La Vanguardia demanava el diumenge a diverses personalitats la llista dels que anomena "Pensadors Catalans del segle XXI". Inclou, a més de filòsofs i filòsofes, músics, editors, metges ... i teòlegs. Els i les representants de la filosofia són Ramoneda, Rubert, Antich, Garcés, Terricabras, Torralba, Camps, Argullol, Birulés, Lluís Font, amb l'estrambot de David Jou. El criteri no sembla haver estat la importància de les seves obres o del seu magisteri, sinó l'opinió dels experts entrevistats: Jordi Camí, Marina Subirats, Francesc Torralba, Jordi Balló, Jaume Bertranpetit, Lluís Racionero, Judit Carrera, Antonio Monegal, J.E. Ruiz-Domènech, JI Saranyana, Antoni Puigverd i Angel Castiñeira.
Una mica més rigososa en la seva elaboració, al menys pel que fa a l'amplitud de votants, sembla ser la que annualment elabora la revista Prospect. El top ten de 2013 són Dawkins, Ghani, Pinker, Allawi, Krugman, Zizek, Sen, Higgs, El Baradei i Kahneman. Dins la resta, fins 65, quatre filòsofs: Nusbaum, Sandel, Unger i ... atenció: Savater.
Però cap teòleg ... atenció: Catalunya, terra d'acollida de teòlegs? El David català contra Dawkins, el Goliat ateu?
1 comentari:
Ser teòleg no està de moda. O això, o la meva teoria es que emigren del país i es desapunten com a catalans.
Publica un comentari a l'entrada