Quatre-cents quinze anys més tard, Giordano Bruno espera, no la rehabilitació de les seves idees -l'ortodòxia cristiana ha de rebutjar-les (no discutir-les, ni debatre-les, ni refutar-les ...)- sinó que es faci alguna cosa més que escriure la carta de Joan Pau II. En ella es lamentava de l'episodi i manifestava que l'esglèsia sentia un profond pesar per ... haver-lo cremat viu, inclòs el ritual reservat als heretges contumaços de trabar-los la llengua amb una prempsa perquè no poguessin seguir parlant, perquè s'havia mantingut (més o menys!) ferm en les seves idees després de vuit anys d'empresonament i tortura.
Aparentment, la llibertat de pensament, opinió i expressió ha estat assumida -a empentes i rodolons- per algunes esglèsies. Tanmateix, avui sembla impensable (impensable!) substituir una esglèsia on no assisteix ningú per un espai de serveis comunitaris, com es feia a finals del XIX i començaments del XX.
Vegeu un fragment de la nova versió de la sèrie Cosmos que té com a protagonista Giordano Bruno.Avui, com fa desenes d'anys, amb l'excepció dels anys del feixisme, hi haurà gent que anirà al Campo de' Fiori a retre homenatge a aquell pensador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada