Respectem els animals. Estem d'acord amb la llei de protecció animal del Parlament de Catalunya que prohibeix el sacrifici de gats i gossos basant-se en què han estat companys dels humans pràcticament des de l'aparició de l'homo sapiens. També prohibeix el produir patiment inecessari a qualsevol animal.
Estem també contra la caça pel que significa de matar i fer patir animals com a diversió. Tanmateix, ara estic veient un gat arrupit entre les plantes amb els ulls fixos en un dels primers pit-roigs que arriben del nord d'Europa. Si ve moltes vegades, sé que acabarà caçant-lo. Puc exigir-li que no caci? És una crueltat meva impedir-li que exerceixi el seu instint? Podré acusar-lo de crueltat quan el trobi jugant amb el cos moribund de l'ocell, cos que segurament abandonarà? Puc tancar-lo a casa per tot això? Puc treure-li la llibertat?
 |
| font |
El mínim moral que semblen merèixer els animals és la compassió; ens sembla que qui es complau en fer-los patir es degrada com a persona. Potser també moltes persones estarien d'acord en que cal no fer-los patir més del necessari,
Els humans sóm animals. Com es justifica aleshores que apliquem penes de presó per als humans? Especialment, hi ha arguments etològis i ètics per tractar d'impedir, com a mínim, que als Estats Units per exemple hi hagi 80.000 presoners en cel·les de càstig, sense llum natural, on no es pot fer més de dues passes en cada direcció?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada