dijous, 27 d’octubre de 2011

Sentiments epistèmics

font
El terme "sentiment epistèmic" (epistemic feeling) es refereix a les experiències que s'esdevenen quan realitzem tasques cognitives: sentiment de saber i d'haver oblidat, de certesa o d'incertesa, el fenòmen de tenir a la punta de la llengua i altres. Aquest dies se celebra una jornada a Bochum  sobre aquest tipus d'emoció (en sentit ampli).

Un suggeriment: Quan explicava el motor de la filosofia per subrratllar el seu aspecte teòric, contemplatiu, Aristòtil el va atribuir al sentiment d'admiració (thaumatsein). Per què no introduim la filosofia a partir d'una fenomenologia del conèixer? Podem fer una pluja d'idees tot demanant a l'alumnat que escrigui sentiments o sensacions respecte el conèixer, A continuació ho posem en comú fent una llista a la pissarra:
Dubtar
Saber que saps, però no recordar
Estar cert
Creure que si ho veiem, ho reconeixerem
Sentir curiositat
Tenir a la punta de la llengua
Oblidar
Saber que has oblidat
Tenir la ment en blanc
Trobar difícil
Saber que saps
Saber que no saps
...
Finalment, projectem la imatge i cerquem si podem completar la llista que hem fet entre totes i tots.
Per al professorat (en anglès)


dimecres, 26 d’octubre de 2011

Trobar feina de filosofia

En aquests temps potser cal anar pensant en emigrar ... també si has estudiat filosofia. S'ha obert recentment una pàgina amb ofertes de treball de filosofia, especialment en el món universitari. Hi ha ofertes d'arreu, encara que en les quatre setmanes que funciona predominen els llocs als Estats Units. Com podeu veure, n'hi ha per tots els gustos ...

United States Air Force Academy
Assistant Professor (Fixed term)
AOS:Ethics, with special consideration for candiates who have experience in the fields of military ethics and/or the just war tradition
AOC:Open
Posted: Oct 14Start: December 27, 2011
 
Mershon Center for International Security Studies, Ohio State University
Endowed Chair in Peace Studies and Conflict Resolution (Continuing or permanent)
AOS:Peace studies and conflict resolution
AOC:Open
Posted: Oct 14Deadline: Dec 1
SaveExclude

(I ara com explico jo als lectors no filòsofs que filosofia sempre és igual a crítica?)

divendres, 21 d’octubre de 2011

"Amos i senyors de la natura"

font
En el manifest de la modernitat que és el Discurs del Mètode (pàgina 192), Descartes proclama la utilitat de la "filosofia pràctica", que correspondria al que avui entenem per ciència i tecnologia. Afirma que aquesta "filosofia" que proposa, contraposada a la "filosofia especulativa" de l'escolàstica,  ens farà "amos i senyors de la natura".
Com a recapitulació del que hem tractat,  elabora un comentari d'aquesta fotografia a la llum de l'afirmació de Descartes esmentada. Pots començar amb una descripció de la impressió que et provoca la fotografia. No oblidis considerar opinions contràries a la teva.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Tractament

Al programa de selectivitat d'Història de la Filosofia de les universitats de Madrid figuren dos autors amb el tractament: "San Agustín" i "Santo Tomás de Aquino". Em sembla, com a mínim, ridícul. És com si als programes d'Història es llegisssim ses Majestats els Reis Catòlics, s'Altesa reial Alfons XIII, sa Excellència el Cardenal Richelieu o el Doctor Pasteur.

Paul Klee: Encontre de dos homes que sospiten que l'altre ocupa una posició més alta.


dimarts, 18 d’octubre de 2011

Filosofia a la tele

Més proper que el que proposavem en el post anterior: El CREAIF ens fa saber que per fi hi ha un programa decent dedicat a la filosofia en televisió: Pienso, luego existo. Es pot veure on line. Dirigit per Lluís Carrizo, de la factoria de Manuel Escribano i companyia, garantia de qualitat. Segons la presentació oficial "és un programa que retrata en primera persona a alguns dels principals filòsofs, assagistes i pensadors del panorama espanyol contemporani. A partir de les seves pròpies veus, es realitza un recorregut per la seva vida i, sobretot, per les seves idees. Gràcies a aquest programa podem conèixer la seva trajectòria, la seva visió del món i les seves reflexions sobre les grans qüestions i inquietuds de l'ésser humà, així com els seus referents filosòfics i artístics, i els moments i revelacions que han marcat el seu pensament". 
Bé: el judici que n'emeten altres pensadors, com en el cas de Victòria Camps, que permet conèixer l'opinió de Gerard Vilar, Amèlia Valcàrcel i J.M. Pérez Tornero, cosa que contribueix a enriquir la panoràmica; el de Lledó enganxa ... No tan bé: només seran quinze patums (José Antonio Marina, Emilio Lledó, Rafael Argullol, Eugenio Trías, Victoria Camps, Fernando Savater,  Eduard Punset, Javier Sábada, Jesús Mosterín, Antonio Escohotado, Amelia Valcárcel, Manuel Cruz, Emilio Lledó, Rubert de Ventós y Celia Amorós), la més jove de 60 anys. Això passa per fer cas a Plató i als canosos filósofos jóvenes .... Esperem que tingui èxit i continui. 
Per treballar a classe: té una durada justa, 30', que permet visionar-lo amb una petita guia de treball, per emplenar mentre es veu i es posa en comú en la resta de la classe. Per què no fer-ne servir uns quants  per tractar el tema Què és filosofia? en comptes de rotllos històrics o explicacions incomprensibles? Tots es refereixen al concepte i funció de la filosofia.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Dret a la filosofia

Segur que a totes les persones preocupades per la defensa de les humanitats els interessarà la concepció de la filosofia que s'expressa en el documental que s'estrenarà en el marc de la trobada "Les humanitats després de Fukushima". 

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Històries urbanes

Otto i Ettore
Ferrocates plens a vessar cap a la manifestació. Saludo un exalumne que és un exemplar d'expulsat del pqpi. Se'm fa difícil pensar la seva vinculació amb  el 15M. L'acompanya un quillo. Tenen als peus un cadell de boxer que després de fregar-se'ns per les cames -"Otto, quieto"- s'estira i es queda adormit. A Muntaner, abans que pugui avisar una parella d'indignats que porta amb un cadell de mastí i entra apretant la gent, Otto desperta d'un salt. Mentre les portes es tanquen inexorablement, hi ha un enrenou de petjades, esgarrapades, lladrucs i grunys que exigeixen un perfecte autocontrol dels passatgers de l'atapeït vagó mentre senten els cossos dels gossos barallant-se entre les seves cames.  "Edu, Edu"- sento. Es diu Edu? - Pregunto incrèdul a la tatuada propietària que valerosament però inútil s'interposa entre els dos animals, -"No, si chiama Ettore, Ettore".  Baixem a Provença, tot esperant que no descobreixin abans de Catalunya algun altre motiu d'enfrontament. Otto i Ettore. La globalització.

Les pancartes
"J'ai trois mois et je suis déjà indigné!" Signada per Solenn, un nadó que va en motxilla.
"Está claro quién se ha llevado mi queso".
"No podría mirar a los ojos de mis hijos y decirles que no me animé a luchar".

Vols xumar?
De tornada als Ferrocates. Un grup amb cotxets i criatures entren a corre-cuita quan la campana ha tocat. S'obre pas fins a nosaltres, que estavem asseguts, una noia -indignada- amb un nen a braç de dos anys justos  i ens exigeix que li cedim el lloc. Ens aixequem dos. Dos nens del mateix grup, d'uns cinc anys, aprofiten per seure al seient del costat. Als pocs minuts la mare està dreta, els dos de cinc anys ocupen sengles seients i el petit està dret en perill de caure a cada moviment del vagó. La mare: - Gerard, seu. Gerard indiferent. La mare: - Gerard, parlem- i s'ajup sense tocar-lo, gairebé recolzada en les cames dels adults dels seients del davant. - No veus que si frenés el tren podries caure i et faries molt de mal? Eh? Segueix l'argumentació interminable davant l'indiferent Gerard mentre a la gent del voltant se'ns van posant els pèls de punta. Finalment agafa en Gerard a braç. - Que vols xumar? Sembla que si, perquè demana als dos asseguts: - Que voleu seure els dos en un seient perquè així li podré donar de mamar al Gerard?
Un imagina qué deuen estar pensant els nens: Anàlisi de costos/beneficis entre  aixecar-se i la improvable bronca si segueixen asseguts? Deliberació entre el deure d'ajudar els dèbils i la comoditat egocèntrica? Sentiment de culpa davant el propi egocentrisme? Cap culpabilització perquè no tenen clar si està bé aixecar-se o no, atès que els han cedit el seient? Odi soterrat entre tots dos, que els impedeix seure junts? O és que els immobilitza el dilema del free-rider (si sóc el primer a aixecar-me pot ser que l'altre no em deixi seure ...)? Finalment s'acaba amb la mare donant de mamar asseguda en un altre compartiment i els altres dos nens drets en els seus seients mirant per damunt el respatller como en Gerard xuma. Un dels que havia cedit el seient era invident.

dijous, 13 d’octubre de 2011

Com sona una bombolla immobiliària?

Sembla que així:

http://www.npr.org/blogs/money/2011/04/27/135737940/the-case-shiller-index-sung-as-opera

I al nostre país, així:



dilluns, 10 d’octubre de 2011

Retiru

Les i els col·legues em diuen que em troben molt bé. És que hi vaig mudat; no em veuen amb la bata i els rulos tota la resta del dia.
Tenia raó en Toni. És com abans, però amb horari flexible: els seus aventatges i els seus inconvenients.
- Com estàs?!
- Dons mira que tu!
No m'en puc estar. Visito l'Institut amb qualsevol excusa. No és per fer enveja. M'hi he deixat moltes coses.