en un altre post, va enfrontar-se sovint amb l'Acadèmia. Fa més de cent anys, en el pròleg d'aquesta obra ironitzava sobre l'optimiste de Victor Hugo, que proclamà que així com el segle XVIII havia estat el de l'alliberament dels homes, el XIX ho seria de les dones. Som al XXI i encara els homes irrompem en el discurs per dir el que és i el que no és. Sísif.
Tristeza. Melancolía.

dissabte, 3 de març de 2012

divendres, 2 de març de 2012

Fet religiós

Era un curs de segon de ciències; els millors, encara que patissin  una certa tensió.
- Descartes s'esforçà a fer veure que si posava en dubte allò establert no era per negar-ho, sinó per trobar-hi unes bases mès sòlides, per això diem que el dubte és metòdic ... 
De sobte, la S. una noia de les primeres files es gira i crida, com si esclatés:
- Voleu parar amb el sorollet!? Es gira a mí i : - Perdona Jordi, tu no ho sents però és que estan fent anar una maquineta que fa un xiulet que la gent gran no pot sentir ...,
Intervé en J., conciliador (i consolador!): 
- Bueno, quiere decir la gente mayor de 25 o 26 años ...
Era en J., jueu practicant que als exàmens escrivia D--s en comptes de Dios. Per una feliç casualitat, a la mateixa classe també hi havia en P., Testimoni de Jehovà, poliinstrumentista, líder. És la persona que en tota la meva vida he sentit llegir millor en veu alta. Quan tractàvem del naixement del cristianisme, sense perdre el somrís ni la bonhomia, m'havia acusat de ser un "ateu catòlic" (la part greu no el meu ateisme sinó que hagués afirmat que la Trinitat formava part del dogma cristià).  Degut a què a les classes intervenien quan s'esqueia per exposar el seu punt de vista i eren respectats, també es va definir  en S., que provenia d'un col·legi religiós i es proclamava catòlic. 
Encara guardo la samarreta d'aquella promoció.

Ara per consultar qüestions religioses vaig a http://www.religionfacts.com/