dimecres, 29 d’octubre de 2008

Per Tots sants, ara apareixen deesses enigmàtiques o terribles.

Εἰδ΄ἄγ΄ἐγὼν ἐρέω, κόμισαι δὲσὺμῦθον ἀκούσας,
αἵπερ ὁδοὶμοῦναι διζήσιόςεἰσι νοῆσαι·ἡμὲν ὅπωςἔστιν τε καὶὡςοὐκ ἔστι μὴεἶναι,
Jo et diré i tu escoltaràs les úniques vies de cerca que hi ha: l'una, que és i no pot ser que no sigui ...

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Els preconceptes

Aquest video és un anunci francès de Canal plus. Es refereix a un famós reportatge sobre l'emigració annual del pingüí emperador. Il.lustra d'una manera molt clara com la comprensió d'allò que ens arriba es fa a partir del que en psicologia cognitiva es diu preconceptes o conceptes previs, i que entendre és lligar aquest conceptes amb d'altres de nous a través de paraules. El que se'ns presenta com a acudit és el que passa sempre: entenem a partir del que sabem. Està clar que cal tenir-ho en compte a l'hora de posar-nos a ensenyar qualsevol contingut ...

dilluns, 27 d’octubre de 2008

El relleu

Reunió d'avaluació zero. Repàs de l'alumnat: com s'estan adaptant al nou curs? tenen alguna dificultat específica? algú ha detectat algun problema destacable en algun alumne? Fa una estona que sentim el mateix: el torrent de paraules d'una col.lega novella que ens informa que aquell o aquella a la seva classe és un desastre, que no estudia, que no sap res i ho remata dient que encara que li repeteixi personalment l'explicació li segueix dient que no l'entén. Quatre alumnes seguits. Penso en què li passaria a un metge que es queixés de què tots els que li arriben li arriben malalts. D'acord en què dilluns és posada a prova, dimarts és posada a prova, dimecres és posada a prova, dijous és posada a prova i divendres és posada a prova. Ningú no ha dit que ensenyar sigui una feina fàcil. És molt més difícil que aprendre. I ara que comença la substitució de la generació que va ingressar en l'ensenyament durant l'expansió de la població escolar a secundària a partir dels 80, potser caldria afrontar seriosament la formació inicial del professorat. Pretendre el 2008 que és normal fer aterrar en una aula de secundària un llicenciat amb un curset com el CAP és seguir ajornant la imprescindible millora en l'educació del país. Per més bona voluntat que hi posi, una persona sense altra formació que la llicenciatura enfrontada a una classe de secundària pot ensenyar ben poca cosa. I l'amargor de les suposades lliçons de la pràctica podria estalviar-se o si més no fer-se fecunda amb una bona formació incial que inclogués una pràctica reflexiva, l'ùnica capaç de professionalitzar. Altrament, el que es fa és augmentar la població de professorat estressat o esclerotitzat dins la cuirassa que li ha produit la pràctica irreflexiva.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Per exemple, un malson

Discutiem fa dos dies sobre si la ciència era prou satisfactòria per explicar-nos a nosaltres mateixos; per explicar-nos la complexitat de les coses humanes. El somnis tenen un caràcter enigmàtic i tenyit de sentimens primaris: alegria, desig, angoixa, terror, despit, odi.
Els neurocientífics del XXI sostenen que els somnis són com les llampades en la consciència produides pels rebots a l'escorça de l'activitat dels ganglis basals, reponsables de posar l'organisme en mode "dormir". En despertar, integrem en un mateix relat les darreres llampades que s'han esdevingut: d'aqui les imatges estranyes, els paisatges canviants, les persones que semblen d'altres. Freud, per la seva banda, inaugurà el segle XX amb un llibre, La interpretació dels somnis, que els considerava realització disfressada dels desitjos d'un inconscient. En alguns fragments fascinava el lector amb interpretacions que suposadament explicaven el significat ocult de somnis que aquell lector podia reconèixer com a propis.
Avui he somniat: Pujo un carrer i em fixo en un grup de vianants aturants al meu davant. Murmuren desaprovadorament mirant un home que baixa arrossegant quelcom. En passar pel meu costat el veig que fa lliscar per les llambordes, estirant-la d'una pota del davant, una ovella escorxada i esventrada, que estranyament encara bela i aixeca el cap mirant amb els ull sortits. Li manca una cuixa.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Llegint el Fedó

Sembla que tots i totes comencem a barallar-nos amb el Fedó, el fúnebre diàleg dit sobre la immortalitat de l'ànima. N'he fet un esquema i una guia de fragments importants: fer peu en els textos. Què ens pot interessar avui d'aquest diàleg? No pas les "proves" de la immortalitat, tan inconcloents que el mateix Sòcrates es veu obligat a contar-se i a contar-nos un mite consolador d'un més enllà on es fa justícia a les ànimes.
Per què no llegir-lo com una lloa de Plató a Sòcrates que no només no necessita ser confortat per ningú sinó que és capaç de confortar els seus amics i deixebles convencent-los que morir no és morir? Perquè no recollir quantes vegades fan broma i es fan somriure i riure, mantenint en la difícil circumstància un diàleg amistós que no defuig el desafiament intel.lectual, com palesa el "semblava que Sòcrates s'alegrava de les objeccions de Cebes". Per què no llegir-hi i treballar les bones explicacions de la distinció sensible/ intel.ligible, els debats on es constata que posseïm coneixement no empíric? Per què no preguntar-nos si els principis parell-dualitat-alteritat/senar-unitat-identitat serveixen efectivament per a la "segona navegació"? Per què no fer-lo dialogar amb tota la filosofia presocràtica? Per què no afegir a la nostra col·lecció d'al·legories platòniques la dels habitants del fons del mar, que veuen el sol esmorteït?
Al capdavall, en el Banquet i el Fedre Plató ha establert que el motor del coneixement és Eros, una epithumia -un desig- que representa "la part immortal en la nostra naturalesa mortal". O sigui, que molt racionalisme, molt idealisme, molt innatisme, però res d'immortalitat de l'anima, només mites consoladors.
Si no, a què venia que aquella alumna de la segona fila s'eixugués una llàgrima quan vam acabar de llegir en veu alta les cinc darreres planes del diàleg?

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Ciències per al món contemporani

Si no recordo malament, en un pròleg a una edició del Discurs del Mètode, seguit de la Dioptrica, els Meteors i la Geometria, Victor Gómez Pin lamentava que la tradició posterior hagués esqueixat les tres obres científiques de la filosòfica. Des del naixement de la ciència, una línia de la filosofia ha provat de construir una mena de saber alternatiu, que té raó quan afirma el nietzscheà "som científics perquè som poc subtils" i fa veure que els problemes ètics i els de sentit no troben resposta en la ciència, però que quan oblida la ciència i creu poder oferir un saber substantiu ha arribat a extrems grotescos, quan no simplement indocumentats, que han donat peu a llibres com el de Sokal. Cal reconèixer també que hi ha hagut molts científics, però sobre tot molts filòsofs, que han intentat relligar l'escissió amb major o menor fortuna. De fet, la majoria dels qui avui treballen en filosofia assumeixen que no hi ha filosofia seriosa sinó la feta tenint en compte la millor ciència possible.

Impartint filosofia de primer crec que haviem arribat a incorporar adequadament coneixements bàsics de cosmologia científica, de teoria de l'evolució, d'etologia, de psicologia, de sociologia, de tecnologia, etc. Però en la programació LOE aquest continguts han passat en gran part a Ciències per al món contemporani, que s'atribueix al professorat de FQ i de Biologia i Geologia. Crec que és previsible, al menys de moment, que aquest programa, impartit sense formació filosòfica (i sense cap tipus de formació del professorat -pais!) acabi en un positivisme del XIX que quedi inerme per exemple davant els atacs de les pseudociències (que és el que passa quan es defensa ingènuament què allò científic és allò verificat, i s'ignora el concepte de justificació).

En fi, que la creació de la nova assignatura Ciències per al món contemporani i la reforma del programa de filosofia ha tornat a obrir la fractura entre filosofia i ciència, i ha deixat el camí preparat perquè, l'una sense filosofia i l'altra sense ciència, es transformin ambdues en ideologia.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Preguntes capcioses

Una pregunta capciosa és aquella que cerca comprometre el responent en quelcom que no voldria dir. Un dels més antics exemples deriva del que es coneix com a paradoxa del banyut, que s'atribueix a Eubulides:

Has deixat de dur banyes?

Tant si respons si com no et veus obligat a reconèixer una desagradable situació. Altres:

Has deixat de drogar-te?

Has deixat de de ficar-te el dit al nas quan no et veu ningú?

Vosté o els seus amics comunistes pensen que els seus esforços per suprimir la llibertat d'expressió poden ser usats per obligar tothom a viure en un estat policial on la gent romangui en un depriment estat de mediocritat? (Walton , 2006, p. 209)

L'única manera de no caure-hi, i encara, és atacar els pressupòsits inclosos en la pregunta.

La crònica de Toni Garcia del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges recull una pregunta caapciosa en la roda de premsa de presentació dels premis. Resulta que una de les millors pel·lícules del festival, la sueca Let the right one in, no ha obtingut cap premi, tot i que el jurat ha optat per repartir al màxim els premis. Pregunta el periodista:

Els ha costat molt no donar cap premi a Let the right one in?

(si respons si, quedes com un jurat injust; i si respons no, quedes com un incompetent)

Resposta d'Alex Gorina, portantveu del jurat:

Esperàvem que ens fessin aquesta pregunta. No ens ha costat ni cinc minuts.
(!!!)

Heus ací un trailer de la pel·lícula

Al·legoria de la caverna 3

Caverna09
View SlideShare presentation or Upload your own.
Les anteriors les trobareu aquí i aquí

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Revenja

A certa edat has de començar a amagar els teus oblits. No vull dir els oblits de cites, de compromisos o del NIF, sinó d'altres més humils com: on són les claus? on he deixat les ulleres? i els mitjon verts? a quin lloc vaig aparcar el cotxe? Has d'ocultar aquests moments de buit, de curtcircuit. Quan eres jove, oblidar era accidental, passatger, causat per l'estrès o qualsevol altra cosa aliena a tu. Ara en canvi oblidar qualsevol futesa s'ha tranformat en quelcom del que ets responsable, en un simptoma que pot encendre rostres de preocupació al teu voltant. I que comença a despertar en tu el temor a no poder restablir la connexió, perquè saps que ara un oblit podría ser premonició del crudel "però no te'n recordes?" que queda ressonant a les residències quan els familiars han marxat.
Per això avui he sentit una alegria una mica salvatge quan he vist, palplantat en mig del vestuari, un jove repassant nerviosament les desenes de fileres de taquilles, sens dubte una mica neguitós per no trobar la seva i haver de sortir al carrer només amb el vestit de bany.

dimecres, 1 d’octubre de 2008