diumenge, 13 de juny de 2010

Ranking d'universitats

L'objectiu de l'ensenyament de la filosofia a secundària és la formació general. Per això, com molts companys i companyes, no considero un èxit especial que un alumne m'anunciï que vol estudiar filosofia a la universitat (per cert, no hi ha res més frustrant per a un o una jove que està triant estudis posteriors que entrevistar-se amb un professional; proposar l'itinerari de l'adult com a model apareix davant el o la jove com una tasca de Sísif) Però seguim. The Guardian ha editat recentment una guia que avalua les diverses facultats de filosofia al Regne Unit: satisfacció amb el curs, amb la manera d'ensenyar, el temps que s'hi ha de dedicar (FTE 10= complet), ràtio professor/alumne, preu, ocupació al cap de sis mesos d'acabats els estudis.
Els rankings estan en discussió en el nostre país. Mentrestant, com orientar-se? Aqui sembla que ningú tolera ser avaluat. O que no hi ha cap autoritat que s'atreveixi a publicar una avaluació diferenciada. Els estudis disponibles actualment no desglossen per universitats, només són generals de Catalunya. I per descompat, no hi cerqueu comparacions entre facultats.
D'aquesta manera, el que domina és el rumor o la informació privilegiada, quan no la maledicència i la calúmnia. I per a la majoria, l'obligació de triar amb informació insuficient o esbiaixada. En favor de què? Del personal menys efectivament qualificat, més indolent i més professionalment irresponsable de cada facultat.
A comencaments dels 90 la Generalitat va publicar un llibret que valorava cada estudi universitari, i la Secretaria de les PAU enviava un ranking dels instituts segons les notes de selectivitat. Actualment sembla escandalós. Alcoberro ens recorda que Le Monde el publica annualment: clar, rigorós i útil. No només compara absolutament, sinó que compara centres en situacions semblants, es a dir, que es revela no només l'origen social de l'alumnat del centre, sinó el que el centre influeix en els resultats dels alumnes.