dissabte, 31 de desembre del 2011

Desigs

Un bon 2012 per a aquelles i aquells que m'acompanyen en aquest blog. I gràcies per la companyia!

dijous, 29 de desembre del 2011

Gràcies profe!

Valgui com a felicitació de vacances d'hivern als ex-col·legues en aquests dies de tribulacions ...
(de l'actor protagonista de Mad Men a músics com John Legend)

dimarts, 27 de desembre del 2011

Mogudes filosòfiques



Els companys del grup de l'alt Empordà estan aconseguin consolidar unes jornades filosòfiques. Que s'escampi l'exemple.
(Noteu que el video s'anuncia amb la foto de la veritable faç de l'il·lustre autor de El café de Ocata)

divendres, 16 de desembre del 2011

Més ofertasses nadalenques

Un dia, el professor de religió catòlica repartia caramels del monestir de Montserrat. Vaig fer la broma que anéssim amb compte, que t'en prenies un i començaves a creure't coses, et feies crèdul. No em va semblar que a ningú li fes gràcia. Tot intentant trobar una mica de ressó, us aconsello l'ofertassa de llibres (en anglès) que fa Skeptic. N'hi ha de gratuïts i d'aplicació immediata, com Aprén a ser un mentalista en 10 lliçons fàcils, que algun dia explicaré com vaig usar a les classes de Psicologia. 
Si us interessa el tema i no llegiu anglès, consulteu l'Orelles aqui i aqui.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Donem per perdut el dia en què no haguem ballat al menys una vegada!


Danser sa vie, du 23 novembre 2011 au 2 avril 2012 por centrepompidou

Amb aquest fragment d'Així parlà Zaratustra (De les taules velles i les noves, 23) s'obre la inèdita i excel·lent exposició del Centre Pompidou. Més enllà de la lectura d'escrits com aquest o d'altres com La philosophie de la danse, de Valery (que promet més del que dóna), la dansa ha de ser un punt de referència obligada en la reflexió contemporània sobre el cos. 
Vull dir que no tot són neurociències. I que potser caldria explorar el problema ment-cos a partir del vincle estètic. Quina mena d'entitat té l'experiència de ballar? I la seducció de contemplar una dansa?

dilluns, 5 de desembre del 2011

Apunts

Us heu adonat que alguns alumnes creuen que els apunts és allò que el professor apunta a la pissarra?

dijous, 1 de desembre del 2011

"És llei de vida"


Deixes de comptar per décades per tornar a comptar per anys. Millor dit: a descomptar.

dimecres, 30 de novembre del 2011

Filosofia a la presó



El vaig aturar res més començar perquè em va semblar que hi havia massa teatre. Ara en Jordi R. me'l torna a posar al davant i me'l miro, i veig que està molt bé. És un bona mostra del que és la filosofía, encara que en algún moment deriva a una lliçó d'estoicisme: "Els seu cos era a la presó, però el seu esperit era lliure". Per cert, la relació entre estocicisme i presó també s'explota en la magnífica Tot un home, de Tom Wolfe: un dels protagonistes trova una antologia d'Epictet a la biblioteca de la presó on injustament ha anat a parar; des de llavors l'ajudarà a orientar la seva fotuda vida.
Per introduir la filosofia: Mira el video i  resumeix la caracterització que s'hi fa de la filosofia.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Més sobre cultura popular i filosofia


Fa uns dies ens  fèiem ressó d'una oferta de llibre digital de la sèrie de Blackwell "... i filosofia". Aqui teniu l'anunci complet.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Emprendre ...

Una certa melangia quan veus la gent que incia la seva carrera ... Sort, perquè feina, dedicació i entusiasme hi són!

dijous, 24 de novembre del 2011

Mar i muntanya

M'escriu la col·lega Joana S. de Gandesa per excusar-se que no hagi pogut venir amb els seus alumnes a l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia de Barcelona. Diu que són alumnes de "muntanya". Deu voler dir sans, forts, intrèpids, amb les galtes enrogides. Com seran els alumnes "de mar"?

dimecres, 23 de novembre del 2011

Aristòtil vs Plató

Un del contrafàctics més repetits en educació és la importància atribuida al diàleg argumentatiu en la formació integral de les persones. De fet, el descobriment de la discrepància acompanyarà la formació en la tolerància i el diàleg. Tanmateix ... com es resolen les diferències d'opinió en realitat? Sovint amb disputes allunyades dels valors predicats. Això també es fa dolorosament manifest en alguns representants del gremi que més hauria de practicar  el diàleg argumentatiu: el professorat de filosofia. Hi ha qui, quan es troba amb una opinió diferent de la seva, directament insulta. Ho hem llegit en algunes intervencions de valoració del canvi de Hume per Locke en el textos per a les PAU. 

dilluns, 21 de novembre del 2011

La meva selecció de fotofilosofies, amb permís dels guanyadors de les eleccions

Som-hi que no ha estat res ...Mostra 2011 una selecció  
La quantitat i qualitat de la participació és cada vegada més gran (de 14 centres inscrits el 2007 a 55 el 2011) i palesa que la iniciativa s'ha entès i que és potent, tant des del punt de vista de l'ensenyament del filosofar com de l'educació en general. I ens fa veure que la filosofia no és una matèria ni de "ciències" ni de "lletres", sinó que té un valor formatiu per a tot tipus d'alumnat. En aquests anys, tots plegats hem escampat per la web milers de fotofilosofies, milers d'espurnes de pensament.
També hem anat descobrint que no hi ha una recepta per crear una fotofilosofia. Una pregunta poc original (Existeix realment la felicitat? Les nostres vides deixen rastre a l'univers?) pot vivificar-se amb la fotofilosofia, que ens apunta subtilment una resposta.  Preguntes que interpel·len al professorat (Era realment tan embolicat el pensament de Nietzsche?, Pot la filosofia canviar la meva vida?). Preguntes condicionals (Si la vida és una competició, qui la guanya?); en què competim? què és guanyar? Fotografies aparentment trivials que de sobte adquireixen dimensió gràcies a la pregunta (Parlem amb sinceritat quan fem servir les paraules sempre o mai?) Preguntes que interroguen la fotografia (Què és la bellesa?) Fotografies que responen la pregunta (Evolució?) Preguntes que ens actualitzen vells temes filosòfics (Porqué cuando hay luz siempre hay sombra? L'aparença només existeix perquè la realitat sembli més bonica?)...
I el subjecte de les preguntes? No és un cogito fora de l'espai i del temps, sinó un subjecte contextualitzat, arrelat, adolescent del XXI, que es pregunta si serà capaç de construir una existència amb sentit (Som el que volem ser o el que la gent vol que siguem? De verdad soy quien quiero creer que quiero ser? Enfrontar-te sol a la vida, et fa més fort?) ...
Ara, a cercar-hi respostes ...
(apunts per a la meva intervenció en l'acte de la UB)

dijous, 17 de novembre del 2011

Ho hem fet, un any més

La Sala Gran de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
el 16-11-2011 en l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia
Cinquanta-cinc centres inscrits, una xarxa de més vuitanta blogs, tres-centes vint-i-nou fotofilosofies seleccionades entre més de tres mil. Filosofia en acte: filosofar.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Dia Mundial de la Filosofia


Com a acte de celebració del Dia de la Filosofia ens reunirem avui dimecres 16 a les 17 hores a la quarta planta de la Facultat de filosofia de la UB per tal de culminar la Mostra de Fotofilosofia 2011: diplomes, visionat i comentari de fotofilosofies,  performance  reivindicativa. Alumnat i professorat de secundària i tothom que vulgui fer pinya en favor de la filosofia.

Aquest any passem de cinquanta centres. És a dir,  varis milers d'alumnes que hi han participat tot inventant una pregunta. I estem convençuts que qui s'inventa una pregunta comença a filosofar. 
Més informació aquí i aquí. Vegeu el missatge de la Directora general de la UNESCO en una celebració més tranquil·la que la de l'any passat, malgrat que en aquesta OG hi ha un enrenou notable per l'admissió de Palestina.
Un cop d'ull als actes que se celebren al món ens fa veure que el nostre és un dels que participen més persones i que els participants no són receptors, sinó actors. I això ens agrada i engresca a seguir.
Recordem que els referents no són els tòpics "una imagen vale más que mil palabras", ni "filosofia ilustrada", ni "concurs fotogràfic", ni menys "fer la filosofia més fàcil". Volem que sigui un nou gènere d'expressió filosòfica, una nova manera d'estimular el thaumatsein.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Ofertón!!

William Irwin (el de House i la Filosofia, Els Simpsons i la filosofia, etc ) segueix amb la tasca divulgadora de la filosofia a partir de la "cultura popular". Ara l'editorial per a la que treballa  oferta un llibre digital gratuit: Els superherois i la filosofia. Són compilacions d'escrits per diversos autors, que ja vem comentar aqui.
Per cert: alguna vegada us heu preguntat on han après corte i confección els superherois? Com que cada vegada que adquireixen la forma de superherois s'esquincen tota la roba i han de conservar en secret la seva doble personalitat ...

dijous, 10 de novembre del 2011

Filosofia com a aliment



font
Autors que són farina de blat, farina de força, farina de civada, aromatitzants, llevat, sucre. Quin gust i textura tindria un pastís fet amb una part de Rousseau, dos de Mill i amb Spinoza com a llevat? Amb què l'ensucraríem?
Roman Ondák, la filosofia com a aliment.

dimecres, 9 de novembre del 2011

L'atenció és la forma mes rara i pura de la generositat

Fa més de deu anys que a les reunions de filosofia de PAAU es manifesta el desideratum que  a l'exàmen de selectivitat hi poguessin sortir textos d'alguna filòsofa del segle XX. Però les generacions d'alumnes passen i la decissió no s'acaba de prendre. D'Arendt no en tenim perspectiva (!), Zambrano és massa espanyola, Anscombe massa anglesa, Beauvoir massa literata, Sontag massa viva, Butler  massa por, Irigaray massa massa. Totes massa ... dones? Donc emboliquem-ho: per què no Simone Weil?  Dona (!) jove (!!) sospitosa d'anorèxia (!!!). An Encounter with Simone Weil, un documental d'avui mateix que sembla, segons veig en el trailer, una visió que la rescata de les interpretacions clericals, tan nostrades.

Per qui s'estimi més la interpretació política (francès subtítols en espanyol):


Falsificació

font
A vestíbul de l'Alexandra, tot sortint de veure l'estimable història d'un emprenedor Els oblidats dels oblidats (el seu FB aquí), trobo un cartell que anuncia una  setmana de "cinema espiritual". Meravellat perquè existís aquesta modalitat de cinema (com s'asseurà la gent: en cercle, en files, agafats de les mans, es pot participar des de casa ...?) m´hi atanso.  Però quedo decebut  en constatar que s'hi projecten pel·lícules, és a dir compten amb fotons, pantalla, ulls i oïda, sistema nerviós, etc.  Al damunt, les pel·lícules anunciades són únicament de temàtica religiosa. Conclusió: gat per llebre.

dilluns, 7 de novembre del 2011

En campanya

Mentre fan el debat, miro aquest video ...

Estructura d'una classe dialogada

Des de fa uns anys, el 8 de març fem  al meu institut uns debats per classes. És una activitat a la que s'hi presta de bon grat la majoria de professorat. Però de vegades alguns col·legues es queixen del difícil que és "fer parlar" l'alumnat i he sentit "vosaltres, el de filosofia, si que ho sabeu fer, però a nosaltres ens anirien bé unes pautes".
La gent de l'IREF, que d'això en saben un niu -perquè hi han pensat, ho han contrastat y ho han discutit-ofereixen a la seva plana web un conjunt de consells per a l'estructura d'una sessió de lectura i comentari dels llibres de Lipman. Encara que està més pensat per a primària, és un bon compendi que pot servir o donar idees per a una classe dialogada a secundària.


dissabte, 5 de novembre del 2011

Perquè no hi ha més remei

font
Diuen que si t'agafa una esllavissada de neu has de fer moviments natatoris tot intentant restar a la superfície. No sé si arribat el cas tindria la sang freda de fer-ho, i el que és pitjor, no sé si funciona. Em comença a fer l'efecte que la situació socioeconomopolitica és una mena d'allau de mesures i que els polítics i els media són el soroll de l'allau. L'altre dia vaig sentir un economista nostrat que sostenia que calia que els economistes tècnics es reunissin sense els polítics i decidissin les mesures que calia adoptar. Mesures que afecten directament la vida de cadascú de nosaltres. L'ideal de Plató: que els savis governin. En fi: por. M'arriba l'enllaç al llibre de Navarro, Garzón Espinosa y Juan Torres: Hay Alternativas. No l'he llegit i no sé si és només un consol dels afligits (estem putejats però tenim raó) però com a mínim es pot  oposar a la cridòria a què estem sotmesos. Perquè en l'allau, a banda d'indignar-se, no tenim més remei que cercar algun punt de suport.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Sentiments epistèmics

font
El terme "sentiment epistèmic" (epistemic feeling) es refereix a les experiències que s'esdevenen quan realitzem tasques cognitives: sentiment de saber i d'haver oblidat, de certesa o d'incertesa, el fenòmen de tenir a la punta de la llengua i altres. Aquest dies se celebra una jornada a Bochum  sobre aquest tipus d'emoció (en sentit ampli).

Un suggeriment: Quan explicava el motor de la filosofia per subrratllar el seu aspecte teòric, contemplatiu, Aristòtil el va atribuir al sentiment d'admiració (thaumatsein). Per què no introduim la filosofia a partir d'una fenomenologia del conèixer? Podem fer una pluja d'idees tot demanant a l'alumnat que escrigui sentiments o sensacions respecte el conèixer, A continuació ho posem en comú fent una llista a la pissarra:
Dubtar
Saber que saps, però no recordar
Estar cert
Creure que si ho veiem, ho reconeixerem
Sentir curiositat
Tenir a la punta de la llengua
Oblidar
Saber que has oblidat
Tenir la ment en blanc
Trobar difícil
Saber que saps
Saber que no saps
...
Finalment, projectem la imatge i cerquem si podem completar la llista que hem fet entre totes i tots.
Per al professorat (en anglès)


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Trobar feina de filosofia

En aquests temps potser cal anar pensant en emigrar ... també si has estudiat filosofia. S'ha obert recentment una pàgina amb ofertes de treball de filosofia, especialment en el món universitari. Hi ha ofertes d'arreu, encara que en les quatre setmanes que funciona predominen els llocs als Estats Units. Com podeu veure, n'hi ha per tots els gustos ...

United States Air Force Academy
Assistant Professor (Fixed term)
AOS:Ethics, with special consideration for candiates who have experience in the fields of military ethics and/or the just war tradition
AOC:Open
Posted: Oct 14Start: December 27, 2011
 
Mershon Center for International Security Studies, Ohio State University
Endowed Chair in Peace Studies and Conflict Resolution (Continuing or permanent)
AOS:Peace studies and conflict resolution
AOC:Open
Posted: Oct 14Deadline: Dec 1
SaveExclude

(I ara com explico jo als lectors no filòsofs que filosofia sempre és igual a crítica?)

divendres, 21 d’octubre del 2011

"Amos i senyors de la natura"

font
En el manifest de la modernitat que és el Discurs del Mètode (pàgina 192), Descartes proclama la utilitat de la "filosofia pràctica", que correspondria al que avui entenem per ciència i tecnologia. Afirma que aquesta "filosofia" que proposa, contraposada a la "filosofia especulativa" de l'escolàstica,  ens farà "amos i senyors de la natura".
Com a recapitulació del que hem tractat,  elabora un comentari d'aquesta fotografia a la llum de l'afirmació de Descartes esmentada. Pots començar amb una descripció de la impressió que et provoca la fotografia. No oblidis considerar opinions contràries a la teva.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Tractament

Al programa de selectivitat d'Història de la Filosofia de les universitats de Madrid figuren dos autors amb el tractament: "San Agustín" i "Santo Tomás de Aquino". Em sembla, com a mínim, ridícul. És com si als programes d'Història es llegisssim ses Majestats els Reis Catòlics, s'Altesa reial Alfons XIII, sa Excellència el Cardenal Richelieu o el Doctor Pasteur.

Paul Klee: Encontre de dos homes que sospiten que l'altre ocupa una posició més alta.


dimarts, 18 d’octubre del 2011

Filosofia a la tele

Més proper que el que proposavem en el post anterior: El CREAIF ens fa saber que per fi hi ha un programa decent dedicat a la filosofia en televisió: Pienso, luego existo. Es pot veure on line. Dirigit per Lluís Carrizo, de la factoria de Manuel Escribano i companyia, garantia de qualitat. Segons la presentació oficial "és un programa que retrata en primera persona a alguns dels principals filòsofs, assagistes i pensadors del panorama espanyol contemporani. A partir de les seves pròpies veus, es realitza un recorregut per la seva vida i, sobretot, per les seves idees. Gràcies a aquest programa podem conèixer la seva trajectòria, la seva visió del món i les seves reflexions sobre les grans qüestions i inquietuds de l'ésser humà, així com els seus referents filosòfics i artístics, i els moments i revelacions que han marcat el seu pensament". 
Bé: el judici que n'emeten altres pensadors, com en el cas de Victòria Camps, que permet conèixer l'opinió de Gerard Vilar, Amèlia Valcàrcel i J.M. Pérez Tornero, cosa que contribueix a enriquir la panoràmica; el de Lledó enganxa ... No tan bé: només seran quinze patums (José Antonio Marina, Emilio Lledó, Rafael Argullol, Eugenio Trías, Victoria Camps, Fernando Savater,  Eduard Punset, Javier Sábada, Jesús Mosterín, Antonio Escohotado, Amelia Valcárcel, Manuel Cruz, Emilio Lledó, Rubert de Ventós y Celia Amorós), la més jove de 60 anys. Això passa per fer cas a Plató i als canosos filósofos jóvenes .... Esperem que tingui èxit i continui. 
Per treballar a classe: té una durada justa, 30', que permet visionar-lo amb una petita guia de treball, per emplenar mentre es veu i es posa en comú en la resta de la classe. Per què no fer-ne servir uns quants  per tractar el tema Què és filosofia? en comptes de rotllos històrics o explicacions incomprensibles? Tots es refereixen al concepte i funció de la filosofia.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Dret a la filosofia

Segur que a totes les persones preocupades per la defensa de les humanitats els interessarà la concepció de la filosofia que s'expressa en el documental que s'estrenarà en el marc de la trobada "Les humanitats després de Fukushima". 

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Històries urbanes

Otto i Ettore
Ferrocates plens a vessar cap a la manifestació. Saludo un exalumne que és un exemplar d'expulsat del pqpi. Se'm fa difícil pensar la seva vinculació amb  el 15M. L'acompanya un quillo. Tenen als peus un cadell de boxer que després de fregar-se'ns per les cames -"Otto, quieto"- s'estira i es queda adormit. A Muntaner, abans que pugui avisar una parella d'indignats que porta amb un cadell de mastí i entra apretant la gent, Otto desperta d'un salt. Mentre les portes es tanquen inexorablement, hi ha un enrenou de petjades, esgarrapades, lladrucs i grunys que exigeixen un perfecte autocontrol dels passatgers de l'atapeït vagó mentre senten els cossos dels gossos barallant-se entre les seves cames.  "Edu, Edu"- sento. Es diu Edu? - Pregunto incrèdul a la tatuada propietària que valerosament però inútil s'interposa entre els dos animals, -"No, si chiama Ettore, Ettore".  Baixem a Provença, tot esperant que no descobreixin abans de Catalunya algun altre motiu d'enfrontament. Otto i Ettore. La globalització.

Les pancartes
"J'ai trois mois et je suis déjà indigné!" Signada per Solenn, un nadó que va en motxilla.
"Está claro quién se ha llevado mi queso".
"No podría mirar a los ojos de mis hijos y decirles que no me animé a luchar".

Vols xumar?
De tornada als Ferrocates. Un grup amb cotxets i criatures entren a corre-cuita quan la campana ha tocat. S'obre pas fins a nosaltres, que estavem asseguts, una noia -indignada- amb un nen a braç de dos anys justos  i ens exigeix que li cedim el lloc. Ens aixequem dos. Dos nens del mateix grup, d'uns cinc anys, aprofiten per seure al seient del costat. Als pocs minuts la mare està dreta, els dos de cinc anys ocupen sengles seients i el petit està dret en perill de caure a cada moviment del vagó. La mare: - Gerard, seu. Gerard indiferent. La mare: - Gerard, parlem- i s'ajup sense tocar-lo, gairebé recolzada en les cames dels adults dels seients del davant. - No veus que si frenés el tren podries caure i et faries molt de mal? Eh? Segueix l'argumentació interminable davant l'indiferent Gerard mentre a la gent del voltant se'ns van posant els pèls de punta. Finalment agafa en Gerard a braç. - Que vols xumar? Sembla que si, perquè demana als dos asseguts: - Que voleu seure els dos en un seient perquè així li podré donar de mamar al Gerard?
Un imagina qué deuen estar pensant els nens: Anàlisi de costos/beneficis entre  aixecar-se i la improvable bronca si segueixen asseguts? Deliberació entre el deure d'ajudar els dèbils i la comoditat egocèntrica? Sentiment de culpa davant el propi egocentrisme? Cap culpabilització perquè no tenen clar si està bé aixecar-se o no, atès que els han cedit el seient? Odi soterrat entre tots dos, que els impedeix seure junts? O és que els immobilitza el dilema del free-rider (si sóc el primer a aixecar-me pot ser que l'altre no em deixi seure ...)? Finalment s'acaba amb la mare donant de mamar asseguda en un altre compartiment i els altres dos nens drets en els seus seients mirant per damunt el respatller como en Gerard xuma. Un dels que havia cedit el seient era invident.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Com sona una bombolla immobiliària?

Sembla que així:

http://www.npr.org/blogs/money/2011/04/27/135737940/the-case-shiller-index-sung-as-opera

I al nostre país, així:



dilluns, 10 d’octubre del 2011

Retiru

Les i els col·legues em diuen que em troben molt bé. És que hi vaig mudat; no em veuen amb la bata i els rulos tota la resta del dia.
Tenia raó en Toni. És com abans, però amb horari flexible: els seus aventatges i els seus inconvenients.
- Com estàs?!
- Dons mira que tu!
No m'en puc estar. Visito l'Institut amb qualsevol excusa. No és per fer enveja. M'hi he deixat moltes coses.

dimecres, 21 de setembre del 2011

Alhzeimer fase 4

No és veritat que no aprenguis. El que passa és que no recordes. Però sents qui et tracta bé i qui no:  amagues les mans quan te les vull agafar si et van fer mal tallant-te  les ungles.
No és veritat que s'ennueguin perquè s'oblidin d'empassar. És que no recorden que estàn bevent, o que tenen un cuidador impacient.
No és veritat que tinguis en el fons la consciència com una llumeta intermitent. No hi ha cap llum, cap persona amagada rere la mirada molts cops indiferent. Però alhora  et molesta que parli de tu com si no hi fossis.
No és veritat que siguis com un vegetal: sents plaer i dolor, benestar i neguit. Si les visites t'agraden, estàs més contenta. Si no, tanques els ulls i t'amagues com una tortuga ... sense closca.
L'Alhzeimer no mata. L'any vinent compliràs vint anys. Amb ell.

dimecres, 14 de setembre del 2011

Comentari de text

m'agenollo davant
                  el cos
                  impur
                  obscè
                  mortal
                  primer
                  pais
                  vivent
                  taüt
                  obert
                  d'on vinc
                  no hi ha,
                  mare, una altra naixença.
Maria-Mercé Marçal (2000) Raó de cos. 62-Empúries.

1. Què et sembla el poema: una oració, una descripció, un lament ...?
2. Repassa els qualificatius. En treuries algun? N'afegiries algun? Explica-ho
3. Estàs d'acord amb el que s'enuncia en els dos darrers versos?
4. Prepara un recitat tenint en compte el ritme dels versos. Fes-ho.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Què és filosofia?



Malgrat l'aparença, no és trivial. Segurament és més informatiu que moltes introduccions estàndart. Única observació: al final, t'indica que si t'interessa la filosofia, parlis amb el professor ... d'història! (Quan vegis les barbes de ton veí pelar ....)
Tret de la mina de pedres precioses que és el blog de la D. A.

dissabte, 10 de setembre del 2011

Garcia Albiol, a classe!

Sento a la televisió un adult universitari, amb responsabilitats de govern en una ciutat:
"El problema local más importante que tenemos en determinadas zonas de Badalona en estos momentos es la inseguridad, y una parte importante de esta inseguridad la están creando individuos que son gitanos rumanos"
Cosa que dóna peu al titular de Europa Press:
"El alcalde de Badalona culpa a los gitanos rumanos de "una parte importante" de la inseguridad de la ciudad"
I més avall:
"Dice que es un "dato objetivo""

A classe de filosofia:

Professor/a: - GA, estaria d'acord amb què vostè està dient, en esquema, el següent?
1. Hi ha inseguretat a Badalona
2. Alguns responsables de la inseguretat són romanesos
3. Això són fets vertaders
GA: - Si. Aixó ho dic ara, i ho deia fa sis mesos i fa un any.
P: - Defineixi "inseguretat": Com es mesura? Què l'origina? Es refereix a això?
GA: (            )
P:  - Sobre els "responsables de la inseguretat" a Badalona, també li semblen vertaders aquests altres fets?:
Alguns responsables de la inseguretat duen ulleres
Alguns responsables de la inseguretat diuen paraulotes
Alguns responsables de la inseguretat tenen un cognom començat per consonant
Alguns responsables de la inseguretat tenen una ungla a cada dit del peu dret
Alguns responsables de la inseguretst han estat vacunats contra la diftèria
GA (s´ho rumia, una mica desconcertat): - Home, és clar!, però ...
P: - Però li sembla que no són informatius, oi?
GA: - En absolut!
P: - I el que n´hi hagi alguns que siguin romanesos? Per què és informatiu?
Alumne despistat: - Per què són romanesos, i hem d'anar amb compte amb ells!
P: - Aleshores també hem d'anar amb compte amb la gent que duu ulleres, o que diu paraulotes, o que el seu cognom comenci per consonant, o que tinguin ungles als dits del peu, o que estiguin vacunats contra la diftèria ...?
Alumne despistat: - Nnnnno, és clar que no. No és informatiu, hi ha molta gent que està vacunada contra la diftèria, per exemple, que no és delinquent!
P: - Aixì com hi ha gent que és romanesa i gitana que tampoc no ho és, oi?
GA: - És clar que sí, això també ho he dit sempre i arreu!
P: - Llavors, per què insisteix en repetir que hi ha delinquents romanesos, si reconeix que no és informatiu?
Alumne inquisidor: - Per què vol que associem delinqüent a romanès.
Alumne aplicat: - Ara entenc què és l'estereotp prejudiciat típic del racisme: atribuir característiques a un membre d'un col·lectiu pel fet de ser membre d'aquell collectiu. El que es vol és que es pensi que els romanesos són delinquents ...
Alumna coherent: - Cosa que augmenta la sensació d'inseguretat de les persones crèdules i acrítiques en veure una persona que suposen romanesa.
Alumna polititzada: -  I que permet al polític de torn atiar el menyspreu per al grup d'estrangers, és a dir,  la xenofòbia, i mantenir atemorits els dos col-lectius, el dels acrítics i el dels romanesos, tot donant una imatge de fermesa en problemes que requereixen altres solucions. A més, acostuma a donar peu a injustíces amb els membres del col·lectiu objecte de xenofòbia.
(GA manté la boca oberta)

Prescripció, de moment:
a. Faci els exercicis adients de l'Aristòtil Mas fins que s'adoni que "Els A són B" no és equivalent a "Els B són A".
b. Completi els seus "estudis de dret", especialment pel que es refereix a la prohibició d'incitació a la discriminació que figura dins la Declaració Universal de Drets Humans. Repassi els tractats internacionals signats pel seu país o, si més no, l'article 510 del Codi Penal vigent a l'Estat.
c. Redacti un escrit sobre el tema: "Si jo hagués nascut a Romania ..."
Un altre dia parlarem del compliment dels acords del Parlament de Catalunya.

dijous, 1 de setembre del 2011

Quan es tracta de no fer res ...


El terror de Hobbes quan solidàriament acompanya Calvin en les esgarrifoses baixades amb carretons o en trineu sempre li suggereix alguna qüestió per reflexionar:
- Està a punt d'acabar-se l'estiu. Què ràpid que ha passat, oi?
- Si. Quan es tracta de no fer res el temps sempre vola.

dimarts, 26 de juliol del 2011

Una pregunta:

Una lectora de Guardian raona en una carta al director:


"It seems a fundamentalist rightwing Christian was responsible for the attacks in Norway. Following precedent, does our government now have the right to attack any other country which harbours similarly minded people?
Liz Brandow
Leicester"
Es tracta d'un raonament analògic en la variant d'argument del precedent, segons Walton et al. (2008) Argumentation schemes, pp 43-86.
(notícia per gentilesa de J.M.L.)

dilluns, 25 de juliol del 2011

Continuació

Massa dies en silenci. Des del comiat a les audiències cautives no havia postejat res. Em semblava que havia de trobar un altre to. Fins que m'he preguntat per què cal un altre to?
La Cristina Montiel s'examina d'opos. Que vingui gent com ella! Així no costa jubilar-se. (gràcies a l'infatigable XS)

divendres, 1 de juliol del 2011

Nevermore

Perdoneu l'efusió personal. No sé si estic preparat per a l'esborramenta que s'albira. Diuen que és ràpida, però dolorosa. 
Mai més disposaré d'audiències captives divuit hores a la setmana. Mai més se m'atansarà una adolescent bellíssima a preguntar-me quina nota li poso. Mai més un nen d'onze anys a qui no conec em demanarà confiadament ajut. Mai més sentiré que altres persones canvien per dins gràcies al que jo faig. Mai més estaré immers en l'olla a pressió d'un institut. Mai més sentiré que faig pinya amb companys de treball. Mai més sentiré l'eufòria col·lectiva i un pèl malenconiosa d'una fi de curs. 
Tampoc no hauré de corregir exàmens mal plantejats, barallar-me amb el SAGA, assistir a claustres insuportables, desesperar-me davant la inacció d'algunes famílies, lluitar per crear un ambient de treball a classe, fer guàrdies quan els altres companys estan en una sortida.
Mai més.

P.S. L'Orelles segueix. Sigui per vocació o per incapacitat de tancar etapa.

dilluns, 27 de juny del 2011

L'Orelles ha viatjat a Itàlia


Traca final. Proposta d'anar a pasturar la gent de quart -no pas de pastor, em dic, sinó de gos d'atura. Acceptació un pèl angoixada. Només faltaria que ara que això s'acaba .... Sis dies d'atrafegament per tal de controlar l'impacte de noranta adolescents delerosos, amb tots els sentits desperts, ells i tu. Sis dies en què una esplèndida organització i treball previ de tutoria ha permès que l'inevitable -malalties, accidents, robatoris, corredisses nocturnes- s'enfrontés serena i positivament. Sis dies de contemplació d'una vitalitat inmensa que un instant s'apaga i l'altre s'eixoriveix. Sis dies de grup de profes on cadascú va encaixant en el seu paper amb la precisió d'un trencaclosques. Algun moment per fantasiejar que llegeixo la notícia d'un nou cas per a Brunetti. 
En seguirem parlant, perquè he acabat petat, però alimentat.

dijous, 9 de juny del 2011

Crítica al jo segons Hume

Un famós fragment del Tractat sobre la Naturalesa Humana amb una coda de Shreck que compara el jo o ment a una ceba.

dimecres, 8 de juny del 2011

Val la pena el que s'ensenya?

No sé si és per culpa de la meva dificultat per elaborar la pèrdua de l'objecte, com va sentenciar-me l'amic R.C. Però cada vegada em causa més aprensió algun col·lega que en aquests dies d'exàmens, notes, reexàmens i rerereexàmens, dóna el curs per clausurat quan encara queden classes. El sento afirmar amb suficiència que ja ha acabat els programes i que l'únic que es pot fer és aguantar l'alumnat. Crec que aquesta actitud palesa una molt mala opinió de la seva assignatura, atès que pensen que els seus alumnes només els interessa per l'examen. Aquests dies "quan els alumnes ja estan avaluats", és l'ocasió per demostrar que hi ha aspectes de la nostra assignatura que valen la pena per si mateixos.
Per cert, després es queixen de la tirania dels programes ...

divendres, 27 de maig del 2011

Catalunya al davant

Un cop més, Catalunya és capdavantera. Engegades les retallades en sanitat, ara emprèn el tractament antisèptic de la pròpia societat. La imatge dels mossos amb el camió de neteja al costat com si col·laboressin en un suposat sanejament d'una plaça de la ciutat intenta crear, com es diu ara, un relat del 15M. 
Com es netejarà la sang?

dijous, 26 de maig del 2011

Delgado, sempre incomodant (fent pensar)

L'acció política ha esdevingut per uns dies tema de conversa, i perceps en algunes intervencions una emoció especial: la sensació, per molts joves, que s'ha obert alguna porta i per a molts grans que cal córrer perquè no es tanqui.  Més enllà de la crítica o l'aprovació de les irregulars propostes, crec que ens cal una adequada contextualització del que passa, que podem trovar en la intervenció de Manuel Delgado Ruiz. Delgado estudia des de fa temps l'ocupació de l'espai urbà. A més, està compromés en la teoria i la pràctica de moltes causes ciutadanes (a ell no li agradaria la paraula), com podeu llegir al seu blog El cor de les aparences. En copio un video amb un fragment de Network (1976) on surt un indignat prehistòric.

Vejam quant deixem/deixen/es deixa durar l'efervescència ...
(Per cert, parlant de ciutadania, és molt instructiu l'enllaç que fa Delgado amb el blog Poeta Muerta. No Apte)

dimarts, 24 de maig del 2011

Posar l'altra galta

El títol danès de la pel·lícula vol dir Revenja, però van canviar-lo perquè no volien que es confongués amb un thriller o una pel·licula de por. Tracta d'una manera acurada la relació entre violència, mal, revenja, perdó i reparació. Aquest trailer explica un episodi complet molt important en la trama. Lars, el pare malcarat d'un nen que s'estava barallant, pega a Anton, el pare de l'altre nen que els estava separant, que no s'hi torna. Però el fill adolescent d'Anton i un amic planejen venjar-lo. Quan Anton, que és metge i treballa en una ONG en un país africà, s'assabenta de la seva intenció els porta al taller de Lars per donar-los una lliçó ...

Tres possibles activitats:

1. Després de veure el video pensa si l'acció d'Anton realment denota fortalesa o debilitat. 


2. Per ampliar: compara el que has vist amb aquest famós fragment de la Història de la Filosofia:
"I la impotència que no es rescabala es converteix en "bondat", la baixesa plena de temença es converteix en "humilitat", la submissió a aquells qui s'odia es converteix en "obediència" (és a dir, obediència a un del qual diuen que mana i determina aquesta submissió, a un que anomenen Déu). Allò que és inofensiu en el feble, la mateixa covardia, que en té molta, la seva actitud d'esperar a la porta, la seva actitud d'haver d'esperar necessàriament, rep aquí un bon nom: el de "paciència", i s'anomena també la virtut. El fet de no poder venjar-se s'anomena no voler venjar-se i fins i tot potser perdó ("com que ells no saben pas el que fan, només nosaltres sabem el que ells fan!"). Hom parla també de l"'amor als seus enemics" i, a més a més, sua."
Friedrich Nietzsche La genealogia de la moral. Traducció de Joan Leita. Laia, Barcelona 1981.
3. Mira la película completa i examina les trajectòries dels principals personatges: Christian, Alia, Anton, Marianne. Segons tu, qui afronta i resol millor els conflictes  amb què topa?

Crítiques aqui.