dissabte, 18 d’octubre de 2014

En què quedem?

Respectem els animals. Estem d'acord amb la llei de protecció animal del Parlament de Catalunya que prohibeix el sacrifici de gats i gossos basant-se en què han estat companys dels humans pràcticament des de l'aparició de l'homo sapiens. També prohibeix el produir patiment inecessari a qualsevol animal.
Estem també contra la caça pel que significa de matar i fer patir animals com a diversió. Tanmateix, ara estic veient un gat arrupit entre les plantes amb els ulls fixos en un dels primers pit-roigs que arriben del nord d'Europa. Si ve moltes vegades, sé que acabarà caçant-lo. Puc exigir-li que no caci? És una crueltat meva impedir-li que exerceixi el seu instint? Podré acusar-lo de crueltat quan el trobi jugant amb el cos moribund de l'ocell, cos que segurament abandonarà? Puc tancar-lo a casa per tot això? Puc treure-li la llibertat?
font
El mínim moral que semblen merèixer els animals és la compassió; ens sembla que qui es complau en fer-los patir es degrada com a persona. Potser també moltes persones estarien d'acord en que cal no fer-los patir més del necessari,
Els humans sóm animals. Com es justifica aleshores que apliquem penes de presó per als humans? Especialment, hi ha arguments etològis i ètics per tractar d'impedir, com a mínim, que als Estats Units per exemple hi hagi 80.000 presoners en cel·les de càstig, sense llum natural, on no es pot fer més de dues passes en cada direcció?