dilluns, 27 d’octubre de 2014

Confessions

"He escrito por mi madre. [...] Yo quería escribir para dar la talla."

"Como todos los viejos, yo me acuerdo de mis padres, también de mi niñez y de la de mis hijos. Y fíjate, me da por pensar que algo no hice muy bien: no les he puesto suficiente música cuando eran pequeños".

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Convé fer-se il·lusions?

Per si hi ha algú que no hagi assistit als cafès anteriors, us explico una mica: Es tracta d'aprofundir a través d'un diàleg enraonat en les vies de resposta a una pregunta. El cafè filosòfic no és una conferència, ni tampoc, encara que s'hi pugui assemblar, una tertúlia, un lloc on cadascú diu la seva opinió. Sempre proposem triar entre dues preguntes: "Convé fer-se il·lusions", 10 vots. "Un món sense religions seria millor o pitjor?, 7 vots. La resta, abstencions.

- Sempre queden frec a frec!
- És que ambdues són interessants ...
- Bé,  les que vagin quedant ja les reciclarem.
- Comencem: Convé fer-se il·lusions?
- Home, si!
- És la pastanaga!
- És l'única manera de tenir forces per estirar el carro! 
- És que si no tens il·lusions ...
- Què vol dir il·lusió?
- Doncs ... allò que et motiva, que et fa anar endavant. Una fita.
- Però allò que et fa  il·lusió, existeix? És real?
- Mmmm. No, però la il·lusió la tens!
- Una  il·lusió és quelcom que no existeix. Es parla, per exemple d'il·lusions òptiques, que consisteixen a veure quelcom que no hi és.
- Però la  il·lusió la tens!!
- És quelcom que ara no existeix, però que esperes que en el futur existeixi.
- No és real, però ho sembla.
- És imaginar que els teus desitjos s'acompleixen.
- Però jo he de fer alguna cosa perquè existeixi! No puc dir: em fa  il·lusió això o això altre-, i quedar-me asseguda.
- La il·lusió és com l'esperança, però amb una efervescència especial ... [què vol dir "efervescència"?].
- És que és diferent dir "tinc una il·lusió" que "em faig il·lusions". Hauríem de posar-nos a mirar més el verb que el substantiu. "Em faig il·lusions" vol dir que m'enganyo ...
- Home, no sempre. Quan diem, per exemple "no em faig moltes il·lusions" no ens enganyem, però no deixem de tenir una il·lusió. I això vol dir que hi ha quelcom que voldríem aconseguir, però que hores d'ara no existeix.
- Eh, a més de les il·lusions que un té, les individuals, n´hi ha de col·lectives. Això és molt actual!
- Jo no crec que n'existeixin, de col·lectives. Totes són individuals!
- Ep, vols dir que la independència del nostre país no és pas una il·lusió col·lectiva?
- Sembla que les il·lusions col·lectives són aquelles que experimenta un col·lectiu com a tal. Per exemple, els socis d'un club de futbol els fa il·lusió guanyar, perquè per això en són socis. Aquesta és una illusió col·lectiva. Altres il·lusions serien les compartides, que són les individuals que altres persones també tenen.
- És que les il·lusions són encomanadisses....
- Pensem-ho a l'inrevés: què és desil·lusionar-se?
- És ... descobrir que allò que volies no ho pots tenir.
- És el mateix que frustrar-se?
- Sembla que la frustració ve de fora, però la desil·lusió ve de dins.
- Però no us sembla que de vegades desil·lusionem? I que, per cert, adquirim una certa responsabilitat en fer-ho [ens sentim culpables?]. A un nen petit que li confessem que els reis són els pares, no el desil·lusionem?
- Jo mai els vaig mentir sobre això, sabien que érem nosaltres, ... i també els feia il·lusió!
- Doncs una vegada anàvem en cotxe que teníem pressa i la meva filla em va preguntar si els reis eren els pares. Jo estava estressada i li vaig contestar: "si, els reis són els pares, i el ratoncito Pérez, i el caga-tió, i el papá Noel ..." I, de sobte, va esclatar a plorar, però amb un sentiment! Em vaig sentir molt malament. Tanmateix, al cap d'uns dies, va venir i em va dir: "moltes gràcies per haver-m'ho dit". 
- Jo és que no puc viure sense il·lusió! Treballo, faig projectes, els presento, i sé que la majoria me'ls tombaran. Però per treballar necessito il·lusió.
- També necessitem fer-nos il·lusions per suportar la vida. La religió i la creença en la immortalitat de l'ànima és una il·lusió que molta gent necessita.
- Llavors, convé fer-se il·lusions ....
- Penseu que l'existencialisme que exposa Sartre a l'obreta L'existencialisme és un humanisme sosté que hem d'actuar sense il·lusions i sense esperança, perquè el futur és incert i perquè com que els éssers humans som lliures no podem esperar que facin allò que esperem que facin.
- Si, però aquesta manera de viure no és l'espontània, t'has de forçar molt per viure sense il·lusions, és com antinatural.
- De vegades tenim el deure, per exemple en educació, de desil·lusionar. No podem aconsellar a un jove que no té capacitat que estudiï matemàtiques, ni tampoc jo, que sóc baixet, havia d'il·lusionar-me en ser un jugador de bàsquet de la lliga professional.
- I les persones que tenen discapacitats, perdó, diversitat funcional, que no necessiten il·lusions per seguir vivint?
- Vejam, posem exemples d'il·lusions ...
- Ser àvia, ara que sé que ho seré. Em fa il·lusió!
- Trobar un bolet. Quan trobes un rovelló, quina il·lusió! No és un desig futur, és una realitat present!
- Penseu que hi ha il·lusions pernicioses, que ens enganyen. Estan prou ben estudiades en psicologia social. Una és la creença en un món just. Consisteix a creure que el món és just, que els bons són recompensats i els dolents castigats (és el fonament de certa vivència de la religió). Aleshores si algú li esdevé alguna desgràcia, comença a semblar-nos que alguna cosa haurà fet per merèixer-la, i a l'inrevés. A mi em sembla, quan sento aquestes apel·lacions a què la comunitat internacional ens donarà la raó, que estem en aquesta il·lusió cognitiva, i perdoneu la pallissa.
- Ara se m'ha acudit que diem "viure amb il·lusions és necessari, sempre que hi hagi una proporció entre el desig i el principi de realitat". Però potser això ens impedeix el gaudi de l'instant. El més important no és viure amb il·lusions, sinó gaudir de cada moment.
- Jo crec que amb els anys anem perdent les il·lusions. Jo en tinc menys que els meus fills. Quan ets jove et fan il·lusió moltes coses, i ara ja no ...
- Dona, ara tens menys il·lusions perquè estàs en una posició benestant, en canvi al jovent li falten moltes coses, i per això té més desitjos.
- Potser als joves els fan il·lusió coses més grans, i quan et fas gran et pots il·lusionar amb coses més petites.
- No sé, però jo cada vegada tinc menys il·lusions.
- I et fas il·lusions?
- Cap ni una!

... Més o menys va anar així. Suposo que com a mínim ara podrem entendre d'una altra manera l'anunci de la ONCE i el joc que fa entre "Que la ilusión continúe i "un vendedor de ilusión". 
- Per acabar, una il·lusió. Potser ho haguessin aconseguit si haguessin tingut una vareta màgica ...:
Homage to Giuseppe Pellizza da Volpedo’s “The Fourth Estate”.




dissabte, 18 d’octubre de 2014

En què quedem?

Respectem els animals. Estem d'acord amb la llei de protecció animal del Parlament de Catalunya que prohibeix el sacrifici de gats i gossos basant-se en què han estat companys dels humans pràcticament des de l'aparició de l'homo sapiens. També prohibeix el produir patiment inecessari a qualsevol animal.
Estem també contra la caça pel que significa de matar i fer patir animals com a diversió. Tanmateix, ara estic veient un gat arrupit entre les plantes amb els ulls fixos en un dels primers pit-roigs que arriben del nord d'Europa. Si ve moltes vegades, sé que acabarà caçant-lo. Puc exigir-li que no caci? És una crueltat meva impedir-li que exerceixi el seu instint? Podré acusar-lo de crueltat quan el trobi jugant amb el cos moribund de l'ocell, cos que segurament abandonarà? Puc tancar-lo a casa per tot això? Puc treure-li la llibertat?
font
El mínim moral que semblen merèixer els animals és la compassió; ens sembla que qui es complau en fer-los patir es degrada com a persona. Potser també moltes persones estarien d'acord en que cal no fer-los patir més del necessari,
Els humans sóm animals. Com es justifica aleshores que apliquem penes de presó per als humans? Especialment, hi ha arguments etològis i ètics per tractar d'impedir, com a mínim, que als Estats Units per exemple hi hagi 80.000 presoners en cel·les de càstig, sense llum natural, on no es pot fer més de dues passes en cada direcció?

divendres, 17 d’octubre de 2014

Barcelona Pensa!

Fa quatre anys envejavem el Festival filosòfic de Liverpool. Ara estem contents, perquè tenim a tocar el festival del Barcelona Pensa. Una iniciativa que noves generacions de filòsofes i filòsofs van començar a gestar fa més d'un any, que va quallar i que creix i s'engrandeix. 
El seu entusiasme els ha portat a aconseguir, entre moltes altres coses, que Genís Carreras, de qui ja vem lloar els cartells sobre posicionaments filosòfics, els fes la infografia i el cartell.
També ha arrosegat l'orelles vinculant-hi la Mostra de Fotofilosofia del dia 19 de novembre, el Cafè filosòfic del Raval del 14 de novembre, i una taula rodona que es prepara pel 22!

divendres, 10 d’octubre de 2014