divendres, 28 de març del 2025

Adolescencia

Una de les reflexions que m'han semblat més interessants sobre l'aclamada sèrie de Netflix, que contextualitza els fets en l'escola:

"Era mal genio. Quizá lo heredó del padre o simplemente de su tiempo. Detenerme en esa expresión no es una forma de suavizar la conducta, es una precisión: es el estado mental en el que no hay espacio para pensar, se avanza hasta el impacto. Tiene un matiz de género, no porque las mujeres no tengan mal genio —lo tienen, y de formas devastadoras—, sino porque hay un tipo de frustración masculina, en especial frente a la humillación, cuya respuesta puede ser irreversible."

Constanza Michelson: "Mal genio". 

 

dijous, 27 de març del 2025

Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Esclavitud

Tot visitant el Museu Marítim de Barcelona fa uns anys, cercava algun record del tràfic d'esclaus vinculat a la ciutat. Com a turista encuriosit, havia visitat el Museu de l'esclavitud de Nantes i el Memorial, i volia comprovar si en un museu nostrat, després de la polèmica de la retirada de l'escultura a Antonio López, hi havia algun element exposat.  Només hi vaig trobar, en un racó, un petit document emmarcat que precisava que havia recalat en el port de Barcelona un vaixell amb "180 negros". 
El 2007, l'ONU va declarar tal dia com avui, 27 de març, el 2007 el dia internacional de record de les víctimes de l'esclavitud. Tot el que es refereix a la qüestió al nostre país sembla estar fora del maistream informatiu. 

Aquests dies, al Museu Marítim hi ha una minúscula exposició sobre l'esclavisme a casa nostra. Recull la informació que es pot trobar en el web España esclavista, que és un projecte que es va ampliant amb articles, reportages i altres recursos sobre la participació de les espanyes en aquesta xacra. L'exposició us pot decebre, perquè és molt petita, però el loc web és extens. De tota manera, si voleu començar, podeu consultar aquest post, traducció d'un recent paper d'investigació en anglès de José Sanjuan Marroquin i Martín Rodrigo Alharilla. Conté dades, com que la durada de la vida d'una persona esclavitzada a Cuba era de 7 anys! També, contra l'estereotip que l'esclavitud als EUA era major: "en medio siglo, la isla de Cuba, con una superficie comparable a la de Luisiana o Mississippi, había recibido un 50% más de africanos esclavizados que todo Estados Unidos a lo largo de su historia". I moltes altres desoladores informacions.
I si voleu aprofundir en la situació de la memòria esclavista a Barcelona, en comparació amb d'altres ciutats europees, consulteu aquí l'estudi del mateix Rodrigo Alharilla amb Ulrike Schmieder: "Políticas de memoria sobre la esclavitud en España: Barcelona en perspectiva comparada" (Historia Social, núm. 105, 2023).

Afegit: recull d'articles referits a diversos llocs de l'Estat: Pero fuimos esclavistas alguna vez?

dimarts, 25 de març del 2025

Avencem? Ells i elles són el futur

El pany del vestidor escolar femení de la piscina municipal està vandalitzat: no es pot tancar i deixa un forat pel que es pot mirar dins. El del vestidor dels nens, impecable.

La mestra ha proposat a la classe que es facin una foto on imitin una obra de la història de l'art. La nena busca en els llibres d'art. Descarta les que surt una dona despullada o mig despullada. Tampoc no li acaba d'agradar les que surt una dona dormint, o morta. Finalment ha d'optar per un retrat. Li consta una mica trobar-se de dones que mirin a l'espectador.

La contemplació àudiovisual educa

Decidim i actuem d'acord amb els coneixements actuals. Aquests provenen de l'experiència,  i també dels aprenentatges formals i informals (i també de les expectatives, els desitjos i les emocions, pace Elster) Dins d'aquests n'hi ha dos que, al meu entendre, no se'ls dona prou importància: el que Margaret Mead estudiava a Cultura y compromiso, la transmissió cultural cofigurativa, que s'oculta sota el tècnic "aprenentatge entre iguals", i la cultura àudiovisual.

En observar converses de joves entre ells, trobo molts elements de quan jo tenia la mateixa edat, alguns posats al dia, és clar. Però sembla que la cultura, en el sentit de l'antropologia cultural, tingués capes per les quals cada individu anés passant al llarg de la seva vida. Aquestes capes serien força inalterables.

L'altre element, que no se li dona importancia que té, és tot el que té a veure amb la cultura audiovisual i internàutica. Sabem com és Venècia abans d'haver-hi estat, el camp del Paris Saint Germain ens és familiar. També resulta que, com no sigui que tinguem algú proper que ho sigui, només sabem què implica la ceguesa a partir de pel·lícules o sèries que hem vist. I creiem que un judici s'assembla als espectaculars de les pel·lícules americanes. I no només això: pensem que si un està desesperat o frustat ha d'arribar a casa i servir-se un got de whisky del moble bar. També el que afirma Catherine Angel:

"Este modelo lineal es, efectivamente, el que asumen las innumerables escenas de sexo rápido y eficaz entre hombres y mujeres en el cine y la televisión. El deseo, simplemente, está ahí; a continuación, se procede a unos tocamientos rápidos, la inserción de un pene, algunos suspiros entrecortados y el agradecido y vertiginoso orgasmo mutuo. "(El buen sexo mañana, 76).

En d'altres paraules: orientem la nostra vida a partir d'un imaginari, és a dir, un conjut d'imatges més o menys complexes sobre allò que està bé o malament; sobre què s'ha de fer, dir o evitar en cada situació; sobre el que s'escau manifestar o no davant de certa gent. 

El mateix passa amb la sensació de seguretat. La moda del True Crime, com mostren múltiples exemples, no fa més que augmentar la sensació d'inseguretat, casa que no sembla aliena a l'auge de les alarmes...

I encara més: La lloadíssima sèrie Adolescencia (Netflix), que té una recomanació d'edat de >12 anys, no estarà augmentant en adolescents la tolerància envers greus violències misògines? Nuria Labari afirma en un article recent: "(...) los adultos debemos despertar y recordar que nuestra nostalgia, unida a su desprotección tecnológica es la peor combinación posible".

En fi, que com a educadors, pares, o simplement membres d'aquesta societat hem d'estar amatents davant de l'exposició mediàtica, perquè, como diu Eva Illouz, "La novel·la, sí, [i les series -ha citat Netflix-, el teatre, cinema] aquell flux interminable d'històries en qualsevol mitj+a que es presenti, ha ofert una font immensa per a l'aprenentatge cognitiu de les ments d'altres persones convertint les emocions en un conjunt de codis visuals, lingüístics i gestuals" (Modernitat explosiva (2024), introducció)

Dones en temps de foscor

Vídeo de l'acte organitzat pel Seminari de filosofia i feminismes de la Societat Catalana de Filosofia, amb motiu del Dia internacional de les dones del 2025:

Conferència de Fina Birulés 0:00-47:00
Testimoni de Jenn Díaz 0:47-1:04
Testimoni de Núria Vergés 1:04-1:46
Poemes de Hannah Arendt, Safo de Lesbos i Anna Ajmátova. 1:46-1:59


dissabte, 15 de març del 2025

Lógos i llengües

Si no coneixem més que una llengua, creiem que posseïm el lógos (Barbara Cassin). Per tant, aprenguem més llengües!