diumenge, 4 de maig de 2008

No anem bé

Rafael Argullol, el delegat de l'SDEUB del meu curs, publica a El Pais un article on es fa ressó de les dificultats d'un jove professor universitari per dedicar-se a l'estudi dels filòsofs. Unes provenen de les servituds burocràtiques i les altres de les suposades males condicions de l'alumnat d'avui. Res a dir sobre les queixes burocràtiques; cadascú fa carrera com pot. Si veiés l'estat del professorat dels IES mentre ha durat el concurs d'accés a càtedres que al final té com a resultat més visible una puja de 90€ al mes ...

D'acord amb què de vegades és difícil trobar tema per a un article. Però que Argullol accepti, com sembla fer, que és una bona idea la d'aquest professor de fer pwp amb textos com a única manera, segons ell, de fer-los empassar la lectura de Plató, em sembla molt qüestionable. En primer lloc perquè sembla que aprofiti per unir-se al cor dels que es lamenten del baix nivell dels habitants de la cultura àudiovisual i de les dificultats per ensenyar-los, que és com si un metge es queixés de com li venen de malalts els pacients. Segon, perquè és sabut que una conferència o classe basada en la lectura d'un pwp és avorridísssima (a les fosques, una mala lectura, on anotar si no tens el text a la mà?). I tercer perquè articulista i jove professor demostren un desconeixement i sobre tot una manca de reflexió sobre la pràctica de l'ensenyament, que per cert es diu didàctica. Aquesta perspectiva errònia s'agreujarà quan el professor vegi confirmada la seva teoria amb la reacció avorrida dels alumnes que reiteren la seva ignorància i mala disposició menyspreant els pwps que el professor amb tant esforç ha preparat. El resultat ja el coneixem: professor amargat, però carregat de raons, i alumnes ignorants.

Tanmateix, hi ha altres maneres de tractar els textos de Plató i fer-los llegir als alumnes; segurament també serveixin per a la universitat:
- Dividir el llibre setè de La Republica en fragments de dos o tres fulls i encomanar exposicions a classe de 15 minuts amb el següent esquema: tesi central del fragment, relació amb els altres fragments, frase destacada.
- Dedicar 10 classes a acompanyar la lectura de El convit. Cada dia cal llegir un dels discursos a casa i dur una frase subratllada que ha agradat i una altra que no ha entés. Fer una prova de recapitulació.
- Mostrar com un text difícil, com el fragment del Parmènides 130e-131b pot ser entés a partir de la seva estructura dialògica: Hi ha quatre preguntes i Sòcrates respon afirmativament a la primera, a la segona, dubitativament a la tercera i negativament a la quarta. Per què?
- Que els alumnes facin un discurs retòric seguint la burla que se'n fa al Fedre 266d-267d
- Dibuixar l'Al.legoria de la caverna després de llegir el fragment. Comentar les "Lecturas de un Mito filosòfico", que apareixa a La Memoria del Logos, d'Emilio Lledó. Fer un altre dibuix reinterpretant-la.
Vegeu la producció d'un alumne que subratlla que una part de nosaltres vol restar a la caverna. Això també passa al professorat ...

4 comentaris:

Estudiants de nocturn de Catalunya ha dit...

Molt bo Jordi! Així, amb exemples. Des de la torre de marfil de la Universitat no veuen massa bé el que fem els que sí que intentem fer filosofia a l'aula.

Jordi Beltran ha dit...

Quin goig que un grup tan nombrós entri a l'orellesdeburro! Encara que vulguin virtualitzar-lo. Veu sentir L'Evelio a Catalunya ràdio ahir? Va estar molt bé.

Estudiants de nocturn de Catalunya ha dit...

No facis cas, això de les identitats del google ja ho fa. Ahir varem fer una classe de filo al carrer. Sí, molt bé lo de la ràdio els mitjans han donat un bon cop de ma.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2846374

Estudiants de nocturn de Catalunya ha dit...

No facis cas, això de les identitats del google ja ho fa. Ahir varem fer una classe de filo al carrer. Sí, molt bé lo de la ràdio els mitjans han donat un bon cop de ma.