Des del cotxe, sento una escala ascendent, una descendent i un glissando amunt. Un esmolet pels carrers de Barcelona. Maniobro per seguir-ne la crida. El trobo en una cantonada. Acaba de muntar la seva portàtil indústria impulsada per una Derbi Variant, invariablement. Per completar l'estampa, ha aparegut un nen que se'l mira, plantat al davant, llatí.
Va ser fa més de deu anys que el darrer esmolet va passar prop de casa. Filantròpicament arrauxat, li vaig dur unes tisores de cosir. Me les va tornar destrossades: el polit acabat cromat havia saltat deixant veure l'acer, el cargol del mig estava irreversiblement fixat amb un cop de martell.
Sento el claxon del cotxe del darrere. Primera.
Reconec que les tisores encara tallen.
Són d'acer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada