dissabte, 15 de novembre de 2008

Cupido Lupita


Crueltat en un cos feble. Pell torturada. Violent contrast entre el pentinat aprimorat i la mirada entenebrida. Inocència infantil que ha patit una maligna transformació? O joguina que, abandonada la feblesa de la seva condició, adquireix vida pròpia i ens desafia? Cupido Lupita. de Dr. Lakra. Tota la força terrible de la divinitat en un embolcall de feblesa i fragilitat. Una no-nina. M'ha vingut al cap en llegir el trist post de quatre de novembre d'Abecedaris. Per què és tan difícil deixar de culpar les víctimes, quan els únics culpables són els seus explotadors, els seus assetjadors, els seus botxins?

2 comentaris:

fina ha dit...

Tot tafanejant per la web, m’he trobat amb el teu bloc. M’ha semblat força interessant, especialment el teu plantejament de la professió. M’agradaria comentar amb tu alguns aspectes de la nostra feina. Salut!!

Jordi Beltran ha dit...

Fina: benvinguda i moltes gràcies pel teu interès. A disposar.