dimarts, 23 de març del 2010

Idees clares

Una exalumna ve a recollir un titol. Em saluda (encara no m'he fet transparent!).
- Què estudies? -li pregunto.
- Dret.
La resposta em lliga amb la roba d'aspecte car que sembla haver adoptat, que també he observat en algunes altres estudiants de dret.
- I qué voldràs ser? jutgessa, advocada, fiscal, notària ...?
Em mira fix, com assegurant-se que hi sento bé, i diu:
- No, jo funcionària, funcionària.

dilluns, 22 de març del 2010

Sentir-se bo és ser bo?


"Compasional" y "compasión" no significan lo mismo. (...) La compasión es un sentimiento que va hacia el otro y que nos obliga momentáneamente a olvidarnos de nosotros mismos. La inclinación compasional, en cambio, es una emoción que va hacia uno mismo e intenta embellecer, por medio de otro, la bonita imagen que uno mismo se fabrica. Experimentar compasión no significa en absoluto lamentar sin mojarse los males del otro y apiadarse ingenuamente, o complacientemente, o quizá presuntuosamente, de su suerte, sino penetrar en su desgracia y compartir su sufrimiento. La compasión tiende a eliminar la distancia entre el que la siente y el que es objeto de ella. Lo compasional, en cambio, no deja de instaurar esta distancia. La primera pone de manifiesto una disposición moral, lo segundo una postura social. Lo compasional es la propia expresión de una compasión ausente, una especie de discurso social de la compasión que alimenta con buenas intenciones la ausencia de actos (Michela Marzano: La muerte como espectáculo, p. 78).
Si aquesta filòsofa italiana té raó, no hauríem de pensar que el gaudi -indubtable- que proporciona la contemplació d'aquest video sigui de tipus moral, sinó que és d'indole estètica. Altrament estaríem confonent les endorfines amb la moralitat.

divendres, 19 de març del 2010

Festival d'Idees de Bristol


La ciutat de Bristol celebra un festival d'idees per a aquest mes de maig. Programa farcit de conferències, films, tallers. Drets dels animals, Identitat, Història, Ateisme, Guerra, Política ... temes variats per a públics variats.
Qui s'atreveix a fer-ho aqui?

diumenge, 14 de març del 2010

Clínica d'argumentació

Un personatge va a la clínica de 'argumentació per tal de fer un tractament ... d'argumentació (n'hi ha de subtitulats en espanyol, però no contenen tot l'episodi)



S'hi poden distingir diversos tipus de diàlegs:
  • Insult
  • Diàleg contradictori
  • Diàleg argumentatiu
  • Reclamació
A més, juguen amb llenguatge i metallenguatge.

dissabte, 13 de març del 2010

La reina en el palau dels corrents d'aire

He llegit en algun lloc que el títol de la tercera entrega de la sèrie Mil·lenium era absurd. Doncs a mi sempre m'ha fer pensar en el palau reial d'Estocolm en l'època en què Descartes exposava la seva filosofia a la reina Cristina, i a la tradició d'atribuir la mort del filòsof a una pneumònia contreta en les seves gèlides estances. Per què Larson podria haver associat l'antiga reina Vasa amb la seva Salander? Perquè va ser tutorada desde molt petita però va aconseguir emancipar-se amb gosadia? Perquè va abdicar voluntàriament del tro? Perquè va renunciar a casar-se? Perquè, aparentment si més no, sempre va fer el que va voler?
Cristina de Suècia (a l'esquerra) i Descartes

divendres, 12 de març del 2010

Corregir

A batxillerat, seguim fent servir l'exàmen com a eina d'avaluació, especialment a segon. Corregir un examen tipus selectivitat significa unes cinc hores per grup-classe: indicar les faltes d'ortografia, senyalar els errors, comentar les respostes, puntuar-les. Dos grups de segon per sis exàmens per cinc hores són ... 60 hores de treball per any acadèmic ... a caseta. A banda de dissenyar-los i elaborar un model amb les possibilitats de resposta.

dijous, 11 de març del 2010

How's like to be a toro?

Parodiem el títol de famós article de Nagel però no per argumentar que no és possible ser-ho, sinó per fer un exercici d'empatia de la mà de Mosterín. Argumenta que el toro és, com tots els bòvids, un animal poruc i que tot el seu capteniment a la plaça es malinterpreta com agressiu. Recordem que Mosterín, a més dels seus indubtables sabers i del ¡Que vivan los animales! va ser molt amic de Félix Rodríguez de la Fuente i va col.laborar en aquella llunyana època de les enciclopèdies a Fauna, d'Editorial Salvat.

dimecres, 10 de març del 2010

De vegades

Il·lustra que es pot ensenyar sense paraules: és el silent way, que es pot fer servir no només a les classes de música o d'idiomes sinó a totes. De vegades, a classe, aconsegueixes un efecte semblant. De vegades.

dimarts, 9 de març del 2010

8 de març, Temps de neu

Tot va començar amb unes activitats preparades gràcies a complicitats i sinèrgies múltiples i dutes a terme contra vent i marea ...

Però la neu, insistent, va acabar guanyant ...
I es va produir l'estampida joiosa cap a casa ...
Cofoi per haver reeixit, després d'un dolorós aprenentatge, a colocar les cadenes, conduia feliç, però els mossos ...

Em van donar una alternativa que em va portar fins a un cul de sac: Barrat el pas per aqui ...

I per aqui.

Vençuda la màquina, queden les cames en una llarga i solitària pujada fins a casa.

dilluns, 8 de març del 2010

8 de març

Quan prepares el 8 de març, hi ha qui assatja la broma de "i el dia dels homes quan serà?". Tu procures passar del comentari o mirar-lo fix amb un somrís de "m'ho dius de veritat?". Aquest any, tanmateix, he decidit passar a l'acció, i recomano que visitin en l'Orelles aquest post i aquest.
Així mentrestant podem dedicar-nos a un dels objectius del dia d'avui, celebrar i visibilitzar les dones i en el nostre cas les dones filòsofes. A això ens ajuden Rosa Rius i Gatell i Mercé Otero Vidal , que han fet una edició i traducció tan rigorosa i precisa com les que ens tenen acostumats d'una obra que Gilles Ménage va escriure al 1690.
La visió històrica més estesa de la situació de les dones conté, al meu entendre, alguns tòpic erronis. El primer i més evident és que les dones abans no treballaven (es concedeix que si ho feien en l'àmbit domèstic) i que des del segle XX s'han anat incorporant al món del treball. Sense considerar més que el nostre país, això sempre ha estat fals. Les dones pageses, les artesanes medievals, les proletàries del tèxtil, les mainaderes i criades ...
El segon tòpic és que el pensament igualitarista segueix un camí que va del vilipendi i la minorització de les dones en l'antiguitat al reconeixement progressiu de la seva dignitat i drets iguals en l'actualitat. Però això és com a mínim inexacte. I aquesta obra palesa que s'ha fet el camí invers. Com relata la prologuista, resulta que, tot basant-se en fonts antigues, al segle XVII Ménage llista 65 filòsofes en l'antiguitat ... curiosament desaparegudes en la seva majoria als manuals del segle XX. Això també es constata en repassar la història de la filosofia, on trobem misogínia a partir precisament del XVII, que és quan es va començar a escampar la idea de la igualtat essencial de tots els éssers humans. I per mantenir la submisssió va caldre aleshores minoritzar-les, tutorar-les, ignorar-les: Rousseau, Kant, Schopenhauer, Nietzsche. El sexisme i més tard el racisme són dues formes de l'atac a la igualtat de tots els éssers humans.
Un exemple més proper: en la Historia de la Ètica dirigida per Victòria Camps, l'estudiós que tracta de l'epicureisme, en referir-se a les filòsofes de la comunitat epicúria, entre elles a Leontion, autora d'un tractat contra Teofrast, s'entreté en descriure els malnoms que tenien i rebla l'insult afirmant que "amenitzaven" el Jardi (!).
Un darrer detallet: l'article Gilles Ménage de la Wikipedia en castellà s'inventa una nova obra de Molière: en comptes de dir Les femmes savantes (les dones sàvies) li atribueix Les femmes servantes (les dones serves!). I encara ningú ho hem arreglat.
Per tot això i més, cal que seguim celebrant el Dia de les Dones.

A banda d'aquesta obra, que hauria de ser a totes les biblioteques dels instituts, podeu consultar el llibre col·lectiu online Mujeres en la Historia del Pensamiento. I si voleu entrar com a visitants en les activitats del nostre institut, inscriviu-vos-hi fent servir la clau dona.

dijous, 4 de març del 2010

Filòsofs al Parlament

Quin gust veure en Mosterín, en Terricabras, en Wagensberg essent escoltats en el Parlament i les seves intervencions escampades pels media! Posats així també podrien haver-hi convidat en Gómez Pin. L'argument de la identitat, de la tradició, del major benestar, dels llocs de treball, de la conservació d'una varietat d'animals, de la corrupció de la virtud que promou la pràctica pública de la crueltat, de la gradació en els éssers vius, del patiment innecessari d'éssers sensibles, de la llibertat d'expressió ... Llàstima que només esmercem arguments en aquests casos!
És curiós (i alarmant) que a un polític només se li hagi acudit indignar-se per una opinió que argumenta que les corridas -i els correbous- són una salvatjada. Què proposarà? Fatwa per a Mosterín?