dilluns, 30 de juliol de 2012

Temes de la filosofia, d'un cop d'ull

Many eyes és una pàgina de presentació interactiva gràfica. D'ella treiem aquest núvol construit a partir dels encapçalaments temàtics de filosofia de la Biblioteca del Congrés. Un complement del que vàrem publicar fa uns dies.

dijous, 26 de juliol de 2012

RbutR, una eina de pensament crític

Com determinar la credibilitat d'una informació, un pronòstic o una hipòtesi apareguda en un lloc d'Internet? Com adreçar els lectors d'un blog a la  crítica que en fem en el nostre?  Com evitar que la informació que rebem de les nostres suscripcions estigui esbiaxada i vivim en una "bombolla de filtres"? Acaba d'aparèixer una nova eina (diuen que l'hauríem de dir ribater) que, si t'hi registres i fas servir Chrome, et permetrà veure si el lloc web que consultes, post, notícia ... té una o vàries refutacions i t'hi adreçarà. Com a exemple, posen articles de diari analitzant el tiroteig de Colorado. El petit video ho explica molt bé. 

Parking Shakespeare: Treballs d'amor perduts

No és que m'agradi molt el teatre. El teatre dolent, o simplement amanerat, (cyranos ...) em sembla insufrible. Altres artes escèniques, com la música o la dansa sobre tot, compensen amb l'exposició física la carència de tècnica o la insubstancialitat del contingut. Qualsevol cantant de qualsevol tipus em sembla admirable, per no dir algú que dansi (ep, ep, excepte els de balls de saló, per amanerats).
Per recomanació de l'amic Víctor, cedeixo i vaig al Parc del Éstació del Nord a veure l'obra d'enguany  de la companyia Parking Shakespeare, la comèdia Treballs d'amor perduts. Asseguts en una espiral sota l'ombra d'un til·lers, els usuaris d'un parc públic poden contemplar com neix el teatre, amb una nuesa essencial: trama, diàleg, actors. Una hora i vint minuts de gaudi sostingut. En Víctor descriu més detalladament tots els aspectes remarcables. Jo només us proposo que us fixeu en les cares de la gent. 
No us la perdeu: Cada dia, a les 19 hores, fins el 30.

divendres, 20 de juliol de 2012

Un alumne avantatjat

font
Genís Carreras, dissenyador gràfic de 25 anys, ha realitzat logos de diferents posicions i corrents filosòfics. La sèrie constitueix un repte que resol  moltes vegades de manera admirable. I encara n'anuncia més al seu twiter. On ha estudiat filosofia aquest noi?

Una idea per activitat amb els de batxillerat artístic: inventar logos paral·lelament als seus. 


I per quan una exposició més aprop que a Paris, a Londres o al Brasil?

dijous, 19 de juliol de 2012

Prop de cinc anys

Com qui no vol la cosa, de trascantó, potinejant la configuració, l'orelles perd la plantilla de color de xiclet Bazoka que compartíem amb l'àvia bloguera, que no és qui escribia el blog que li va prendre el nom, sinó la de A mis 95 años, un model. Serveixi de resposta, després de cinc anys de blog, a les crítiques estètiques que vaig rebre en el seu moment. 
(A.S.: al final ho he fet, però -de moment- no li canviaré el nom, on conservo el color original com a bandera, però gràcies per tot)

dimecres, 18 de juliol de 2012

Psicoanàlisi d'etcètera

font
Aquest fòssil llatí es fa servir per suplir una enumeració. En material per a alumnes em sembla sempre mal usat, excepte quan es tracta d'evitar repetir una enumeració ja explicitada. Fer-la servir crec que revela o peresa mental de l'autor, o vanitat ("sé més, però no t'ho vull dir"), o ras i curt, ignorància ("per curar-me en salut, poso que n´hi ha més"). Suggerir que hi ha més elements, però sense dir-los,  em sembla injustificat en un context educatiu: si els saps, has de dir-los, perquè qui et llegeix ho fa precisabment per saber;  i si no els saps, assabenta't. Si per qüestions d'espai no es vol fer l'enumeració completa, crec que és més rigorós dir "per exemple" i mencionar alguns dels elements.
En el document on el MEC presenta les directrius de la seva soi disant rererecontrareforma (que per cert, és sobre el que el MEC està convocant a discutir aquest juliol a professorat i centres madrilenys seleccionats), anuncien un llarg temps reivindicat estatut del professorat, que en el seu darrer punt proclama: "Autoridad del profesorado, etc." No saben els altres temes, no els volen dir? No val la pena mencionar altres aspectes referents a la dignificació del professorat?




dilluns, 16 de juliol de 2012

Contrastos


font
En el post de divendres passat, Michael Shermer fa un breu resum de les cosmologies actuals: informat, rigorós i citant les referències. L'il·lustra amb aquesta imatge de l'univers i la seva història construïda a partir de les dades de la sonda WMAP. Per si torna la Cosmologia al currículum de primer .... 
Per contrastar, Agustín Garcia Calvo opina sobre un complement essencial d'aquesta història: el bosó  de Higgs.

divendres, 13 de juliol de 2012

Jo i Jo

Tot i ser Descartes un dels autors estrella de la selectivitat, el tema de la identitat personal encara es tracta tímidament a les classes, i per descomptat als llibres de text. Tanmateix, està relacionat amb els de subjecte i objecte, la consciència, la dignitat, la llibertat, la responsabilitat, la mort, la relació entre el físic i el mental, la distinció humà/animal, per citar-ne uns quants. Si es dóna alternativa a la religió a primer - cosa difícil, perquè veig que això deriva vers la discriminació dels qui no trien religió, sense que ningú ho denunciï - es pot agafar una idea que hem aplicat amb èxit, i que anava més enllà de les assignatures i dels cursos. A primer tractavem el tema de la identitat personal com introducció a l'activitat de fer-los escriure una carta a ells mateixos en el futur, que guardàvem tancades fins a quart.  A quart feiem una sessió a l'hora d'esbarjo - força emotiva i transcendent, atesos els modestos recursos - on els lliuràvem les cartes i, si volien, les comentavem. En tractar el tema a filosofia de primer, ja teníem recorregut molt de camí. 

Aquesta idea està estesa en molts sistemes educatius, cosa que permet produccions com el video adjunt. Gaudim amb ell i treiem-ne idees però, per favor, no pensem que pot substituir l'exercici d'instrospecció que significa la carta - o el video, si voleu complicar-ho tecnològicament i amb els drets d'imatge i els de respecte a la intimitat - feta el primer curs del cicle i llegida el darrer.


dijous, 12 de juliol de 2012

Mesures

Seu a reposar després d'haver preparat el dinar. No fa molt bona cara. Al mati ha tingut visita. Torna a examinar els dos fulls agafats amb totes dues mans, com si fossin objectes pesants. La besàvia em mira, i a l'igual que qui enuncia una conclusió, diu:
- Dos euros.

dimecres, 11 de juliol de 2012

Quatre anys després, Where the hell is Matt?

Haviem postejat el video de Matt Harding al 2008. Al 2012 hi ha tornat. La dansa no és tan energètica, s'adapta més a cada lloc, ha guanyat uns quilets, FB començava a estendre's en espanyol, però el video segueix fent goig. Per treure'ns el mal sabor de boca.
 

dijous, 5 de juliol de 2012

Història de la filosofia d'un cop d'ull

Tot fent servir el programa generador de gràfics  Gephi, Simon Raper publica un gràfic de les relacions entre els personatges de la història de la filosofia. Està construit a partir de les mencions a les influències consignades a la Wikipeda anglesa. El tamany relatiu del nom de cada filòsof o filòsofa té a veure amb les influències directes, cosa que explica per exemple, segons l'autor, el sorprenent poc tamany de Descartes. També serveix per copsar les tradicions: en verd poma la tradició filosòfica "continental" i en lila i grana empiristes, pragmatistes i analítics. En verd més clar la filosofia antiga. En el mateix post es detalla com reproduir-lo.
Fes clic aqui per ampliar

dilluns, 2 de juliol de 2012

Era glaciar?

Encara no es nota molt, però els simptomes d'un refredament en la vida educativa comencen a proliferar. Els assistents a una reunió de recapitulació del projecte Educació per a la Integritat deien no a ampliar la seva collaboració el curs vinent, mentre amb els ulls pregavem siusplau no ho feu més difícil. L'Alejandro Sarbach, incansable metadidacta, relatava a Carbonilla com aquest curs ha tocat fons, i té la modèstia d'atribuir-ho a circumstàcies personals: "Éste ha sido para mí un curso especialmente accidentado". En Xavier Alsina lamenta entre d'altres coses la manca de conexió amb els que en aquests moments dirigeixen el seu centre, així com constata  que molts dels seus esforços finalment semblen balders. Fins i tot la incombustible Concepción Pérez Garcia, de la Lechuza de Minerva, titula Malos tiempos para la filosofia  un post escrit "desde el cansancio y desde el hastío". I Lourdes March, de qui tantes coses he après, es despedeix de les classes després de confessar: "He de decir que los cambios horarios, el aumento de las ratios y la reestructuración del currículo de las optativas hacen difícil la continuidad de un proyecto de estas características". Rigau, Wert, feu-vos-ho mirar.