Walt Whitman, sobre els animals

A la primera pàgina de La conquesta de la felicitat, de Bertrand Russell, se cita aquest poema de Whitman (Song of Myself, 32):

“I think I could turn and live with the animals, they are so placid and self contained;
I stand and look at them long and long.
They do not sweat and whine about their condition;
They do not lie awake in the dark and weep for their sins;
They do not make me sick discussing their duty to God;
Not one is dissatisfied-not one is demented with the mania of owning things;
Not one kneels to another, nor his kind that lived thousands of years ago;
Not one is respectable or unhappy over the whole earth.”

Que en traducció -dolenta-, diria:
Crec que podria transformar-me i viure amb els animals, són tan serens i autosuficients!;
Em poso a observar-los ara i adés.
No s'atrafeguen ni ploriquegen sobre la seva condició;
No es desperten a la nit remordint-se de les seves culpes;
No em maregen parlant dels seus deures envers Déu;
No n´hi ha cap de descontent; cap embogit per la mania de posseir coses;
No n´hi ha cap que s'agenolli davant d'un altre, ni davant la seva espècie que té milers d'anys d'existència.
No n´hi ha cap en tota la terra que sigui respectable o infeliç.