dissabte, 27 de febrer de 2010

Eines de cultura de pau

L'Educació per a la Ciutadania ha de col·laborar activament en la construcció i manteniment de la cultura de pau. Estar a favor de la pau és la cosa més fàcil del món ... fins que es declara la guerra. El magistral inici de La por, de Gabriel Chevallier descriu detalladament aquesta mena de catarsi que fa lliscar qui es creia gent de pau vers el bel·licisme pur. I si algú no s'ho creu, que examini cap on anaven les propostes que se sentíen per "resoldre" el segrest de l'Alakrana incloent la destrucció d'embarcacions i pobles, amb les corresponents víctimes col·laterals, és clar. De la mateixa arrel vindràn la petició de rigor policial i d'augment de penes davant de delictes que previsiblement augmentaran si més no la sensació d'inserguretat a mesura que els efectes de la crisi econòmica esdevinguin insuportables.
Per això cal insistir en missatges com:
- L'enemic s'alimenta de paraules. Les guerres tenen múltiples causes, però en la seva preparació i acceptació hi ha anys de construcció de l'imaginari de l'enemic. Es part del procés del procés de polarització.
- Totes les accions armades són injustes, encara que n'hi ha de més legitimades (consens internacional, petició de la població afectada ...). I fins i tot les més legitimades tenen unes derives militaristes que cal controlar. Només cal veure els repartiments d'aliments fets per militars en situacions d'emergència.
- El perill de guerra no disminueix. I la idea que anem cap a una major pau és una concepció esbiaixada d'alguns privilegiats que no ens ha tocat viure cap guerra. Les guerres més sagnants han estat al segle XX, com mostren els recomptes de víctimes que ha fet el projecte Correlates of War. I si no hi dediquem esforços, no sembla que la tendència del segle XXI sigui la pau.
- Les guerres no resolen problemes, sinó que en creen. Les guerres el màxim que fan és canviar les correlacions de forces entre els actors. Els efectes d'una guerra per a totes les parts són més negatius i duradors que la guerra mateixa. Que els preguntin als nostres avis què va ser pitjor, la guerra o la posguerra. Per tractar-les des d'una perspectiva de pau es pot consultar el recent lloc web d'informació sobre conflictes de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB que dóna informació entenedora i actualitzada sobre els conflictes presents.
- La perspectiva general dels conflictes segueix estant admirablement resumida per Paco Gascón, en Educar en y para el conflicto.
- Els diners, els esforços i la intel·ligència dedicats a la construcció de la cultura de pau són escandalosament inferiors als dedicats a la "defensa". Cal reclamar l'enfortiment d'institucions com l'Institut Català Internacional per la Pau i el suport a organitzacions com la Fundació per la Pau, que entre les múltiples activitats tradueix al català els resums annual del prestigiós Centre d'investigació per la pau d'Estocolm, el SIPRI.
Àpale.

dijous, 25 de febrer de 2010

Actors improvisats


També hi ha vitalitat en aquests actors i actrius improvisats ...

dimecres, 24 de febrer de 2010

Male training

El meu amic Joanfer anuncia en el seu blog un curset de capacitació masculina. Jo també m'hi apuntaré. Això és publicitat complementària per anar preparant-nos.

dimarts, 23 de febrer de 2010

Avaluació

Una manera de fer interessants la correcció de treballs, exàmens o llibretes és demanar que ells facin l'avaluació de la matèria. Així llegeixes fragments com aquest i et poses a pensar:
"Ètica està bé perquè parlem de temes que no surten en d'altres assignatures. Però moltes coses són les que t'ensenyen els pares dia a dia: respectar els homosexuals, posar-se d'acord, etc. Són coses que et repeteixen i que afirmes sense escoltar, per tant és important que t'ho repeteixin a classe perquè quedin aquests ideals soldats a la ment". (G., alumne de quart)

dilluns, 22 de febrer de 2010

La pantera imperial

Només preguntar-te sobre el que has vist: concert, teatre, ... òpera? Només notar com surts del teatre un pam pel damunt del terra, exaltat.
Santos i companyia: llarga vida.

dijous, 18 de febrer de 2010

Atenció a la diversitat

Tot practicant la procrastinació de la correcció d'exàmens he entrat a la llibreria i he comprat alguns llibres per al seminari. El universo para todos, perquè la sèrie que publica Paidós està ben documentada i crec que és la millor a l'hora de fer servir el còmic. Marie de Gournay Igualtat entre els homes i les dones i Greuge de les dones, perquè comprem tota la filosofia clàssica escrita per dones. La saviesa de l'esclau, perquè s'acosta el Concurs d'Aforismes i Epictet només el teníem en castellà. La Muerte como espectáulo, de Michela Marzano, perquè segueixo sense estar segur del paper de les fotos-denúncia i vull examinar com enfoca l'ètica pràctica aquesta filòsofa. Finalment, encara que em sembla un bluff, Sobre el cuerpo, de Comte-Sponville, perquè hem fet un treball de recerca sobre el tema i m'agradaria seguir-lo l'any vinent.
He pensat que podia anar a la clase de segon i fer un parèntesi en Hume per explicar això i ensenyar les obres. Ho he fet i se les han passat, olorant la tinta dels nous exemplars. Els he ofert si volien endur-se'n algun. Dos competien pel de Marzano i una s'ha quedat el d'Epictet perquè volia llegir millor Todo un hombre, de Tom Wolfe (els vaig explicar que un dels protagonistes, un pringat, descobreix el remei dels seus mals orientant la seva vida amb les màximes d'aquest filòsof estoic).
Atenció a la diversitat. Bingo

dilluns, 15 de febrer de 2010

Black out


Un subtil canvi en els microorganismes que t'habiten. El cos reclamant presència. I tu, seguint-lo. Postrat. Cruixit. Reblanit. Aclaparat.
No ha estat res. Com serà quan sigui quelcom?

diumenge, 14 de febrer de 2010

Wikipedia

No deixa de sorprendre'm el devessall de dades que conté. I diuen que el percentatge d'errors és similar al de la Britannica. Tu no has de fer més (ni menys) que transformar totes aquestes dades en informació. Ja fa un temps vaig descobrir la Vicipaedia Latina, que ha fet ressucitar la llengua de la Roma dels Cèsars. Ara em deixa astorat que l'entrada "Reajuste de las sibilantes del idioma español", figuri es dos idiomes: castellà i ... hongarès!
Això de les sibilants ve al cas perquè discutíem com es pronunciava la j de San Antruejo, i una soprano ens il·lustrava amb els seus coneixements de gramàtica històrica. San Antruejo vé d'introitus, i és el començament del carnaval.

dissabte, 13 de febrer de 2010

25 arguments

La Fundació per la Pau ha quintaessenciat en 25 paràgrafs les raons per la pau i Phlow les ha il·lustrat amb molt bona música d'avanguarda.

divendres, 12 de febrer de 2010

Dret de propietat

Examinar els arguments que es dónen en favor de la tesi: Copiar no és robar. Trobareu la font i la transcripció al català aqui.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Masculinitats

Quan d'aqui pocs dies comencem a organitzar el 8 de març, ens sentirem a dir que perquè no hi ha un dia dels homes, que si els alumnes també necessiten recolzament, i no només les alumnes. Doncs comencem avui:

http://www.ahige.org/
Asociación de hombres por la igualdad de género. Té una seu a Catalunya.
http://www.cecomas.com/
Centre d’estudis de la condició masculina. Interessants els enllaços.

http://heterodoxia.wordpress.com
Un blog combatiu. Materials i links variats.

http://www.workingwithmen.org
Working with men. Per veure què es fa arreu, en anglès

http://www.varones.com.ar/
Les noves masculinitats. Idem que l'anterior, en castellà.

http://www.chebucto.ns.ca/CommunitySupport/Men4Change/
Man for change

http://www.terra.es/personal3/israele/index.html
Anomenada Marujeo; guia molt pràctica per a homes ...

I si us agrada ballar, gaudiu amb això (gracias, I.).

dimarts, 9 de febrer de 2010

Hem rebut una carta, per darrera vegada

- Com erem de petites!
- No se m'ha complert res. Volia ser policia i jugador de handbol, i ara em sembla la cosa més rara del món!
- Creia que recordava el que havia posat, però resulta que eren només una o dues línies, i ara veig que vaig escriure un full per les dues cares en lletra apretada.
- Escolta això: "En X i na Z s'han fet novios. Espero que duri molt". Van plegar a la setmana!
- Las has manipulado! - No, no veus que estan totes tancades? Acabaves d'arribar, te'n recordes? - Sí, tenía muchos sueños.
- Ostra , volia fer el mateix batxillerat que vull fer ara.
- M., què és l'objecte que havies posat al sobre? - Un llapis, amb el que vaig escriure la carta.
El llapis que ha restat quatre anys suspés en el temps fins que ha retornat al seu propietari actual, un adolescent que em passa un pam.
És el darrer any que ho podré fer. Fa tres anys es va decidir que es dedicava l'hora dels que no triaven religió a cotutoria. A més, els d'Història reclamaven que es fes història de les religions ... és a dir, que L'alternativa es va acabar i els de filosofia vem haver de tornar al batxillerat o als darrers cursos de l'ESO. Veieu també aqui.

diumenge, 7 de febrer de 2010

Humor i filosofia

Waterson va triar per als seus personatges els noms de dos pensadors del XVII que són la quintaessència de les celles arrufades: el Hobbes pessimista nascut de la por i el Calví conformador del puritanisme i afirmador de la predestinació. No sé on vaig llegir que Bill Waterson havia estudiat filosofia, cosa que explicaria la broma. L'humor no abunda en el gremi filosòfic, tan és així que hi ha un lloc web que considera un oxímoron l'expressió "humor filosòfic". A la història de la filosofia figuren la rialla terrible de Nietzsche, la burla de Diògenes, les bromes amables del cercle de Sòcrates, però poca cosa més. Trobareu un recull de fonts sobre el tema aqui. Darrerament, em sembla patir varis guionistes, cadascú estirant d'un fil argumental diferent ....