dimecres, 5 de febrer de 2014

El que la psicologia social ens ensenya per a la reflexió moral

Acostumem a creure que les actituds, és a dir, el que tendim a fer, són una conseqüència del que pensem. Tanmateix, està bastant ben estudiat en psicologia social que només és veritat que els pensaments i les emocions regeixen les actituds si:
  • Les influències externes són mínimes (perquè la tendència és fer el que fan els que ens envolten; actuem diferent quan estem sols que si hi ha algú més ...)
  • L’actitud és específicament rellevant per a la conducta
  • Som conscients de les nostres creences i repetim les nostres accions en una situació.
Altrament, les nostres accions són dirigides per mecanismes com aquests:
  • El peu a la porta
  • Reducció de la dissonància cognitiva:
                  El boc expiatori
                  La responsabilizació de la víctima
                  La creença en el món just
  • L’atribución a la persona en l'explicació dels actes aliens/ a la situació en els actes propis
  • El biaix a favor d’un mateix
  • La procastinació: “Que ho arregli un altre, jo ja estic aviciat”
  • L’aversió al risc: preferim el dolent que estem vivint que el bo incert en el futur.
 Vegeu Myers: Introducción a la Psicología (pàgines 694-741) (Biblioteca)