dimarts, 20 de gener del 2015

Aplicable a professorat de filosofia

"Més d'un escriptor està convençut d'haver fet pensar el seu lector quan en realitat l'ha fet suar"
Antoine de Rivarol

dilluns, 19 de gener del 2015

Històries urbanes

I
Als Ferrocarrils. Una parella de segurates entra. Però no fan fila de segurates, sembla que s'hagin disfressat. Els uniformes els són balders. Però el més estrany és que són home i dona amb els cabells completament blancs, lluny de la imatge dels engominats segurates de muscles forjats al gimàs. Una parella de jubilats que planegen l'assalt d'un banc a la desesperada. L'únic que delata finalment la seva condició és la boca, que mostra la comissura dels llavis abaixada en un rictus de menyspreu o de fàstic.
II
Ja han passat, i les col·legiales tornen a seure al terra de la plataforma, conversant sobre les multes per colar-se. Una parla com si expliqués una història fantàstica:
- Se'm va caure la T2 i un home me la va tornar, je je! Fixa't! Jo si em trobo una T2 no la torno!
I arrenca murmuris, no sé si d'aprovació o reprovació.

III

Unes altres, uniformades.
- Avui ens toca religió.
- Sempre ens està parlant de la seva neboda!

diumenge, 18 de gener del 2015

Con permiso, la Canción del Ser

A Filolist, el grup de Google de professorat de filosofia, s'ha obert un petit debat a partir d'un video on un jove professor americà explica alguns aspectes de la filosofia de Locke. "Em nego a fer el pallasso! protesten uns, mentre altres aporten altres videos i poc a poc l'humor s'instala en el debat ... ja hem arribat al conegut Epistemologia de Les Luthiers.

Aquella polèmica ha desfermat la memòria d'un company de jubilació, que m'escriu: 
"En plan ya de profesor carroza de Filosofía te pongo un ejemplo personal (“¡Qué viejo me siento contando siempre batallas pasadas…! y mira que procuro morderme la lengua, pero no hay manera cometo siempre en el mismo error): Eran los cursos 74-79, en plena transición franquista. Trabajaba en el Instituto Eugeni D’Ors de Badalona (En Badalona entonces sólo había dos: El nº 1, el Albeniz y el nº 2, el Eugeni D’Ors). La dirección del centro era una Asamblea (15 profes, 15 alumnos y 15 padres). Esta Asamblea de directrices anarquistas en la práctica se hacía ingobernable por lo que finalmente los profes que defendíamos “la dictadura del proletariado” conseguimos que se hicieran con la dirección los del PSUC. ¡Qué años! Éramos unos diez profes de filosofía entre diurno y nocturno. Teníamos aulas propias para enseñar filosofía. Como reinaba la acracia, las clases se decoraban a gusto del profesor y de los alumnos. Recuerdo entre otras cosas las paredes con grandes pinturas surrealistas de tíos y tías desnudas mostrando sus penes y vaginas en plan Dalí. ¿Qué dirían los alumnos de ahora? Je, je… Pues bien, un colega trajo un día a su clase nada menos que a García Calvo para que les hablara sobre el Ser de Parménides. García Calvo retiró todas las sillas de la clase, les mandó sentar en círculo y a su alrededor. Se puso en plan yoga con los brazos abiertos, los ojos mirando al techo y se pasó casi toda la hora que duró su explicación repitiendo siempre lo mismo “El Ser es, el No-Ser no es”. Yo alucinaba viendo a aquellos alumnos, tan movidos y ácratas, obnubilados y sin pestañear. Al día siguiente yo tenía que explicar el mismo tema a otro grupo de alumnos de BUP. Di la clase creo que con un aceptable nivel académico, pero me cabreó ver que algunos bostezaban o no prestaban atención. A la siguiente clase, me llevé un casete a clase y les puse la canción del Ser, del cantautor Chicho Sánchez Ferlosio (el hijo de menor de Sánchez Mazas y hermano de Rafael el escritor). Escribí la letra en la pizarra, la comentamos y a continuación les hablé de Parménides. Te adjunto la canción por si no la recuerdas o no la habías oído. La motivación fue grande. Los alumnos salieron hablando de Parménides y cantando la canción."


L'orelles recorda un dels seus primers posts, ara fa més de set anys (també ens sentim abueletes!), on mostravem amb orgull el material didàctic d'un nas de pallasso i contavem l'anècdota, de com, per la mateixa època que el meu col·lega Ch., en Germinal, el combatiu delegat de tercer de BUP de lletres, es rebaixava a afalagar-me amb moxaines perquè repetís a la seva classe la broma de posar-me el nas de pallasso.

dissabte, 17 de gener del 2015

divendres, 16 de gener del 2015

Sobre l'atemptat a Charlie Hebdo

(Si no els voleu dir aforismes, digueu-los apunts)

No s'aturen. Ara amb seva cançoneta de l'aparició de noves religions destinades a emplenar el buit que ha deixat la religió tradicional. En realitat el que fan és enyorar el retorn de la seva religió, l'única vertadera. Les altres són les de substitució, els succedanis.

No s'aturen. Segueixen pensant que, a l'hora d'establir les pròpies creences, la fe pot tenir més importància que la raó. Premoderns, encara que festegin amb alguns postmoderns.

(No caiem en creure que les creences les estableix la raó. Els psicòlegs socials fa temps que han determinat que és l'acció qui les origina: no són les creences que causen les accions, sinó les accions que construeixen la majoria de creences. D'aqui la importància de l'educació, formal i informal, presencial i virtual.)

No s'aturen. Confonen la barbàrie dels actes d'una persona amb la fermesa de les seves conviccions. Per què suposar que un assassí té les conviccions més fortes que un ciutadà que paga els seus impostos, vota a les eleccions i participa en manifestacions?

No s'aturen. En comptes de condoldre's amb els propers a les víctimes, aprofiten per criticar l'humor gruixut i salvatge. I després tenen la hipocresia d'afirmar que defensen la llibertat d'expressió. Pur biaix de culpabilització a la víctima.

No s'aturen. Critiquen, amb raó, els partits i els règims islamistes. Però voluntàriament no recorden quan els partits demòcrata cristians van deixar de dir-se "cristians". Ni l'eterna guerra irlandesa entre catòlics i protestants.

(Especialment durant l'adolescència, la cerca de sentit s'expressa de vegades en adoptar una "missió". D'aquí l'èxit de pel·lícules com El senyor dels anells (aquella en què els personatges es passaven tota la pel·lícula caminant) i tantes d'altres. D'aqui l'èxit dels videojocs, especialment els masculins, on el primer que es demana és què he de fer? Quina és la meva missió? Quina millor missió que esdevenir màrtir d'una causa de moda que surt a la primera pàgina de tots els diaris?)

No s'aturen. El cap de Estat vaticà ja ha recordat que la blasfèmia existeix, i que justifica el dret a la legítima defensa. No s'aturen.

Sobre violència i religió arran dels recents atemptats, vegeu un esplèndid article, ple de referències empíriques (en anglès).



dimecres, 14 de gener del 2015

La utilitat de la filosofia

El 21 de febrer se celebrarà la segona Olimpíada de filosofia de Catalunya, amb el tema Què ens fa ser qui som? Per escalfar motors, heus aqui una antologia de fragments de les dissertacions de les i dels 32 alumnes pioners que varen participar en aquella primera convocatòria. Els dos primers fragments són de les que van quedar guanyadores. 

 Olimpíada filosòfica de Catalunya, 2014
Tema: La utilitat de la filosofia


Marta Iñiesta (Institut de Llavaneres)

Sí, la filosofia t’ensenya a pensar, però aquesta frase tan maca al cap i a la fi no diu res. Jo penso, sempre he pensat, així doncs, per a què em cal la filosofia?”
[...]
Podria, d’alguna manera, afirmar que per a mi  la filosofia té tres utilitats: cercar, ordenar i mimetitzar.
[...]
Tota la colla (Descartes, Plató, Aristòtil ...) es dedicaven a cercar idees, pensaments, veritats, arguments. Ells cercaven, i ho feien a consciència. Jo no pretenc imitar-los ni molt menys, però admiro la passió i la perseverança que tenia aquella gent.

Judit Prats Trunas (Institut Baix Montseny)

Però mentre tinguis força de voluntat, determinació i curiositat per aprendre, és possible arribar a la filosofia.
[...]
A vegades haureu sentit dir a algun estudiant que la filosofia no serveix per a res, i per a ell això és cert, ja que és incapaç de trobar-hi una utilitat. Això és degut a què ha perdut les ganes d’aprendre, s’ha tancat en ell mateix i no és capaç d’anar més enllà.
[...]
la filosofia ensenya que no hem de restar indiferents.
[...]
Per tant, no s’hauria de considerar una banalitat o un simple passatemps, sinó que s’hauria de fomentar encara amb més força i hauria de poder actuar més lluny.
[...]
La filosofia ens ajuda  a tenir la capacitat de decidir si volem formar part d’aquest món, o si tan sols volem ser una simple ràfega de vent que sovint s’oblida i que no deixa petja, aquest últim seria el resultat de no aplicar la filosofia a la nostra vida, de manera que no sortim de la nostra minoria d’edat.

Sara B. D.

Recordo que quan vaig començar a fer filosofia vaig descobrir un món nou, una nova manera de veure les coses i, sobretot, d’entendre’m a mi mateixa. Gràcies a la filosofia he après a escoltar, a reflexionar, però sobre tot he après que tot va més enllà de les coses materials, que per ser feliç no necessito tenir-ho tot, ja ho deia Diògenes.

Escoltar també és filosofia, és entendre què diuen i pensen els altres, et fa reflexionar sobre noves inquietuds que neixen a partir d’uns ulls que no són els teus.

Brisa A. H.

Les persones busquem alguna cosa que ens faci feliços, que ens ompli per dins. Que ens faci adonar-nos que estem vivint per algun motiu, que no sóm éssers buits que ens llevem, mengem, dormim i prou.

Anastasia S.

El concepto de “útil”, al menos hoy en día se usa para aquello que si ponemos en práctica va a dar un resultado positivo en nuestros propósitos y vaya a servir para progresar. Pero parece que la filosofía, para muchos (tal vez demasiados), no tiene esa característica.
[...]
El placer de debatir es algo innato.

Eva R.

Como bien dice Hadot “y es precisamente la tarea de la filosofia el revelar la utilidad de lo inútil o, si se quiere, enseñarles a diferenciar entre los dos sentidos de la palabra “utilidad”.
[...]
Esta idea está recalcada por Sócrates cuando dice “Una vida no examinada no merece ser vivida”.
[...]
Otra función indispensable que cumple la filosofía en la sociedad es el promover la excelencia.

Dídac S.

El fet de tenir punts de vista diferents, culturalment i històricament diferents, és magnífic.
[...]
Recordin que per a filosofar no cal cap títol ni el permís de ningú. Només cal agafar-li el gust a qüestionar-se el quotidià, a obrir la caixa dels trons. I és que com vostès ja deuen haver advertit, un cop ja hi hagin fet una petita excursió, ja no se’n podran deslliurar.

Inés F.

Sin embargo, la importancia que le veo a la filosofía no reside en su capacidad de hacernos descubrir grandes cosas, sino en su utilidad como garantía de algo que todos necesitamos: la libertad. Me refiero a la libertad de pensamiento y de expresión concretamente porque la filosofia, al hacernos pensar, nos hace también dudar de lo que otros dan por sentado, liberándonos así de muchos principios de los que, si no fuera por la duda, seríamos prisioneros.

María Ú. M.

Ara el sistema de la demagògia està molt estès.
[...]
Tothom que sent a parlar d’aquests temes (defensa de la natura, avortament, eutanàsia en menors) ha de posar en marxa la raó. Hi ha cops en què escoltem una opinió a favor d’alguna cosa i seguidament en sentim una altra que n’està en contra. Llavors, paradoxalment creiem que ambdues argumentacions ens han convençut. La filosofia ens serveix per formar-nos una tercera, la nostra pròpia.
[...]
Per a molts joves, aquesta època de l’any es torna una tortura. Què vull fer? És una pregunta que ens hem de fer per saber què escollir. [...] La filosofia ens fa lliures,  ens permet considerar cada opció que se’ns presenta i seguint el nostre instint o basant-nos en com som i com volem arribar a ser, en triem una o una altra.

Denise M. C.

És imprescindible que l’acceptació de la ignorància comenci a veure’s com un aspecte positiu, ja que serà llavors quan comenci el real coneixement.

Joel R.

Fa uns mesos vaig poder escoltar a les notícies que volien treure’ns la filosofia del sistema educatiu. Aleshores només portava un mes estudiant filosofia. Amb el temps, m’he pogut adonar del que això significa, treure la filosofia de les escoles.
[...]
Però, per a què serveix la filosofia? Abans del meu contacte amb la filosofia, pensava que els filòsofs eren gent somiadora, amb ideals per a una societat diferent. Pensava que un filòsof no veu les coses tal com són, que vivia apartat de la certesa, de la veritat, de la realitat que ens envolta.

Martin F. C.

La filosofía tiene otra utilidad [que la ciencia] que se extrae del método, y no del conocimiento. El método que tiene la filosofía para responder a preguntas y resolver problemas enriquece a la persona. Practicando el análisis filosófico, un individuo conseguirá: más rigor a la hora de reflexionar, tener un pensamiento crítico del pensamiento que tiene, mejorar la manera de expresarse y de entender, aceptar la diversidad de opiniones, siempre que tengan bases racionales sólidas, tener una visión más objetiva del mundo y, finalmente, un deleite por el valor estético que tiene cualquier texto o discurso bien escrito.

Júlia A.

Crec que estem aquí per crear un món basat en l’autosuperació i en el creixement individual i col·lectiu. Per convertir el món injust i corrupte en el qual ens trobem en un de més sa, just i democràtic, i per fer-ho necessitem els fonaments bàsics de la filosofia.

Alex P. F.

La filosofia, sorgida molts milers d’anys més tard, va ser la resposta o la cerca de la resposta a aquestes preguntes.

Roger N.

La reflexión filosófica genera, como afirma Zambrano, un vacío que se nos antoja inquietante e incluso doloroso; en este sentido la filosofía es inútil, pero es lo que nos define como hombres. La imposibilidad de obtener una verdad absoluta acerca del yo y del mundo y, a diferencia del resto de animales, el ser conscientes de esta situación.

Paula C.

En un món que viu ofegat per la cobdícia, el poder i la falsa llibertat, la filosofia ens ofereix les eines per desenvolupar un pensament propi i així observar de forma crítica allò que ens envolta des del nostre prisma personal.
[...]
Necessitem obrir els ulls, despertar. Deixar de córrer cap al no-res per una estona, mirar al nostre voltant i contemplar. Adonar-nos que no estem sent nosaltres mateixos perquè no sabem qui son, i trobar el coratge per descobrir-ho. Definir un pensament propi, principis sòlids que ens permetin discernir entre el que volem i el que refusem, opinions basades en el raonament, objectius certs i nostres que ens donin un motiu real per viure, seguir endavant i no defallir malgrat les dificultats, directrius per traçar noves dreceres.


Paula F. R.

Aquestes ganes de saber, de voler anar més enllà, són la filosofia. Gràcies a ella creixem com a persones, ens obrim portes que sabem a on ens portaran i d’altres que ens ensenyaran a pensar-te dues vegades el camí que decideixes agafar. Ens tornem independents perquè sabem prendre les nostres decisions, sabem què volem, i intentem aconseguir-ho. Aprenem que la felicitat es troba fins i tot en els llocs més petits, que l’amor és dur però sincer i que la vida passa per tothom i és feina nostra aprofitar-la el màxim.
[...]
És per això que ens la volen treure, perquè no ens volen lliures, no volen que les nostres decisions els puguin afectar. Necessiten assegurar-se de què pensem igual que ells, que no tenim idees pròpies. Volen robots. Però si continuen així es trobaran amb tigres que mica en mica es van despertant. Tigres preparats per atacar en qualsevol moment, disposats a defensar el que és seu, la seva llibertat. La NOSTRA llibertat.

Ainara D.

Cuestionar la utilidad de la filosofía podría considerarse  una contradicción contra el propio discurso. ¿Qué motivos sostendrían al filósofo sino sus propias inquietudes?
[...]
Filosofía y ciencia entran en juego conjuntamente. La ciencia le garantiza que avanza, mide su velocidad de ascensión procurando evitar su caída. Sin embargo, la filosofía le recuerda el motivo de su elección: el hombre no puede olvidar el principio de su viaje, dado que es su única verdadera garantía.

Marta C. F.

A l’institut sovint sentim parlar sobre la filosofia, molts professors en parlen i n’opinen, mentre que els alumnes se’n queixen. Se’n queixen perquè no és una assignatura fàcil d’aprovar, doncs per a fer-ho de res serveix aprendre’t el llibre des de la primera fins la darrera pàgina, ni tampoc memoritzar multitud de conceptes que pertanyen al pensament d’algun filòsof reconegut. I és que la filosofia no consisteix en posar el pensament d’algú altre dins del teu propi; de ser així deixaria de ser filosofia.

Paula A. L.

Contínuament escolto a persones del meu voltant queixar-se de noves reformes i lleis. Consideren que aquestes actuen en contra de l’educació, la sanitat o bé els drets de la dona. Però em dóna la sensació que aquestes queixes son simples crítiques. Crítiques que un cop expressem a la nostra veïna, la nostra parella o simplement durant una tertúlia al bar, ens satisfan. De veritat pretenem arribar a un canvi actuant així?

Adrià L. A.

Com a estudiant, penso que haver fet filosofia (ara sí, com a matèria) m’ha obert una porta a un lloc, una vida, un comportament, al meu parer, millor. Una capacitat de debat, d’argumentació, que abans no tenia, i una curiositat que si bé ja tenia, ha anat en augment. Sóc estudiant del batxillerat científic, i aquesta curiositat es transforma en buscar aspectes o coneixement en l’àmbit matemàtic, o físic, o de les ciències en general, més que no pas de les humanitats, però a la filosofia li tinc un apreci especial.
[...]
Per això el pensament i la tendència a deixar de banda la filosofia que hi ha actualment és un error i, sent optimistes, crec que no durarà gaire.

Aleix M. S. J.

La filosofia està perseguida  [...] i està perseguida en els plans d’ensenyament, on de moment s’imparteixen lliçons de la matèria, però enfocades des d’un punt de vista massa memorístic i de continguts, sense estimular gaire el debat i la reflexió de l’alumne, que és el que realment acabaria desembocant en una societat filosòfica.
[...]
En contraposició als béns materials i tangencials que ens aporta la ciència, la filosofia és l’única via capaç de proporcionar-nos unes regles ètiques i morals, sense les quals la ciència no avençaria amb pas tan ferm, o ho faria cap a extrems que  més tard podríem lamentar. Per tant, encara que a vegades se’ns oblidi, la filosofia és útil científicament fins el punt que és l’única manera que tenim per guiar el progrés i avenç de eles investigacions científiques.

Olga B.

Creo que la pregunta que se nos plantea es un eufemismo de la siguiente: ¿por qué la gente no acepta los usos de la filosofía?
[...]
La filosofía nos ayuda a cuestionar todas aquellas cosas que conocemos y que aceptamos primeramente como verdaderas, se ocupa también de estipular un código moral universal sobre el cual debemos actuar, nos ayuda a desarrollar hipótesis inductivas sobre el conocimiento y refutarlas o aceptarlas como leyes mediante la deducción. También dicta los parámetros sobre aquello que debemos aceptar como conocimiento y aquello que no; además de que desvincula todo conocimiento de lo que atañe a las costumbres, a las tradiciones, a la religión y a la cultura.
[...]
Por qué, aunque los usos de la filosofía hayan estado aceptados y comprobados por la sociedad, la gente no es capaz de aceptar o simplemente asimilar estos usos? La razón, según mi parecer, es el miedo.

Joel B. Q.

Ja hem dit que la humanitat aspira al coneixement, a la raó de ser. Utilitza la ciència per entendre i conèixer. La ciència necessita la filosofia per avançar. Per tant, tothom que aspiri a crear, entendre i conèixer no pot oblidar-se de la filosofia, la necessita. Qualsevol amant del coneixement ha de saber filosofia i filosofar. I és lògic, doncs, que la filosofia vingui d’”estimar” i “coneixement”.
[...]
Ara parlem de l’ètica [...] És una assignatura de la vida que tots hauríem d’aprovar.

Nora P. C.

He escoltat moltes vegades a companys de classe de batxillerat preguntar-se per què és una assignatura obligatòria, si volem estudiar medicina, dret, art ... Però llavors jo els pregunto: De què serveix el domini de diferents camps teòrics, sense poder aplicar-los amb una actitud ètica, moral i crítica?

Sara G.

Per exemple, un estudiant en el punt de la seva vida on ha de decidir una carrera universitària pensarà: “Què em serà de més utilitat? quina carrera en garanteix un futur sense crisi? quina és la millor opció?”, però pocs tenen l’opció de preguntar-se: “què em farà feliç?”.

Karen Dayana G. T.

Cuando leí por primera vez a Descartes no comprendía su afirmación “je pense doc je suis”, “pienso luego existo”, ni comprendía la forma en que Platón nos mostraba a un Sócrates que desde la mayéutica conseguía que su oponente en una discusión filosófica terminase aceptando el pensamiento de él y contradiciéndose a sí mismo.
[...]
Considero que tanto la filosofía como las ciencias son dos pilares de nuestra sociedad actual y son las formas de encontrar el conocimiento. Ambas hacen posible el avance de nuestra sociedad y son imprescindibles para nosotros. Afirmo esto porque una persona carente de conocimiento crítico seguirá la información que se le imponga sin cuestionar el por qué ha de ser así, o bien una persona que no tiene conocimiento sobre, por ejemplo, residuos nucleares y su comunidad le transmite que van aceptar recibir esos residuos, la persona no podrá dar su opinión porque no tiene conocimiento científico y al no tenerlo tampoco puede dar una crítica de él.

Alejandro Á. M.

Concluyamos, pues, viendo lo que hemos obtenido: tenemos una visión del mundo productiva, una herramienta imprescindible para esta misma producción, pero siempre obviada (hoy en día poca gente tiene en cuenta que la filosofía es la madre de las ciencias, aunque esto sea un hecho innegable) y, a la vez, una concepción alternativa de esta herramienta individual, siempre infravalorada. Tenemos también un contexto histórico que hasta ahora no había salido a la luz y ... ¡oh sorpresa! Resulta que nos encontramos en un Estado que trata de censurar la filosofía a todos los niveles: desde el académico, con la retirada de la asignatura de filosofía como materia obligatoria para los estudiantes del bachillerato tecnológico y de ciencias (horror, teniendo en cuenta las conclusiones a que hemos llegado) creando así herramientas de producción que no hagan preguntas; hasta el personal, con programas televisivos basura, que no intentan otra cosa que freír el cerebro de sus espectadores. ¿No les parece una preocupante coincidencia?¿No sería posible que existiese el miedo al saber por parte del poder?

Albert A.

És potser probable que unes dècades o segles enrere, si s’hagués celebrat una olimpíada de filosofia, el títol hagués estat “Què és la filosofia?” o “Qui és el filòsof?”, però avui ... avui no. Avui vivim en constant competició; amb els altres, amb nosaltres mateixos. Tot ha de tenir una justificació, un per a què, tot ens ha de fer “millorar”,  ja res es fa perquè sí.

Andrea D. R.

Més enllà del “panem et circenses”, la filosofia ens porta al “homo sum, humani nihil a me alienum puto” de Terenci (soc un home, i res humà m’és aliè).
[...]
Per a què serveixen el llatí el grec, la filosofia? Moltes persones relacionades amb l’àmbit de les ciències es fan aquest tipus de pregunta, la qual és molt desagradable per a les persones que es dediquen a aquestes disciplines, les qual són sensacionals i fantàstiques, però que, per a molts, no tenen utilitat. Moltes coses que ens envolten no tenen utilitat, com per exemple els quadres de la sala d’estar.

Sílvia V. G.

Sí, només ens cal engegar la televisió, prémer un botó o fer un clic amb el ratolí i ja obtenim un munt de resultats i un munt de programes. La societat, però no s’adona del dany que això li provoca. Perquè si tenim tanta informació, quina és més important? I, el més rellevant de tot, és certa aquesta informació? Com podem destriar els continguts?
[...]
Les qüestions filosòfiques sempre resten obertes i és per un motiu, perquè els filòsofs saben acceptar (o haurien de saber acceptar) les crítiques, correccions i mancances en les seves teories. Això ens porta al punt més important: la filosofia ensenya que tothom pot fallar, tots podem cometre errors. Ensenya a ser crítics amb un mateix i a acceptar els propis errors.

Gabriel M. S.

L’ésser humà ha estat l’únic  receptor del regal més preciós: la capacitat de pensar, l’habilitat de raonar.
[...]
De manera que aquesta és l’actitud que hem de tenir, l’actitud que ens aporta la filosofia, la de voler aprendre, la de voler entendre, la preguntar-s´ho tot i la de preguntar-ho tot. Hem de ser curiosos, inconformistes i únics.
[...]
Així que, de tant en tant, està be tancar els ulls, evadir-se del món material, i reflexionar.


dilluns, 12 de gener del 2015

El peor ministro de educación que ha habido en España desde Julio Rodríguez

No entrem en si els alumnes de quart han de saber què es "serendipia". Tampoc en què l'alumnat de primer d'ESO que no fa religió hagi de distingir entre ètiques materials i ètiques formals. Ni que els centres hagin de contactar per decret amb la Asociación de víctimas del terrorismo per tasques de sensibilització. Tampoc en què en la mateixa página es faci servir "competencias" com a objectius d'aprenentatge i com a facultat legislativa de les comunitats autònomes. Tampoc en la redacció descuidada, la puntuació deficient o el contingut carrincló. 

Potser la clau de tot és el concepte d"estándares de aprendizaje evaluables". Al començament del recent decret on es concreten els programes bàsics d'ESO i BTX es defineixen així:
e) Estándares de aprendizaje evaluables: especificaciones de los criterios de evaluación que permiten definir los resultados de aprendizaje, y que concretan lo que el estudiante debe saber, comprender y saber hacer en cada asignatura; deben ser observables, medibles y evaluables y permitir graduar el rendimiento o logro alcanzado. Su diseño debe contribuir y facilitar el diseño de pruebas estandarizadas y comparables.
És a dir, precisen les preguntes de la futura reválida i eventualment les de les proves PISA. Com que corresponen al currícum bàsic, no es poden reduir o suprimir, i cal tractar-los tots (i aprendre'ls!). L'autonomia de la resta de les administracions educatives consisteix a poder afegir-hi continguts.

A banda de descuidats en la redacció, deficients en la puntuació i carrinclons en els continguts, els qui han redactat el currículum han estat guiats pel criteri intel·lectualment primari (és a dir, entre rústec i ingenu) i educativament cec (és a dir, entre ignorant i menyspreador del procés d'ensenyar i aprendre) de repetir-se el mantra "que no es pugui dir que m'he descuidat res". Per això l'esborrany del juny de Filosofía de primer, per exemple, prescrivia ni més ni menys que 73 estándares de aprendizaje evaluables. En el decret definitiu no només no els han suprimit ni sintetitzat, sinó que n'han afegit ... 14! El mateix passa a tota la resta d'assignatures.

Aquests 87 estándares de aprendizaje d'una de les 10 assignatures s'han d'ensenyar (i aprendre!) en els 175 dies lectius que componen el calendari escolar, xifra que indica el màxim de dies que els alumnes romanen als centres. Posem que la filosofia de primer té assignades tres hores setmanals i que de les 105 hores de classe possibles (35 setmanes per 3 hores) se n'imparteixen efectivament 90. Toca a un estándard per classe. 

Ara observem alguns exemples a l'atzar en el currículum de filosofia de primer.
Bloque 1/4.1. Comprende y utiliza con rigor conceptos filosóficos como razón, sentidos, mito, logos, arché, necesidad, contingencia, esencia, substancia, causa, existencia, crítica, metafísica, lógica, gnoseología, objetividad, dogmatismo, criticismo, entre otros.
Bloque 3/6.1. Analiza fragmentos de textos breves y significativos de pensadores como Aristóteles, Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers o J. C. García Borrón, entre otros.
Bloque 4/3.1. Explica y compara dos de las grandes cosmovisiones del Universo: el paradigma organicista aristotélico y el modelo mecanicista newtoniano.
Bloque 5/6.1 Conoce y explica las principales concepciones filosóficas que, sobre el ser humano, se han dado históricamente, en el contexto de la filosofía occidental. 
Bloque 6/11.2. Entiende el valor filosófico de la Literatura analizando textos breves de pensadores y literatos como, Platón, San Agustín, Calderón de la Barca, Pío Baroja, A. Machado, Voltaire, Goethe, Sartre, Unamuno, Borges o Camus entre otros. 
Bloque 6/14.1 Utiliza los elementos y reglas del razonamiento de la lógica de enunciados.
Com s'ensenya (i s'aprèn!) cadascun d'aquests 87 en una hora de classe? Dictant definicions i que després l'alumnat s'espavili a la revàlida? Quines competències poden aprendre els alumnes que no sigui el més pur memorisme inútil?

El problema no és que Wert sigui el pitjor ministre d'educació que ha existit, cosa que fins i tot xiuxieigen alguns del PP, és que tot el seu equip són uns ineptes, del primer a l'últim. No se sap com s'arreglarà això, especialment si, inspirats un cop més en les directrius faèstiques amb arrels en el nazi Karl Schmidt de considerar enemics tots els de fora del PP,  ara que ja l'han feta es dediquen a impugnar els currículums amb què les  comunitats autònomes amb competències intentaran arreglar-ho.

Pels despistats: Julio Rodriguez va ser nomenat ministre d'educació el 1973.  Amb la seva reforma del calendari, va aconseguir que els qui estudiavem a la universitat tinguéssim 5 mesos de vacances. Fou cessat per Franco el 1974, a l'any del seu nomenament, després que aquell curs universitari hagués durat 5 mesos.

dimarts, 6 de gener del 2015

Els currículums de la LOMCE

No per previst menys desagradable. Dissabte tres de gener va aparèixer al BOE el Decret de desenvolupament dels programes d'ESO i Batxillerat que el ministre i el seu equip s'havien negat a avençar no només a la premsa sinó, sembla ser, a les autoritats educatives perifèriques.

Titànica tasca d'inventar els centenars de preguntes que podran incloure les properes revàlides i així fixar el canon del saber per durar 1000 anys! No són uns programes educatius, són unes enciclopèdies! I el bategen com "currículo básico"! Com serà el avanzado?

Properament, més comentaris.

Valores éticos: pàgina 534 (Alternativa a Religió de primer a quart)
Filosofia 4rt: pàgina 492 (a triar de 1 a 4 entre 11)
Filosofia 1rBTX: pàgina 249 (comuna)
Història de la Filosofia: pàgina 328 (a triar entre vàries específiques a segon)
Psicologia: pàgina 512 (una altra específica de segon, en el mateix paquet que Història de la Filosofia)