[Poc a veure amb el concepte de cura en molts escrits feministes. Aquí va de Foucault i Nietzsche en l'era d'Internet]
El moviment de la filosofia [en Sòcrates] no és un moviment endavant, ni un progrés pel camí de l'educació i el coneixement, sinó que és un moviment nerere, una regressi´a un estat de desconeixement. Sòcrates no aprèn i no ensenya. No vol adquirir cap coneixement, i tampoc no vol difondre'n cap. 21-22
La secularització de la revolució francesa va transformar l'art d'instrument a objecte de contemplació i de cura) (fundació del Louvre).
Els hospitals son anàlegs als museus: cuiden el cos de la mateixa manera que els museus cuiden les obres d'art. Els cossos i les obres d'art no són instruments, són objectes de cura. Per això la RF també proclamà els drets de l'home com a protecció.
L'Estat ha de convertir-se en el museu de la seva població. 117
El cos, d'instrument per al treball a objecte de cura.
Interpretació estranya d'Arendt.
La manifestació [a través d'Internet] del seu cos privat i íntim i de les seves necessitats i desitjos és la manera més econòmica de crear un cos simbòlic i protector que pugui suportar la mirada [per definició] maligna de l'altre. 131
El desig narcisista de reconeixement [publicar les selfies en xarxes socials] enforteix l'ordre simbòlic existent de la societat, perquè és a qaquestes estructures que dirigeix el seu desig. Aquí, el cos humà es converteix en una obra d'art, anàloga a una peça de museu. Volem agradar i saber que som importants per als altres. 132
El cos simbòlic és anàleg al que Bogdanov deia l'esquelet [per la seva rigidesa]: la roba, l'habitatge; ... i el llenguatge i al que Caillois deia el mimetisme, especialment d'aquells animals que simulen ser més grans, o més amenaçadors, o coses.
Acaba amb el capítol titulat La cura revolucionària, dedicat un dels representants del Cosmisme.
