dimecres, 19 d’agost de 2015

Topònim!

Goita què bé!

http://population.io/#/1950/12/01/male/Spain/death

El més impressionant:

¿Crees que estás entre los jóvenes o los viejos? Eres la persona número 6714279417 viva en el planeta. Eso quiere decir que eres mayor que 92% de la población mundial y mayor que 82% de la gente en Spain

dilluns, 17 d’agost de 2015

Devastació

Els amics que eren prop de la Sierra de Gata ens feien sabedors de les seves angúnies i dels esforços per controlar el foc. De les imatges que ens van enviat aquesta és la que més ha conmogut a l'orelles.

diumenge, 16 d’agost de 2015

Estremida memòria

Ara i adès contemples indolent algú que camina per la línia de l'aigua mirant atentament els còdols de la vora. Di és un nen que l'acompanya, segurament cercaran vidres arrodonits per vaivé de les onades. Pero molts cops simplement es passeja deixant-se atrapar per la bellesa d'aquest o d'aquest altre còdol. És com la visita a un museu; només requereix una mica d'atenció. Segur que ho heu experimentat.

Em sap greu no haver llegit abans Estremida memòria. Crec recordar alguna critica que donava a entendre que es tractava d'una mena de continuació ruralista i de nostàlgia històrica de Camí de sirga País petit.

És una novela magnífica, ben escrita, esplèndidament composada, digna d'inscriure's en la literatura universal. El maneig àgil dels diversos plànols de la historia, que fa  que esperis el comentari que farà el suposat informant i el comentari del comentari fet per l'encarregada de transcriure'l, la construcció calidoscòpica de la història. El plaer de llegir.

I com els còdols que t'encisen mentre passeges a la vora del mar, hi trobes mots i expressions que no t'estàs de recollir:
Plegar basa
Agafar una pítima
El suc que el brivall trauria de la pífia
Medalles a balquena
La trepa
Una bona abraçada
Una contalla
Reunits fins a les talúries
L'enrenou
El temps de les tàperes
Estamordida
Carona galtuda
Adéus consirosos
Unes punxades amoïnoses al costat dret
Caboriejar
Els braços li doloregen

I tres noms: Gastó, Palmira i Amàlia.
País esquifit!

dissabte, 15 d’agost de 2015

Somni

Avui, he somiat que tenia alumnes. Era feliç. Aristotèlicament i utilitària.

Retrat en un fragment de Poemes satírics

De nen, com molts de la meva generació, vaig tenir ocasió de badar contemplant artesans practicant el seu ofici. D'uns, com el de cisteller, em meravellava el resultat, el volum que havien adquirit les fibres d'espart per configurar un cabàs.  En d'altres em fascinava el procés:  la precisió amb què el paleta llençava la pasterada de morter sobre els maons. 

Llegint el recull de poemes satírics de Josep Maria de Sagarra presentats de forma excel·lent per Lluís Permanyer, he pensat que aquest retrat històric de Barcelona està fet a pasterades. Com en diria de la petja de Colau, que esperem que sigui fonda?

Sí, ens estimem aquesta Barcelona
que fa tants anys que coneixem;
i que l'hem celebrat endomassada
i enmidonada;
domènec-i-montanerejada, riusitauletejada,
cambonitzada i carbonitzada i requetequejada;
casetahorteritzada, venerablitzada;
pistolejada i escopetejada;
trilititzada, cadavèrica,
histèrica, colèrica, ibèrica i celtibèrica,
i definitivament alliberada!
Congreseucaristiquitzada;
catastròficament simarrejada;
rissada, enxarolada, bufetejada,
rebentada, suada, engalipada i enfelipada,
acedada, encetada, xungada,
gitanitzada, colunguitzada
i feta una pasterada!
I després revifada, mundetitzada
i porciolejada,
i, amb el festival de la cançó mediterrània,
vilipendiada,
galinsogada i desgalinsogada!

Josep Maria de Sagarra
fragment del poema "Homenatge a Francesc Fontanals" (1960)